Desenvolupament personal i professional

He assistit aquesta setmana a vàries xerrades “tecnològiques”. No hi ha cap dubte que els ponents sabien molt del tema sobre el qual feien la presentació, i que si haguessin gaudit de més temps, més coses haurien aportat. Però, lamentablement, el fons grinyolava davant la forma. I la xerrada, un cop superats els minuts inicials on els assistents descobrien el tema que es tractava, esdevenia avorrida. Per tal d’evitar-ho caldria:– Utilitzar exemples que ajudin a identificar-se amb els diferents aspectes que es van desenvolupant. — Emprar imatges “visuals” i anècdotes curioses que motivin l’audiencia.– Canviar el to de veu, per tal d’evitar la monotonia. — Ensenyar transparències “gràfiques” enlloc de frases i més frases que ja està dient el propi conferenciant. — Resaltar els beneficis de cada solució tecnològica que es presenta, i no llistar només les característiques del producte. Tot això faria que la xerrada passés de ser bona pel seu contingut a ser memorable pel seu conjunt! 

Si hi ha situacions a la teva vida personal o professional on et sents vexat, manipulat, insultat, ignorat o qualsevol altre gest indigne, marca el terreny!No has de suportar ni que et critiquin sense motiu, ni que et cridin, ni que se’n riguin de tu. Rebel.lat!Però fes-ho de manera captenida, emprant un to neutre i tenint cura de fer-ho en privat. Informa l’altra persona que el que et fa, no ho trobes adient. Demana-li que deixi de fer-ho. I si no et fa cas, insisteix. Finalment, si tot això no funciona, ves-te’n! Deixa el lloc on et trobes, tot manifestant que no pots continuar com si res no passés. I que no tornaràs fins que no canviï la situació que et desagrada. 

Davant una situació econòmica com l’actual, ja no serveix de res fer petits ajustos que tractin de posar pedaços a com gestionem empresarialment. Canviar una mica no resoldrà el problema, perquè és el món en si el que està canviant. Per tant, ara toca regirar-ho tot. Una proposta significativa és la de canviar el model de management. Aquest es va inventar al segle dinou per resoldre el problema de com fer que persones d’escassa cultura i habilitats poguessin fer una i altra vegada les mateixes coses sense gaire errades. Però dos segles després, amb un perfil de treballador totalment diferent, on la gestió del coneixement és la clau, l’antic model de management continua exercint-se gairebé sense canvis. No té sentit! Les condicions han canviat completament i continuem fent servir un model caducat. Com pot ser, doncs, que ens sorprengui l’actual situació de crisi?Cal regirar l’empresa. Fer-la oberta a la creativitat, la innovació, la transparència. Permetre que els treballadors duguin l’empresa i que els directius s’ocupin només d’inspirar als treballadors a donar el millor de si mateixos.  

Tres empresaris explicaven, ahir al vespre, com encaraven la crisi que ens afecta. Cadascun era d’un sector diferent i les seves empreses estaven en un moment del negoci també divers. Però en dos punts sí que van coincidir:El positiu: la il.lusió. Sense ella no serien capaços ni d’haver començat l’aventura empresarial, ni d’estar cada dia treballant per fer front als reptes del dia a dia.El negatiu: les administracions. Tots han tingut amargues experiències amb elles i han acabat demanant-lis només una cosa: que deixin de ser un destorb!  Que es dediquin a fer infraestructures i a agilitzar els tràmits administratius enlloc de posar pals a les rodes amb mil-i-una exigències.Farà la crisi obrir els ulls als polítics per a escombrar la burocràcia inútil i canviar-la per unes administracions al servei de ciutadans i empreses? 

Quins professors recordes millor de quan anaves a escola?  Segurament aquells que varen donar-te classes més impactants, o que mostraven molt d’entusiasme. Això és perquè recordem millor les emocions positives i les impactants, que no pas les negatives o les rutinàries. Per tant, quan hàgim de transmetre alguna cosa als altres, tinguem present de fer-ho de forma positiva i impactant. Mirem també d’emprar una combinació de text, música i imatges, per tal de fer més fàcil que arribi el nostre missatge a l’audiència. 

L’experiència ha demostrat que una forma d’augmentar el rendiment de les persones i els equips és la de mesurar-lo. Això és perquè reaccionem proactivament davant l’atenció a les activitats que fem.I aquesta norma, serveix tant a la vida empresarial com a la personal: mesurar qualsevol activitat humana farà que qui sigui avaluat esdevingui més eficient en les seves tasques. El simple fet de ser mesurats provoca que esdevinguem més enginyosos i cerquem noves solucions davant dels problemes que se’ns presentin.El que es medeix, es millora! 

Si ets sents víctima del teu cap, o dels companys…Si creus que t’estan explotant…Si les teves perspectives de futur a l’empresa no són positives…Si et queixes de les condicions en les que treballes…Si t’exigeixen més del que estàs disposat a donar… Canvia de feina!No segueixis malbaratant el teu temps: és la teva vida! No empris l’excusa que no tens altra opció: ningú no t’obliga a fer el que fas!Paga la pena “arriscar-se” i cercar una nova feina: allà on et sentis a gust! 

Malgrat grans frases del tipus: “els nostres treballadors són el nostre capital principal”, hi ha moltes empreses on els treballadors són simples números i no tenen dret a dir o aportar res de res. L’única persona que té dret adquirit a dir la seva és el Director. Ell crea, organitza, motiva, mana, et.En aquest cas, tot a l’empresa depen de l’estat d’ànim i creatiu del director. Són empreses “unànimes” on no s’accepta la diferència, el contrast de parers, ni la creativitat, fora del director. No és millor que tothom pugui col.laborar en fer crèixer l’empresa?   

L’anàlisi de valor és un mètode per analitzar els processos de l’empresa per tal que es maximitzi el rendiment global i es reduexin els costos esmerçats.Cal que aquesta anàlisi no sigui flor d’un dia. Haver-ho fet alguna vegada i després viure d’això anys i panys, no duu enlloc. Ha de ser contínua. I també es necessita que els resultats es facin públics, i després es vegi que ha servit d’alguna cosa fer-ho, tot eliminant tots aquells treballs i processos que s’ha demostrat que no generen valor. 

Que algú digui: “en aquesta empresa treballem en equip” no és raó suficient per a afirmar-ho. Conviure amb altres treballadors o ajudar-se puntualment són mostres que ens permeten dir que no treballem sols, sinó juntament amb altres persones. Però no implica que treballem en equip.Per a que sí que sigui possible parlar de treball en equip, calen una sèrie de requisits:- Hi ha una coordinació en els treballs dels seus membres.- L’èxit final és mèrit de tots els seus integrants i no només del cap de tots ells.- Existeix un nivell de compromís molt alt en tots i cadascun dels membres.- Ningú no critica l’altre fora de l’equip. I dintre d’ell ho fa de manera constructiva.- No es conformen amb realitzar el seu treball, sinó que col.laboren en el dels altres.A la teva empresa, treballes realment en equip?  I a casa?