{"id":925,"date":"2011-03-08T09:34:52","date_gmt":"2011-03-08T08:34:52","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/botonier\/?p=925"},"modified":"2013-06-19T09:47:02","modified_gmt":"2013-06-19T08:47:02","slug":"estalviar-energia-veritats-i-mentides","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/botonier\/2011\/03\/08\/estalviar-energia-veritats-i-mentides\/","title":{"rendered":"Estalviar energia: veritats i mentides"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a><\/p>\n

La primera manera d\u2019estalviar combustible \u00e9s la de no fer quilometres in\u00fatils. Una segona manera \u00e9s la de facilitar la disminuci\u00f3 del tr\u00e0fic urb\u00e0 que obliga a anar amb marxes curtes, a frenar i accelerar a cada cantonada, amb un gran consum de combustible i un alt desgast dels motors. Una xarxa de transports p\u00fablics eficients, nets i econ\u00f2mics ajuda molt a fer efectives ambdues solucions.<\/p>\n

Obligar a anar a 110 kms\/hora a les autopistes ha provocat una pol\u00e8mica a tots els nivells ja que es posen a la balan\u00e7a l\u2019estalvi de combustible, la flu\u00efdesa del tr\u00e0fic, la seguretat i fins i tot l\u2019expulsi\u00f3 de gasos, essencialment anh\u00eddrid carb\u00f2nic, a l\u2019atmosfera. Tots els arguments tenen una part de ra\u00f3 i una part discutible.<\/p>\n

I \u00e9s que no sempre les coses s\u00f3n com semblen. Fa uns dos anys, vaig escriure sobre la quantitat de CO2 que llencem a l\u2019atmosfera, directa o indirectament, i vaig explicar tres exemples molt significatius, que ara voldria repetir:
\n\u201e<\/p>\n

El sucre<\/strong><\/em><\/p>\n

Resulta que Su\u00efssa produeix sucre, a partir de la remolatxa, en quantitats suficients. Tamb\u00e9 hi ha una certa importaci\u00f3 de sucre produ\u00eft a partir de la canya de sucre. Dons b\u00e9, segons un estudi resulta que \u00e9s m\u00e9s ecol\u00f2gic (del punt de vista CO2 ) importar un quilo de sucre del Paraguai que produir-lo a Su\u00efssa. L’explicaci\u00f3 \u00e9s: al Paraguai, la collita es fa essencialment a m\u00e0 i el subproducte que resta despr\u00e9s d’extreure el suc de la canya, \u00e9s emprat pels pagesos per cuinar, per adobar els camps etc.. Contr\u00e0riament, a Su\u00efssa la collita es fa amb tractors (que cremen gasoil) i els residus de la remolatxa no s’aprofiten i per tant es cremen a l’incineradora despr\u00e9s de ser transportats per cami\u00f3. Total, que el sucre del Paraguai tot i comptar el transport per vaixell, expulsa la meitat de gasos a l’atmosfera que el sucre su\u00eds.<\/em><\/p>\n

Les roses<\/strong>
\nLes roses de Kenya o d’Equador que trobem tot l’any a les floristeries, produeixen menys gasos que les roses importades d’Holanda perqu\u00e8 la calefacci\u00f3 dels hivernacles holandesos \u00e9s molt m\u00e9s contaminant que l’avi\u00f3 ple de flors que les transporta a les nostres ciutats.<\/em><\/p>\n

Les pomes<\/strong>
\nEns hem acostumat a menjar pomes tot l’any. Les que el pa\u00eds produeix s’han d’emmagatzemar en frigor\u00edfics durant molts mesos per tal de tenir el subministrament garantit. Una poma produ\u00efda a Xile durant la seva temporada ( que \u00e9s inversa a la nostra) i transportada per vaixell fins a Europa consumeix menys energia que les nostres guardades sota refrigeraci\u00f3 mesos i mesos.<\/em><\/p>\n

L’estudi de refer\u00e8ncia l’ha fet la Universitat de Giessen a Alemanya, i ha estat corroborat per un estudi paral\u2022lel de l’organitzaci\u00f3 tamb\u00e9 alemanya Foodwatch.
\n\u201e<\/em><\/p>\n

Esperem que el que decideixen certes mesures, ens diguin la veritat dels motius i dels resultats. Res m\u00e9s, que no \u00e9s poc.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La primera manera d\u2019estalviar combustible \u00e9s la de no fer quilometres in\u00fatils. Una segona manera \u00e9s la de facilitar la disminuci\u00f3 del tr\u00e0fic urb\u00e0 que obliga a anar amb marxes curtes, a frenar i accelerar a cada cantonada, amb un gran consum de combustible i un alt desgast dels motors. Una xarxa de transports p\u00fablics […]<\/p>\n","protected":false},"author":126,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-925","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/botonier\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/925","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/botonier\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/botonier\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/botonier\/wp-json\/wp\/v2\/users\/126"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/botonier\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=925"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/botonier\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/925\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2423,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/botonier\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/925\/revisions\/2423"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/botonier\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=925"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/botonier\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=925"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/botonier\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=925"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}