{"id":88,"date":"2008-11-17T11:09:00","date_gmt":"2008-11-17T09:09:00","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/botonier\/2008\/11\/17\/ens-han-ensarronat\/"},"modified":"2013-06-19T09:50:38","modified_gmt":"2013-06-19T08:50:38","slug":"ens-han-ensarronat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/botonier\/2008\/11\/17\/ens-han-ensarronat\/","title":{"rendered":"Ens han ensarronat?"},"content":{"rendered":"

<\/a>
\nDia si i dia tamb\u00e9 rebem alguna informaci\u00f3 -generalment negativa- sobre el canvi clim\u00e0tic, l’efecte hivernacle, el desgla\u00e7 dels pols i la quantitat de CO2 de l’atmosfera. Deixant a part la postura cient\u00edfica o pol\u00edtica de cadasc\u00fa, \u00e9s evident que la nostra generaci\u00f3 no ha ajudat massa a fer que la terra disposi d’unes condicions \u00f2ptimes. Tots, en major o menor mesura, hem col\u2022laborat a que les coses siguin com s\u00f3n i crec que ning\u00fa gosar\u00e0 tirar la primera pedra.<\/p>\n

Acabo de llegir el resum d’un estudi que s’ha fet per analitzar una serie de productes quotidians d’alimentaci\u00f3 del punt de vista de l’expulsi\u00f3 de CO2 a l’atmosfera. Els resultats s\u00f3n bastant sorprenents i us en donar\u00e9 tres exemples.<\/p>\n

El sucre<\/strong>
\nResulta que Su\u00efssa produeix sucre, a partir de la remolatxa, en quantitats suficients. Tamb\u00e9 hi ha una certa importaci\u00f3 de sucre produ\u00eft a partir de la canya se sucre. Dons b\u00e9, segons l’estudi resulta que \u00e9s m\u00e9s ecol\u00f2gic (del punt de vista CO2 ) importar un quilo de sucre del Paraguai que produir-lo a Su\u00efssa. L’explicaci\u00f3 \u00e9s : al Paraguai, la collita es fa essencialment a m\u00e0 i el subproducte que resta despr\u00e9s d’extreure el suc de la canya, es emprat per els pagesos per cuinar, per adobar els camps etc.. Contr\u00e0riament, a Su\u00efssa la collita es fa amb tractors (que cremen gasoil) i els residus de la remolatxa no s’aprofiten i per tant es cremen a l’incineradora despr\u00e9s de ser transportats per cami\u00f3. Total, que el sucre del Paraguai tot i comptant el transport per vaixell, expulsa la meitat de gasos a l’atmosfera que el sucre su\u00eds.<\/p>\n

Les roses<\/strong>
\nLes roses de Kenya o de Equador que trobem tot l’any a les floristeries produeixen menys gasos que les roses importades de Holanda perqu\u00e8 la calefacci\u00f3 dels hivernacles holandesos \u00e9s molt m\u00e9s contaminant que l’avi\u00f3 ple de flors que les transporta a les notres ciutats.<\/p>\n

Les pomes<\/strong>
\nEns hem acostumat a menjar pomes tot l’any. Les que el pa\u00eds produeix s’han d’emmagatzemar en frigor\u00edfics durant molts mesos per tal de tenir el subministrament garantit. Una poma produida a Xile durant la seva temporada ( que \u00e9s inversa a la nostra) i transportada per vaixell fins a Europa consumeix menys energia que les nostres guardades sota refrigeraci\u00f3 mesos i mesos.<\/p>\n

L’estudi de refer\u00e8ncia l’ha fet la Universitat de Giessen a Alemanya, i ha estat corroborat per un estudi paral\u2022lel de l’organitzaci\u00f3 tamb\u00e9 alemanya Foodwatch.<\/p>\n

Que cadasc\u00fa en tregui les seves conclusions i que es demani fins a quin punt tota l’informaci\u00f3 sobre clima i derivats \u00e9s certa o sona a ensarronada. Una primera conclusi\u00f3 \u00e9s que m\u00e9s que cercar productes \u201cbiol\u00f2gics\u201d o regionals, ens tindrem d’acostumar com a la meva inf\u00e0ncia a consumir productes de temporada.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Dia si i dia tamb\u00e9 rebem alguna informaci\u00f3 -generalment negativa- sobre el canvi clim\u00e0tic, l’efecte hivernacle, el desgla\u00e7 dels pols i la quantitat de CO2 de l’atmosfera. Deixant a part la postura cient\u00edfica o pol\u00edtica de cadasc\u00fa, \u00e9s evident que la nostra generaci\u00f3 no ha ajudat massa a fer que la terra disposi d’unes condicions […]<\/p>\n","protected":false},"author":126,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-88","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/botonier\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/88","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/botonier\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/botonier\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/botonier\/wp-json\/wp\/v2\/users\/126"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/botonier\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=88"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/botonier\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/88\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3242,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/botonier\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/88\/revisions\/3242"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/botonier\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=88"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/botonier\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=88"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/botonier\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=88"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}