![\"\"](\"http:\/\/blogs.avui.cat\/botonier\/files\/2023\/02\/Unknown.jpeg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Saber que l’Acad\u00e8mia Francesa donava a Mario Vargas Llosa el dret a fer part d’ella, sense que mai hagi escrit res originalment en franc\u00e8s, ja va fer sospitar que l’Acad\u00e8mia anava de baixa.<\/p>\n
No cal dir que el sopor\u00edfer discurs que va pronunciar en l’acte d’admissi\u00f3 va en perfecta companyia amb totes les activitats que el peru\u00e0 mostra\u00a0p\u00fablicament, sobretot en les anomenades revistes del cor.<\/p>\n
Un personatge amb les seves\u00a0caracter\u00edstiques\u00a0humanes i socials no\u00a0mereix\u00a0massa atenci\u00f3. De totes maneres en\u00a0permeto\u00a0de repetir el blog que vaig publicar l’any 2010, i del que no eliminaria cap lletra.<\/p>\n
\u00abQuan vaig llegir que Mario Vargas Llosa havia rebut el Premi Nobel de Literatura 2010, em vaig recordar d’un llibre d’ell que tenia oblidat en un rac\u00f3 de la meva biblioteca.<\/em> <\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Saber que l’Acad\u00e8mia Francesa donava a Mario Vargas Llosa el dret a fer part d’ella, sense que mai hagi escrit res originalment en franc\u00e8s, ja va fer sospitar que l’Acad\u00e8mia anava de baixa. No cal dir que el sopor\u00edfer discurs que va pronunciar en l’acte d’admissi\u00f3 va en perfecta companyia amb totes les activitats que […]<\/p>\n","protected":false},"author":126,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-3800","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/botonier\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3800","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/botonier\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/botonier\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/botonier\/wp-json\/wp\/v2\/users\/126"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/botonier\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3800"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/botonier\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3800\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3804,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/botonier\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3800\/revisions\/3804"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/botonier\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3800"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/botonier\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3800"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/botonier\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3800"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\nL’any 1993, un amic de Lima em va regalar \u00abEl\u00a0pez\u00a0en\u00a0el agua\u00bb,\u00a0sots titulat\u00a0\u00abMemorias\u00bb.<\/em>\u2028\u2028Una cosa em van sorprendre del llibre: vaig trobar un punt de lectura entre les p\u00e0gines 78 i 79 \u00e9s a dir molt al comen\u00e7ament de les 538 totals.<\/em>
\nLa veritat \u00e9s que la meva extensa biblioteca no \u00e9s per fer bonic sin\u00f3 per omplir-la amb llibres que llegeixo i rellegeixo. El de Vargas Llosa em va avorrir i el vaig deixar abans de martiritzar-me amb una lectura feixuga, orientada a dissimular el seu mal humor pel frac\u00e0s de la seva candidatura a la presid\u00e8ncia del Per\u00fa i de l’esc\u00e0s ress\u00f2 del seu\u00a0Movimiento\u00a0Libertad.<\/em>
\nNo tinc cap dubte que Vargas Llosa sap escriure, que \u00e9s molt prol\u00edfic i que fins i tot mereix el Premi Nobel de Literatura que altres m\u00e9s poc dotats que ell ja havien obtingut abans. Tampoc necessito combregar amb les seves idees per acceptar el seu ofici. Per\u00f2 algunes de les seves posicions, que hem pogut llegir en el molts articles i ressenyes period\u00edstiques dels darrers anys, m’han creat un rebuig a la seva persona que nom\u00e9s puc demostrar ignorant la seva obra.<\/em>
\nEl senyor Vargas Llosa podria tenir un millor record de Barcelona i Catalunya del que demostra, ja que va ser aqu\u00ed on va tenir de la m\u00e0 de Barral les seves primeres oportunitats. Vargas est\u00e0 radicalment contra els nacionalismes (excepte el seu, naturalment) i contra tota acci\u00f3 que permeti a la llengua catalana obtenir el paper que li correspon.<\/em>
\nAl Per\u00fa, una gran part de la poblaci\u00f3 t\u00e9 unes arrels molt anteriors a les arribades dels Vargas i dels Llosa, i mantenen una llengua, el qu\u00edtxua, que els elitistes com Vargas Llosa han ignorat i sovint menyspreat. Vargas Llosa viu en un exili daurat i voluntari, i no s’apropa al seu Per\u00fa per mala digesti\u00f3 dels seus fracassos pol\u00edtics. El dia que decideixi tornar a Lima o a la seva ciutat Arequipa, potser el tornar\u00e9 a llegir si \u00e9s que la realitat del seu pa\u00eds li obre els ulls.<\/em>\u2028\u2028A l’espera d’aquest moment, el punt de lectura continuar\u00e0 entre les p\u00e0gines 78 i 79.<\/em>\u00bb<\/em><\/p>\n