![\"\"](\"http:\/\/blogs.avui.cat\/botonier\/files\/2020\/12\/Unknown-150x150.jpeg\")
El pr\u00f2xim 5 de Gener se celebraran els cent anys del naixement del su\u00eds Friedrich D\u00fcrrenmatt, un dels grans literats en llegua alemanya dels nostres temps. Autor d’obres teatrals, novel\u00b7les i articles, s’ha distingit sempre per la seva claredat i el seu tarann\u00e0 ir\u00f2nic.<\/p>\n
Obres com \u00abLa visita de la vella dama\u00bb, \u00abR\u00f2mul el Gran\u00bb, \u00abEls f\u00edsics\u00bb o \u00abGrec busca a grega\u00bb han estat ben conegudes a Catalunya.<\/p>\n
El 22 de novembre del 1990 D\u00fcrrenmatt va pronunciar un discurs amb el t\u00edtol del blog: \u00abSu\u00efssa \u2013 una pres\u00f3\u00bb.<\/p>\n
Val a dir que el discurs, pronunciat en honor del llavors president de Txecoslov\u00e0quia
\nVaclav Havel, va permetre a D\u00fcrrenmatt, amb tot el seu talent i la seva ironia, retratar Su\u00efssa amb unes imatges provocadores fetes amb un gran amor per la seva p\u00e0tria.<\/p>\n
\u00c9s un discurs bastant llarg de manera que he decidit traduir nom\u00e9s un parell d’extractes, per donar un gest de reconeixement a D\u00fcrrenmatt a l’hora de retratar Su\u00efssa, els su\u00efssos, l’emigraci\u00f3 i les activitats pol\u00edtiques i econ\u00f2miques.<\/p>\n
\u00ab<\/span><\/em>Su\u00efssa com a pres\u00f3, com una pres\u00f3 on es van refugiar els su\u00efssos. Com que tot es va esfondrar fora de la pres\u00f3 i perqu\u00e8 nom\u00e9s a la pres\u00f3 estan segurs de no ser atacats, els su\u00efssos se senten lliures, m\u00e9s lliures que la resta de persones, lliures de presoners a la pres\u00f3 de la seva neutralitat. Nom\u00e9s hi ha una dificultat per a aquesta pres\u00f3, i \u00e9s demostrar que no \u00e9s una pres\u00f3 sin\u00f3 un refugi de llibertat. Al cap i a la fi, vist des de fora, una pres\u00f3 \u00e9s una pres\u00f3 i els seus interns s\u00f3n presoners i qui \u00e9s presoner no \u00e9s lliure: nom\u00e9s els guardes es consideren lliures per al m\u00f3n exterior, perqu\u00e8 si no fossin lliures serien presoners. Per resoldre aquesta contradicci\u00f3, els presos van introduir l’obligaci\u00f3 general de fer gu\u00e0rdia: cada pres demostra la seva llibertat sent el seu propi guarda. Els su\u00efssos tenen l’avantatge dial\u00e8ctic que s\u00f3n lliures, presoners i guardes alhora. La pres\u00f3 no necessita murs perqu\u00e8 els seus presoners s\u00f3n guardes i es custodien ells mateixos, i com que els guardes s\u00f3n persones lliures, fan negocis entre ells i amb el m\u00f3n sencer.<\/em> <\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" El pr\u00f2xim 5 de Gener se celebraran els cent anys del naixement del su\u00eds Friedrich D\u00fcrrenmatt, un dels grans literats en llegua alemanya dels nostres temps. Autor d’obres teatrals, novel\u00b7les i articles, s’ha distingit sempre per la seva claredat i el seu tarann\u00e0 ir\u00f2nic. Obres com \u00abLa visita de la vella dama\u00bb, \u00abR\u00f2mul el Gran\u00bb, […]<\/p>\n","protected":false},"author":126,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-3554","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/botonier\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3554","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/botonier\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/botonier\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/botonier\/wp-json\/wp\/v2\/users\/126"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/botonier\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3554"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/botonier\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3554\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3559,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/botonier\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3554\/revisions\/3559"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/botonier\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3554"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/botonier\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3554"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/botonier\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3554"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\n….<\/em>
\nCom que els guardes tamb\u00e9 s\u00f3n presoners, pot sorgir la sospita que s\u00f3n presos i no guardes o fins i tot que s\u00f3n lliures Per aix\u00f2 l’administraci\u00f3 de la pres\u00f3 tenia expedients de tots els que sospitaven que se sentien atrapats i no lliures, i com que aix\u00f2 ho suposava de molts, va posar una pila d’arxius que, a mesura que investigaven, resultaven ser una muntanya; darrere de cada pila d’arxius n’apareixia un de nou. Per\u00f2 com que la muntanya d’arxius nom\u00e9s s’hauria d’utilitzar en el cas que la pres\u00f3 fos atacada, i com que mai no fou atacada, quan els gu\u00e0rdies es van assabentar dels arxius que havien redactat sobre ells, de sobte es van sentir presoners i no lliures. Se sentien com l’administraci\u00f3 de la pres\u00f3 no volia que se sentissin.<\/em>
\n….<\/em>
\nNo s’ha d’envejar l’administraci\u00f3 de la pres\u00f3. D’una banda, hi ha masses pocs presos per mantenir neta la pres\u00f3, les cel\u00b7les de luxe, els passadissos, fins i tot per netejar les barres de les finestres, de manera que s’ha de permetre que entrin a la pres\u00f3 aquells que estan fora d’ella perqu\u00e8 renovin o restaurin la pres\u00f3 nom\u00e9s per guanyar diners.<\/em>
\n….<\/em>
\nD’altra banda, cada pres\u00f3 ha de vetllar alguna cosa, per\u00f2 quan els presos es custodien com a gu\u00e0rdies, se sospita que els gu\u00e0rdies vetllen per una altra cosa que ells mateixos, motiu pel qual l’opini\u00f3 es fa m\u00e9s forta de qu\u00e8 l’objectiu real de la pres\u00f3 no \u00e9s vetllar per la llibertat dels presos, sin\u00f3 per guardar el secret bancari. Sigui com sigui, la pres\u00f3 prospera i el seu negoci est\u00e0 tan embolicat amb el negoci que hi ha fora que, a poc a poc, sorgeixen dubtes sobre si la pres\u00f3 encara existeix o s’ha convertit en una pres\u00f3 fantasma. Per demostrar la seva realitat, l’administraci\u00f3 de la pres\u00f3 gasta milers de milions de francs su\u00efssos en armes cada vegada m\u00e9s modernes per als gu\u00e0rdies, que s\u00f3n els seus propis presoners, armes que queden obsoletes i en requereixen de noves, independentment de la probabilitat que la guerra posi fi a all\u00f2 que ella vol defensar.\u00ab<\/span><\/em><\/p>\n