{"id":3554,"date":"2020-12-06T15:59:06","date_gmt":"2020-12-06T14:59:06","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/botonier\/?p=3554"},"modified":"2020-12-07T07:19:59","modified_gmt":"2020-12-07T06:19:59","slug":"suissa-una-preso","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/botonier\/2020\/12\/06\/suissa-una-preso\/","title":{"rendered":"\u00bb Su\u00efssa &#8211; una pres\u00f3 \u00ab"},"content":{"rendered":"<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-thumbnail wp-image-3555\" src=\"http:\/\/blogs.avui.cat\/botonier\/files\/2020\/12\/Unknown-150x150.jpeg\" alt=\"\" width=\"150\" height=\"150\" \/>El pr\u00f2xim 5 de Gener se celebraran els cent anys del naixement del su\u00eds Friedrich D\u00fcrrenmatt, un dels grans literats en llegua alemanya dels nostres temps. Autor d&#8217;obres teatrals, novel\u00b7les i articles, s&#8217;ha distingit sempre per la seva claredat i el seu tarann\u00e0 ir\u00f2nic.<\/p>\n<p>Obres com \u00abLa visita de la vella dama\u00bb, \u00abR\u00f2mul el Gran\u00bb, \u00abEls f\u00edsics\u00bb o \u00abGrec busca a grega\u00bb han estat ben conegudes a Catalunya.<\/p>\n<p>El 22 de novembre del 1990 D\u00fcrrenmatt va pronunciar un discurs amb el t\u00edtol del blog: \u00abSu\u00efssa \u2013 una pres\u00f3\u00bb.<\/p>\n<p>Val a dir que el discurs, pronunciat en honor del llavors president de Txecoslov\u00e0quia<br \/>\nVaclav Havel, va permetre a D\u00fcrrenmatt, amb tot el seu talent i la seva ironia, retratar Su\u00efssa amb unes imatges provocadores fetes amb un gran amor per la seva p\u00e0tria.<\/p>\n<p>\u00c9s un discurs bastant llarg de manera que he decidit traduir nom\u00e9s un parell d&#8217;extractes, per donar un gest de reconeixement a D\u00fcrrenmatt a l&#8217;hora de retratar Su\u00efssa, els su\u00efssos, l&#8217;emigraci\u00f3 i les activitats pol\u00edtiques i econ\u00f2miques.<\/p>\n<p><em><span class=\"hiddenGrammarError\">\u00ab<\/span><\/em><em>Su\u00efssa com a pres\u00f3, com una pres\u00f3 on es van refugiar els su\u00efssos. Com que tot es va esfondrar fora de la pres\u00f3 i perqu\u00e8 nom\u00e9s a la pres\u00f3 estan segurs de no ser atacats, els su\u00efssos se senten lliures, m\u00e9s lliures que la resta de persones, lliures de presoners a la pres\u00f3 de la seva neutralitat. Nom\u00e9s hi ha una dificultat per a aquesta pres\u00f3, i \u00e9s demostrar que no \u00e9s una pres\u00f3 sin\u00f3 un refugi de llibertat. Al cap i a la fi, vist des de fora, una pres\u00f3 \u00e9s una pres\u00f3 i els seus interns s\u00f3n presoners i qui \u00e9s presoner no \u00e9s lliure: nom\u00e9s els guardes es consideren lliures per al m\u00f3n exterior, perqu\u00e8 si no fossin lliures serien presoners. Per resoldre aquesta contradicci\u00f3, els presos van introduir l&#8217;obligaci\u00f3 general de fer gu\u00e0rdia: cada pres demostra la seva llibertat sent el seu propi guarda. Els su\u00efssos tenen l&#8217;avantatge dial\u00e8ctic que s\u00f3n lliures, presoners i guardes alhora. La pres\u00f3 no necessita murs perqu\u00e8 els seus presoners s\u00f3n guardes i es custodien ells mateixos, i com que els guardes s\u00f3n persones lliures, fan negocis entre ells i amb el m\u00f3n sencer.<\/em><br \/>\n<em>&#8230;.<\/em><br \/>\n<em>Com que els guardes tamb\u00e9 s\u00f3n presoners, pot sorgir la sospita que s\u00f3n presos i no guardes o fins i tot que s\u00f3n lliures Per aix\u00f2 l&#8217;administraci\u00f3 de la pres\u00f3 tenia expedients de tots els que sospitaven que se sentien atrapats i no lliures, i com que aix\u00f2 ho suposava de molts, va posar una pila d&#8217;arxius que, a mesura que investigaven, resultaven ser una muntanya; darrere de cada pila d&#8217;arxius n&#8217;apareixia un de nou. Per\u00f2 com que la muntanya d&#8217;arxius nom\u00e9s s&#8217;hauria d&#8217;utilitzar en el cas que la pres\u00f3 fos atacada, i com que mai no fou atacada, quan els gu\u00e0rdies es van assabentar dels arxius que havien redactat sobre ells, de sobte es van sentir presoners i no lliures. Se sentien com l&#8217;administraci\u00f3 de la pres\u00f3 no volia que se sentissin.<\/em><br \/>\n<em>&#8230;.<\/em><br \/>\n<em>No s&#8217;ha d&#8217;envejar l&#8217;administraci\u00f3 de la pres\u00f3. D&#8217;una banda, hi ha masses pocs presos per mantenir neta la pres\u00f3, les cel\u00b7les de luxe, els passadissos, fins i tot per netejar les barres de les finestres, de manera que s&#8217;ha de permetre que entrin a la pres\u00f3 aquells que estan fora d&#8217;ella perqu\u00e8 renovin o restaurin la pres\u00f3 nom\u00e9s per guanyar diners.<\/em><br \/>\n<em>&#8230;.<\/em><br \/>\n<em>D&#8217;altra banda, cada pres\u00f3 ha de vetllar alguna cosa, per\u00f2 quan els presos es custodien com a gu\u00e0rdies, se sospita que els gu\u00e0rdies vetllen per una altra cosa que ells mateixos, motiu pel qual l&#8217;opini\u00f3 es fa m\u00e9s forta de qu\u00e8 l&#8217;objectiu real de la pres\u00f3 no \u00e9s vetllar per la llibertat dels presos, sin\u00f3 per guardar el secret bancari. Sigui com sigui, la pres\u00f3 prospera i el seu negoci est\u00e0 tan embolicat amb el negoci que hi ha fora que, a poc a poc, sorgeixen dubtes sobre si la pres\u00f3 encara existeix o s&#8217;ha convertit en una pres\u00f3 fantasma. Per demostrar la seva realitat, l&#8217;administraci\u00f3 de la pres\u00f3 gasta milers de milions de francs su\u00efssos en armes cada vegada m\u00e9s modernes per als gu\u00e0rdies, que s\u00f3n els seus propis presoners, armes que queden obsoletes i en requereixen de noves, independentment de la probabilitat que la guerra posi fi a all\u00f2 que ella vol defensar.<span class=\"hiddenGrammarError\">\u00ab<\/span><\/em><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El pr\u00f2xim 5 de Gener se celebraran els cent anys del naixement del su\u00eds Friedrich D\u00fcrrenmatt, un dels grans literats en llegua alemanya dels nostres temps. Autor d&#8217;obres teatrals, novel\u00b7les i articles, s&#8217;ha distingit sempre per la seva claredat i el seu tarann\u00e0 ir\u00f2nic. Obres com \u00abLa visita de la vella dama\u00bb, \u00abR\u00f2mul el Gran\u00bb, [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":126,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-3554","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/botonier\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3554","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/botonier\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/botonier\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/botonier\/wp-json\/wp\/v2\/users\/126"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/botonier\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3554"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/botonier\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3554\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3559,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/botonier\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3554\/revisions\/3559"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/botonier\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3554"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/botonier\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3554"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/botonier\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3554"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}