{"id":226,"date":"2009-04-11T08:21:00","date_gmt":"2009-04-11T06:21:00","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/botonier\/2009\/04\/11\/incomodes-admirats-3-georges-brassens\/"},"modified":"2013-06-19T09:49:47","modified_gmt":"2013-06-19T08:49:47","slug":"incomodes-admirats-3-georges-brassens","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/botonier\/2009\/04\/11\/incomodes-admirats-3-georges-brassens\/","title":{"rendered":"Inc\u00f2modes admirats : 3. Georges Brassens"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/1.bp.blogspot.com\/_gS2A8TwyupA\/SeA3HNdWKUI\/AAAAAAAAAiA\/yjGP-AoFkZM\/s1600-h\/Brassens.JPG\"><img decoding=\"async\" src=\"http:\/\/1.bp.blogspot.com\/_gS2A8TwyupA\/SeA3HNdWKUI\/AAAAAAAAAiA\/yjGP-AoFkZM\/s200\/Brassens.JPG\" border=\"0\" \/><\/a><\/p>\n<p>Neix el mes d&#8217;octubre del 1921 a S\u00e8te de pare paleta. El fon\u00f2graf que els seus pares va rebre com a regal per el casament va acompanyar musicalment l&#8217;inf\u00e0ncia de Brassens. A l&#8217;escola s&#8217;interessa molt per la literatura i la poesia i de marrec acompanyant-se amb una mandolina, canta can\u00e7ons de moda per els companys d&#8217;escola i fins i tot en algun restaurant. <\/p>\n<p>Al comen\u00e7ar la guerra puja a Paris i treballa de manobre a la f\u00e0brica Renault dedicant els moments de lleure a la visita de biblioteques municipals. L&#8217;any 1942 publica pel seu compte un recull de poemes (A la venvole). \u00c9s enviat obligat\u00f2riament a Alemanya, a un Camp de Treball, on viur\u00e0 un dos anys fins que retorna a Paris on comen\u00e7a veritablement la seva carrera de poeta i cantant. <\/p>\n<p>No cal ara fer un recull de tots els seus \u00e8xits que s\u00f3n extensos, per\u00f2 si que cal recordar que Brassens era capa\u00e7 d&#8217;omplir tres mesos seguits la Sala Bobino de Paris, cosa que cada dos anys repetia, alternant amb l&#8217;Olympia.<\/p>\n<p>La seva veu era molt particular i impossible de refusar d&#8217;escoltar-la : aspre per\u00f2 calorosa, l&#8217;hi permetia de dir coses fortes amb un aire de tranquil\u2022litat. El seu vocabulari era violent ja que necessitava xocar, escandalitzar per tal de que la gent es despert\u00e9s, per\u00f2 sempre ple d\u2019un \u00ab bon cor \u00bb que expressava la seva timidesa personal. El public trobava en la poesia de Brassens coses que comprenia i que sentia com seves, amb el seu llenguatge. Els acad\u00e8mics no l&#8217;hi perdonaren  mai ni la seva gran qualitat com a prestidigitador dels mots ni tampoc la seva cr\u00edtica directe de l&#8217;hipocresia, de les aparents bones costums i dels explotadors dissimulats.<\/p>\n<p>A Catalunya Josep M. Espin\u00e0s va traduir i cantar Brassens en el primer disc que l&#8217;any 1962 van publicar els Setze Jutges, \u00ab Espin\u00e0s canta Brassens \u00bb, i jo sempre estar\u00e9 agra\u00eft a l&#8217;escriptor barcelon\u00ed per fer-me descobrir un poeta excepcional que he llegit i escoltat fins avui dia sense parar. <\/p>\n<p>Valguin els versos final de la seva can\u00e7\u00f3 \u00ab Le M\u00e9cr\u00e9ant \u00bb ( Els descregut)  per definir Georges Brassens :<\/p>\n<p>\u00ab Jo no he matat mai, tampoc no he violat<br \/>  I ja fa algun temps que he deixat de robar.<\/p>\n<p>  Si l&#8217;Etern existeix es donar\u00e0 compte<br \/>  Que jo no em comporto pas pitjor que si tingu\u00e9s la fe \u00bb<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Neix el mes d&#8217;octubre del 1921 a S\u00e8te de pare paleta. El fon\u00f2graf que els seus pares va rebre com a regal per el casament va acompanyar musicalment l&#8217;inf\u00e0ncia de Brassens. A l&#8217;escola s&#8217;interessa molt per la literatura i la poesia i de marrec acompanyant-se amb una mandolina, canta can\u00e7ons de moda per els companys [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":126,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-226","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/botonier\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/226","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/botonier\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/botonier\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/botonier\/wp-json\/wp\/v2\/users\/126"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/botonier\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=226"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/botonier\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/226\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3104,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/botonier\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/226\/revisions\/3104"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/botonier\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=226"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/botonier\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=226"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/botonier\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=226"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}