{"id":212,"date":"2009-03-26T09:31:00","date_gmt":"2009-03-26T07:31:00","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/botonier\/2009\/03\/26\/pere-garcia-fons-un-catala-de-franca\/"},"modified":"2013-06-19T09:49:49","modified_gmt":"2013-06-19T08:49:49","slug":"pere-garcia-fons-un-catala-de-franca","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/botonier\/2009\/03\/26\/pere-garcia-fons-un-catala-de-franca\/","title":{"rendered":"Pere Garcia-Fons, un catal\u00e0 de Fran\u00e7a"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/4.bp.blogspot.com\/_gS2A8TwyupA\/Scsvix9fU_I\/AAAAAAAAAgY\/DDSHdqpyb9Q\/s1600-h\/Garcia-Fons.JPG\"><img decoding=\"async\" src=\"http:\/\/4.bp.blogspot.com\/_gS2A8TwyupA\/Scsvix9fU_I\/AAAAAAAAAgY\/DDSHdqpyb9Q\/s200\/Garcia-Fons.JPG\" border=\"0\" \/><\/a><\/p>\n<p>Moltes vegades quatre noms que ens enlluernen no ens permeten apreciar el valor de gent que sense tan soroll medi\u00e0tic han fet, i molt, per la cultura catalana a l&#8217;exterior. Una d&#8217;aquestes personalitats malauradament poc conegudes a l&#8217;interior \u00e9s en Pere Garcia-Fons, artista pintor que porta dins seu un esperit catal\u00e0 que mai ha oblidat. <\/p>\n<p>Neix a Badalona el 1928, fill de Pedro Garcia Martinez, natiu de Cartagena i que cam\u00ed de Fran\u00e7a es va instal\u2022lar com a paleta a Badalona l&#8217;any 1918. La seva mare era Ampar\u00f3 Fons i Aguilella, filla de la Vall d&#8217;Ux\u00f3. El seu pare s&#8217;incorpora a l&#8217;exercit republic\u00e0 el 1936 i l&#8217;any 1938 la seva mare obt\u00e9 per a ella i els seus infants el visat per anar a Fran\u00e7a.<\/p>\n<p>Pere Garcia-Fons arriba amb la seva mare i germans a Perpiny\u00e0 i entra amb 10 anys d&#8217;edat com a pensionat al Centro Espa\u00f1ol, que llavors era finan\u00e7at pels simpatitzants de la Rep\u00fablica Espanyola. Despr\u00e9s d&#8217;un aprenentatge a una planxisteria s&#8217;inicia amb 18 anys en el modelatge de fusta i s&#8217;inscriu en un curs de dibuix. Amb poc m\u00e9s de vint anys i instalat a Par\u00eds, \u00e9s adm\u00e8s al Primer Sal\u00f3 de la Pintura Jove, i presenta la seva pintura \u00ab El bou escorxat \u00bb, que avui fa part de la meva col\u2022lecci\u00f3. Durant 15 anys col\u2022labora en l&#8217;organitzaci\u00f3 del Sal\u00f3 on coincideix dins dels ambients parisencs amb Clav\u00e9, Dominguez, Grau-Sala, Arroyo i d&#8217;altres. El 1952 es casa amb Olga Caprani i Cuf\u00edm filla de Terrassa i que tamb\u00e9 havia anat a parar a Perpiny\u00e0 per causa de la guerra.<\/p>\n<p>No vull descriure la biografia personal i art\u00edstica del Pere Garcia-Fons sin\u00f3 retre avui un homenatge a la seva catalanitat, que sempre l&#8217;ha acompanyat malgrat el poc temps que va viure a Catalunya. La seva mare i la seva esposa han ajudat sens dubte a que ell es senti molt catal\u00e0 sense renunciar a la seva component francesa, no en va ha viscut  tants anys al pa\u00eds ve\u00ed. La seva resid\u00e8ncia alternada entre Par\u00eds i Perpiny\u00e0, on destaca la seva amistat amb Jordi Pere Cerd\u00e0 i molts altres catalans del Nord actius en el m\u00f3n art\u00edstic, l\u2019hi permet de envoltar-se molt sovint de l\u2019esprit catal\u00e0.<\/p>\n<p>L&#8217;any 2006 La Direcci\u00f3 de Cultura de la Vila de Perpiny\u00e0 va organitzar una exposici\u00f3 retrospectiva de Pere Garcia-Fons i \u00e9s va publicar un cat\u00e0leg amb textos de gran v\u00e0lua, i que va tenir tamb\u00e9 el suport de la Generalitat de Catalunya.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Moltes vegades quatre noms que ens enlluernen no ens permeten apreciar el valor de gent que sense tan soroll medi\u00e0tic han fet, i molt, per la cultura catalana a l&#8217;exterior. Una d&#8217;aquestes personalitats malauradament poc conegudes a l&#8217;interior \u00e9s en Pere Garcia-Fons, artista pintor que porta dins seu un esperit catal\u00e0 que mai ha oblidat. [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":126,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-212","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/botonier\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/212","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/botonier\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/botonier\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/botonier\/wp-json\/wp\/v2\/users\/126"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/botonier\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=212"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/botonier\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/212\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3117,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/botonier\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/212\/revisions\/3117"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/botonier\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=212"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/botonier\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=212"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/botonier\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=212"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}