Úsame

25 juny 2010

Sóc molt poc fiable. M’havia promès no escriure més i mira. Fet merda per la sessió mèdica de fa uns dies però amb ganes d’explicar-ho. Si em truquen (si), voldrà dir que m’hi han acceptat i que ja sóc un autèntic cobaia humà amb manetes. Però la Laia té raó: que la recerca es bellugui ja és bo, molt. Ja em sé tot el que es diu a internet del fingo, he deixat els anti-virals, ignoro que torno a escriure pel Punt (crec) i abandono les mandonguilles amb sípia. No, el sexe oral, no l’he deixat. Ja em conec els efectes secundaris indesitjables i el risc, he firmat un fotimer de papers que no podia llegir i estic preparat: úsame, cariño.

Kirguisos

15 juny 2010

Val ja he fet prou infern. Ara una mica de cel, va. El funcionament pendular de l’Univers (m’ho invento però ho crec) ho indica. Babord, estribord, babord etc. No, quiniela millor que no. No hi entenc re. Salafistes, kirguisos? Ja he perdut el fil, too late

Gili

14 juny 2010

Cagun l’os pedrer. Nit en blanc. Massa menjar? Massa follar? Massa poc d’alguna cosa? Massa pensar? M’ho repeteixo: no-pots-conèixer-el-futur, està ben amagat en un arxivador negre sense fulls. I ara ve allò de fer cara de gili amb ulls de sobat tot el dia a la feina. Només em passa a mi?

Schwartz

13 juny 2010

L’he abandonat, i en el fons és un llibre optimista, però les coincidències amb l’Schwartz -crec que es deia- i jo són superficials. Ell tenia una esclerosi diferent, més cruel, però em quedo amb un dominical. És admirable i de tot, però la història em supera. Crec que tinc algun llibre de sexe per allà. Gràcies, Laia.

“Gilenia”?

11 juny 2010

Val, ”Fingolimod” és lleig. ho admeto, però “Gilenia” -el nom que li posen- sona a compresa o a detergent o a neboda del Tío Gilito. No pas a “the first oral disease modifying drug (d’esclerosi múltiple) on the market”. Ho van aprovar ahir. Ho diu en Brian, i la seva font és la FDA, l’administració ianqui de drogues i hamburgueses. Ai, quins nirvis, i yo con esos pelos.

Diria

10 juny 2010

Diria que no m’he tornat brutalment egoista o narcís, ni sagnantment tonto o cruel.  Diria que -sorprenent- agafo les coses com venen i ja no porto els comptes al cèntim. Diria que continuo espantat per quan em mori però ara sóc més dialogant (estupidesa. Amb qui?). Diria que sóc més valent o ho semblo i que la pasta al dente i el sexe continuen sortint-me bé. (admeto correccions). També diria que estimo els que s’ho mereixen, però que continuo escribint amb dos dits. Diria que ara em crec la ciència, tot i que continuo desconfiant-ne. Diria que hi ha gent molt xuli, que el meu és un viatge lleig i no recomanable , però que ensenya.

Honor

9 juny 2010

Todos buscamos que nos salga el doble seis. A mi ya me ha salido uno, ahora falta el otro. Y cuando salga habré ganado. Me retiraré con honor y discreción de una carrera dura.

Sol

9 juny 2010

Ja l’havia tinguda, aquesta sensació, però avui és més forta: solo ante el peligro. Perquè? Perquè fa un temps rúfol, tot rellisca i tinc un minibbrot i no he dormit gaire i no he anat a la tele i etc. Penso en el llibret d’aquell americà, que tenia una esclerosi múltiple blabla. La seva mata; la meva només et complica la vida i et passes el dia pensant en els teus fills. Però el tio és optimista, collons.

No future

2 juny 2010

La Isabel -al pc del costat- ha complert. Després de parlar-ne ahir, avui en Sid Vicious bramant al seu pc i el God Save the Queen a tot arreu de la redacció. Déu la salvi, perquè jo… Un instant de lucidesa a la feina. There ain’t no future in England for you.

Fatigué

1 juny 2010

Estic fatigat. Digui’s en francès o amb to de marquesa empipada perquè ensuma merda i quedarà millor. En cristià: que estic cansat i no he fet re. Val, siete y sin sacarla, però no n’hi ha per tant. Deu ser un altre símptoma d’allò que tinc. Com era? Fimosi? Nono. Deriva a babord? Herpes genital? No. Stock options?