BUSCANT RAONS

El Badalona no pot posar el seu himne per culpa de l’SGAE

Tornem a parlar de l’SGAE i novament no puc dir res de bo. La SGAE diu que està per protegir els drets d’autor però de moment el que està aconseguint és què escoltar música quasi pugui considerar-se un delicte. El Badalona, equip de la segona B, amb motiu del seu centenari va estrenar un nou himne l’any 2003. Quatre anys més tard l’SGAE li hi ha reclamat el pagament de 1300 euros (pagament endarrerit). L’SGAE reclama al Badalona quasi 100 euros cada cop que soni l’himne. El club badaloní ha pres la decisió de no seguir emetent l’himne.

Vídeo: Himne del Badalona

L’SGAE i els avis

L’SGAE va intentar cobrar drets d’autor a un casal d’avis per l’us de la televisió. Els avis s’han queixat al consell comarcal del Ripollés que ha demanat a l’SGAE que afluixi amb la seva dèria recaptatòria. No crec que triguin gaire en anar als hospitals a exigir que paguin per les televisions que hi ha a les habitacions dels malalts. No sembla que res pugui aturar el comportament mafiós de l’SGAE que se sent recolzada per una legislació que en L’SGAE saben com retorçar i usar en el seu profit i en el que els ciutadans siguin perruquers o avis d’un casal se senten indefensos davant una organització que extorsiona a tort i a dret cobrant el seu “impost revolucionari” amb la llei a la mà.

La SGAE y los abuelos

La SGAE intentó cobrar derechos de autor en una residencia de ancianos por el uso de la televisión. Los abuelos se han quejado al consejo comarcal del Ripollés que ha pedido a la SGAE que afloje con su manía recaudatoria.No creo que tarden mucho en ir a los hospitales a exigir que paguen por las televisiones que hay en las habitaciones de los enfermos. No parece que nada puede detener el comportamiento mafioso de la SGAE que se siente apoyada por una legislación que en La SGAE saben cómo retorcer y usar en su provecho y en el que los ciudadanos sean peluqueros o abuelos de una casa se sienten indefensos ante una organización que extorsiona a diestro y siniestro cobrando su “impuesto revolucionario” con la ley en la mano.

L’”impost revolucionari” de l’SGAE

Esteban Criado González és un perruquer de L’Hospitalet de Llobregat a qui l’SGAE reclama el pagament mensual de 12 € pel dret a poder escoltar emissores de ràdio musicals dins del seu establiment. L’SGAE li vol fer signar un contracte amb l’SGAE per poder tenir dret a escoltar música, si escoltés les notícies no hauria de pagar. Un inspector de l’SGAE va passar per la porta de la perruqueria del senyor Criado i va decidir entrar indicant-li que si volia escoltar música havia de pagar i signar un contracte. Els inspectors de l’SGAE tenen un incentiu – una comissió – per cada contracte que aconsegueixin. Incentivar l’activitat recaptatòria pseudomafiosa hauria de ser delicte, especialment quan s’actua intimidant la gent.

Video: El canon de la SGAE

Vídeo: SGAE, que bien se lo montan

L’SGAE fa una cantada

El fet

A la Gran Bretanya l’SGAE va voler cobrar a una dona que cantava a la seva pròpia botiga per amenitzar les compres dels seus clients. La senyora Sandra Bart de 56 anys interpretava cançons dels Rolling Stones mentre els clients compraven. Li va arribar una carta de l’SGAE britànica advertint als propietaris del comerç que no tenien llicència d’actuació en lloc públic. Davant el guirigall que van provocar l’SGAE britànica va demanar disculpes.

“Espies” musicals

Sembla que aquestes agències que “vetllen” pels drets dels artistes han perdut el seny. No és el primer cop que l’SGAE apareix en les notícies degut al seu afany recaptatori. I s’ha de dir que ha sigut denunciada i ha patit algunes rebolcades Judicials. Hi ha aquell casori en què van ficar-se uns “agents” de l’SGAE i van gravar un vídeo amb el que volien demostrar que allà s’havia posat música – un banquet nupcial sense “Paquito el chocolatero” en versió King África no és un banquet nupcial com cal – però van acabar sent denunciats per l’ús que van fer de la gravació.

 

Vídeo: La SGAE espía en las bodas (Antena 3)

Vídeo: La SGAE visita al PP (”Polònia”, TV3)

SGAE

La SGAE s’endurà 45000 euros per la cara. Deuen voler refer-se de la clatellada judicial que recentment van rebre quan van ser condemnats a indemnitzar a uns demandants per haver gravat i fet servir un vídeo on pretenien demostrar quina música sonava en un banquet nupcial. A més de cobrar la “seva part” dels discos amb les actuacions musicals de la Marató de TV3 també cobraran una comissió per l’actuació dels artistes - que van actuar, ells si, sense cobrar - en la Marató benèfica de TV3 que aquest any recaptava fons per al tractament de les malalties mentals. La SGAE diu que ells no són propietaris dels drets d’autor dels seus associats, la seva funció és recaptatòria - no ens haviem adonat - i que més tard reparteixen entre tots els seus socis. I si els artistes han actuat sense cobrar o no són socis de la SGAE? - es pregunta Maite Gutiérrez en el seu article a La Vanguardia i jo també m’ho pregunte -. Doncs un responsable de la SGAE diu: ” No podem decidir de forma unilateral cobrar o no cobrar en funció de si el concert es benèfic o deixa de ser-ho”. Aneu amb compte, no canteu o encara ens sortirà un sicari de la SGAE exigint-nos pagar l’impost revolucionari.

Aznar i Telecinco

Telecinco haurà de pagar 240.000€ a José María Aznar per informar sobre la separació matrimonial del matrimoni Aznar-Botella. Sembla que un programa que es deia “El Tomate” va “informar” - a qualsevol cosa li diuen informar - que José María Aznar se separava d’Ana Botella. La direcció de Trolacinco - volia dir Telecinco - ha informat que recorrerà la sentència perquè consideren excessiva la indemnització fixada pel jutge. Jo la trobo curta. Els haurien d’haver posat quatre vegades més aquesta quantitat. No m’agrada però que aquests diners vagin a la butxaca del bigotut.