El PP fitxa com assessor al pare d’una nena assassinada
He criticat diverses vegades al PP per instrumentalitzar les víctimes del terrorisme en benefici de les seves posicions, considero poc honest usar les víctimes del terrorisme per obtenir rèdits electorals, i amb tots els respectes per a les víctimes del terrorisme que em mereixen tots els respectes, si un partit polític les instrumentalitza és perquè elles es deixen. Vergonya aliena vaig sentir fa unes setmanes veient a les notícies un acte de les víctimes del terrorisme convertit en un bany de masses a Aznar.
Però la manca d’escrúpols dels dirigents del PP sembla no tenir límits. Sense manies instrumentalitzen les desgràcies i tragèdies en benefici propi i el més lamentable de tot aquest assumpte és que la gent es deixa usar, si, així de clar, la gent es deixa usar pel Partit Popular. En aquest cas es tracta de Juan José Cortés, pare de Mariluz, una nena que va ser assassinada a Huelva fa un parell d’anys i que va ser un dels casos més mediàtics d’aquell moment. Aquest home des de l’assassinat de la seva filla s’ha dedicat a recórrer totes les cadenes de televisió i els platós dels programes més grocs de la televisió espanyola.
Juan José Cortés ha fitxat pel Partit Popular en qualitat d’assessor en matèria de Justícia de cara a endurir el codi penal, un tema del qual el PP parla cada vegada que estant en l’oposició maten algú i se n’oblida quan ha governat.
En política no tot hauria de valer, la manca d’escrúpols dels dirigents del PP en assumptes tan delicats com aquest o el del terrorisme sembla no tenir un preu polític, i això ens hauria de fer pensar si la societat no està tan malalta com alguns partits polítics. La política espanyola no pateix només de corrupció en matèria econòmica, la corrupció és de caràcter moral, per arrencar uns quants vots en determinats sectors de la societat hi ha dirigents polítics que estan disposats a usar, corrompre i prostituir a persones, organitzacions o situacions tràgiques sense que se’ls caigui la cara de vergonya.
Endurir el codi penal no serveix de res si quan un cas arriba davant del jutge aquest decideix aplicar la pena més suau. Els casos d’assassinat tenen unes penes que quasi mai s’imposen amb tota la seva duresa i moltes vegades errors absurds i difícils d’entendre provoquen que els criminals siguin deixats en llibertat. No es tracta d’endurir les lleis, potser el que cal és que s’apliquin i que es corregeixin els errors.
I el Partit Popular hauria de deixar de potinejar els tribunals, organitzacions de víctimes i tot allò que creuen que pot beneficiar-los. Si els dirigents del PP s’abstinguessin de potinejar tot potser algunes institucions com la Justícia guanyarien en eficiència.
Els toros converteixen en un circ l’Assemblea de la Comunitat de Madrid
La sessió de control del govern a l’Assemblea de Madrid s’ha convertit en un circ una vegada més per les declaracions desafortunades d’uns i les protestes dels altres.
Esperanza torera
A Esperanza Aguirre li han preguntat sobre la seva intenció de declarar Bé d’Interés Cultural les curses de braus i ella ha respost que concedir la màxima distinció immaterial no és nou i que ja ho va fer Andalusia amb el flamenc, València amb el Tribunal de les Aigües i Astúries amb la gastronomia. No trobo correcte comparar el flamenc, el Tribunal de les Aigües i la gastronomia asturiana, no es pot comparar la tortura i mort d’un animal amb una institució com el Tribunal de les Aigües, una forma d’art folklòric compost de cant i dansa o la gastronomia asturiana però posem que acceptem aquest fet. En aquest punt la senyora Aguirre hauria fet bé callant però això és una impossibilitat material per a ella i ha dit que els braus no són patrimoni de cap ideologia sigui de dretes o d’esquerres i llavors ha decidit ficar-se de quatre potes a la galleda dient amb la “ironia” que la caracteritza que la Comunitat de Madrid no farà obligatori pels madrilenys anar a les curses de braus. M’ha tret dos pesos del damunt: no obligaran als madrilenys a assistir a les curses i limita l’assumpte a la Comunitat de Madrid. Un altre argument de la senyora Aguirre és que la “festa nacional” és una tradició molt arrelada a la Comunitat de Madrid, Espanya i a la Mediterrània. Només li ha faltat incloure llatinoamèrica on hi ha molts països on se celebren curses de braus. És estrany que a la senyora Esperanza, ella tan racialment hispànica i fervorosa partidària de refer l’Imperi se li hagi passat aquest detall. És cert, és una tradició, també ho era llençar cristians als lleons i fa molts segles que van abolir aquest costum feliçment pels bisbes de la Conferència Episcopal Espanyola. És cert, també que les curses de braus han sigut elogiades per poetes, escriptors, pintors i altres artistes molt reconeguts com Lorca, Hemingway, Alberti, Miguel Hernández, Goya o Picasso, també n’hi ha altres que han criticat aquesta salvatjada. Que una dirigent del PP que va dir en un programa de televisió que Franco era socialista i que forma part d’un partit fundat per franquistes digui que Miguel Bosé és amic de dictadors em sembla de molt mal gust i em sembla una ficada de pota més de la lideressa.
He parlat de les declaracions d’uns i de les protestes dels altres. Els diputats d’IU han rebut les paraules en el més pur estil de protesta torera fent voleiar mocadors blancs per demanar que es premii el torero amb una orella. Espero que no vulguessin les orelles d’Esperanza Aguirre.
Van Halen fora d’orbita
Però el circ de la Comunitat de Madrid va continuar. El diputat peper va usar el torn de rèplica per començar a deixar anar una bajanada darrera de l’altra barrejant la gimnàstica amb la magnèsia, també podríem dir que barrejava xurres amb merines per a carregar contra el govern de Rodríguez Zapatero. Si no tens arguments embolica la troca. Dels braus ha passat a parlar de la pujada de l’IVA, ha protestat per la concessió d’un carrer – que jo sàpiga això hi ha sigut a Barcelona i ha sigut una decisió de l’Ajuntament de Barcelona i no del govern central – al desaparegut actor Pepe Rubianes – turmentador de fatxes hispànics – fins arribar a protestar per la reforma de la llei de l’avortament. I aquí, Van Halen s’ha retratat afirmant que “els que es preocupen pel maltractament dels bous és aquesta progressia a qui després li agrada enviar els fetus a les trituradores”. Embolica que fa fort. Ja tornen els pepers a treure les trituradores de fetus. Van Halen, Juan Van Halen va afirmar que no és taurí però l’interessa la festa. Després va acusar d’incultes i va dir que els que ataquen la festa nacional és perquè no creuen en la nació. Ja veiem qui pretén convertir el debat sobre les curses de braus en una qüestió identitària, qüestió identitària espanyola, és clar.
No m’agraden les curses dels braus i ja he dit altres vegades les meves raons, respecto que els protaurins defensin això que en opinió meva és un acte inhumà en el qual torturen un animal però si aquests són els únics arguments que poden exposar estan aportant uns arguments que no ajuden gaire a la seva causa. Si només pensen parlar de trituradores de fetus, acusar a determinats artistes de ser “amics de dictadors” o acusar als qui estem en contra de les curses de braus - perquè són un espectacle bàrbar i cruel que acaba amb la mort d’una bèstia sotmesa a suplici – de ser incults per defensar les curses de braus crec que han perdut el seny. És evident que no és una qüestió identitària la que ha impulsat la iniciativa legislativa popular, sembla, escoltant les paraules de Van Halen i Aguirre que entre les seves raons si que hi ha raons identitàries quan parlen que els que estan en contra de les curses de braus és perquè no creuen en la nació. Entre els protaurins i entre els antitaurins hi ha gent que se sent tan espanyola o més que Esperanza Aguirre i en ambdós grups n’hi ha que el concepte de nació que té la lideressa madrilenya se la porta fluixa. Respecte que defensin la seva “festa nacional” però si els arguments són els que han exposat valdria més callar.
Escridassat per parlar en català
No és cap novetat que al PP no li agrada la llengua catalana, n’hi ha molts exemples que podria exposar però el millor és anar a l’actualitat. Se celebrava el XIIIè Congrés Regional del PP Balear i tenia la paraula el president del Congrés, Joan Flaquer. L’home va començar a parlar i ho va fer en català quan sobtadament va començar a ser escridassat per un grup dels presents, escridassada que va acabar-se quan Flaquer després d’un breu silenci va canviar al castellà. Darrera de l’escridassada hi havia un grup de partidaris de l’alcalde de Calvià, Carlos Delgado. Era un Congrés del PP, és a dir que tots eren del PP i es celebrava a les Balears, a Flaquer només el van escridassar mentre parlava en català.
Vídeo: Joan Flaquer escridassat per parlar en català en un acte del PP
Joan Flaquer, president del XIIIè Congrés Regional del PP ha sigut escridassat pels partidaris de Carlos Delgado, alcalde de Calvià per parlar en català.
—Joan Flaquer, presidente del XIII Congreso Regional del PP ha sido abroncado por los partidarios de Carlos Delgado, alcalde de Calvià por hablar en catalán.—http://dbalears.cat/actualitat/Pol%C3…
Abucheado por hablar en catalán
Rajoy no sap on està
Rajoy continua en precampanya electoral - tot i que encara falten dos anys per a les eleccions - i aquest cop li ha tocat el rebre a la població sevillana de Dos Hermanas, el problema es que Rajoy semblava no saber on estava i insistia dient Dos Hermanos davant de l’estupefacció de l’auditori. Aquest és l’home que pretén donar lliçons de com dirigia la política econòmica a un govern espanyol que no sap per on navega, i és evident que Rajoy per començar no sap ni en quina localitat s’hi troba. Aquest és l’home que pretén governar Espanya. Ha demostrat no tenir la capacitat per arribar a governar ja que no governa ni tant sols el seu propi partit, tampoc sap en quina localitat fa el seu mitin preelectoral.
Vídeo: RAJOY EN “DOS HERMANOS”(?????)
Un exemple a seguir?
El “líder espiritual” d’aquest senyor era aquell que deia que ell no volia que ningú li digués que no havia de beure en excés i que a ell ningú li havia de dir que no podia anar a la velocitat a la que li donés la gana, aquest senyor seguint l’exemple del seu “líder espiritual” va ser enxampat després de tenir un petit accident de trànsit i que quan li van fer la prova de l’alcoholèmia donés una taxa superior a la permesa. Aquest senyor del que parlo és diputat del PP, el seu nom és Nacho Uriarte, és president de Nuevas Generaciones del PP, i per més INRI aquest senyor era vocal de la comissió de Seguretat Vial i Prevenció d’Accidents de Trànsit del Congrés. ¿Un exemple a seguir?. Almenys ha tingut la decència de presentar la dimissió. Llàstima que el seu “líder espiritual” no faci el mateix.
Vídeo: Uriarte dimite d Un exemple a seguir? e la Comisión de Tránsito
Les grolleries d’Aznar venen de lluny
Qualificar de groller a Aznar no és insultar ni mancar el respecte a un personatge que fa mèrits per ser desagradable i antipàtic. Moltes vegades és més per la seva actitud que per les seves paraules, tot sigui dit mancades de credibilitat i sobrades de prepotència. El Periódico de dissabte passat recull tres mostres que per a qui no sàpiga qui és Aznar – crec que a molts ens agradaria no saber-ho – són exemples de la seva personalitat.
Va ser convidat per l’Acadèmia del Vi de Castella i Lleó a pronunciar unes paraules i valdria més que o no hagues pronunciat cap paraula o que no l’haguessin convidat. Aznar amb l’alegre fatxenderia que el caracteritza – i probablement entonat per les copes de més que s’havia prés – va dir “a mi no m’agrada que em diguin ‘no pots anar a tanta velocitat’. Deixi’m que begui tranquil mentre no posi en risc a ningú”. Llàstima que ningú li hagués dit llavors que hi ha moments que cal callar per no semblar tonto i que ell preferís badar boca i confirmar-ho. Aquesta Acadèmia del Vi de Castella i Lleó van cometre l’error de convidar aquest personatge i van córrer un risc que els vins d’aquesta Comunitat Autònoma s’associessin a un personatge impresentable. D’altra banda, algú que ha ocupat un càrrec de responsabilitat governamental hauria de ser més assenyat i en un país amb una sinistralitat com la que tenia Espanya en aquells moments – provocada pels excessos de velocitat i/o l’embriaguesa al volant – no pot ser que surti aquest espantaocells dient que a ell ningú li ha de dir com ha de conduir i que no li poden prohibir beure fins al deliri etílic. Llàstima que ningú li digués com havia de governar ni com s’ha de comportar una vegada fora de la política, algú li hauria de dir, però aquells que hi són més a prop el que fan és riure-li les gràcies al petit dictador de l’Altiplà.
En una sessió de firma de llibres una reportera de Cuatro va fer-li una pregunta, Aznar no va respondre, va agafar el llibre que li allargava la reportera, crec que era un llibre escrit per l’interfecte, li va firmar i davant de l’estupefacció de la reportera Aznar va introduir el bolígraf en l’escot d’ella.
Ara s’ha produÏt aquest incident a la Universitat d’Oviedo. Aznar va alçar el dit davant de l’escridassada que li dirigien els estudiants que l’acusaven de criminal de guerra. En una mostra de fatxenderia va afegir “n’hi ha que semblen entestats a demostrar que no poden viure sense mi”.S’equivoca, sense ell ens hauríem estalviat moltes coses, per començar a ell i els seus vuit anys.
No és la primera vegada que Aznar té una topada amb estudiants universitaris, aquesta vegada però no tenia al seu costat una governadora civil fidel al cabdill i bona filla del seu pare, em refereixo a Julia Garcia Valdecasas, que en una universitat barcelonina va respondre a l’escridassada contra el seu patró enviant els antidisturbis a repartir galetes als díscols universitaris que no volien llepar el terra per on trepitjava el petit cabdill de l’Altiplà.
Vídeo: EL CABDILL AZNAR VISITA LA UNIVERSITAT D’OVIEDO
Vídeo: Recopilatori 1
Vídeo: Recopilatori 2
Espe qualifica de fill de puta a Gallardón
Tothom té dret a dir el que vulgui però hi ha persones que cada vegada que obren la boca fiquen la pota fins el fons. Especialment s’ha de tenir molta cura quan es tenen micròfons a prop. Esperanza Aguirre no ha sigut la primera a qui uns micròfons oberts han captat unes paraules desafortunades, encara que sembla que Esperanza Aguirre s’esforça que totes les seves paraules siguin desafortunades. Es coneguda per les seves ficades de pota, són un clàssic en les hemeroteques. També és sabut que la lideresa manté un enfrontament amb Alberto Ruíz Gallardón, alcalde de Madrid i també dirigent del PP. No es poden veure i la lideresa aprofita qualsevol oportunitat per demostrar la seva animadversió personal. Aquest cop la frase desafortunada ha sigut: “Hemos tenido una inmensa suerte de poder darle un puesto a IU quitándoselo al hijoputa”. Frase recollida per un micròfon que “accidentalment” s’ha quedat encés, d’aquests micròfons que han deixat en evidència a més d’un polític. S’ha de dir que Esperanza Aguirre es coneguda per les seves declaracions desafortunades. És d’aquelles persones, i aquesta frase m’agrada, que quan obre la boca puja el preu del pa. Tot i que després ha intentat negar que fes referència a Gallardón. Esperanza Aguirre és molt ambiciosa i intrigant, aspira a ser un dia a la presidència del govern espanyol – que no ens passi res - i no té manies a enfrontar-se a qui calgui per tal d’aconseguir-ho encara que sigui passant pel damunt d’algú del seu partit, especialment Gallardón. Com una princesa d’Éboli o una Lucrècia Borja del segle XXI conspira dins del PP per situar la seva facció al capdavant del PP, dubto molt que si ha de passar pel damunt de Mariano Rajoy els escrúpols li ho impedeixin. De moment, la seva guerra és contra el sector de Gallardón. Aguirre, membre de l’ala més feréstec del PP té el suport de tota la caverna mediàtica començant per ex-radiobisbe reconvertit en pirata de les ones i el seu col·lega dels tirants friquis.
Vídeo: ESPERANZA AGUIRRE Y EL HIJOPUTA
El PP fa politiqueig amb el codi penal
El Partit Popular vol canviar el codi penal – una vegada més - per endurir les penes contra els delictes incorporant la cadena perpètua. Han sigut la lideressa pepera madrilenya Esperanza Aguirre i el líder peper andalús Javier Arenas. Jo estic d’acord que a qui cometi un delicte se’l castigui amb tota la duresa, però el problema no és la llei sinó l’aplicació de la llei. De poc serveix – de res - que s’aprovi un codi penal que permeti condemnar a un assassí a cadena perpètua si quan arriba el moment de dictar sentència el jutge decideix que l’acusat amb dos anys de presó ja té prou. Si la no aplicació del codi penal actual en tota la seva amplitud em sembla un disbarat, no em sembla menys greu que uns dirigents polítics –Aguirre i Arenas - que van formar part d’un govern – el PP d’Aznar - que podia haver modificat el codi penal en el sentit que ara diuen vulguin treure rèdits polítics d’un assumpte tant important.
En aquests moments hi ha dos casos que són un exemple que alguna cosa no funciona en el sistema penal i no té la culpa la llei sinó les persones que decideixen la seva aplicació: l’assassí i violador de Sandra Palo està lliure sota vigilància i cometent altres delictes. Sembla que tan vigilat no està encara que ha sigut detingut després de robar un cotxe. Dos dels assassins de Marta del Castillo estan en llibertat i el cos de la seva víctima sense aparèixer. No serveix de res canviar el codi penal per endurir les penes si les penes que contempla l’actual codi penal no s’apliquen i els criminals són deixats en llibertat. És immoral aprofitar el dolor de les famílies de les víctimes per treure’n rèdits electorals però a hores d’ara dels dirigents del PP i de la seva moral en tinc seriosos dubtes.
La lideressa (des)Esperanza Aguirre
Fa unes setmanes vaig escriure un article criticant l’absurda justificació del govern que presideix Francisco Camps per no acceptar pagar els ordinadors als escolars valencians, segons aquests senyors els ordinadors produeixen miopia. Tres governs autonòmics del PP – València, Madrid i Múrcia – no volen participar d’aquest programa. Ara ha sigut la senyora presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, la què no ha estat gaire encertada. Segons la senyora Aguirre “el problema de l’Educació a Espanya no és si hi ha un ordinador més petit o gran, és que portem 25 anys de vigència de les lleis socialistes en l’Educació“, afegint que és “fals” que hi hagi hagut un “ vaivé ”en les lleis educatives perquè” del PP “només ha existit la Llei de Qualitat d’Educació (LOCE)”. A vegades cal posar en evidència la gent.
Se li haurà de recordar a la senyora Esperanza Aguirre que dels 25 anys als que ella fa referència de la vigència de la llei d’educació hi va haver vuit anys en què el PP va governar i en tres d’aquests ella,Esperanza Aguirre, va ser ministra d’Educació (1996-99). El PP va tenir temps més que sobrat per canviar la llei amb els vuit anys en què va governar i concretament ella va tenir tres anys per fer-ho. Fals és què la senyora Aguirre tingui dret a agafar-se a un argument com aquest en el qual ella va tenir responsabilitats.
–
Esperanza Aguirre parla de la condemna a dos periodistes de la SER que van denunciar unes irregularitats internes del PP: Uns periodistes de la SER han sigut condemnats per posar en evidència unes irregularitats en unes eleccions internes del PP. Fins i tot es fan trampes entre ells. La Justícia tot i reconèixer que els fets denunciats pels periodistes eren certs han decidit condemnar-los.
Esperanza Aguirre intenta convertir una baralla de borratxos en un tuguri en un assumpte més amb el qual fer soroll: Fa unes setmanes el periodista Hermann Tertsch de Telemadrid va rebre una pallissa en un bar que el va enviar a l’hospital, Esperanza Aguirre i tota la dreta de les cavernes van sortir a linxar a Wyoming que en el seu programa El Intermedio de La Sexta va fer befa d’unes paraules desafortunades de Tertsch. Des de la dreta mediàtica van acusar al govern central i al Wyoming d’haver incitat l’agressió contra el periodista. Però sembla que la pallissa no va tenir a veure amb la broma del Wyoming sinó amb el fet que Tertsch va ser agredit per un personatge de la nit madrilenya. Esperanza Aguirre va voler aprofitar una baralla de borratxos en un bar de mala mort per tractar de treure benefici.
Esperanza Aguirre en el programa 59” va aconseguir arribar al súmmum del disbarat al dir en públic i sense ruboritzar-se que el militar espanyol i dictador feixista Francisco Franco era socialista.
Esperanza Aguirre fa befa dels crims del franquisme: Diu que Garzón haurà de demanar el certificat de defunció per demostrar que Napoleó està mort.
Vídeo: ESPERANZA AGUIRRE -DISBARATS DE LA LIDERESSA PEPERA
Condemnats dos periodistes de la SER
Daniel Anido (director de la SER) y Rodolfo Irago (director d’informatius de la SER) han sigut condemnats pel Jutjat de lo Penal no. 16 de Madrid a un any i nou mesos de presó pel delicte de revelació de secrets. Durant aquest període queden inhabilitats per exercir la seva professió.
Els fets pels quals han sigut condemnats van succeir el juny de l’any 2003 quan la WEB de la SER va informar de les irregularitats que s’estaven produint a Villaviciosa de Odón. Els periodistes de la SER van difondre unes cartes de la presidenta local del PP de Villaviciosa, Pilar Martínez, que instava a Ricardo Romero de Tejada a garantir unes eleccions internes sense irregularitats. Pilar Martínez denunciava en aquestes cartes que en el PP de Villaviciosa d’Odón s’havien produït un centenar de noves filiacions irregulars que podien provocar un tomb en el procés electoral. La SER va informa sobre el nom de molts dels militants implicats en aquesta trampa, molts d’ells vinculats a constructors que posteriorment van fer-se molt famosos arran de la seva relació amb el “Tamayazo” que va portar a Esperanza Aguirre a la Comunitat de Madrid.
És a dir, són condemnats els periodistes que van denunciar les trampes electorals que va fer el PP i no els tramposos.
Les filiacions i empadronaments il·lícits és una pràctica habitual en el PP. Cal recordar el cas d’un poble de Lleida en el que la candidata del PP era una palentina que ni vivia en la localitat, ni en la comarca, ni tan sols a Catalunya, i que va declarar no tenir la intenció de fer-ho. Els fraus, les filiacions i empadronaments il·lícits i totes estes pràctiques haurien de ser perseguides per la Justícia, però en compte d’això es condemna als que les denuncien. En el segle XXI hi ha partits - Partit Popular - que continua realitzant pràctiques pròpies del segle XIX.
Articles relacionats:
Un pueblo de Lleida tendrá una alcaldesa que vive en Palencia (Recull de premsa - El País)
El director y el jefe de Informativos de la SER, condenados por informar (Web Cadena SER)
Romero de Tejada permitió una afiliación masiva e irregular al PP (Web Cadena SER)
