La dona que tirava la pedra i amagava la mà

La secretària general del PP María Dolores de Cospedal té un mal costum: tirar la pedra – sigui aquesta pedra una demanda judicial o una moció de censura – i amagar la mà. Fa uns mesos amb motiu del cas SITEL la senyora Cospedal va advertir que portaria el cas als tribunals ja que denunciava que el PP estava sent espiat, cosa que era certa, però era una part del PP la que espiava l’altra. Ara amenaça amb una moció de censura contra el govern de Rodríguez Zapatero ja que consideren que el govern no sap per on navega, i tenen raó, el problema és que el principal partit de l’oposició té menys idea encara de com sortir de la crisi. El problema de la senyora Cospedal és que va oblidar-se de parlar del tema amb el seu cap, Mariano Rajoy, que no ha trigat a descartar-ho. Els dirigents del PP tenen menys credibilitat que Rodríguez Zapatero. Tots plegats s’ho haurien de fer mirar.

 

 

Vídeo: María Dolores de Cospedal amaga con acciones judiciales por el caso SITEL 

Vídeo: María Dolores de Cospedal amaga con una moción de censura

L’alcaldessa fantasma

No es tracta de cap relat de por, més aviat d’un fet increïble però real. L’alcalde de Tiurana - Antoni Armengol - va dimitir per motius personals i als senyors de la Junta Electoral, ens que pertany al ministeri de l’Interior, no se’ls va ocórrer cap disbarat més gran que nomenar alcaldessa substituta a María Yolanda Larrén. Aquesta senyora formava part d’una llista fictícia del PP de la que formaven part militants del PP que resideixen en municipis repartits per tota la geografia espanyola, cap d’ells viu ni a Tiurana ni a Catalunya.

S’hauria d’exigir que els candidats de les llistes siguin residents. No s’hauria de permetre crear llistes fantasma amb persones que ni tan sols viuen ni en el municipi ni a la comarca, ni a la província ni a Catalunya.

Rajoy, impostos i govern

L’anunci de Zapatero de pujar els impostos sembla que no agrada a alguns sectors, especialment a la dreta que ja ha anunciat que enduriran l’oposició al govern de Zapatero. Si pensem en quina mena d’oposició ha estat fent el PP des que va perdre les eleccions de 2004 ja no sé que més poden fer. Bajanades n’han dit moltes i de molt grosses, per tant si només pensen en endurir el discurs crec que només els queda recórrer als insults personals i a la difamació. Encara que en aquesta línia ja s’hi han mogut en algun moment.
Sembla que la pujada d’impostos afecta principalment les rendes més altes. Històricament els que més diners tenien eren els que menys pagaven. Generalment la presió fiscal acostuma a carregar-se al damunt de les espatlles dels que menys tenen. En temps més moderns els rics troben la manera d’amagar els seus diners per tal de lliurar-se de pagar els impostos que els correspondria pagar.
El PP no defensa els interessos de les classes treballadores sinó les de les classes altes i per això comencen a protestar davant d’una proposta de pujada d’impostos que a qui afectaria seria a gent que té molts diners.
Un Estat amb polítiques socials potents ha de cobrar impostos que garanteixen que l’ensenyament, la sanitat, etc. No oblideu que tots aneu al metge i ja us puc dir que aquesta atenció no és gratuïta, l’heu pagat amb els vostres impostos. El PP és partidari de la privatització de molts d’aquests serveis seguint el model vigent en els Estats Units que tant agrada als dirigents del PP. Aneu al metge i abans d’examinar-vos a vosaltres volen saber si podreu pagar, i si no podeu, apa, cap al carrer o directament al cementiri.
Els impostos segons Rajoy
Rajoy va dir:”Apujar els impostos avui significa més desocupació i més recessió, apujar els impostos avui és donar-li una volta de femella més a les malparades economies de les famílies i les empreses espanyoles, i apujar els impostos avui significa que els espanyols haurem de pagar les gracietes i els errors del senyor Rodríguez Zapatero, i això és inacceptable.”
Havent sigut ministre en un govern sorprèn veure que Rajoy desconegui que els serveis que ofereixen les institucions costen diners que previament han sigut recaptats pels impostos que hem pagat els ciutadans. Les obres públiques es paguen principalment mitjançant aquests impostos previament pagats, si, fins i tot les obres que es fan en les administracions governades pel PP. Sense impostos quants velòdroms i seus del PP haurien pogut construir a Palma?. Jo el que no estic disposat és que els meus diners acabin en mans de Francisco Correa. Inacceptable no és que els rics paguin impostos, inacceptable és que els diners dels impostos acabin en mans de gent que allà on governen es venen la propietat pública als seus amics i se’n beneficien ells però no els ciutadans.
Que és governar segons Rajoy

Rajoy va afegir que “Governar no és parlar, governar és saber on estàs i prendre decisions, i si el govern vol fer-ho, nosaltres estem disposats a parlar. Ara, jo i el Partit Popular no serem la coartada dels errors del govern.”
Governar és parlar també i governar són moltes altres coses. Saber on estàs és important i és curiós que ho digui algú que no sap per on navega. També és prendre decisions, cosa que Rajoy fa molt de temps que no fa. Parla molt, moltes vegades parla quan hauria de callar i calla quan hauria de parlar. Així està el PP com està amb un líder que no lidera i que fa temps que ha perdut tots els punts cardinals. Per parlar primer hauran d’abaixar el volum i treure el soroll de fons, costa parlar amb gent que crida i diu rucades. El PP no pot ser coartada dels errors del govern - que n’ha comés un bon grapat - perquè prou feina tenen amb els errors que ha comés el mateix PP però ja han demostrat que tampoc són la solució sinó que més aviat poden ser un problema afegit.
Els impostos serveixen per pagar el servei sanitari, les pensions i les escoles, pel que no haurien de servir mai és per enriquir als pocavergonyes com Francisco Correa amb el beneplàcit i el silenci còmplice del líder del PP.
—–

Vídeo: MARIANO RAJOY PARLA DE LA PUJADA D’IMPOSTOS

El Partit Popular ha perdut definitivament els papers.

Ahir va portar la seva conspiranoia particular fins al Congrés dels Diputats i va trobar-se amb tots els altres partits en contra. Va posar-se a votació la petició de compareixença de la vicepresidenta del govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega i del ministre de l’interior Alfredo Pérez Rubalcaba que segons el PP havien de donar explicacions sobre la imaginària persecució contra el PP . En la votació tots els partits van votar-hi en contra d’aquesta compareixença exigida pel PP excepte CiU i PNB que van abstenir-se. Des del PNB van dir que si des del PP podien demostrar encara que només fos una d’aquestes acusacions ells donarien suport. Però el PP no va facilitar cap prova, només les habituals acusacions.
El resultat de la votació ha sigut de 19 vots a favor, 27 en contra i 4 abstencions, per tant la petició del PP ha sigut refusada. Ara al PP només li queda una sortida i aquesta seria la de recórrer als tribunals, però em penso que es limitaran a seguir fent declaracions davant la premsa amb la clara i evident intenció de crispar una situació que ells han provocat i de la que no saben o no volen sortir-se’n.

Declaracions dels portaveus de PSOE i PP (font La Vanguardia).

Declaracions de José Antonio Alonso, portaveu del grup parlamentari socialista dirigides al PP.
“Estan tractant de deslegitimar les institucions i són vostès uns irresponsables que no mereixen governar un país seriós”
La idea del PP és que si no poden controlar l’Estat l’han de trinxar d’una manera o d’una altra, sigui posant-les en dubte o corrompent-les. Espanya país seriós amb aquesta oposició?. No fem bromes.
“Un territori d’impunitat per a les persones del PP acusades de corrupció, i que es parli d’una falsedat en compte de corrupció”
Si examinem assumptes com el cas Fabra es té la sensació que el PP gaudeix de certa impunitat, el cas Camps seria un altre exemple.
“No s’ho creurà ningú. La majoria sap que vivim en una democràcia sòlida en què es respecta la divisió de poders”

En aquest punt no hi puc està d’acord al José Antonio Alonso. La divisió de poders ha quedat malmesa i les culpes la tenen tant el PSOE com el PP.

Declaracions de Soraya Sáenz de Santamaría, portaveu del grup parlamentari popular dirigides al PSOE
“Si no es venç al PP en el debat polític, es crea un altre i se l’injecten els suficients decibels de tensió perquè tapi els altres”
En el debat polític el PP té totes les de perdre perquè estan mancats d’idees. Els decibels del PP si que estan a uns nivells ensordidors i la tensió és el que el PP està intentant que s’incrementi per tal de tapar la seva incapacitat per treure la pròpia porqueria - n’hi ha molta dins del PP - i la seva incapacitat per aportar idees.
“de 53 actuacions contra el PP, 49 es van arxivar, de 61 casos que afecten el PSOE, 37 segueixen oberts, sense manilles ni filtracions”
Si tots els casos són com el de Fabra crec que Soraya ha escollit una resposta errònia.
“Es deté, s’emmanilla i s’exhibeix als imputats en prime time davant els mitjans de comunicació prèviament convocats”
Si detenen a un xoriço per robar un cotxe l’emmanillen i se “l’exhibeix” però no hi ha càmeres ja que un delinqüent comú no interessa més que a les persones afectades, diferent és el cas dels dirigents polítics corruptes, els delictes dels quals afecten tota la ciutadania i per tant és normal que apareguin en els informatius.

Soraya Sáenz de Santamaría ha agafat el relleu a María Dolores de Cospedal que estarà descansant després de tant dies seguits dient bajanades sobre conspiracions i persecucions. Soraya segueix en la mateixa línia i en el mateix error. Errare humanum est, perseverare autem diabolicum.

—–

Vídeo: José Bono llegeix resultat votació compareixença vicepresidenta de la Vega i ministre Rubalcaba exhigida pel PP.

Calbots als pepers

Esteban González Pons (PP) ha dit que “no poden donar-nos calbots per denunciar que ens persegueixen i esperar que parlem de política”. Els calbots als quals
deu fer referència Esteban González Pons deuen ser les respostes a les declaracions gens afortunades que fan els dirigents del PP però no són calbots per “denunciar” que “els persegueixen”. No es persegueix al PP com a partit, es persegueix a una sèrie de persones que presumptament Han comès delictes de suborn, i es dóna la circumstància que aquestes persones - al voltant d’unes 70 - tenen lligams amb el PP, unes són dirigents de major o menor importància dins del PP i d’altres han tingut negocis presumptament il·lícits amb el PP. La corrupció és un delicte i la corrupció política és en opinió meva una amenaça per a una democràcia, no ho és, com han arribat a dir alguns dirigents del PP que Es persegueixi els corruptes del PP. En el PP han perdut l’oportunitat de fer una demostració clara que estan en contra de la corrupció, l’han perdut quan han fet actes de suport a persones imputades i quan han pressionat la Justícia, una Justícia que a hores d’ara té el seu prestigi a uns nivells molt baixos per molts temes diversos, en especial per la Seva submissió als dos partits majoritaris, especialment al PP. El problema del PP potser s’hauria arreglat si
el líder del PP hagués donat calbots a uns quants dels seus subordinats però Rajoy com fa amb tots els assumptes prefereix no saber res del que passa en el seu voltant i després parlar des de la ignorància més absoluta.

La moderació d’Alicia Sánchez Camacho

Alícia Sánchez Camacho és la presidenta del PP a Catalunya per obra i gràcia del dit de Mariano Rajoy. Amb el que estem veient aquests dies en el PP i ara no em refereixo directament als casos de Corrupció sinó a les declaracions dels dirigents del seu partit en referència als casos de corrupció que afecten al PP sembla que no són precisament un exemple de res de bo, i sens dubte escoltant-los dir disbarats a uns i altres hi ha molts qualificatius que no encaixen en el que és en aquests moments el PP i encara menys en l’exemple a seguir, aquest qualificatiu al que Em refereixo es “moderat”, el PP no és precisament un exemple de moderació. És per això Que sorprèn escoltar com la presidenta del PP a Catalunya sorprèn quan diu que tot i que volen pactar amb CiU no ho faran fins que CiU es moderi. Entenc que la senyora Sánchez Camacho parla als seus votants, no es dirigeix a tothom, tampoc a CiU, o si s’està dirigint a CiU la senyora Sánchez Camacho demostra que té la cara molt dura. A CiU aquestes Declaracions els hi deuen haver sobtat tot i que amb els anys que PP i CiU han tingut “relacions” és molt probable que ja no Els sorprengui res del que passi en el PP i res del Que diguin els seus dirigents.

Foto de la “molt moderada” Alícia “enelpaísderajoy” Sánchez Camacho en una manifestació en favor del castellà.

Encara que no hi ha trets podríem dir que entre PP i PSOE hi ha una guerra declarada. El PP esquitxat pels seus casos de corrupció és víctima d’un atac de nervis. Rar és el dia que no escoltem a dirigents del PP dient bestiesses, i sembla que cada dia facin intents en superar la bestiesa del dia anterior. La dirigent del PP balear Rosa Estaràs va queixar-se del “tracte inhumà” que segons ella van rebre els imputats del cas Palma Arena, considera excessiu que els cinc imputats fossin emmanillats i mantinguts sota arrest mentre duraven els interrogatoris.
Per sort a mi no m’han detingut mai però tinc entés que és habitual que aquests casos en què és procedeix a la detenció i presentació davant del jutge és habitual que els presumptes delinqüents vagin emmanillats. Fer-ho al contrari pel fet que els imputats tenen lligams amb un partit polític és el que potser no seria correcte. No té dret a queixar-se la senyora Estaràs que l’arribada d’aquestes persones s’hagi convertit en un show mediàtic si ens atenim al precedent del show mediàtic de Canal 9 amb el president de Francisco Camps, la notícia era llavors i ara que unes persones que tenen una responsabilitat pública van haver de declarar davant d’un jutge ja que no van ser gaire responsables en l’exercici dels seus càrrecs. El que no era normal era el show de Camps convertit per obra de Canal 9 en Sant Francisco Camps aclamat pels fidels.

El líder del PP diu que el que va succeir en aquest assumpte lamentable és culpa del president del govern José Luís Rodríguez Zapatero, i afirma que Zapatero no se n’assabentat perquè estar en un palauet del patrimoni nacional. Més greu és que qui no sabés que passava en el seu propi partit era el senyor Rajoy, potser hauria de llegir la premsa normal, a més del Marca, potser així sabria que succeeix en el partit del que diuen que ell és el líder i que està implicat en diverses trames de corrupció que en un país normal hauria sigut motiu més que sobrat perquè el senyor Rajoy i amb ell uns quants dels seus companys de partit passessin a disfrutar d’un ben merescut ostracisme polític.

Alfredo Pérez Rubalcaba ha criticat les paraules de Rajoy. Té raó en el que diu però com a ministre de l’interior hauria d’abstenir-se a fer segons quines declaracions més pròpies d’un dirigent de partit que d’un ministre. Cert, ell és totes dues coses però no crec que un ministre de l’interior o del ram que sigui hagi de deixar-se arrossegar a una brega política per un polític que com Rajoy ha perdut el nord - i tots els punts cardinals - i ha sigut incapaç de posar ordre en un partit - el Partit Popular - que cada dia és més una casa de barrets que un partit polític.

—–

Vídeo: Rosa Estaràs

Vídeo: Mariano Rajoy

Vídeo: Alfredo Pérez Rubalcaba

En el PP sembla que els nervis els estan jugant males passades. La direcció del PP no ha sabut - probablement no ha volgut - aturar les diverses trames que els afectaven, han amagat la porqueria sota les estores però la quantitat de porqueria ha acabat vessant fora i ha quedat exposada al públic. Van poder tancar, en fals, l’assumpte dels espies de la Comunitat de Madrid, era un assumpte intern, pepers espiant a pepers, això hauria de fer envermellir de vergonya a qualsevol persona normal però aquesta trepa no en tenen ni un bri de vergonya, no n’han tingut mai. El problema del PP són les trames de corrupció, principalment la trama Gürtel, però n’hi ha d’altres. Recordo que fa temps vaig llegir una llista amb cent casos només de corrupció urbanística que afectaven al PP. Repeteixo, cent casos de corrupció urbanística. Però poc a poc han sortit nous casos de corrupció.
Diners PPúblics, negocis PPrivats
L’últim afecta Rafael Duran, portaveu municipal del PP a l’Ajuntament de Palma, José Luís Ballester, àlies Pepote, exdirector general d’esports - i campió olímpic -, Miguel Romero, director de l’empresa de comunicació Nimbus, Jorge Moisés, exgerent del velòdrom i Miguel Ángel Rodríguez, director d’obres de la UTE, tots imputats pel jutge José Castro, davant el que estaven declarant l’un darrera de l’altre, per donar explicacions del sobrecost de 45 milions d’euros que sembla, segons la investigació, van desviar-se cap al finançament de les eleccions del PP balear de fa dos anys i a la construcció de la seu del PP balear. Sembla que els imputats responsabilitzen l’arquitecte del projecte de l’encariment del projecte de construcció del Palma Arena, i al·leguen que el projecte es va fer sense haver-l’hi pressupostat.

Cospedal emprenya a la policia i als jutges
Fa un parell de dies María Dolores de Cospedal va acusar als jutges i policies d’estar al servei del govern socialista i de conspirar per intentar acabar amb el PP. González Pons va declarar que “estem pensant anar al Parlament Europeu perquè examini l’actitud del govern d’Espanya amb l’oposició i la seva utilització dels mitjans de l’Estat de dret per a eliminar, titlar i desacreditar, al partit en l’oposició”. Per començar si el PP s’ha desacreditat ho ha fet per mèrits - hi hauria de dir demèrits - propis, no perquè altres l’hagin desacreditat. És la corrupció que hi ha al voltant del PP la que fa que el PP sigui vist amb descrèdit per molta gent. És possible que trobin en el Parlament Europeu cert suport de partits com el de Berlusconi però haurien de pensar que els diputats del centre i el nord d’Europa poden acabar escandalitzats de la poca vergonya dels dirigents del PP que encobreixen la corrupció - que per cert, també a Espanya és un delicte, encara que sembli que no - i corren a demanar aixopluc. No és l’actitud del govern espanyol la que haurien d’examinar els eurodiputats si el PP finalment intenta portar aquest assumpte al Parlament Europeu, és l’actitud del Partit Popular, d’un Partit Popular que ha perdut definitivament la vergonya. Afegeix González Pons que “a Espanya la situació en què ens trobem és tan paradoxal, que l’oposició es queixa d’estar sent espiada i el govern envia als seus portaveus a donar-li trompades a l’oposició que se sent investigada”. Vull recordar que no fa gaires mesos la presidenta de la Comunitat de Madrid Esperanza Aguirre va organitzar una espècie de comissió per tractar l’assumpte de la trama dels espies en la que una part del PP investigava a una altra part del PP, i que va ser la senyora Aguirre qui va tancar tot aquell assumpte sense aclarir res. Cert és que s’han filtrat gravacions de les converses telefòniques on diversos imputats de la trama Gürtel deixaven perles que quedaran en les fonoteques per sempre i que no és gens correcte que material que afecta un sumari judicial es vagi fent públic però molt pitjor és la trama Gürtel que afecta de seixanta a setanta persones, algunes d’elles dirigents rellevants del Partit Popular, des d’un president autonòmic a eurodiputats i fins i tot el propi tresorer del partit. I el partit no només no ha fet plegar a cap d’aquests personatges sinó que a alguns els han fet actes de suport vergonyants. Diu G. P. que la “resposta del govern mai pot ser enviar als polítics a la porra, sinó que hauria de passar per obrir una investigació interna”. Hi ha molts llocs als quals podriem enviar als polítics, especialment als del PP, n’hi ha un que comença per M. El senyor González Pons diu que s’hauria d’obrir una investigació interna. Doncs, ja triguen en el PP a obrir-ne una, segurament estaran entretinguts uns quants mesos per arribar a entendre com han arribat a aquesta situació. Ara, que suposo que el senyor González Pons demana que la investigació interna se la faci el govern, el PSOE o no se sap qui. Considerant que els tribunals ja van prou atrafegats amb totes les causes obertes si la senyora Cospedal compleix la seva amenaça de portar la presumpta persecució contra el PP als tribunals sabent que l’únic que aconseguiran serà embolicar més la troca i col·lapsar-los. Tot i que em penso que es tracta d’una absurda amenaça que té poques probabilitats de tirar endavant però que l’han llençat amb la clara intenció de veure si aconsegueixen atemorir al govern, als jutges i a la mateixa policia.
No és la primera vegada que el PP acusa a la policia, als tribunals i al PSOE de conspirar contra ells, abans ho havien fet amb motiu de la investigació de l’11-M. Insistir en l’ús repetitiu i vomitiu de denunciar complots contra ells és una forma irresponsable de fer política.

—–

Vídeo: Esteban González Pons

Vídeo: María Teresa Fernández de la Vega

Vídeo: José Luís Rodríguez Zapatero

Altres vegades he dit que no sóc cap endeví ni profeta que vegi el futur, però penso - una pràctica que recomanaria als votants del PP - i de les dades que llegeixo he tret conclusions. També pot succeir que jo sigui un malpensat, no ho nego pas. Però els fets quadren. El cas Gürtel malgrat que no està causant perjudicis electorals al PP si que està posant-los molt nerviosos. Veuen conspiracions judeosocialistes i policíac-periodístics, és a dir de jutges, socialistes, policies i periodistes, per a tot arreu. Els nervis els han acabat fent perdre l’oremus als dirigents del PP i amb tota la cara de ciment que tenen ens treuen a la María Dolores de Cospedal a denunciar el contuberni abans citat i que s’estava espiant al PP. Potser no es gaire correcte que les gravacions fetes per la policia com a prova contra els imputats pel cas Gürtel estiguin penjades a internet, però no creu la senyora de Cospedal que el que han fet alguns dels seus companys de partit deixant-se corrompre’s és encara més incorrecte?. Que és més incorrecte denunciar la corrupció o encobrir-la?. Cadascú que es respongui la pregunta. Els jutges de Jutges per la Democràcia demanen als dirigents del PP que aclareixin aquestes acusacions. Però em penso que els estirabots de Cospedal i d’altres dirigents del PP són deguts que veuen que la investigació pel cas Gürtel està tallant branques de l’arbre de la corrupció pepera i que comença a apropar-se molt amunt, en direcció a Aznar. Recordeu que el principal imputat de la trama, Francisco Correa va assistir al casament de la filla d’Aznar. En els casaments només es convida a parents, amics i gent amb la que es tenen negocis molt importants. També fa sospitar el fet que la parella Agag-Aznar anessin convidats a la llotja que Francisco Correa tenia en el tenis, una de les llotges. Ningú convida a la seva llotja privada a gent que no siguin amics, parents o tinguin negocis en comú. Que la justícia jutgi presumptes delinqüents és el que ha de fer, el que si que s’hauria de sospitar és de les amistat de Camps amb el jutge que va tancar la causa contra ell pels vestits, o que un jutge ideològicament molt proper al PP s’ocupi del cas que afecta Carlos Fabra, a qui no se si qualificar de mafiós o de cacic local, que exerceix els càrrecs de president de la diputació de Castelló i capitost local del PP, nomenat per Rajoy com a “polític exemplar”. La senyora Cospedal ha perdut els papers o la vergonya, potser totes dues coses. No és la primera vegada que el PP acusa a diversos estaments d’haver conspirat contra ells, anteriorment va ser amb motiu de la derrota electoral de l’any 2004 després de l’atemptat que l’11 de març de 2004, a tres dies d’unes eleccions generals va acabar amb la vida de 191 persones. Llavors des del PP i des de la premsa afí al PP van llençar-se acusacions contra la premsa que no era afí al PP, la policia, la resta de partits polítics encapçalats pel PSOE i fins i tot va arribar a acusar-se a algun servei d’intel·ligència estranger de conspirar amb terroristes per enderrocar al PP del poder. Creiem que amb la substitució d’Acebes i Zaplana per Cospedal i Sáenz de Santamaría el PP guanyaria seny i sentit comú però em perdut, Acebes de tant tocat del bolet que estava feia gràcia, Cospedal sembla voler-lo imitar però si hi ha una cosa pitjor que una còpia és una mala còpia, i Cospedal és una mala còpia d’Acebes. Diu les mateixes rucades però sense gràcia. Bruno Oro l’imitava millor que Cospedal.

Si una característica defineix als dirigents del Partit Popular aquesta és la de la barra. Diuen una cosa, fan la contrària i tracten de justificar-les totes dues al temps de fer jocs de mans per afegir-ne quantes coses calgui, tot sigui per fer soroll. En una persona normal, fins i tot en dirigents d’altres partits això seria una demostració d’incongruència, en el cas de la gent del PP és únicament que tenen la cara molt dura i molt poca vergonya. Costa trobar exemples que destaquin pel damunt dels altres ja que si considerem el cas Gürtel en que el mateix partit quan ensuma corrupció en casa aliena demana que s’encenguin les fogueres de la inquisició i quan són ells els que
tenen la corrupció a casa seva, i el cas Gürtel n’és un exemple propi d’una república bananera, no d’un país de la UE, diuen que les coses no són ben be així, que no és el que sembla, que és un contuberni premsa-resta de partits-jutges-policies, o que és tot plegat i a l’hora no és res d’això. Però el cas del finançament n’és un d’aquells exemples on el PP ha quedat retratat com una colla de desvergonyits. S’hi han oposat, han criticat que s’aprovi - això és legítim - però després han parat la ma tots els presidents autonòmics del PP i ho justifiquen amb allò que estan en contra però els diners són els diners. Manuel Ruíz Rivas, portaveu del PP gallec ha dit que “el nou finançament és un xantatge amb ajuda de còmplices que recolzen uns pressupostos i unes ministres infames“, Aquestes declaracions en són un exemple, aquest home qualifica de xantatge el nou finançament mentre el seu govern agafa els diners. Em faig una idea de a qui es refereix el senyor Ruíz quan parla de l’ajut de còmplices, però si tant disconformes estaven amb el finançament sempre podien haver votat en contra i haver-se negat a agafar els diners. Aquí els únics que han tingut un comportament infame han sigut els dirigents del Partit Popular fent declaracions amb molt poca vergonya. En el moment en què han agafat els diners del finançament ells s’han convertit en els còmplices. Ja diuen que ningú és capaç d’ensumar la seva pròpia ferum i en el PP fan tanta mala olor que el nas fa anys que el tenen tapat.

Vodevil peper en tres actes
Enquesta del CIS

Segons l’enquesta del CIS per primera vegada des de les eleccions de 2004 el PP avantatja al PSOE en 1,2 punts. Segons aquesta enquesta el PSOE seria votat pel 39% dels votants i el PP pel 40,2%. La crisi econòmica podria ser una de les causes però al PP li ha costat 5 anys aconseguir superar al PSOE, i s’ha de dir que encara queden 3 anys fins a les properes eleccions generals, el PP encara està a temps de perdre les properes eleccions. Tampoc és per tirar coets, menys encara si considerem que Rajoy continua sent menys valorat que Zapatero.

Rajoy sacrifica a Bárcenas

Luís Bárcenas imputat en el cas Gürtel ha caigut en desgràcia. La decisió de Rajoy ha pogut avançar-se a la possibilitat que Bárcenas podria ser jutjat en qualsevol moment. Des del PP es comenta que aquesta decisió és temporal. Bárcenas tresorer del PP imputat en la trama Gürtel podria haver rebut, segons l’acte del jutge Garzón, 1,3 milions d’euros de la trama Gürtel. Encara que oficialment diuen des del PP que aquesta decisió és de mutu acord entre la direcció del PP i Bárcenas ara caldrà veure si això és així, i depenent de com se’n desenvolupi el judici veurem si Bárcenas decideix tirar de la manta i cantar com la Castafiore sobre els assumptes térbols del partit i d’alguns dels seus dirigents com va amenaçar de fer fa uns dies o si manté la boca tancada.

SuperAznar o Aznarman

Hi ha espectacles que ens els podrien estalviar. Si abans d’ahir era la lideresa pepera la que ens feia una demostració de cant patriòtic - llavors jo la vaig qualificar d’èmula de la Marilyn Monroe - i ahir la lideresa, ahir si, va emular a Marilyn cantant-li a Pérez Rubalcaba, ministre de l’Interior que feia anys en una trobada on havien de signar uns acords entre el govern central i la Comunitat de Madrid, i on la lideresa va treure la Marilyn que porta dins - també és rossa - i la va cantar l’Happy Birthday to you al ministre. Però van ser unes fotos d’Aznar publicades per Il Corriere della Sera mostrant la musculatura d’un atleta les que produeixen esgarrifança. Aznar va de capa caiguda, de ser el pitjor president del govern dels últims 30 anys ha passat a convertir-se en una espècie de Nostradamus àugur de dessastres - sempre que el PP no mani - i ara ja ha acabat convertint-se en una mena de xulo de platges que exhibeix abdominals. Encara el veurem ensenyant la titola en una de les festes del seu amic Berlusconi.

—–

Vídeo: Antonio Hernando (PSOE) i Vicente Martínez Pujalte (PP) parlen de la dimisió del tresorer del PP Luís Bárcenas.