Rajoy continua fent la puta i la Ramoneta

Ahir vaig comentar que Ricardo Costa havia sigut escollit boc expiatori i sacrificat políticament per salvar caps més alts. Posteriorment s’han produït diverses reaccions i s’han fet diverses declaracions. Fraga ha dit que desconfia del president de la Generalitat Valenciana Francisco Camps. “A mi el senyor Camps no m’ha mentit”, ha comentat Rajoy. Potser no li ha mentit a ell però si que ho ha fet al jutge i a les Corts valencianes quan l’han interpelat sobre el pagament dels vestits. De Ricardo Costa ha dit Rajoy que “no dubto de la seva honradesa, però Costa tenia un plus de responsabilitat”. I quina és la de Mariano Rajoy, la responsabilitat és proporcional al càrrec que s’ocupa, i el càrrec que Rajoy ocupa està per sobre del de Costa. No és que Rajoy s’hagi ficat diners a la butxaca, segurament és honest en aquest punt, però si que ha permés que els corruptes tinguessin barra lliure. “No permetré conductes que puguin avergonyir a un votant del PP”, diu Rajoy. És evident que fins ara ha permés conductes que farien envermellir a més d’un barrut, si els votants del PP amb tot el merder que hi ha en el PP no senten cap vergonya, i és evident que no la senten perquè van anar a votar al PP quan ja se sabia que passava.

Gürtel… no hi ha un pam de net

Gürtel… no hi ha un pam de net

Tenia previst escriure un article sobre el cas Gürtel però em comença a fer mandra tot aquest assumpte. Em fa mandra veure que malgrat les dimensions que el cas ha anat adquirint dues de les parts de la trama més importants hagin sigut arxivades. No esperava que el senyor Rajoy fes res, i fins ara no hi ha fer res, donat que el cas sembla que afecta tot el partit sembla que Rajoy ha optat per la inacció. No es tracta que la gent s’escandalitzi, a hores d’ara la barra del PP arriba a uns nivells tan alts i a tanta gent que ningú dins del partit sembla gaire escandalitzat, i no m’agradaria pensar que és perquè estan tots de merda fins el coll potser és que creuen que està ficat en merda fins a les orelles és normal. El que hauríem de sentir tots és vergonya, és clar que a alguns potser els encantaria ser com Camps o com Francisco Correa, però no crec que això sigui així.

Silencis i crits

No s’escolten gaires veus crítiques dins del PP, l’opinió oficial transmesa per les dues dames genoveses (Cospedal i Soraya) és que tot aquest assumpte és un contuberni judeomasònic contra el PP. Rajoy ha decidit tancar el Marca per una estona i ha decidit intervenir en aquest assumpte.

Sacrificant el boc expiatori

S’ha reunit amb Camps i li ha demanat que talli caps sinó vol perdre el seu, clar que Rajoy també podria acabar perdent el seu cap si no es decideix a fer alguna cosa. Rajoy per salvar el seu cap adverteix a Camps que o ell talla caps a València o serà el seu cap el que rodolarà. Tinc la sensació que no es tracta realment de fer neteja de corruptes sinó de fer creure que es fa neteja de corruptes i que han decidit fer sacrificis humans a la major glòria del déu dels corruptes, calia un boc expiatori i aquest paper li ha tocat a Ricardo Costa.

Salvant al gendre de l’amo

No vull ser mal pensat però això s’ha produït després de molts mesos en els que a Rajoy se li demanava que fes alguna cosa i ell preferia llegir el Marca deixant les declaracions a les dames genoveses i el detonant per decidir-se a intervenir pot haver sigut que fa poc s’ha conegut que en la comptabilitat del cas Gürtel apareixia el nom d’Alejandro Agag. Costa podria ser el boc expiatori per intentar aturar la instrucció del cas i que no arribi fins al gendre del Führer Aznar?.

Vídeo: CAS GÜRTEL ALICIA SANCHEZ CAMACHO PARTIT POPULAR

Corrupcions i conspiracions

Des del Partit Popular se segueix insistint en la teoria del complot, ara ha sigut el secretari general del PP al País Valencià i portaveu del PP a les Corts valencianes, Ricardo Costa qui ha dit que Zapatero és el “responsable d’un complot d’Estat” contra el PP i els seus dirigents afegint que “més que un complot, és una conspiració utilitzant els aparells de l’Estat”. Més tard va afegir que “vivim en una època de clara persecució política”. Costa posa com exemple “les imatges de les detencions a les Balears” en referència a aquelles imatges en què es veien els imputats en el cas Palma Arena entrant en els jutjats emmanillats. Costa es pregunta si s’actua de la mateixa manera amb totes les formacions polítiques. Comencem aclarint que Ricardo Costa està imputat en la trama valenciana del Cas Gürtel. Res del que ha dit són declaracions noves, aquestes acusacions ja les havien deixat caure diversos dirigents del PP, Costa s’ha limitat a repetir-les totes en un Mateix pack de declaracions seguint la tàctica de repetir la mentida a veure si aconsegueixen que acabi convertint-se en veritat. Probablement la tàctica del PP vagi en la línia d’aconseguir que la gent es cansi del tema i no vulguin saber res i que els nivells de crispació arribin a uns nivells que facin que tot faci un pet. En el PP potser estan disposats a portar els nivells de crispació fins que tot peti però probablement no tothom està disposat que tot peti i es decideixi aturar tot per a no trencar la pau social. Si la intenció dels dirigents del PP és usar la crispació per dinamitar tota la instrucció del cas Gürtel em sembla una greu irresponsabilitat, però en tot aquest assumpte de la Trama Gürtel els dirigents s’han mostrat tots plegats com una trepa d’irresponsables. Puc entendre que un presumpte delinqüent se senti perseguit per la justícia però al presumpte delinqüent no se’l persegueix per formar part d’una facció política determinada, la Justícia li reclama explicacions sobre les seves activitats en l’exercici d’un càrrec públic i si no és capaç d’aclarir les seves responsabilitats se’l jutjarà i condemnarà, parlem de la persecució d’un delicte com és la corrupció. Convé que al PP se li comencin a deixar clares les coses. Ells no tenen cap dret a sentir-se perseguits per les seves idees, precisament ells són els qui menys dret tenen a sentir-se perseguits perquè malgrat haver justificat el franquisme i algun rellevant dirigent del PP hagi sigut ministre durant la dictadura i ha pogut continuar remenant les cireres del poder, és un insult que el PP pretengui ser víctima d’una persecució política després d’haver defensat un règim infame, és vergonyant que pretenguin passar per perseguits polítics quan del que s’acusa a alguns dirigents polítics del PP ha sigut d’un delicte de corrupció. Tampoc espero decència dels dirigents del Partit Popular però que un senyor com Ricardo Costa, imputat per un delicte de corrupció, s’escudi darrera d’una inexistent persecució política hauria de fer-li vergonya. Que es defensi, si pot, dels delictes dels quals se l’acusa. Que demostri la seva innocència però que no intenti fer-se passar per víctima d’una persecució política. El tema és molt incòmode pels dirigents del Partit Popular. Els nivells de corrupció deuen haver podrit tot el partit fins a la medul·la i segurament arriba a persones molt importants ja que sinó no és comprensible que optin per engegar el ventilador i escampar la merda com estan fent. Des de fa unes setmanes han decidit fer rodes de premsa on poques vegades responen a les preguntes dels periodistes. Tenen por a les preguntes incòmodes?. Això sembla. Amenacen a recórrer als tribunals per denunciar que són espiats, perseguits i amb els dir noms dels que ells creuen que són els responsables però no ho fan. Algú els hauria de dir que “parlin ara o que callin per sempre” ja que diuen que diran però després no diuen res. La senyora María Dolores de Cospedal - veure vídeo - és una de les dirigents peperes més actives, parla molt, fa moltes declaracions, llença acusacions velades, però les seves paraules sonen més buides que l’honestedat de Francisco Correa.
Vídeo: María Dolores de Cospedal

Encara que no hi ha trets podríem dir que entre PP i PSOE hi ha una guerra declarada. El PP esquitxat pels seus casos de corrupció és víctima d’un atac de nervis. Rar és el dia que no escoltem a dirigents del PP dient bestiesses, i sembla que cada dia facin intents en superar la bestiesa del dia anterior. La dirigent del PP balear Rosa Estaràs va queixar-se del “tracte inhumà” que segons ella van rebre els imputats del cas Palma Arena, considera excessiu que els cinc imputats fossin emmanillats i mantinguts sota arrest mentre duraven els interrogatoris.
Per sort a mi no m’han detingut mai però tinc entés que és habitual que aquests casos en què és procedeix a la detenció i presentació davant del jutge és habitual que els presumptes delinqüents vagin emmanillats. Fer-ho al contrari pel fet que els imputats tenen lligams amb un partit polític és el que potser no seria correcte. No té dret a queixar-se la senyora Estaràs que l’arribada d’aquestes persones s’hagi convertit en un show mediàtic si ens atenim al precedent del show mediàtic de Canal 9 amb el president de Francisco Camps, la notícia era llavors i ara que unes persones que tenen una responsabilitat pública van haver de declarar davant d’un jutge ja que no van ser gaire responsables en l’exercici dels seus càrrecs. El que no era normal era el show de Camps convertit per obra de Canal 9 en Sant Francisco Camps aclamat pels fidels.

El líder del PP diu que el que va succeir en aquest assumpte lamentable és culpa del president del govern José Luís Rodríguez Zapatero, i afirma que Zapatero no se n’assabentat perquè estar en un palauet del patrimoni nacional. Més greu és que qui no sabés que passava en el seu propi partit era el senyor Rajoy, potser hauria de llegir la premsa normal, a més del Marca, potser així sabria que succeeix en el partit del que diuen que ell és el líder i que està implicat en diverses trames de corrupció que en un país normal hauria sigut motiu més que sobrat perquè el senyor Rajoy i amb ell uns quants dels seus companys de partit passessin a disfrutar d’un ben merescut ostracisme polític.

Alfredo Pérez Rubalcaba ha criticat les paraules de Rajoy. Té raó en el que diu però com a ministre de l’interior hauria d’abstenir-se a fer segons quines declaracions més pròpies d’un dirigent de partit que d’un ministre. Cert, ell és totes dues coses però no crec que un ministre de l’interior o del ram que sigui hagi de deixar-se arrossegar a una brega política per un polític que com Rajoy ha perdut el nord - i tots els punts cardinals - i ha sigut incapaç de posar ordre en un partit - el Partit Popular - que cada dia és més una casa de barrets que un partit polític.

—–

Vídeo: Rosa Estaràs

Vídeo: Mariano Rajoy

Vídeo: Alfredo Pérez Rubalcaba

En el PP sembla que els nervis els estan jugant males passades. La direcció del PP no ha sabut - probablement no ha volgut - aturar les diverses trames que els afectaven, han amagat la porqueria sota les estores però la quantitat de porqueria ha acabat vessant fora i ha quedat exposada al públic. Van poder tancar, en fals, l’assumpte dels espies de la Comunitat de Madrid, era un assumpte intern, pepers espiant a pepers, això hauria de fer envermellir de vergonya a qualsevol persona normal però aquesta trepa no en tenen ni un bri de vergonya, no n’han tingut mai. El problema del PP són les trames de corrupció, principalment la trama Gürtel, però n’hi ha d’altres. Recordo que fa temps vaig llegir una llista amb cent casos només de corrupció urbanística que afectaven al PP. Repeteixo, cent casos de corrupció urbanística. Però poc a poc han sortit nous casos de corrupció.
Diners PPúblics, negocis PPrivats
L’últim afecta Rafael Duran, portaveu municipal del PP a l’Ajuntament de Palma, José Luís Ballester, àlies Pepote, exdirector general d’esports - i campió olímpic -, Miguel Romero, director de l’empresa de comunicació Nimbus, Jorge Moisés, exgerent del velòdrom i Miguel Ángel Rodríguez, director d’obres de la UTE, tots imputats pel jutge José Castro, davant el que estaven declarant l’un darrera de l’altre, per donar explicacions del sobrecost de 45 milions d’euros que sembla, segons la investigació, van desviar-se cap al finançament de les eleccions del PP balear de fa dos anys i a la construcció de la seu del PP balear. Sembla que els imputats responsabilitzen l’arquitecte del projecte de l’encariment del projecte de construcció del Palma Arena, i al·leguen que el projecte es va fer sense haver-l’hi pressupostat.

Cospedal emprenya a la policia i als jutges
Fa un parell de dies María Dolores de Cospedal va acusar als jutges i policies d’estar al servei del govern socialista i de conspirar per intentar acabar amb el PP. González Pons va declarar que “estem pensant anar al Parlament Europeu perquè examini l’actitud del govern d’Espanya amb l’oposició i la seva utilització dels mitjans de l’Estat de dret per a eliminar, titlar i desacreditar, al partit en l’oposició”. Per començar si el PP s’ha desacreditat ho ha fet per mèrits - hi hauria de dir demèrits - propis, no perquè altres l’hagin desacreditat. És la corrupció que hi ha al voltant del PP la que fa que el PP sigui vist amb descrèdit per molta gent. És possible que trobin en el Parlament Europeu cert suport de partits com el de Berlusconi però haurien de pensar que els diputats del centre i el nord d’Europa poden acabar escandalitzats de la poca vergonya dels dirigents del PP que encobreixen la corrupció - que per cert, també a Espanya és un delicte, encara que sembli que no - i corren a demanar aixopluc. No és l’actitud del govern espanyol la que haurien d’examinar els eurodiputats si el PP finalment intenta portar aquest assumpte al Parlament Europeu, és l’actitud del Partit Popular, d’un Partit Popular que ha perdut definitivament la vergonya. Afegeix González Pons que “a Espanya la situació en què ens trobem és tan paradoxal, que l’oposició es queixa d’estar sent espiada i el govern envia als seus portaveus a donar-li trompades a l’oposició que se sent investigada”. Vull recordar que no fa gaires mesos la presidenta de la Comunitat de Madrid Esperanza Aguirre va organitzar una espècie de comissió per tractar l’assumpte de la trama dels espies en la que una part del PP investigava a una altra part del PP, i que va ser la senyora Aguirre qui va tancar tot aquell assumpte sense aclarir res. Cert és que s’han filtrat gravacions de les converses telefòniques on diversos imputats de la trama Gürtel deixaven perles que quedaran en les fonoteques per sempre i que no és gens correcte que material que afecta un sumari judicial es vagi fent públic però molt pitjor és la trama Gürtel que afecta de seixanta a setanta persones, algunes d’elles dirigents rellevants del Partit Popular, des d’un president autonòmic a eurodiputats i fins i tot el propi tresorer del partit. I el partit no només no ha fet plegar a cap d’aquests personatges sinó que a alguns els han fet actes de suport vergonyants. Diu G. P. que la “resposta del govern mai pot ser enviar als polítics a la porra, sinó que hauria de passar per obrir una investigació interna”. Hi ha molts llocs als quals podriem enviar als polítics, especialment als del PP, n’hi ha un que comença per M. El senyor González Pons diu que s’hauria d’obrir una investigació interna. Doncs, ja triguen en el PP a obrir-ne una, segurament estaran entretinguts uns quants mesos per arribar a entendre com han arribat a aquesta situació. Ara, que suposo que el senyor González Pons demana que la investigació interna se la faci el govern, el PSOE o no se sap qui. Considerant que els tribunals ja van prou atrafegats amb totes les causes obertes si la senyora Cospedal compleix la seva amenaça de portar la presumpta persecució contra el PP als tribunals sabent que l’únic que aconseguiran serà embolicar més la troca i col·lapsar-los. Tot i que em penso que es tracta d’una absurda amenaça que té poques probabilitats de tirar endavant però que l’han llençat amb la clara intenció de veure si aconsegueixen atemorir al govern, als jutges i a la mateixa policia.
No és la primera vegada que el PP acusa a la policia, als tribunals i al PSOE de conspirar contra ells, abans ho havien fet amb motiu de la investigació de l’11-M. Insistir en l’ús repetitiu i vomitiu de denunciar complots contra ells és una forma irresponsable de fer política.

—–

Vídeo: Esteban González Pons

Vídeo: María Teresa Fernández de la Vega

Vídeo: José Luís Rodríguez Zapatero

Altres vegades he dit que no sóc cap endeví ni profeta que vegi el futur, però penso - una pràctica que recomanaria als votants del PP - i de les dades que llegeixo he tret conclusions. També pot succeir que jo sigui un malpensat, no ho nego pas. Però els fets quadren. El cas Gürtel malgrat que no està causant perjudicis electorals al PP si que està posant-los molt nerviosos. Veuen conspiracions judeosocialistes i policíac-periodístics, és a dir de jutges, socialistes, policies i periodistes, per a tot arreu. Els nervis els han acabat fent perdre l’oremus als dirigents del PP i amb tota la cara de ciment que tenen ens treuen a la María Dolores de Cospedal a denunciar el contuberni abans citat i que s’estava espiant al PP. Potser no es gaire correcte que les gravacions fetes per la policia com a prova contra els imputats pel cas Gürtel estiguin penjades a internet, però no creu la senyora de Cospedal que el que han fet alguns dels seus companys de partit deixant-se corrompre’s és encara més incorrecte?. Que és més incorrecte denunciar la corrupció o encobrir-la?. Cadascú que es respongui la pregunta. Els jutges de Jutges per la Democràcia demanen als dirigents del PP que aclareixin aquestes acusacions. Però em penso que els estirabots de Cospedal i d’altres dirigents del PP són deguts que veuen que la investigació pel cas Gürtel està tallant branques de l’arbre de la corrupció pepera i que comença a apropar-se molt amunt, en direcció a Aznar. Recordeu que el principal imputat de la trama, Francisco Correa va assistir al casament de la filla d’Aznar. En els casaments només es convida a parents, amics i gent amb la que es tenen negocis molt importants. També fa sospitar el fet que la parella Agag-Aznar anessin convidats a la llotja que Francisco Correa tenia en el tenis, una de les llotges. Ningú convida a la seva llotja privada a gent que no siguin amics, parents o tinguin negocis en comú. Que la justícia jutgi presumptes delinqüents és el que ha de fer, el que si que s’hauria de sospitar és de les amistat de Camps amb el jutge que va tancar la causa contra ell pels vestits, o que un jutge ideològicament molt proper al PP s’ocupi del cas que afecta Carlos Fabra, a qui no se si qualificar de mafiós o de cacic local, que exerceix els càrrecs de president de la diputació de Castelló i capitost local del PP, nomenat per Rajoy com a “polític exemplar”. La senyora Cospedal ha perdut els papers o la vergonya, potser totes dues coses. No és la primera vegada que el PP acusa a diversos estaments d’haver conspirat contra ells, anteriorment va ser amb motiu de la derrota electoral de l’any 2004 després de l’atemptat que l’11 de març de 2004, a tres dies d’unes eleccions generals va acabar amb la vida de 191 persones. Llavors des del PP i des de la premsa afí al PP van llençar-se acusacions contra la premsa que no era afí al PP, la policia, la resta de partits polítics encapçalats pel PSOE i fins i tot va arribar a acusar-se a algun servei d’intel·ligència estranger de conspirar amb terroristes per enderrocar al PP del poder. Creiem que amb la substitució d’Acebes i Zaplana per Cospedal i Sáenz de Santamaría el PP guanyaria seny i sentit comú però em perdut, Acebes de tant tocat del bolet que estava feia gràcia, Cospedal sembla voler-lo imitar però si hi ha una cosa pitjor que una còpia és una mala còpia, i Cospedal és una mala còpia d’Acebes. Diu les mateixes rucades però sense gràcia. Bruno Oro l’imitava millor que Cospedal.

La causa que se seguia contra el president de la Generalitat Valenciana Francisco Camps pel delicte de suborn ha sigut arxivada pel Tribunal Superior de Justícia de València. Camps estava acusat de rebre com a regal uns vestits per valor de 12000 euros de l’empresa Orange Market que es va veure beneficiada per més de 40 adjudicacions a dit i sense passar pels concursos de licitacions. Del magistrat que presideix la sala i que ha sigut un dels dos que han votat l’arxivament de la causa, José Luís de la Rua va dir en Francisco Camps d’ell que era més que un amic. Rajoy ha declarat davant la premsa que la “justícia ha triomfat”. En opinió meva avui a la justícia l’han enterrat i els dirigents del PP estan ballant damunt de la seva tomba.

És evident que tot aquest assumpte del cas Gürtel no s’està portant de la manera més correcta. Els imputats de més renom lluny de facilitar la investigació el que fan és fer declaracions surrealistes com les de la senyora alcaldessa de València, Rita Barberà parlant de les anxoves que el president de Cantàbria regalava al president del govern espanyol. Aparquem a la senyora Rita Barberà per un moment i sense que ningú vegi cap intenció perversa per la meva part. Tampoc hauria de ser normal que cada dia apareguin noves filtracions en els diaris, però tampoc ens hem d’espantar d’això ja que a Espanya les filtracions són cosa normal. A vegades se n’assabenten abans els diaris que els jutges, la policia o els implicats en l’assumpte. I és que amb uns quants regals de no res tot s’aconsegueix. I tornem a la senyora alcaldessa de València. Ella va sortir fa uns dies i pixant fora de test va dir allò de les anxoves - els sector de la conserva no sé si la volen denunciar o fer-la membre honorífica del sector - ficant-se en un tema en què ningú li havia demanat que s’hi fiqués. A vegades els nervis o la consciència fan que la gent faci o digui disbarats. I sembla que la senyora Barberà veient com anaven les perquisicions judicials en el tema Gürtel que afecta al seu partit es temia que acabessin ficant-la a ella en el mateix sac. I tot ve perquè a la senyora Barberà li van regalar una bossa de Louis Vuitton que té un valor de 400 euros. El problema no és que la senyora Barberà porti una bossa de Louis Vuitton, a mi me la porta fluixa, ni que aquesta costi 400 euros, el problema és que qui li va regalar és el “bigotes”, un dels principals imputats del cas Gürtel. Fa un parell de dies va filtrar-se una gravació en què aquest personatge li deia a un tal Cándido que estava comprant-li una bossa de Vuitton a l’alcaldessa com fa des de fa quatre anys. La trama Gürtel implica cada dia més gent, són més de 70 imputats. La senyora Barberá es queixa que no es correcte que es filtrin dades, gravacions, etc. Té raó. Però encara és més incorrecte que càrrecs públics acceptin “regals” a canvi de concessions a empreses. El problema de la trama Gürtel és que arriba molt amunt. Ningú convida al casament de la seva filla a una altre persona si aquesta no és familiar, amic o té negocis molt importants en comú. I Francisco Correa, el principal imputat de la trama va assistir al casament de la filla d’Aznar. I sembla que tota aquesta trama s’inicia en l’època del govern d’Aznar. Al marge dels imputats de menor rellevància en aquesta trama hi ha persones molt rellevants del partit que han rebut regals d’Orange Market, l’empresa de Francisco Correa. Han d’acceptar regals els càrrecs públics i els dirigents polítics?. El problema no és el regal sinó la intenció del que el fa i la resposta del que el rep. Que el president Revilla de Cantàbria li regali anxoves al president Rodríguez Zapatero no es pot comparar amb que un empresari com Correa regali vestits de sastre molt cars al president de la Generalitat Valenciana o bosses a la senyora Barberà. El senyor Revilla fa un regal de caràcter institucional. El senyor Correa feia els regals a canvi de contractes per ocupar-se d’esdeveniments del Partit Popular o d’administracions governades pel PP. El problema no és que a la senyora alcaldessa de València li regalin una bossa de Louis Vuitton de 400 euros sinó que qui li ha regalat aquesta bossa espera que la senyora alcaldessa li concedeixi l’organització dels esdeveniments que es facin a València.

Cas Gürtel

Madrid

El jutge instructor del Cas Gürtel ha imputat a 14 persones més, aquestes persones són els enllaços de Francisco Correa en els paradisos fiscals, és a dir, són les persones que s’ocupaven del blanqueig dels diners que movia la Trama Gürtel. El jutge Del TSJ de Madrid Antonio Pedreira ha decidit perllongar un mes més el secret del sumari i ha ordenat l’enviament de 15 comissions rogatòries a diversos països per localitzar els diners relacionats amb el Cas Gürtel. Les xifres es mouen al voltant dels 50 milions d’euros - uns 8000 milions de les antigues pessetes - que van invertir-se en bens mobles i immobles de països exòtics. 21 del 50 milions han estat localitzats a Suïssa, país que segons les informacions està col·laborant en la investigació. El jutge Pedreira ha demanat l’arrest de 14 Persones Residents a Miami, Regne Unit, Suïssa, Panamà I Mònaco. Es tracta de gestors immobiliaris, empleats de banca i financers que van col·laborar amb Francisco Correa durant anys per blanquejar els diners en paradisos fiscals.

València

EL jutge instructor ha admès a tràmit l’apel·lació del president Francisco Camps i tres imputats més pel cas de suborn ja que Camps no vol un judici amb jurat. Camps nega que li hagin regalat els famosos vestits. Camps ja no sap que fer, vagi on vagi els periodistes li pregunten sobre assumptes Que tenen a veure amb el Cas Gürtel i ell fa mans i mànigues - mai millor dit en el cas de Camps - per no respondre. Camps es trobava amb el ministre de Foment, José Blanco, per parlar sobre l’AVE de Madrid a València i els periodistes - éssers perversos I diabòlics - li pregunten si pensava dimitir. Camps va respondre que esperava ser encara president de la Generalitat Valenciana quan l’AVE arribés a València.

La “pastuqui” de Correa

En el mateix vídeo trobem a Francisco Correa comentant el negoci - pastuqui important, diu ell - que hi ha amb l’organització dels esdeveniments importants i dient que s’ha de contractar el “tio” que munta les graderies en esdeveniments com les 500 Milles d’Indianàpolis I l’NBA per muntar les grades de la Fórmula 1 quan se celebri en el circuit urbà de València.

Bárcenas

Aquest assumpte del Cas Gürtel comença a fer estralls per més que Rajoy continui en
silenci i sense prendre mesures. Al principi mostrava el seu suport als dirigents del seu partit imputats en el Cas Gürtel però ja fa dies que prefereix callar i a alguns se’ls estan posant els ous per corbata. A Rajoy se li demana que faci alguna cosa i alguns temen que Rajoy deixi de donar-los protecció. Luís Bárcenas, tresorer del PP va advertir que si el sacrificaven cantaria com la Castafiore, és a dir, Amenaça a dir-ho tot. Esperanza Aguirre li ha respost que tot el Que tingui d’ella ho faci públic i ho ha dit en el to entre melodramàtic i de perdonavides que ens té acostumats la senyora presidenta de Madrid, li demana agenollada, de forma figurada, espero. La senyora Aguirre s’ha equivocat d’ofici, hauria de ser actriu de “culebron” veneçolà. Pío García Escudero, un altre dirigent del PP, dubta que les amenaces de Bárcenas de fer-ho tot públic siguin certes, després Es vanta que el PP té una situació financera excel·lent a diferència dels altres partits - segons ell - i que aquesta excel·lent situació és deguda a la gestió de Luís Bárcenas. Pío, Pío, Pío, Pío, Bárcenas ha sigut imputat en aquest assumpte de corrupció que afecta al PP i és el tresorer del partit, diu vosté que la situació econòmica del PP és excel·lent, cosa que no poden dir els altres partits, segons vosté, és clar. Ha pensat que potser si la caixa del PP està plena és perquè el PP s’ha finançat irregularment mitjançant la Trama Gürtel?. Si les finances del PP són excel·lents i el tresorer del partit està imputat en un cas de corrupció… no aconsegueix el senyor Pío García Escudero sumar dos i dos?. Antonio Beteta recomana a Bárcenas que dimiteixi i després com a ciutadà particular vagi als tribunals a defensar el seu honor. De tots tres l’opinió més sensata sembla que és la d’Antonio Beteta.
—–

Vídeo: Tot parlant del tresorer Bárcenas

—–

Vídeo: Cas Gürtel

Camps te molts números de la rifa per ser jutjat pel delicte de suborn per haver acceptat uns vestits i altres regals pagats per l’empresa Orange Market. El jutge José Flors, instructor del cas Gürtel en la seva trama valenciana ha dictat un auto conforme refusa arxivar les causes obertes contra el president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, els seu segon, Ricardo Costa, l’exvicepresident de la Generalitat Valenciana Víctor Campos i Rafael Betoret, excap de la Conselleria de Turisme. Ben al contrari l’instructor considera que hi ha indicis racionals que s’ha produït un delicte de suborn passiu impropi, segons sembla això vol dir que van rebre regals en consideració a la seva funció, i per això els podria caure una pena de tres a sis mesos de multa. Per una banda Camps diu que “queden un o dos escalerets i entonces tota aquesta qüestió tan estranya, tan absurda i tan estrafalària haurà passat al passat de la nostra…”. De ‘altre anuncia que presentarà un recurs d’apel·lació contra l’auto del jutge instructor.
Però Camps no ha sigut l’únic fent declaracions. González Pons comença dient que no faran declaracions i que la justícia ha de seguir el seu camí. Llàstima que no hagués callat en aquest punt ja que immediatament afegeix que espera que la justícia els sigui favorables. Direu que tot el que es jutjat espera obtenir una sentència favorable. Teniu raó, però dir que no faran declaracions sobre el tema per afegir que esperen que la sentència els sigui favorable em sembla molt contradictori. Considerant com funcionen les coses - llegiu sobre el nomenament del jutge del cas Fabra - aquestes declaracions venint d’on venen hi ha per ensumar-se alguna cosa térbola. Esperanza Aguirre, sempre disposada a dir la seva aquesta vegada es limita a dir que “tot el que fa la direcció del meu partit em sembla be”. Qui potser hauria d’haver callat és la senyora alcaldessa de València Rita Barberà i no embolicar-se parlant de les anxoves que regala el president Revilla de la Comunitat de Cantàbria. Sembla que el senyor Revilla té per costum regalar a les autoritats que el visiten o a les que ell visita productes típics de la terra i del mar. Que Rita Barberà el citi a ell i a les anxoves i els fiqui en el mateix sac que Camps i els seus vestits és una grolleria impròpia d’una senyora com la senyora alcaldessa però imagino que la desesperació veient com el seu company de partit i president de la seva comunitat autònoma ha de passar pel mal tràngol de ser imputat per corrupte deu fer dir rucades. Però si buscavem declaracions escandaloses, les més escandaloses del dia d’ahir van ser les de Mariano Rajoy. I que va dir?. Res. A vegades hi ha silencis que són escandalosos. Rajoy fins ara s’havia limitat a qualificar de polítics exemplars a gent com Carlos Fabra, ahir va optar per callar, i això ja va ser clamorós. El mateix Rajoy que demana dimissions a tot els dirigents d’altres partits, ministres, directors generals i a qui calgui no té cap problema a defensar els seus corruptes i a dir que en el PP no dimiteix ni Déu, amb perdó de la COPE. Mentre en el PP per a Rajoy tots els corruptes són innocents mentre no és demostri el contrari i si és demostra que ho són és perquè hi ha un conxorxa contra el PP, el mateix Rajoy considera que qui no és del PP és culpable encara que es demostri que és innocent I el més greu és que els casos de corrupció que afecten al PP els beneficien electoralment. Hi ha per pensar que a més d’un problema de corrupció política en una part important de la classe política espanyola hi ha entre la ciutadania certa corresponsabilitat per donar suport a un partit on els nivells de corrupció no són latents, són galopants. Rajoy fa com els tres micos que encapçalen l’article; es tapa els ulls per no veure que passa en el seu partit, les orelles per no escoltar les advertències que se li fan i la boca per no haver de dir més disbarats dels que ja ha dit fins ara.
—-

Vídeo: El show de Camps i els seus amics