BUSCANT RAONS

De presidents “batasuns” i catalans estratosfèrics

La carta catalana

Perquè qualsevol text escrit per alguna personalitat a Catalunya posa al límit de l’atac de bogeria a tota la patuleia cavernària i als politicastres de l’Altiplà.?. Només cal recordar la reacció pròpia d’un Tiranosaure que va tenir la caverna mediàtica i política hispànica quan dotze diaris catalans van publicar conjuntament un editorial conjunt, lluny de qüestionar-se que havia portat a dotze mitjans tant diversos en la seva ideologia a publicar el mateix text van mostrar una reacció cavernària i primitiva, i aquesta si que semblava no una reacció estudiada sinó completament genètica i gens sorprenent és que tots possessin a parir als mitjans catalans, a la política catalana i de pas al nostre país, allò si que no va ser una reacció estudiada, quan de Catalunya es tracta a la caverna li surt el dimoni ultraespanyolista que porta dins seu. Ara ha sigut una carta del president de la Generalitat José Montilla que ha encés les ires no només de la caverna, també d’altre gent, encara que és gent que no destaca ni per la seva moderació ni per la seva estimació cap a Catalunya.

Batasunisme hispànic

Un exemple seria la batasuna hispànica Rosa Díez, Führer d’UpyD (Ultranacionalistes Primitius i Demagogs) que ha qualificat a Montilla de “batasuno”. A Montilla se li poden criticar moltes coses però que sigui algú que surti a cremar contenidors, caixers i autobusos precisament no. El president Montilla va enviar una carta d’agraïment a les 201 entitats que van donar suport a l’editorial dels 12 diaris catalans. La reacció des de Madrid ha sigut com ja ens tenen acostumats de veure qui la diu més grossa.

L’home que passava el ribot a l’Estatut

Alfonso Guerra (PSOE) va dir que “qualsevol persona normal el que fa és esperar que es produeixi la sentència, jo crec que hi ha dedicar els esforços a les qüestions concretes, però a les elucubracions planetàries, és que no ho comprenc”. El problema és que el que no és normal és el que està passant començant per la seva reacció i tampoc és gaire normal el què està fent el Tribunal Constitucional ni l’actitud del PP al llarg de tot aquest assumpte. El que no és normal és Espanya que té a una colla de brètols fent de polítics, a uns mitjans de comunicació que menteixen, calumnien, difamen i fins i tot fan crides colpistes o a una Justícia que no té cap crèdit per les seves actuacions com a braç executor dels dos principals partits polítics, tot i que ara el TC el que sembla és un tentacle del Partit Popular.

Estratosfera catalana i coves d’aire nauseabund a l’Altiplà castellà

No sé si els polítics catalans estan en l’estratosfera, però n’estic segur que els polítics espanyols estan ficats en una cova on l’aire està tant enrarit que ja no els permet pensar gens. Joaquin Leguina (PSOE) va lamentar “les sortides de to” de Montilla. Esteban González Pons demana a Zapatero que faci amb Montilla - al que acusa d’”insubmissió constitucional” - el mateix que va fer amb Ibarretxe. Imagino que com en el PP estan acostumats a intentar aconseguir els seus objectius per vies no gaire democràtiques deuen pesar que tothom fa el mateix que ells. Mentrestant el president Montilla – que de batasuno no en té res - va respondre en una entrevista televisiva que els polítics catalans tenen el peus a terra i es limiten a defensar allò que va votar en el seu moment el poble de Catalunya.

Paraules catalanes i udols cavernaris castellans

Mentre Montilla demana respecte a la decisió que va prendre el poble de Catalunya des de l’Altiplà castellà prefereixen fer l’única cosa que saben fer: desqualificar els catalans. El conseller Antoni Castells amb paraules assenyades diu que les dues parts han de parlar assegudes del tema, ho fa en un to que busca el diàleg, però a l’Altiplà castellà només se senten les jactàncies cavernàries habituals, no volen parlar de res, aquella gent no sap parlar, no han sabut mai, ara ja només udolen. El conseller Antoni Castells ja pot anar dient que “hem de parlar seriosament i veure que hem de fer, si és què realment uns i altres pensem que segueix tenint sentit, segueix tenint validesa, allò que vam voler quan vam fer el pacte constitucional i la Transició. Jo crec que si. Més enllà de la sentència de l’Estatut, sigui quina sigui, és evident que hem de seure seriosament des de Catalunya i des d’Espanya, i dir, escoltim, això no pot continuar així”. Les bones paraules i intencions de Castells no són escoltades, els udols furibunds de la caverna no permet als cavernícoles mediàtics i polítics de l’Altiplà castellà escoltar-les. Anna Simó (ERC) diu que “les declaracions del conseller Castells són molt “atinades” però nosaltres som partidaris de donar la veu al poble de Catalunya”i Jaume Bosch (ICV) diu que “nosaltres pensem que independentment de quina sigui la sentència l’horitzó nacional d’Iniciativa va més enllà i exigiria un replantejament de les relacions amb Espanya que incloguessin el que Catalunya pugui exercir el dret d’autodeterminació”. Farien bé els cavernícoles de l’Altiplà castellà sortint de la seva caverna i callar una mica, potser escoltarien les paraules, també caldria que les entenguessin, cosa que a hores d’ara dubto que en siguin capaços, tants segles respirant l’aire enrarit de la seva cova i escoltant els seus udols em fa creure que els ha girat el cervell.

Vídeo: LES REACCIONS A LA FUTURA SENTÈNCIA DE L’ESTATUT

Zapatero i la sentència de l’Estatut

Començarem pel començament. Ja sé que tota aquesta història es coneguda però val més explicar breument l’assumpte per si de cas. El 30 de setembre de 2005 el Parlament de Catalunya va aprovar el segon text estatutari des de la restauració de les institucions catalanes després dels 40 anys de dictadura franquista. Aquest nou text va ser aprovat pel Parlament amb el 90% dels vots a favor, és a dir, 120 a favor (PSC, CIU, ERC i ICV) i 15 en contra (PP). En compliment de la legislació espanyola el text va ser presentat per ser discutit per les Corts espanyoles. El PP va intentar impedir-ho però no se’n van sortir, i no sé fins a quin punt no van ser ells els qui van incórrer en alguna il·legalitat ja que el recurs previ d’inconstitucionalitat no existeix, i ells van voler impedir la discussió del text. Per no parlar de la recollida de signatures, un acte que també incorria en una clara il·legalitat. Cal dir, a més, que algunes de les signatures eren falses ja que aquesta recollida de signatures va patir el sabotatge de molta gent que va signar posant noms falsos. El text va ser discutit en comissió parlamentària, li van passar el ribot, això ja sabíem que passaria. Mentrestant el PP veient que no aconseguia imposar el seu parer mobilitzava les seves hordes i les feia manifesar-se en contra. Tot i així les Corts espanyoles van aprovar un text retallat. Entremig va sortir la proclama pseudocolpista del general Mena, que des del PP no van tenir problemes a aplaudir. El text va aprovar-se finalment, com ja he dit, i va ser votat en referèndum com obliga la llei, el PP mentrestant va voler impedir aquest referèndum legal alhora que ells intentaven organitzar un d’il·legal. L’Estatut va ser aprovat en referèndum pel 74,9% dels ciutadans. El PP va intentar al·legar que donada la baixa participació el referèndum no tenia validesa. Només els Estatuts d’autonomia de Catalunya i Andalusia han sigut votats en referèndum, els altres no consulten a la seva ciutadania. El referèndum de l’Estatut andalús va tenir una participació menor que el de Catalunya i un percentatge de vots favorables menors i molts dels articles que el PP ha recorregut en el de Catalunya el mateix PP els va acceptar en el d’Andalusia. Van presentar el recurs contra l’Estatut de Catalunya l’any 2006, ara ja fa tres anys i escaig. Cal afegir que aquesta llei orgànica que tots anomenem Estatut de Catalunya ha sigut sancionada pel cap de l’Estat. Per tant, l’Estatut ha acomplert tots els tràmits legals que marquen les normes.

El Tribunal Constitucional fa tres anys i escaig que discuteix sobre l’Estatut de Catalunya Un dels seus membres està mort, un altre està malalt, dos estan recusats i quatre tenen el seu mandat acabat ja fa molt de temps. Si ja és greu que una llei aprovada per tres cambres legislatives, els ciutadans de Catalunya i fins i tot el cap de l’Estat sigui recorreguda, més greu és encara que un tribunal sense cap legitimitat pugui grapejar-lo obscenament a petició d’un partit que en totes les votacions va quedar en minoria i que en una falta de respecte cap al poble de Catalunya pretén tombar-lo mentre ha copiat articles d’aquest mateix Estatut.

José Luís Rodríguez Zapatero: “La sentència no marcarà un abans i un després sobre l’Estatut de Catalunya, el que si espero és que sigui una gran sentència”.

S’equivoca Zapatero, si hi ha sentència si que hi haurà un abans i un després, no serà una gran sentència ja que aquells que l’han de dictar no tenen cap legitimitat. L’única cosa honesta que a hores d’ara li queda als membres del Tribunal Constitucional apart de dimitir, és inhibir-se.

A Catalunya una sentència que no acati la decisió dels ciutadans catalans hauria de tenir una resposta clara. Sortir al carrer queda molt bé però quan ens hem manifestat anteriorment en assumptes com els de les infraestructures a Madrid no han sabut llegir el missatge. Una possibilitat seria votar massivament opcions independentistes, que els partits espanyolistes rebin una bona patacada, molt especialment el PP però també el PSC per no haver sigut capaç de defensar davant del PSOE els interessos de Catalunya. No ens serveix de res tenir ministres catalans si quan arriba l’hora de fer alguna cosa per Catalunya callen i acoten el cap.

A hores d’ara l’única sentència emesa pel Tribunal Constitucional bona seria que aquest tribunal declarés que ells no tenen cap legitimitat per grapejar un text que han aprovat tres cambres legislatives, el poble de Catalunya i el cap de l’Estat, i amb un annex on tiressin de les orelles als (ir)responsables que van presentar els recursos.

Vídeo: ZAPATERO I LA SENTÈNCIA DE L’ESTATUT

Diguem no a l’Estatut retallat pels tafurs del Manzanares

Ens demanen que acatem la retallada els mateixos que no van acatar el resultat dels nostres vots. Si nosaltres no defensem l’Estatut que vam anar a votar no esperem que ho facin els altres. El PP que va ser qui va presentar els recursos contra l’Estatut no els retirarà malgrat que se’ls ha demanat, el que si que podrien estalviar-se és dir a la resta de partits i als ciutadans que callem, no podem callar davant la barrabassada comesa pels dirigents del PP que han conculcat la voluntat dels catalans expressada en les urnes. També el govern central demana que s’acati la sentència quan hauria de ser el primer en garantir la voluntat dels ciutadans per sobre de la voluntat d’un partit i dotze jutges. L’Estatut no és només la nostra Llei bàsica, és un contracte entre el poble de Catalunya amb el seu govern i el govern de l’Estat, l’Estat espanyol ja va modificar aquest contracte, i nosaltres el vàrem signar, ara està obligat a complir-lo.

Des del PP se’ns exigeix a nosaltres i als altres partits catalans que acatem la sentència del TC i que no pressionem als magistrats. I perquè els dirigents del PP no van acatar allò que ja vam votar els ciutadans de Catalunya?. Jo no sento cap obligació d’acatar la sentència contra una Llei retallada respecte de la que jo ja vaig votar fa tres anys. Això era com un joc en el que hi ha qui un cop acordades les regles ha decidit canviar-les i tot i així continua fent trampes, aquest algú, més aviat aquest què, és el PP.

Respecto molt al president Pujol però no estic d’acord quan diu “que hem d’acatar la sentència perquè sinó ens enviaran la Guàrdia Civil”. No podem seguir acotant el cap davant d’aquests tramposos i trilers de l’Altiplà castellà, ni amb els seus col·laboracionistes autòctons com la senyora Sánchez Camacho. Ja va sent hora de plantar-se i deixar de seguir asseguts en una taula on hi ha alguns que juguen amb les cartes marcades i canvien les normes.

Si l’Estatut fos rectificat, encara que només fos una coma, l’hem de votar i jo votaré NO, jo ja vaig votar un Estatut retallat per les Corts espanyoles, i ara volen retallar aquest text que vaig anar a votar fa tres anys, una altra retallada és inacceptable, si es produeix el nou text ha de ser clarament refusat exigint el compliment del text que els catalans vàrem aprovar.

I no sé fins a quin punt no podríem arribar a acusar els membres del TC de prevaricació, un delicte molt greu especialment si qui el comet és un jutge, atenent al fet que pretenen modificar un text ja aprovat per la ciutadania i en vigor.

El conseller Saura, l’Estatut i el Tribunal Constitucional

El conseller d’interior i relacions institucionals ha declarat que l’Estatut de Catalunya és la llei que ha passat més filtres democràtics i considera inadmissible que el Tribunal Constitucional encara no hagi dictat sentència en els més de tres anys que fa que discuteixen sobre la seva constitucionalitat. El conseller Saura s’ha adreçat des del Senat al TC perquè facin un esforç i dictin sentència.

Joan Saura: “És bastant insostenible, inadmissible, que portem tres anys pendents d’una sentència que gravita de forma important sobre Catalunya, per tant estem convençuts de la constitucionalitat i li demanem al Tribunal Constitucional que faci un esforç per treure una sentència, d’acord, i tenint en compte, en definitiva, que possiblement no hi ha cap llei a l’Estat espanyol que hagi passat tants filtres democràtics com l’Estatut.”

Les paraules del conseller Saura hi ha moments que sembla que descriguin un restrenyiment, un restrenyiment que ja fa tres anys que li dura als membres del Tribunal Constitucional. “Li demanem al Tribunal Constitucional que faci un esforç per treure una sentència” també sembla que parli d’un part, un part dur i llarg del qual acabarà sortint un engendre i no un Estatut. Sobre l’Estatut hi ha set recursos alguns són del PP i d’altres del “Defensor” del Ppoble Eppanyó. Valdria més ignorar totalment el que digui o deixi de dir el Tribunal Constitucional i exigir el compliment integre a què obliga a l’Estat espanyol, i fins i tot, encara que hi hagi sentència ignorar-la completament. En especial en temes que siguin sensibles per Catalunya com és el tema de la llengua, on sembla que el TC vol fer les retallades més importants, el govern de Catalunya hauria d’ignorar la sentència. I demanar el desmantellament d’aquest tribunal per no ser garantia de res i si haver-se convertit en un problema.

Sentència?. Potser el 2011.

El Tribunal Constitucional fa més de tres anys que debat sobre la constitucionalitat de l’Estatut de Catalunya i ara sembla que podria ser que la decisió quedés ajornada fins a la renovació dels membres del Tribunal que s’hauria de dur a terme al llarg de l’any 2010, i això voldria dir que no hi hauria sentència abans de l’any 2011. Mentre són triats, se’l miren, decideixen si és constitucional cada article, cada coma i cada punt pot ser que triguin un parell d’anys més, i això si no es repeteixen els conflictes que han paralitzat totalment aquest tribunal. Valdria més tancar-lo amb els seus membres dins i oblidar-se d’ells per sempre.

Vídeo: Joan Saura i l’Estatut

El Tribunal Constitucional continua deli(be)rant sobre l’Estatut de Catalunya

Els membres del Tribunal Constitucional – a qui Déu confongui una mica més del que ja estan – fa tres anys que discuteixen sobre la constitucionalitat o inconstitucionalitat de l’Estatut de Catalunya aprovat pel Parlament de Catalunya el 30 de setembre de 2005, retallat per les Corts espanyoles a principis de 2006, aprovat un juny d’aquest mateix 2006 en referèndum pel poble de Catalunya i recorregut pel Partit Popular poc després.

La sentència a l’Estatut, alguns diuen “de l’Estatut, però jo prefereixo dir a l’Estatut perquè l’Estatut està sent jutjat i serà condemnat a l’esquarterament. El PP i el Defensor del Poble Espanyol, jo dic Defensor al servei del PP, han presentat un recurs contra l’Estatut amb la clara intenció d’aconseguir per una altra via allò que no van poder aconseguir per la via democràtica.

Aquest assumpte és conegut per tots i no cal repetir tots els fets un altre cop. Més de tres anys després de la presentació del recurs el TC encara no ha pres cap decisió. La principal raó són les baralles internes entre els membres del tribunal que serveixen als dos partits polítics majoritaris repetint les baralles que tenen PSOE i PP en el si del tribunal. No fa gaire parlaven que la sentència sortiria en el mes d’octubre, ara ja parlen de finals de 2009 o principis del 2010, també hi ha rumors que podria no haver-hi una sentència fins l’estiu de 2010, és a dir entre tres anys i mig i quatre després que els catalans aprovessim democràticament l’Estatut retallat per les Corts espanyoles. La justícia espanyola és lenta, està al servei dels partits polítics, molt concretament del PP, i està allunyada de la ciutadania, especialment de la ciutadania catalana.

Elements com la llengua, els tribunals de justícia, les vegueries o l’ensenyament, així com les competències del govern català són temes que repetidament apareixen com a assumptes que des del TC es volen limitar. Ara parlen d’interpretar l’Estatut d’una forma restringida. Al jutges espanyols no els fa cap gràcia haver d’aprendre el català per poder exercir a Catalunya, oblidant que ells són funcionaris que han d’estar al servei dels ciutadans i aplicar la llei, no servir-se dels ciutadans, mantenir privilegis de típic funcionari colonial i legislar en funció dels seus interessos personals. No declararan l’obligació de saber el català inconstitucional però si que volen garantir la igualtat amb el castellà, en realitat quan ells parlen de garantir aquesta igualtat volen dir que el castellà estigui per sobre del català. En el TC ens volen salvar de nosaltres mateixos i que acabem convertir-nos en monolingües catalanoparlants. I això ho fan els mateixos que creuen que els jutges no tenen perquè saber el català, és a dir, que els monolingües espanyols pretenen ensenyar-nos les bondats del bilingüisme.

El TC no hauria de pronunciar-se en un tema tan sensible com el de la llengua, una democràcia no es pot permetre repetir allò que van intentar abans governs autoritaris. A un poble no se li pot privar o restringir l’ús de la seva llengua. El TC no hauria d’actuar com el braç executor del PP ni en aquest assumpte ni en cap altre, especialment en temes sensibles com el de la llengua.

Declaracions:

Joan Saura: “L’Estatut a més de ser una llei orgànica és un pacte polític entre Catalunya i l’Estat, i si el Constitucional retallés algun aspecte de l’Estatut caldria refer aquest pacte polític. Els catalans vam dir en referèndum el que voliem i això s’ha de garantir, i s’ha de garantir fins i tot amb alguna retallada al Constitucional”

Els tractats amb rostres pàl·lids només són paper mullat, deia un vers d’una cançó de La Trinca. De res serveix fer pactes amb gent que no té la més mínima intenció de complir-los com han demostrat tots els governs espanyols que hi ha hagut. El govern de Catalunya, el Parlament de Catalunya i nosaltres els ciutadans de Catalunya no podem acceptar que cap tribunal espanyol retalli allò que vam aprovar els catalans en un referèndum després que aquest text fos retallat per les Corts espanyoles. Nosaltres hem jugat segons les seves regles de joc, ara no ens poden dir que ens canvien les regles. No podem acceptar que l’Estat ens faci trampes amb tant desvergonyiment.

Joan Ridao: “Això seria tornar a l’autonomisme tronat dels anys 80. Jo crec que estaríem davant d’un fracàs, no del catalanisme sinó de l’Estat autonòmic, el problema no seria nostre.”

Em preocupa més que tornem a la situació anterior a la vigent en els anys 80. El problema si que seria nostre encara que l’hagin creat uns altres. Si el TC derogués parts fonamentals del nostre Estatut podríem trobar-nos en una situació greu en la que el nostre Estatut estigués per sota, competencialment parlant, que el d’Extremadura o La Rioja, i que com a ciutadans tinguéssim menys drets que la resta dels espanyols a casa nostra.

Francesc Vallès: “Això és també un missatge al Tribunal Constitucional per saber exactament que és el que tenen entre mans, i estem parlant d’una voluntat política majoritària del conjunt del poble de Catalunya, de la majoria de les forces polítiques d’aquest país.”

El TC fa molt temps en què s’ha convertit en el braç judicial de l’espanyolisme més ranci. El fet que un text aprovat per la majoria del poble de Catalunya pugui ser esquarterat o derogat per un Tribunal Constitucional al servei d’una força política minoritària a Catalunya ens hauria de fer pensar del risc que patim ja que la nostra opinió sembla que no val res.

Felip Puig: “No ens fiem del govern Zapatero amb aquesta declaració de defensa del marc estatutari, creiem que es tracta de nou de publicitat enganyosa i que estan utilitzant un doble llenguatge. Grans declaracions d’intencions de defensar l’Estatut, passi el que passi amb la sentència del Constitucional però mentrestant tenim ja una amenaça contra la llei d’Educació de Catalunya.”

Ni de Zapatero ni de Rajoy ens en poden refiar gens, es diferencien en les formes però no en les intencions. Són polítics espanyols, nacionalistes espanyols i per tant són poc o gens de fiar. No és només el recurs contra la Llei d’Educació de Catalunya també són els reiterats intents d’imposar la tercera hora de castellà.

Alicia Sánchez Camacho: “Això és una burla al compliment de l’Estat de Dret i sens dubte és una burla a la jerarquia de les normes i a la pròpia competència del Tribunal Constitucional. És una expressió més que el president Zapatero està lligat de mans i peus i per això no pot permetre que el president Montilla estigui o pugui tindre problemes en el compliment de l’Estatut i llavors busquen altres camins per fer complir la llei.”

 

El Tribunal Constitucional ha demostrat en aquests tres anys i escaig que porta discutint sobre l’Estatut que més valdria tancar la institució. Sánchez Camacho acusa a Zapatero de ser presoner de l’Estatut i sap que això no és cert. Zapatero ha fet mans i mànigues per no haver de complir amb els acords, cal recordar l’assumpte del finançament que va allargar-se mesos i mesos. La llei, l’Estatut és d’obligat compliment per totes dues parts, Catalunya i Espanya, les dilacions per part de l’Estat en complir la seva part és anar contra la llei i els acords. Que el PP no acatés el resultat del referèndum és una deslleialtat. La senyora Sánchez Camacho i el seu partit no poden exigir a ningú el compliment de la decisió d’un TC que està fent un paper ben galdós, encara menys quan el PP mateix no ha acatat la voluntat democràtica del poble de Catalunya de dotar-se d’un Estatut apropiat per al segle XXI. A mi tampoc m’acaba d’agradar l’Estatut, trobo a faltar elements com el concert econòmic i que només el Parlament de Catalunya pugui legislar en assumptes interns del nostre país com és la cultura i la llengua, i no que sempre haguem de patir cada cop que el govern espanyol de torn decideix perjudicar la nostra cultura i la nostra llengua amb terceres hores de castellà del tot innecessàries. Si tant els preocupa el castellà que els castellans aprenguin a parlar la seva llengua correctament i es deixin de donar lliçons que ni poden ni tenen cap dret a donar-nos.

 

Vídeo: Declaracions de Joan Saura, Joan Ridao, Felip Puig, Francesc Vallès i Alicia Sánchez Camacho.

Defensem el nostre Estatut
Quan?

No se sap la data però ja no pot trigar més la sentència del Tribunal Constitucional en el recurs que Partit Popular i el Defensor Del PPueblo EsPPañol van presentar contra l’Estatut de Catalunya. El TC triga en fer pública la sentència ja que primer han estat entretinguts a estomacar-se els uns als altres més que actuar com se suposa que hauria d’actuar un tribunal. A més de les baralles internes que s’han fet públiques també n’han filtrat alguns fragments de la sentència i allò que coneixem no és estar tranquils. Crec que l’única cosa que no han tocat han sigut les tapes però encara tenen temps de fer-ho. Ja hem parlat de les queixes sobre les pressions que reben els “pobres jutges” i després tenim a PSOE i PP que sense cap vergonya demanen que no es pressioni als jutges des de Catalunya.

Qui?

A Catalunya diverses personalitat i grups parlen de fer una manifestació, manifestació que podria anar avalada per la presència dels dos expresidents de la Generalitat vius, Pujol i Maragall, i els dos expresidents del Parlament, Rigol i Barrera. CiU, Esquerra i ICV hi donen suport, PP i C’s s’oposen, PSC no vol participar perquè estan massa lligats al PSOE. Aquí l’actual president de la Generalitat s’equivoca, ell hauria d’anar al capdavant de la manifestació, amb els dos expresidents. Al PSOE no li agradaria però ells s’ho han buscat. Montilla hauria de pensar que en aquests moments no pot actuar com a dirigent del PSC - i de rebot del PSOE - sinó que té l’obligació d’actuar com a president de la Generalitat de Catalunya.

Si o no?

Els governs no poden organitzar manifestacions?. Això potser seria en condicions normals però no trobo gens normal que el Tribunal Constitucional pugui anul·lar un text aprovat pels ciutadans de Catalunya. Això, crec que ja ho vaig dir, ens deixaria en una total indefensió legal davant de l’Estat espanyol que podria deposar un govern català si el que hi ha no és prou grat.

Opcions

1)Aquesta manifestació podria ser abans de la sentència per pressionar el TC i dir-li que no poden tocar un text que ha sigut aprovat en referèndum pel poble de Catalunya.
2)També podria ser després per protestar per les retallades que s’hagin pogut fer.
3)O potser fer una abans de la sentència i un altre després.
4)També hi ha qui pensa que no s’ha de fer cap manifestació, ja us podeu imaginar qui són. On s’ha vist que un poble exigeixi que se li respecti allò que ha votat?. Mira que en som de rars els catalans, votem i volem que allò que hem votat sigui respectat.

Cinquena possibilitat

Jo proposo una possibilitat més. I dic una possibilitat més perquè no descarta les tres primeres opcions descrites més amunt. Aquesta possibilitat seria la d’escriure una carta als jutges del Tribunal Constitucional, al president del govern espanyol i al líder de l’oposició. El text podria dir el següent: “Jo (nom), ciutadà de Catalunya major d’edat vaig anar a votar un text estatutari que va passar per tots els tràmits legals i ara em trobo que un tribunal a instàncies d’un partit polític - que en les votacions que es varen succeir en els tràmits i discussions en totes tres cambres legislatives va quedar en minoria - podria derogar un text aprovat per la majoria dels ciutadans de Catalunya en referèndum. En democràcia la decisió del poble és la majoritària. Un tribunal no pot tòrcer la decisió del poble, si ho fes faria un dany a la democràcia irreparable. Si un tribunal pot canviar la voluntat de tot un poble vol dir que la democràcia està morta. Perquè anar a votar si un tribunal pot decidir que el meu vot no val simplement perquè a un partit determinat no li agrada el que he votat?. “. Us deixo la meva proposta perquè n’opineu, la corregiu i la tingueu en consideració.

Paraules d’un expresident

L’expresident de la Generalitat Pasqual Maragall ha fet unes declaracions on es mostra partidari de manifestar-nos en favor de l’Estatut donant suport a la proposta del vicepresident de la Generalitat Josep-Lluís Carod-Rovira. Maragall ha dit “quan el poble ha referendar un text, no pas les institucions, el Congrés, el Parlament, sinó el poble dient si o no, no li toquis, no li pots tocar, si te’l toquen que et tornin a preguntar en referèndum si allò que vaig dir que si que volia, tot i que me l’havien retallat, m’agrada encara. S’hauria de tornar a fer un referèndum i per tant lo millor és sortir al carrer i dir ‘volem l’Estatut com està’”. Aquestes declaracions han sigut fetes en el marc d’un debat organitzat per la universitat d’estiu de Prada de Conflent.

Rajoy, un polític sense vergonya

Fa temps que tenia dubtes sobre Rajoy en molts assumptes, especialment en tot allò que fa relació amb l’Estatut de Catalunya. No repetiré per quins tràmits va haver de passar l’Estatut de Catalunya perquè crec que és un tema sabut a hores d’ara per tots. Sabem que el PP no va acatar el resultat de les votacions en cadascun dels tràmits ni el resultat del referèndum que va celebrar-se a Catalunya pel qual l’Estatut va aprovar-se. Crec que no caldrà que recordi les maniobres que el PP va realitzar per aconseguir una composició del Tribunal Constitucional favorable als recursos. Ara, Rajoy critica Que pugui celebrar-se a Catalunya una manifestació perquè considera que no és correcte pressionar als magistrats del TC, i ell, Rajoy, exigeix que s’acati la resolució del TC. Recomana, Rajoy, al govern central que “calli i esperi” i critica a Esquerra per proposar una manifestació preventiva contra la resolució del TC. Té la pocavergonya d’exigir Que s’acati la sentència “agradi o no”. Rajoy no pot exigir que s’acati una sentència sobre l’Estatut quan ell no ha acatat la decisió democràtica del poble de Catalunya. Rajoy va treure’s la màscara a sota de la que s’amagava el seu veritable rostre antidemocràtic quan va decidir tòrcer la decisió democràtica dels ciutadans catalans, amb aquestes últimes declaracions confirma que ha perdut la vergonya i la decència. Qui no va acatar l’aprovació del 74,9% del vot emès pels ciutadans catalans favorables a l’Estatut no pot exigir-nos ara que acatem la decisió del Tribunal Constitucional.

—–

Video: Josep-Lluís Carod-Rovira, vicepresident de la Generalitat de Catalunya

—–

Vídeo: Pasqual Maragall, expresident de la Generalitat de Catalunya

Jordi Porta, president d’Omnium Cultural, comenta que davant la possibilitat d’una sentència que retoqués greument el text de l’Estatut l’expresident Maragall li havia comentat que caldria fer una mostra popular al carrer en favor de l’Estatut. L’expresident Pujol no s’ha mostrat favorable a encapçalar una manifestació encara. Dies enrera es parlava d’una manifestació encapçalada pels dos expresidents de la Generalitat i pels dos expresidents del Parlament de Catalunya Heribert Barrera i Joan Rigol. La presència d’aquestes quatre personalitats al capdavant de la manifestació donaria molta força i rellevància. Ells al capdavant de la marxa i seguits per diputats i regidors, i per milers de ciutadans seria una forma de deixar clar al Tribunal Constitucional el rebuig de tot un poble a la decisió d’un òrgan de l’Estat que amb les seves baralles internes i la seva dependència política ha perdut el prestigi que se li hauria de suposar a un òrgan judicial d’aquest nivell i que no poden conculcar allò que un poble i el seu Parlament van decidir. Ja era greu que les Corts espanyoles hi fiquessin les seves grapes, però el mal que pot fer aquest tribunal pot ser irreparable. Per aquells que volem una Catalunya independent i integrada com Estat dins la UE la decisió del TC pot fer que els que encara creuen en una Catalunya dins d’una Espanya respectuosa amb Catalunya una forta garrotada que els faci adonar-se que Espanya ha sigut una enganyifa que només s’aguantava en les baionetes del seu exèrcit.

Josep-Lluís Carod-Rovira, vicepresident de la Generalitat de Catalunya diu ben clar que ningú pot qüestionar el dret a manifestar-se en contra d’una sentència negativa del Tribunal Constitucional. Després afegeix que no és normal que un govern, ni el govern de la Generalitat ni cap altre vagi organitzant manifestacions. El dret a manifestar-nos el tenim, quasi hauria de ser un deure manifestar-nos en contra no tant sols d’una sentència negativa també ens hauriem de manifestar en contra del tribunal que l’ha de dictar però molt especialment contra aquells que van recórrer l’Estatut davant del TC. En condicions normals un govern no ha d’organitzar manifestacions però no estem en una situació normal. Estem en la situació en què un tribunal pot carregar-se l’Estatut del nostre país, i aquest fet no és normal. Potser el govern de la Generalitat no ha d’organitzar manifestacions contra un tribunal o un altre govern - l’espanyol - jo crec que si, però diguem que no cal que l’organitzi però si que hi participi. Hi ha moltes organitzacions del nostre país que ho poden fer i que han demostrat saber el que es fan en anteriors convocatòries. Però encara que el govern de Catalunya no organitzi la manifestació hi ha de ser present. I també hi han de ser presents els diputats catalans. I en les altres capitals catalanes fer manifestacions paral·leles a la de Barcelona per deixar clar que no és acceptable que un Tribunal Constitucional pugui carregar-se les lleis del nostre país de la mateixa manera que en altres temps se les van carregar a cop de baioneta.
Manuel Chaves, vicepresident tercer del govern espanyol diu que no és de rebut que un partit polític pretengui organitzar una manifestació prèvia a la sentència del Constitucional. Segons Chaves això és una presió cap a un tribunal que és la cúpula del sistema judicial i que això, repeteix, no és de rebut. Doncs, tenen un problema si el TC ha de ser l’exemple a seguir tots hem begut oli. Aquest tribunal - sento molt insistir en aquest punt - va cavar la tomba del seu prestigi fa uns mesos amb la col·laboració molt apreciable dels dos principals partits de l’Estat. Els jutges nomenats pel PP intentant recusar als que va nomenar el PSOE, els del PSOE fent el mateix amb els del PP. Fa tres anys que l’Estatut va entrar en vigor i els magistrats d’aquest tribunal que havien d’emetre una sentència s’han dedicat a estomacar-se els uns als altres tenint als dirigents del PP i del PSOE fent-los de cheerleaders embogides. Té raó, potser no hauriem de pressionar als jutges del TC, potser seria millor tapiar l’edifici amb ells a dins, que continuin barallant-se però amb el desprestigi al qual han aconseguit arribar per mèrits propis i l’ajuda corresponent per part dels dos partits principals de l’Estat espanyol el que no és acceptable és que aquests senyors puguin destrossar un text que varem aprovar amb el 74.9% dels vots els ciutadans de Catalunya.
Joan Puigcercós ho ha dit clar, coincideixo amb ell quan recorda que els membres del Tribunal Constitucional van ser nomenats pels dos partits majoritaris de l’Estat. Coincideixo amb Puigcercós quan critica a Chaves per criticar que es pressioni al TC quan és evident que tant PP com PSOE ho han fet. En aquest assumpte ni PSOE ni PP ni el TC estan lliures de culpa. El PP va crear el problema quan no va acatar la decisió del Parlament de Catalunya, del Congrés del Diputats i el Senat espanyols i dels ciutadans de Catalunya que varem votar en referèndum de forma favorable un Estatut que ja havia sigut retallat per les Corts espanyoles respecte del text aprovat pel Parlament de Catalunya. Quan el PP no va acatar allò que varem aprovar i va decidir utilitzar el TC com si d’un exèrcit togat es tractés va fer un dany irreparable. Vull recordar que durant els mesos que van anar entre l’aprovació en el Parlament de Catalunya i la discussió en les Corts espanyoles el PP va manifestar-se pels carrers de Madrid i ja llavors va intentar fer servir els tribunals per impedir que ni tant sols arribés el text a discutir-se. No m’oblido que també va recollir signatures en contra. I per si tot fallava va aparèixer l’Espanya més pútrida i reaccionària en la forma d’un militar espanyol advertint de les conseqüències de l’aprovació de l’Estatut i advertint que ells estaven allà per posar remei, i tot amb l’aplaudiment de Mariano Rajoy. Aquí els nostres polítics van cometre un error, van acollonir-se veient el sabre del general Mena aparèixer i van acceptar una rebaixa que quedava molt per sota del que en principi tocava. Però en el PP no estaven conformes. Van intentar impedir el referèndum primer demanant que fos anul·lat i després demanant que es fes a tot Espanya. Com veieu, són incongruents. Dies abans del referèndum van fer a Barcelona una conferència a la que hi van assistir gent de Falange, Foro d’Ermua - ells ho negaven però en les pàgines dels altres assistents a l’acte hi apareixien - i gent tant diversa dins de l’ultradreta espanyola com Tejero o Vidal-Quadras. El referèndum va celebrar-se i l’Estatut va ser aprovat pel 74,9%. Ni generals amb sabre, ni treure les carmenpolos i els vells camises blaves al carrer, ni recollir signatures de l’ànec Donald, Popeie i Batman, ni cap altra intent els va servir. I han aconseguit desacreditar el TC convertint-lo en una extensió més del propi PP i com a conseqüència d’això l’altra part del TC és una extensió del PSOE. En aquestes circumstàncies la responsabilitat aconsellaria liquidar aquest tribunal i de pas acabar amb aquesta broma desagradable del recurs contra l’Estatut. És una irresponsabilitat molt greu que el PP no retiri el recurs però ja hem pogut veure que el PP no és precisament un exemple de responsabilitat però si que ho hauria de ser el PSOE, no vol dir que ho sigui. El dany que el PP ha fet a Catalunya en aquest temps és enorme. És una opinió personal però crec que gràcies a l’estupidesa dels dirigents del PP si algú encara creu que la relació entre Catalunya i Espanya té remei és que és molt ingenu.

—–

Vídeo: Jordi Porta

Vídeo: Josep-Lluís Carod-Rovira

Vídeo: Manuel Chaves

Vídeo: Joan Puigcercós

Noves filtracions del TC

Noves filtracions del TC
No saber res de com van les deliberacions del Tribunal Constitucional podia ser per preocupar-se, les filtracions que de tant en tant apareixen no són pas com per estar tranquil. Sembla que la sentència està ja preparada però els magistrats dissenteixen de la seva redacció final i per això no l’han firmat encara. Podria ser que no es fes pública fins el mes de setembre. Aparentment la sentència interpretarà l’Estatut de Catalunya declarant inconstitucionals uns quants articles entre els que hi ha el de la creació d’un Consell de Justícia de Catalunya, el que preveu la substitució de les quatre diputacions provincials per set vegueries o el que fa referència al Síndic de Greuges. La divisió en diputacions provincials és un sistema que existeix des dels anys 30 del segle XIX, que res té a veure amb la tradicional organització territorial de Catalunya derogada per Felip V. L’encaparrament de l’Estat espanyol en voler imposar un sistema aliè a Catalunya és absurd. Com s’organitzi Catalunya interiorment és un assumpte que només correspon decidir-ho a les institucions i al poble de Catalunya. En la notícia es dona molta rellevància a l’interés del TC en aquest punt. L’altre punt important és el de les competències del síndic de greuges. En altres filtracions aparegudes anteriorment hem pogut veure que el TC ataca a elements com són els símbols, la llengua, les institucions del nostre país o la seva organització administrativa. És a dir, el TC ataca només aquells punts que fan que Catalunya sigui el que és. Altres lleis recorregudes al marge de l’Estatut han sigut la llei d’immersió lingüística o recentment la LEC. El president Montilla diu que el seu govern no admetrà retallades perquè l’Estatut és constitucional de cap a peus i com a tal pensen defensar-ho quan arribi la sentència encara que fons del tripartit admet que podrien acceptar retalls menors però mai acceptaran que es pugui impedir la substitució del sistema administratiu espanyol pel de les vegueries. Montilla preveu donar una resposta unitària del govern si el text de l’Estatut fos retallat, des d’Esquerra i CiU parlen d’organitzar un referèndum per consultar a la ciutadania. Encaixar un Estatut de Catalunya de l’any 2006 en una Constitució espanyola de 1978 és difícil, estem parlant d’un text modern que s’ha de veure limitat per un text deficient que tot i que fos aprovat l’any 78 es va fer amb una mentalitat espanyola típica dels anys 40. No es pot encabir un text democràtic en un nyap - això si que és un nyap, senyor Rajoy - arcaic com és la Constitució espanyola. Si l’Estatut desborda els límits d’aquesta Constitució no és culpa de l’Estatut de Catalunya. També seria recomanable que el senyor Rajoy expliqués com pot justificar que hi hagi recorreguts articles en l’Estatut de Catalunya que han sigut copiats sense cap vergonya i paraula per paraula en els Estatuts de CCAA on governa el PP. No espero resposta de Rajoy ja que ell només sap abonar-se a les falques com la famosa nena - de Rajoy - de les eleccions de 2008 o a dir que el finançament és un nyap, serà un nyap però tots els presidents de CCAA del PP s’han llençat de cap a agafar els diners. S’han abstingut perquè potser encara els queda un mínim de decència als presidents pepers de CCAA i deuen haver pensat que votar-hi en contra i agafar els diners seria un excés de barra que ni algú del PP pot ser tant descarat. No tinc tant clar que els tres partits que formen el govern de Catalunya més CiU Es posin d’acord per fer un front comú, no ho han fet fins ara, no crec que Ho facin. Però ho haurien de fer pel be de Catalunya. Si el TC es carrega l’Estatut en sortiran tots escaldats, i nosaltres també. Un servei a Catalunya seria que els quatre partits Catalans formessin un front comú. Units tindran a la ciutadania dels seu costat, si van per separat Buscant rèdits particulars i pensant únicament en les eleccions el que aconseguiran serà dividir i enfrontar a la ciutadania amb ells. Ara és el Moment en què CiU, PSC, ERC i IC-V poden deixar ben clar que allò que decideixen les institucions i el poble de Catalunya, cap institució aliena a aquest país pot suprimir i que s’ha acabat el temps en què Qualsevol vassall borbònic pot venir aquí a imposar decrets de nova planta.
 

Hi ha hagut una nova filtració sobre la decisió que el Tribunal Constitució ha de prendre sobre la constitucionalitat de l’Estatut de Catalunya. Realment han sigut dues. Els articles afectats fan referència al “defensor del poble espanyol” i a l’obligatorietat del coneixement de la llengua catalana per part dels jutges destinats a Catalunya. Segons la filtració els jutges destinats a Catalunya no estaran obligats a conèixer la llengua, això implicarà que o la justícia conculcarà els drets dels catalans impedint-los declarar en català o pensen contractar intèrprets. Si és la segona opció servirà per rebaixar l’atur en aquest sector professional però em temo que la decisió del TC preferirà escollir conculcar els drets dels ciutadans que vulguin declarar davant dels tribunals en català. L’altre assumpte és la de la jurisdicció del “defensor del poble espanyol” i la del Síndic de Greuges. Segons l’Estatut és el Síndic de Greuges qui té la jurisdicció la supervisió dels contenciosos que hi ha entre els ciutadans i les administracions públiques catalanes però el “defensor del poble espanyol” afirma que ell també pot intervenir. Considerant que el senyor Múgica, “defensor del poble espanyol”, ha demostrat una evident parcialitat en assumptes com el de la llengua catalana posicionant-se al costat del PP no és una bona idea que aquesta institució espanyola intervingui en assumptes propis dels catalans. A més, nosaltres ja tenim al Síndic de Greuges, el senyor Rafael Ribó que a diferència del senyor Múgica s’ha sabut mantenir al marge de partidismes, el senyor Múgica no només no ha sabut si no que ha fet un viratge ideològic cap a la dreta més rància que l’hauria d’inhabilitar per aquest càrrec. Tot i no tenir relació amb el tema si que mostren qui és Enrique Múgica unes paraules on per defensar la “fiesta nacional” - les curses de braus - va desqualificar en un to propi d’un fanàtic als antitaurins.

El Tribunal Constitucional dictarà sentència contra l’Estatut de Catalunya després de les eleccions europees. Llegeixo que estan enllestint un pacte per salvar l’Estatut amb una retallada. Quasi era millor que no es possessin d’acord, així el desprestigi del TC potser hauria acabat inhabilitant a tots els seus membres. Un pacte per salvar l’Estatut retallant-lo és una absoluta estupidesa i més quan el que pensen és eliminar articles que són fonamentals. La intenció del TC i dels que van presentar els recursos era buidar l’Estatut de tal manera que convertissin el text constitucional català, l’Estatut és la nostra Constitució per més que a les Espanyes el terme constitució només acceptin aplicar-lo a la seva, en un text tant inútil com les instruccions d’ús d’una grapadora. El més sorprenent és que afirmen que el volen buidar de contingut polític. No és un Estatut o una Constitució un text polític?. Això ha de tenir una resposta encapçalada pels partits polítics catalans i la ciutadania. El TC i el PP volen conculcar els nostres drets
modificant un text aprovat pels ciutadans de Catalunya en referèndum.