Eleccions Parlament de Catalunya
Sé que cada vegada que s’acosten eleccions dic el mateix: que les campanyes electorals es limitin al període que marca la llei. Sé que oficialment la campanya electoral no ha començat però ara estaríem en una pre-precampanya. Montilla el que ha de fer és governar i Mas fer d’oposició, quan arribi la campanya ja faran el que vulguin, però en principi les eleccions al Parlament de Catalunya no són fins el mes de novembre, començar ja a llençar missatges electorals només pot aconseguir tot lo contrari al que en principi haurien de voler els candidats, si comencen ara a donar la llauna amb “vota’m a mi que jo ho faré millor” quan arribi la campanya la gent estarà farta i ni se’ls escoltarà. Cal dir que això ja passa, en aquests últims anys cada cop hi va menys gent a votar, la gent està farta de la campanya electoral permanent a la que està sotmessa pels polítics. A més de demanar que la campanya quedi limitada als dies que corresponen també m’agradaria que la campanya al Parlament de Catalunya es limités als candidats que hi concorren. En això tant CiU com ERC tenen l’avantatge que no tenen a ningú al darrera que els vingui a fer la campanya, d’altres necessiten que vingui a promocionar-se el líder del seu partit, en aquest cas el PSC i el PP. En el cas de Montilla la presència de Zapatero pot ser més negativa que positiva durant la campanya si el PSC vol aconseguir estirar vots d’alguna banda a Montilla li cal posar distància entre ell (PSC) i Zapatero (PSOE). En el cas del PP tothom sap que Alícia Sánchez Camacho “no existeix”, és a dir, la va nomenar Rajoy i simplement transmet allò que li manen, no pot posar terra entre ella i Rajoy perquè deu el càrrec a Rajoy i sinó fos per Rajoy a hores d’ara estaria en el llimb al que van a parar tots els dirigents del PP a Catalunya quan deixen de ser útils o control·lables per la direcció del PP.
José Montilla: “Serà decisiu també per a nosaltres els catalans perquè se celebraran eleccions al Parlament de Catalunya i podreu decidir amb el vostre vot quin camí cal seguir, si hem d’aturar-nos, retrocedir o cercar falses dreceres, o bé si hem de mantenir l’horitzó que ens hem traçat i assegurar que una gran majoria es compromet a treballar per aconseguir-ho”.
Aturar-nos mai, tirar enrera és segurament la proposta del PP, potser és ara que estem en una falsa drecera i el que hem de fer és avançar en una direcció diferent, provar d’agafar un camí ja que el camí que marca la Constitució sembla que està ple de rocs i costa caminar per ell. Altres camins ja els hem tastat i només ens en queda un que és el d’anar més enllà del que marca la Constitució, és més, cal ignorar la Constitució espanyola, que se la quedi el PP ja que ara tant la defensen els seus dirigents, i fem no un Estatut constitucional sinó la Constitució d’un Estat, el nostre Estat.
Artur Mas: “Aquest cop Convergència i Unió aspira clarament a poder fer un govern en solitari, que no vol dir un govern aïllat, que quedi clar, eh, un govern solitari no vol dir un govern aïllat, vol dir un govern sense crosses”.
Em decep, senyor Mas, però li prenc nota, espero que si guanyen les eleccions no acabin arrepenjant-se en les crosses que li ofereixi el PP.
El que en aquests moments no poden fer és iniciar una campanya electoral que només aconseguirà cansar a uns votants que estan molt farts dels polítics, dels propis i dels que hi ha a l’Altiplà castellà que encara són pitjors.
Guanyaria el PP i pujaria Rosa Díez
Segons les enquestes si les eleccions generals se celebressin ara el PP avantatjaria en 5 punts al PSOE, això suposaria una diferència de 20 escons a favor del PP. CiU guanyaria dos diputats i Esquerra mantindria els 3 que té. L’UpyD de Rosa Díez obtindria cinc diputats.
És a dir el nacionalisme espanyol més ranci (PP i UpyD) pujarien a Espanya. Sembla que al PP li està sortint bé la tàctica d’enfrontar els pobles els uns amb els altres i que la corrupció no li ha fet perdre força. A UpyD l’ús de la demagògia també sembla que li està donant bons resultats. Cal dir, però, que això és una enquesta i que Rajoy ja ha perdut dues eleccions que les enquestes el consideraven guanyador. Rajoy podria provar de fer-se agredir amb una rèplica de la Sagrada Família o de la catedral de Burgos, a Berlusconi li ha funcionat.
Però segurament al senyor Rajoy l’agressió més terrible seria que algú li fes una pregunta en català, sempre podria respondre posant cara d’espantat “pero, como dice usté?”. I això deu donar una de vots a l’Altiplà…
Avui s’han celebrat les eleccions al Parlament Europeu. Jo he anat a votar, si, jo he sigut un dels que ha anat a votar. Sembla que l’abstenció serà molt alta i que la dreta obtindrà uns bons resultats. Després escoltarem a molts queixar-se de les decisions que prenen els Parlaments, de molts que no han anat a votar, i perdoneu-me que ho digui així, el vot és la forma en què esculls a qui ha de redactar les lleis, si no vas a votar no et queixis, has tingut l’oportunitat en la teva ma i l’has deixat perdre. Si hi ha una majoria de dretes que decideix que els empresaris poden donar pel cul als treballadors perquè molts d’aquests treballadors han decidit no anar a votar perquè estan desencisats amb la política no trigaran a conèixer les conseqüències de no haver-hi exèrcit un dret que només costa dos minuts del nostre temps. No voler perdre aquests dos minuts ens pot fer perdre els nostres drets. Perquè els que voten a les dretes si que van a votar, i diguem-ho clar, la ultradreta està pujant. Hi ha moltes maneres de mostrar el nostre desacord amb la forma en què actuen els partits polítics, una és votar, també escrivint cartes deixant palesa la nostra disconformitat amb el que fan. Encara no se saben els resultats de les eleccions europees però en el cas d’Espanya és molt probable que el partit del Prestige, de la Guerra d’Iraq, el partit de la catalanofòbia, el partit que demana l’acomiadament lliure i retallar els drets de la gent i dels treballadors, el partit de la xenofòbia i el partit del cas Gürtel sigui el partit més votat. I tot perquè molts votants d’esquerres o de dretes moderades no han volgut perdre dos minuts del seu temps ficant una papereta en un sobre i aquest sobre en una urna.
Diumenge 7 de juny, demà passat toca anar a votar. Escollim els nostres diputats en el Parlament Europeu, per si no ho sabieu, no escollim al president del govern espanyol encara que la campanya electoral duta a terme pels dos principals partits espanyols - PSOE i PP - indiqui això. Ni Zapatero ni Rajoy tampoc són candidats. I encara que ho sembli tampoc ho són Francisco Camps ni Carlos Fabra. Les eleccions se celebraran el diumenge excepte a Holanda i Gran Bretanya que van celebrar-les ahir. En aquest cas més que una celebració sembla un funeral per a la democràcia. Els partits tradicionals holandesos i britànics s’han fotut una pinya i hi ha un ascens de l’ultradreta. Diumenge pot confirmar-se un ascens de la ultradreta si el PP supera en escons al PSOE. He escoltat les declaracions del candidat ultra holandés i veig que la dreta barruda i incongruent entrant en institucions que diuen que haurien de ser desmantellades, si, així és, un individu es presenta com a candidat a un escó en una institució - el Parlament Europeu - a la que vol desmantellar. Si no creuen que no es presentin, que es presentin en el seu país i si guanyen les seves eleccions generals retirin el seu país de la UE però ho trobo absurd que es presentin i ocupin escons en una institució que voldrien desmantellar. La crisi ha provocat l’ascens d’aquests grupuscles ultres que pretenen entrar en les institucions per destruir-les. I hi ha moltes maneres de fer-ho, el mètode del PP és corrompre el sistema democràtic i fer que la ciutadania se’n farti. Berlusconi a Itàlia ha convertit la política en un circ ple de pallassos, començant pel mateix Berlusconi. La democràcia està en perill. Em vist com en els últims anys partits amb llistes plenes de corruptes aconsegueixen i que fan de les -fòbies contra tot obtenen èxits electorals mentre els partits democràtics tradicionals es mostren incapaços d’atreure el vot. Partits creats per gent que per assegurar que no tenen res que amagar ens mostren el seu candidat despullat, cert, no tenen res que amagar, i tampoc tenen idees. I d’altres partits creats per persones que han sortit escopetejades d’altres partits. Aquest és el panorama amb què ens trobem. A Gran Bretanya un escàndol econòmic que afecta tots els partits tradicionals podria fer caure el govern. A Itàlia Berlusconi organitza festes amb noies quasi despullades i ús d’avions de l’Estat, també sembla que va tenir un embolic amb una senyoreta però les enquestes li donen un suport del 70% de la ciutadania. La conclusió és que qui vulgui guanyar unes eleccions ha de ser barrut, corrupte, feixista i sortir despullat, amb aquestes quatre condicions teniu l’èxit electoral. Quina vergonya. Pobre Europa, que t’hem fet?.