BUSCANT RAONS






         Animus provocandi

15 Gener 2010

Valors cristians poc pietosos

Valors cristians poc pietosos

Suposem que la gent religiosa és pietosa, no us deixeu enganyar, tot és pura hipocresia. Comencem per aquesta notícia breu que he trobat a El Periódico de Catalunya. Allà als Estats Units els telepredicadors són estrelles de la televisió que amb els seus sermons televisats a milions de persones influeixen en el pensament d’aquestes persones que els escolten i, el que jo considero més greu, en importants càrrecs governants d’aquest país. És una petita teocràcia influent que fa servir a Déu com excusa per transmetre un missatge molt conservador, si, molt purità en qüestions morals, a vegades amb tints obertament racistes. Un exemple seria aquest telepredicador, Pat Robertson, que dóna la culpa als haitians de la desgràcia que pateixen, el terratrémol. Es presenta com a transmissor de la paraula divina però el missatge que transmet no té gens de pietós. Si el Déu de Robertson és aquest Déu despietat ja se’l pot confitar. L’altre personatge, Rush Limbaugh demana, en una mostra mancada de pietat que deixi de donar-se diners per a Haití

.La ultradreta dels EUA, en contra dels donatiusEl Periódico de Catalunya15 de gener de 2010

Enmig de la tragèdia hi ha qui s’aprofita per seguir-se guanyant la fama d’energumen, com el telepredicador Pat Robertson, que ahir va assegurar que els haitians són els responsables del terratrémol i d’altres tragèdies per haver-hi firmat un “pacte amb el diable” o el polèmic comentarista Rush Limbaugh, veu de la ultradreta més rància, que va demanar a la gent que no faci més donatius perquè Haití ja ha rebut massa ajudes.

Però no hem de viatjar fins els Estats Units per trobar gent així. Espanya té a vàndals que unes vegades vesteixen sotana i diuen parlar en nom de Déu però les seves paraules transmeten un missatge que poc té a veure amb el missatge cristià d’amor cap als altres. En aquest cas parlem del bisbe conservador José Ignacio Munilla: “Hi ha mals majors que els que aquests pobres d’Haití estan patint aquests dies, no?. nosaltres ens lamentem molt dels pobres d’Haití però igual també hauríem, a més de posar tota la nostra solidaritat a ajudar els pobres, els nostres mitjans econòmics, etc. També hauríem de plorar per nosaltres, per la nostra pobra situació espiritual, per la nostra concepció materialista de vida, no?. Potser és un mal més gran el que nosaltres estem patint que el que aquests innocents també estan patint”.

No ens hem d’anar gaire lluny per escoltar un altre exemple vergonyant de com aquells que parlen tant d’amor als altres, en aquest cas és un tertulià de l’emissora episcopal, la COPE, José Manuel de Prada, ataca el sentiment humanitari quan es produeix una desgràcia com la succeïda a Haití: “”El terratrémol d’Haití està provocant una d’aquestes periòdiques orgies solidàries en què les societats envaïdes per les velles virtuts cristianes que s’han tornat boges es cabussen per a ofegar les lladelles de la mala consciència“. Les lladelles les té ell en el cervell. Pel que he pogut esbrinar del personatge, es tractar d’un escriptor que empra un llenguatge carregós i florit en els seus llibres i articles. Que defensa les teories creacionistes. Participa en el programa La Linterna de l’emissora episcopal COPE, aquella des de la que Losantos i el seu camarada César Vidal escopien la seva doctrina carregada d’odi i demagògia sota el mantell protector del cardenal Rouco, sembla que els van fer fora a tots dos, però l’estil de l’emissora episcopal no ha canviat.


Vídeo: EL BISBE MUNILLA CREU QUE EL TERRATREMOL D’HAITI ÉS UNA FUTESA COMPARADA AMB L’ESPIRITUALITAT DELS ESPANYOLS

Vídeo: JOSÉ MANUEL DE PRADA - COPE - OPINA SOBRE L’AJUDA HUMANITÀRIA A A HAITÍ

28 Novembre 2009

L’editorial que va sacsejar Mordor

L’editorial que va sacsejar Mordor

Recolzaments a Catalunya

L’editorial que dotze diaris van publicar conjuntament rep cada dia més recolzaments. La cambra de comerç, les PIMEC, Foment, el Barça, l’Espanyol, la Penya, altres mitjans de comunicació, diversos col·legis professionals, un llarg etcètera d’institucions, i milers de ciutadans s’han anat afegint.

A Mordor no s’informen

Era d’esperar una furibunda reacció de la caverna, inclosos els habituals insults, mentides i amenaces que aquests mitjans acostumen a proferir a qui no acota el cap davant d’ells. Si fos ingenu podria creure que aquesta reacció és producte de la seva ignorància però un periodista no pot al·legar ignorància i només es pot entendre per l’odi que aquesta púrria ultradretana i espanyolista tenen contra els catalans.

Molts catalans tenen la sensació que ens hem rendit com a poble, el fet que com a poble continuem rebent insults i amenaces, siguem calumniats i difamats, i hi hagi partits polítics que pretenguin treure rèdits electorals demonitzant-nos demostra que no estem vençuts, hem callat però si estiguéssim realment vençuts ells no ens sotmetrien a aquest bombardeig de difamacions permanent.

El nostre problema és de tant en tant hauríem de donar un cop de puny damunt la taula i més unitat, si ens enfrontem als bàrbars de l’altiplà individualment perdrem, el que cal és anar junts, l’editorial dels nostres dotze diaris és un exemple a seguir, dotze diaris de diferents ideologies i estils però amb una cosa en comú, son catalans, han sigut capaços de redactar un editorial i publicar-lo tots. Quan la premsa de Mordor diu que això és una mostra del pensament únic demostren que no han entés res, que el pensament únic és el d’ells i que ignoren tot.

Pedrojeta Ramírez té molta barra, dir que l’editorial està ple de falsedats i després exposar allò que ell creu que són les falsedats, dient que desmuntarà els arguments, segons ell fal·laços, amb arguments fal·laços és una mostra de qui és el personatge.

Reaccions forassenyades

Tothom és molt lliure d’estar d’acord amb l’editorial o no, sinó n’estan d’acord que ho diguin però que ho facin amb arguments, en canvi aquesta gent ha reaccionat com una horda rabiosa que hi ha descarregat tot el seu catàleg d’insults contra els diaris que han publicat l’editorial, les institucions de Catalunya, els ciutadans de Catalunya en general i també contra persones concretes. Si no tenen més argument que mostrar-nos la seva ignorància sobre Catalunya i escopir-nos les seves grolleries.

L’home que deia ser del Barça i no sabia que significa el Barça

Carlos Herrera en un to molt poc educat qualifica de tonto al president del Barça Joan Laporta: “El babau aquest de Laporta ha recordat que este diumenge se celebra el 110 aniversari contra el Reial Mordor, i a més ha fet una nota en què diu que avui torna a defendre els drets i llibertats de Catalunya. No sabia jo que els drets i llibertats de Catalunya estaven amenaçats per algú. I diu, però fixen-se vostés en el més interessant que diu, que el Barcelona no renuncia a exercir el paper institucional que li toca. Però este babau sap el que és un paper institucional?. Però des de quan un club de futbol… privat… si, si, que representa l’esperit de tots… m’ho va a dir a mon que sóc barcelonista abans que ell…des de quan és institucional el Barça?”. Diu molt poc de Carlos Herrera que es dediqui a qualificar de babau reiteradament a, en aquest cas en Joan Laporta, ha preferit recórrer a l’insult pensant que tothom es quedarà només amb la grolleria, que segurament deu ser el que fan els seus oients, i no pensaran en si en la resta del que diu Herrera és veritat o no. És cert que diumenge se celebra el 110 aniversari però no del Barça-Mordor, sinó de la fundació del Barça. Tot i que segurament algun enfrontament van tenir abans el primer enfrontament oficial devia ser en el campionat de lliga 1928-29, primera temporada de la lliga espanyola. Ja comencem malament, Carlos. Els drets i les llibertats de Catalunya es troben amenaçats pel Tribunal Constitucionals ja que sembla que als membres del TC no els agrada cap article que fa referència als elements bàsics de la nostra identitat. Quan s’amenaça a un poble atacant la seva identitat se’l posa en perill. La nostra identitat com a poble forma part dels nostres deures, drets i llibertats. I això està en perill. Tot i declarar-se barcelonista sembla que coneix molt poc o res sobre el Barça, però tampoc coneix gaire sobre Catalunya. Un element molt important de Catalunya són les seves institucions, n’hi ha que són públiques, n’hi ha que són privades. Les unes i les altres formen part de la nostra identitat ja que han nascut des de la gent. L’associacionisme és un dels elements bàsics de la nostra identitat. La gent s’uneix per cantar, ballar, aixecar castells o per fundar un club de futbol. Herrera es declara barcelonista però ignora que és el Barça, i el Barça com a molts altres clubs esportius són institucions amb un paper molt rellevant en el nostre país. No espero que un espanyol ho entengui.

El pirata que volia tancar tot Catalunya

Ara ens anem a la ràdio pirata EsRadio de Losantos. La primera veu és la d’una locutora que llegeix el titular i fa comentaris. A aquesta noia no li van ensenyar a la facultat que no s’ha de barrejar informació amb opinió, s’ha de veure la diferència entre totes dues coses. Tampoc podem esperar gaire si el seu mestre en Losantos. “A Catalunya satisfacció del president José Montilla, els nacionalistes i els independentistes davant de la veu única dels mitjans, aquests solament l’any que ve rebran 90 milions d’euros en subvencions. Els sindicats catalans també van aplaudir aquesta iniciativa igual com entitats com el Barça de Laporta”. Veu única si, opinió única no, per algú de qui se suposa que es periodista la veig molt poc informada sobre la varietat ideològica dels mitjans catalans signants de l’editorial. Es nota que no llegeixen la nostra premsa i com diuen en castella “cree el ladrón que todos son de su condición”. Amb això vull dir que mentre a Mordor trobem una amplia mostra de pensament únic – terme tan de moda aquests últims dies – que engloba COPE, EsRadio, El (in)Mundo, Onda Cero, etc. El nexe en comú de tots aquests mitjans és que per atacar els editorials dels dotze diaris catalans recorren a la mentida i la grolleria. És cert que una part del finançament dels diaris corre a càrrec dels organismes oficials mitjançant la publicitat institucional. I això val tant pels diaris catalans com pels espanyols, inclús El (in)Mundo, diari de l’amic de Losantos, Pedrojeta Ramírez. Rebre aquests diners no obliga a ser benevolent, al govern de la Generalitat els diaris catalans el critiquen sense manies. A molts ens hauria agradat que la COPE en època de Losantos hagués criticat a Aznar enlloc de donar suport als disbarats del cabdill bigotut.

“… aniran tancant totes les penyes del Barça de la resta d’Espanya perquè això és ja ofensiu”, Losantos, dixit. Aquest home té una dèria en tancar tot allò que tingui a veure amb Catalunya. Volia tancar els diaris catalans, ara vol tancar les penyes. Si tantes ganes de tancar coses té podria començar tancant els repetidors pirates que escampen les seves bajanades. Si, és ofensiu sentir a Losantos i a gent com ell escopint la seva catalanofòbia als quatre vents.

L’home que volia ser veu en off del NODO

Ignacio Villa amb aquesta veu de locutor del NODO diu: “No hi ha uniformitat, la varietat és importantíssim, el pensament únic és una història d’una altra època”. Cert, el pensament únic és una història d’una altra època que probablement al senyor Villa li encantaria tornar a viure, una època tan grisa com ell i tan antiquada com la seva forma de parlar. Parla amb un to uniforme dient que no n’hi ha uniformitat, i la seva emissora no és precisament un exemple de matisos ideològics, tots els que parlen per les carxofes de la COPE tenen el mateix pensament antic i gris que Ignacio Villa.

Vídeo: Udols de la caverna mediàtica part I (paraules de dijous)Vídeo: Udols de la caverna mediàtica part II (paraules de divendres)

Article relacionat: La dignitat de Catalunya (article i reaccions)

12 Juliol 2009

El messies Federico Jiménez Losantos

Classificat com a: Espanya, General, Política, Ràdio — Jaume C. i B. @ 18:38
Etiquetes:, , ,

El messies Federico Jiménez Losantos
Que Losantos no tocava ni quarts ni hores ja fa molt que se sospitava però sembla que ha acabat de perdre la poca lucidesa mental que li quedava, que tot sigui dit no era molta. Llegiu la transcripció de les seves paraules. L’àudio pertany al recull de talls radiofònics peculiars del dialing del programa El Món a RAC 1. L’he penjat amb la música tot i que en principi pensava suprimir-la però crec que ambienta a la perfecció les paraules d’aquest locutor a qui els seus patrons han despenjat del seu púlpit radiofònic matinal. I escoltant els diversos fragments que he anat mostrant-vos és estrany que no l’haguessin fet fora abans. És evident que no hi era tot. Llegiu la transcripció següent i escolteu el vídeo: “M’ha molestat perquè és profundament injust això de dir no, és que cal canviar Federico per les audiències, perquè ara hauria de tenir aquí una processó agenollada… (música de Jesucrist Superstar)… per favor queda’t… (música de Jesucrist Superstar)… queda’t per favor, no…(música de Jesucrist Superstar.“. Puc entendre que no li hagi fet cap gràcia que els seus patrons ara l’hagin fet fora, però ell hauria de recordar que fins no fa gaire temps els bisbes el protegien a capa i espasa - hauria de dir sotana i crucifix - però Fede va creuar una línia en la que als seus principals valedors els era molt difícil defensar els estirabots, els insults, la difamació i els desvaris del seu locutor estrella, ara locutor estrellat. Quan a Fede se li van manifestar a la porta un grup de les JERC per protestar contra els atacs del locutor cap a Catalunya ell va cridar els seus fidels a defensar l’emissora de l’assalt de demoníacs independentistes catalans, i els fidels del radiobisbe van anar a defensar al seu messies peculiar. Devia ser una sorpresa per als fidels del radiobisbe que havien acudit a la crida histèrica del messies del Tremedal no trobar-se amb gent assaltant l’edifici amb escales de ma i que no portessin un ariet per entrar en l’emissora però per si de cas van dedicar-se a increpar als manifestants anti-Fede i si la cosa no va arribar a més va ser perquè la policia va haver d’intervenir per evitar el que podia acabar convertint-se en el linxament d’un grup de joves a mans d’unes hordes de fanàtics seguidors del radiobisbe. Losantos ha anat construint-se una imatge d’ell mateix com a messies de l’Espanya eterna, i sembla que en el desvari final s’ho ha acabat creient ell mateix que era una mena de messies que era sacrificat injustament en l’altar de les Espanyes eternes. No descartem que en breu el veiem sortint en processó com si fos un pas de Setmana Santa a espatlles dels seus fidels seguidors genuflexos.

—–

Vídeo: El messies Federico Jiménez Losantos

31 Maig 2009

Losantos, condemnat una vegada més

Tant Losantos com Vidal sembla que tenen un peu fora de la COPE, no patiu per ells, algú els donarà feina i amb ells a un bon grapat d’advocats. Els senyors bisbes fins no fa gaire protectors de Losantos i Vidal sembla que han començat a considerar que Losantos ja no és tant intocable com ells creien. Estar sota el mantell protector de l’Església li hi havia deslliurat fins fa poc temps de qualsevol querella ja que ningú s’havia atrevit a presentar una querella contra ell i contra l’empresa propietat de la Conferència Episcopal Espanyola. Però en Losantos ja hi ha sigut condemnat amb aquesta quatre vegades. Tenir un bocamoll que brama insults des del seu púlpit radiofònic podia ser rendible per una Església espanyola molt lligada a una ultradreta decimonònica, però al més tanoca dels bisbes espanyols li devien arribar les crítiques no només per part de presumptes ateus i presumptes sectors anticlericals. Segons els bisbes espanyols l’Església era “perseguida” pels ateus. Però les crítiques ara ja no venien dels sectors ateus de la societat i el tema de la suposada persecució contra l’Església catòlica no era creïble veient com el govern firmava nous acords molt beneficiosos per l’Església i la Conferència Episcopal Espanyola. Les crítiques venen de sectors catòlics que fins ara havien callat davant els brams del petit radiopredicador. I suposo que alguns anunciants creient que seguir anunciant-se en la COPE en aquestes circumstàncies podia perjudicar-los. Això últim no ho sé, només es tracta d’una suposició. El que si que és segur és que Losantos ha sigut condemnat per difamació quatre vegades - una d’elles per la via penal - i que això no és bo per a la imatge de l’Església ni de la COPE. Aquesta vegada la condemna ha sigut per difamar al doctor Luís Montes, coordinador d’emergències de l’hospital Severo Ochoa, de Madrid. Aquest metge va veure’s ficat en aquell assumpte térbol de les sedacions. Tot i que sembla que tot l’assumpte tenia més a veure amb l’intent del govern de la Comunitat de Madrid de carregar-se el sistema públic sanitari d’aquella Comunitat Autònoma, i que va causar una forta controvèrsia política.
A Losantos li han imposat una multa de 132000 euros, a Cristina López una de 66000 euros i a César Vidal de 110000 euros. Aquests són els locutors estrella dels tres programes principals de la COPE, tots tres coneguts per la seva ideologia ultradretana, l’abús de la demagògia, els excessos verbals i l’afició per la difamació.
 

20 Maig 2009

La caiguda dels déus

Classificat com a: Espanya, General, Política, Religió, Ràdio — Jaume C. i B. @ 21:11
Etiquetes:, ,

Les dues estrelles mediàtiques de la COPE Federico Jiménez Losantos i César Vidal deixaran l’emissora episcopal. Sembla que han perdut la protecció de la que fins ara gaudien.i que els permetia des de l’insult a l’oponent ideològic fins la difamació de persones. L’apologia del franquisme també era una de les seves marques. Però haver sigut condemnat tres vegades per difamació deu haver estat un dels motius pels quals els bisbes han decidit enviar-lo a l’atur. No patiu per ells, segurament ja tenen un raconet a Intereconomia des del que poder seguir la seva llarga carrera de difamadors i apologistes del negacionisme profranquista.
Las dos estrellas mediáticas de la COPE Federico Jiménez Losantos y César Vidal dejarán la emisora episcopal. Parece que han perdido la protección de la que hasta ahora gozaban.y que los permitía desde el insulto al oponente ideológico hasta la difamación de personas. La apología del franquismo también era una de sus marcas. Pero haber sido condenado tres veces por difamación debe haber estado uno de los motivos por los que los obispos han decidido enviarle al paro. No sufráis por ellos, seguramente ya tienen un rincón en Intereconomía desde el que poder seguir su larga carrera de difamadores y apologistas del negacionismo profranquista.

14 Abril 2009

Les queixes de Losantos

Classificat com a: Espanya, General, Ràdio — Jaume C. i B. @ 13:13
Etiquetes:,

No heu de patir per ell, té les butxaques plenes, però a ell si que la seva situació laboral li preocupa. El locutor estrella de l’emissora episcopal està en la corda fluixa, els seus caps el volen passar al programa de la nit i això sembla que a Sant Federico, patró dels difamadors i màrtir, no li fa cap gràcia. Aquest matí parlava així:

Video: LOSANTOS PARLANT DE LA SEVA SITUACIÓ LABORAL

 

 

6 Abril 2009

Els dies comptats de Losantos

Classificat com a: Espanya, General, Premsa, Ràdio — Jaume C. i B. @ 7:34
Etiquetes:,

Federico Jiménez Losantos estrella de la COPE i difamador professional sembla que té els dies comptats. La direcció de la COPE ha decidit que Losantos no seguirà al capdavant del programa La mañana. Li ha oferit passar a La linterna, programa nocturn de la mateixa cadena que ara dirigeix César Vidal - un altre demagog com Losantos - i que tots dos haurien de compartir. Sembla que la direcció de la COPE vol donar un toc més moderat que l’actual. Jo crec que una emissora de l’Església no pot permetre’s emetre un missatge que seria més propi d’una emissora satànica però fins ara han donat cobertura i protecció al petit èmul de Queipo de Llano. Losantos ha declarat a El (in)Mundo que “darrera d’això hi ha en una part de la balança la crisi, i en l’altra, que pesa més, l’Església, no tots els bisbes, i el PP, encara que tampoc tot”. També té la culpa que el facin fora la crisi?. Ja sabem que aquesta crisi és l’excusa per a tot però no d’això. Fins ara els bisbes espanyols han protegit i defensat a Losantos, però per molt curts que siguin els bisbes espanyols - són fatxes com en Losantos, fanàtics i moltes coses però tontos no ho han estat mai - fins i tot ells han d’adonar-se que Losantos era el millor argument per fer-se ateu. I donar les culpes al PP sembla una broma de mal gust donat que en el PP han seguit fins a cert punt les consignes del petit radiobisbe i han sortit a defensar-lo. Cert, Gallardón s’hi va querellar, però és que Gallardón estava fins els nassos que Losantos li digués el nom del porc dia si, dia també. Contra Losantos s’han querellat: ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, Joan Puigcercós, el magistrat Carlos Fanlo y José Antonio Zarzalejos, exdirector del diari monarquicofalangista ABC. Per alguna cosa que no s’entén entre tots els diversos mitjans de la caverna ultra va començar una carrera per demostrar qui era més fatxa i van començar a repartir llenya uns contra els altres. Losantos diu que ell “no insulta gens comparat amb el que m’insulten a mi”. Quina poca vergonya té el personatge. Afegeix que si ell fos la COPE “procuraria per tots els mitjans que em quedés, fins i tot doblant-me el sou si fos necessari”. Ja posats a demanar que demani als seus patrons - els bisbes - que el facin sant. A Fede se li acaba el contracte el 31 d’agost.

25 Març 2009

Els desvaris de Losantos

Classificat com a: Espanya, General, Humor, Política, Ràdio — Jaume C. i B. @ 13:27
Etiquetes:,

Federico Jiménez Losantos, locutor estrella de la COPE, fa molts anys que no toca ni quarts ni hores.

Vídeo: LOSANTOS PARLANT DE TARDÀ
Losantos parlant de Joan Tardà.

Vídeo: LOSANTOS PARLANT DEL CAGANER D’EN BONO
Losantos fa una de les seves “disertacions” al voltant del futur caganer d’el president del Congrés José Bono. El primer que sorprén és que no té ni idea de que és un caganer.

Vídeo: LOSANTOS QUALIFICA DE DIABÒLIC A ZAPATERO
Losantos atacant a Zapatero

Vídeo: LOSANTOS NO TOCA NI QUARTS NI HORES
Losantos no toca ni quarts ni hores

Vídeo: ELS DESVARIS DE FEDERICO JIMÉNEZ LOSANTOS
El primer fragment és Carme Chacón però li serveix a Losantos per acabar barrejant en un mateix fragment a la mateixa Chacón, a Agustina d’Aragó i Marta Sánchez.

23 Desembre 2008

Barrabassades episcopals

El Grupo Risa de la COPE és una secció o subprograma dins de “La Mañana” de Losantos que intenten anar per la vida de graciosos però el que ells diuen que és humor consisteix a ofendre a tothom. En el primer àudio podeu escoltar com fan befa dels successos de Melilla en els que van morir diversos immigrants intentant saltar la valla de seguretat. En el segon àudio parodien d’una manera barroera i amb més aviat poca gràcia als andalusos. En el tercer truquen a Evo Morales fent-se passar pel president del govern espanyol. Aquest fet va causar un petit incident diplomàtic.Per si algú no ho sap encara aquesta emissora pertany a la Conferencia Episcopal Española, és a dir, pertany a l’Església Catòlica a Espanya.

COPE GRUPO RISA 1 IMMIGRANTS MELILLA

 

COPE GRUPO RISA 2 BEFA DELS ANDALUSOS

 

COPE GRUPO RISA 3 TRUCADA A EVO MORALES

 

12 Desembre 2008

La carxofa episcopal i l’EGM

Classificat com a: General, Premsa, Ràdio — Jaume C. i B. @ 16:03
Etiquetes:,

La carxofa episcopal i l’EGM

L’EGM o Estudi General de Mitjans és l’empresa que mesura les audiències dels mitjans. A Espanya l’EGM dóna des de fa anys el primer lloc de la classificació a la SER i la COPE tot i ser a segona va perdent oients davant altres mitjans. Fa un any o dos la COPE va infiltrar gent a l’EGM amb la clara intenció de manipular els mesuraments però els van enganxar. Lluny de demanar disculpes van al·legar que les audiències es podien manipular i que ells ho havien demostrat, tot i que l’únic que van demostrar és que les mesures de seguretat de l’EGM per evitar manipulacions funcionen. Ara cada cop que es publiquen els índex a la COPE els neguen valor. El principal fet és que la carxofa episcopal continua perdent oients però ells lluny d’aplicar-se un codi ètic prefereixen continuar en la mateixa línia.

Següent pàgina »