Espe, la torera

Fa uns messos va presentar-se una iniciativa legislativa popular per prohibir les curses de braus a Catalunya, la ILP anava recolzada per milers de firmes, només en calien 50.000 i crec que van obtenir 5 o 6 vegades les necessàries, entre aquestes firmes hi ha la meva. No vaig firmar per raons polítiques i encara que aquesta fos la causa no n’heu de fer res, les meves raons són que no m’agrada que de la tortura se’n faci un espectacle incivilitzat. Menjo carn i no veig que té a veure una cosa amb l’altre, m’agrada menjar carn però no disfrutaria torturant una bèstia.

Un cop presentada la ILP en el Parlament de Catalunya s’ha obert una sèrie de sessions a partidaris i detractors de les curses de braus per a què presentin els seus arguments.

A Espanya mentrestant hi ha qui vol aprofitar l’assumpte per invocar les essències hispàniques: braus, panderetes, castanyoles, etc. I si a Catalunya el Parlament ha donat veu a totes les parts interessades en un sentit o en un altre en aquest assumpte, a Espanya prefereixen muntar l’espectacle trist, vergonyós i vergonyant del “ordeno i mano”. Primer ha sigut la lideresa pepera Esperanza Aguirre que amb capa i muntera s’ha proposat protegir la “fiesta nacional”, és a dir les curses de braus, declarant-les “bé d’interés cultural”. També els governs pepers valencià i murcià s’hi han afegit al trist espectacle. Tenen la barra d’acusar a Catalunya de convertir aquest assumpte en un tema identitari però són precisament ells els que defensen el caràcter identitari espanyol de les curses de braus.

Fa uns 18 anys les Illes Canàries van prohibir les curses de braus i a les Espanyes no va muntar-se tant de xivarri. Això demostra que en aquest assumpte si que h ha unes raons de caràcter polític però són les del PP, Esperanza Aguirre i tota la direcció del PP saben que atacar Catalunya dóna rèdits polítics a l’Altiplà castellà i això en el PP ho exploten sempre i a totes hores. Veure la lideresa amb muntera i capa de torero és patètic, ara s’hi uneixen Camps i el president murcià. Encara veurem a aquests dos vestits de toreros, Camps sempre pot trobar algú que li pagui el vestit de llums, sempre hi ha ànimes caritatives amb presidents indigents. Rita Barberà, Soraya Sáenz de Santamaria, Dolores de Cospedal i Ana Botella ja deuen estar escollint peinetas i mantellines. Aznar el “niño de la peineta” i Rajoy “el niño de Dos Hermanos” poden acompanyar en l’espectacle toreril a Camps, ja conegut com “el niño de los trajes”.

Vídeo: 

Madrid protege las matanzas de toros, Euskadi las promociona, Cataluña las debate

Les vegueries

El govern de Catalunya ha aprovat el projecte d’ordenació del territori amb el que se substituirà l’ordenació territorial provincial de Jaime de Burgos l’any 1833 per una ordenació territorial més propera al país. L’actual divisió de Catalunya en quatre províncies se substituirà – en principi – per set vegueries. Les vegueries no són una cosa d’ara, va ser la divisió administrativa del principat des del segle XII fins el XVIII, època en la que Felip V va substituir-les pels corregiments segons venia dictat pel Decret de Nova Planta. La implantació de les vegueries suposarà la desaparició de les diputacions provincials, les competències de les quals seran assumides per les vegueries. Fins i tot s’estima que això implicarà una reducció de 1000 funcionaris el pas de les diputacions a les vegueries.

 

El gobierno de Cataluña ha aprobado el proyecto de ordenación del territorio con el que se sustituirá la ordenación territorial provincial de Jaime de Burgos en 1833 para una ordenación territorial más cercana al país. La actual división de Cataluña en cuatro provincias se sustituirá - en principio - por siete veguerías. Las veguerías no son algo de ahora, fue la división administrativa del Principado desde el siglo XII hasta el XVIII, época en la que Felipe V sustituirlas por los corregimientos según venía dictado por el Decreto de Nueva Planta. La implantación de las veguerías supondrá la desaparición de las diputaciones provinciales, las competencias de las cuales serán asumidas por las veguerías. Incluso se estima que esto implicará una reducción de 1.000 funcionarios el paso de las diputaciones a las veguerías.

ARTICLE: VEGUERÍAS, UN NOMBRE MEDIEVAL PARA UNA REIVINDICACIÓN HISTÓRICA DEL CATALANISMO-EUROPA PRESS-RECULL DE PREMSA

 

Vegueria de Barcelona:

Barcelonés, Maresme, Baix Llobregat, Garraf, Alt Penedés, Vallès Occidental i Vallès Oriental.

Vegueria de Girona:

Ripollès, Garrotxa, Selva, Gironès, Pla de l’Estany, Alt Empordà, Baix Empordà.

Catalunya Central: Bages, Osona, Anoia, Solsonès i Berguedà.

Vegueria de Lleida:

Garrigues. Urgell, Segarra, Pla d’Urgell, Segrià i Noguera.

Vegueria del Camp de Tarragona:

Conca de Barberà, Priorat, Baix Camp, Alt Camp, Tarragonès i Baix Penedès.

Vegueria de l’Alt Pirineu i Aran:

Vall d’Aran, Pallars Sobirà, Alta Ribagorça, Cerdanyà, Alt Urgell i Pallars Jussà.

Vegueria de les Terres de l’Ebre:

Montsià, Ribera d’Ebre, Terra Alta i Baix Ebre.

Les vegueries:

76 anys de la mort del president Macià

Francesc Macià i Llussà va néixer a Vilanova i la Geltrú el 21 d’octubre de 1859. Va ser tinent coronel de l’exèrcit fins que les seves desavinences amb els seus companys després dels fets del Cu-cut el van fer deixar la seva carrera militar. L’any 1922 fundà Estat Català i l’any 1931 Esquerra Republicana

de Catalunya. Va ser el 122è President de la Generalitat des de 1931 fins a la seva mort el 25 de desembre de 1933 com a conseqüència d’una peritonitis.

Aquest any 2009 se celebra el 150è aniversari del naixement de Francesc Macià i Llussà, 122è president de la Generalitat de Catalunya, nascut a Vilanova i la Geltrú i mort a Barcelona el dia de Nadal de 1933.

El 14 d’abril de 1931 el president de la Generalitat de Catalunya va proclamar la República Catalana des del balcó del Palau de la Generalitat a la Plaça Sant Jaume de Barcelona. Amb motiu del 78 aniversari d’aquesta proclamació convé recuperar aquest discurs per fer despertar un país adormit. Si, tenim una democràcia, però és una democràcia fràgil perquè els hereus ideològics dels que van enderrocar la II República Espanyola, la República Catalana i van ser responsables

de l’assassinat del President Lluís Companys continuen tenint el poder per decidir sobre les nostres vides, i perquè hi ha una espassa de Dàmocles que penja damunt del cap dels catalans que són els intents involucionistes dels dos partits majoritaris espanyols. Francesc Macià proclama la República Catalana· Plaça de Sant Jaume, Barcelona · 14 abril de 1931

Catalans:

Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació ibèrica.

D’acord amb el President de la República federal espanyola senyor Nicet Alcalá Zamora, amb el qual hem ratificat els acords presos en el pacte de Sant Sebastià, em faig càrrec provisionalment de les funcions de President del Govern de Catalunya, esperant que el poble espanyol i el català expressaran quina és en aquests moments llur voluntat.

En fer aquesta proclamació, amb el cor obert a totes les esperances, ens conjurem i demanem a tots els ciutadans de Catalunya que es conjurin amb nosaltres per a fer-la prevaler pels mitjans que siguin, encara que calgués arribar al sacrifici de la pròpia vida. Tot aquell, doncs, que pertorbi l’ordre de la naixent República Catalana, serà considerat com un agent provocador i com un traïdor a la Pàtria.

Esperem que tots sabreu fer-vos dignes de la llibertat que ens hem donat i de la justícia que, amb l’ajut de tots, anem a establir. Ens

apoiem sobre coses immortals com són els drets dels homes i dels pobles i, morint i tot si calgués, no podem perdre.

En proclamar la nostra República, fem arribar la nostra veu a tots el pobles d’Espanya i del món, demanant-los que espiritualment estiguin al nostre costat i enfront de la monarquia borbònica que hem abatut, i els oferim aportar-los tot el nostre esforç i tota l’emoció del nostre poble renaixent per afermar la pau internacional.

Per Catalunya, pels altres pobles germans d’Espanya, per la fraternitat de tots els homes i de tots els pobles, Catalans,sapigueu fer-vos dignes de Catalunya.

Barcelona, 14 d’abril de 1931.

EL CORONEL MACIÀ

 

Direcció i guió: Josep Maria Forn.

País: Espanya.

Any: 2006.

Duració: 106 min.

Gènere: Biopic, drama.

Interpretació: Abel Folk(Francesc Macià Llussà), Marta Marco (Eugenia Lamarca), Molly Malcolm (Elisabeth Joyce), Félix Pons (Maspons), Ricard Borràs (Ventura Gassol), Pere Ventura (Carner Ribalta), Roger Casamajor (Daniel Cardona), Manel Barceló (coronel Azcarate), Lluís Soler (Henry Torres), Juli Fábregas (Vilanova).Producció: Josep Maria Forn.

Música: Albert Guinovart.

Fotografia: Jaume Peracaula. Muntatge: Josep M. Aragonés.

Direcció artística: Josep Massagué.

Estrena a Espanya: 20 abril 2007.

 

SINOPSI: Elisabeth Joyce (Molly Malcolm), una jove historiadora irlandesa, arriba a Barcelona al novembre de 1905, just per a assistir a l’assalt de 200 militars armats amb estrals a la impremta del setmanari Cu-cut i a la redacció del diari La veu de Catalunya. Elisabeth presencia espantada aquests fets i la tempestat política que desencadenen enfrontant a l’exèrcit amb les forces catalanistes. Els militars de tot Espanya se solidaritzen amb els oficials assaltants, excepte un, que planta cara amb decisió i fermesa als seus companys. És el tinent coronel en Cap de la Comandància d’Enginyers de Lleida. El seu nom és Francesc Macià Llussà (Abel Folk).

Vídeo: Discurs del 14 d’abril de 1931 del president Macià

Vídeo: Fragment de la pel·lícula “Coronel Macià

Vídeo: El coronel Macià, un film de Josep Maria Forn (2008)

Vídeo: Monument a Francesc Macià (Plaça Catalunya, Barcelona)

Vídeo: FRANCESC MACIÀ A SANT ADRIÀ DELS BESÒS

76 años de la muerte del presidente Macià 

Francesc Macià nació en Vilanova i la Geltrú el 21 de octubre de 1859. Fue teniente coronel del ejército hasta que sus desavenencias con sus compañeros después de los hechos del Cu-cut le hicieron dejar su carrera militar. En 1922 fundó Estado Catalán y el año 1931 Esquerra Republicana de Catalunya. Fue el 122 º Presidente de la Generalitat desde 1931 hasta su muerte el 25 de diciembre de 1933 como consecuencia de una peritonitis.

Este año 2009 se celebra el 150 aniversario del nacimiento de Francesc Macià, 122 º presidente de la Generalitat de Cataluña, nacido en Vilanova i la Geltrú y muerto en Barcelona el día de Navidad de 1933.

El 14 de abril de 1931 el presidente de la Generalitat de Cataluña proclamó la República Catalana desde el balcón del Palau de la Generalitat en la Plaza Sant Jaume de Barcelona.Con motivo del 78 aniversario de esta proclamación conviene recuperar este discurso para hacer despertar a un país dormido. Si, tenemos una democracia, pero es una democracia frágil que los herederos ideológicos de los que derribaron la Segunda República Española, la República Catalana y fueron responsables del asesinato del presidente Lluís Companys siguen teniendo el poder para decidir sobre nuestras vidas, y porque hay una espada de Damocles que pende sobre la cabeza de los catalanes que son los intentos involucionistas de los dos partidos mayoritarios espanyols.Francesc Macià proclama la República Catalana · Plaza de Sant Jaume, Barcelona · 14 abril de 1931

Catalanes:

Interpretando el sentimiento y los anhelos del pueblo que nos acaba de dar su sufragio, proclamo la República Catalana como Estado integrante de la Federación ibérica.

De acuerdo con el Presidente de la República federal española Niceto Alcalá Zamora, con el que hemos ratificado los acuerdos tomados en el pacto de San Sebastián, me

hago cargo provisionalmente de las funciones de Presidente del Gobierno de Cataluña, esperando que el pueblo español y el catalán expresarán cuál es en estos momentos su voluntad.

Al hacer esta proclamación, con el corazón abierto a todas las esperanzas, nos conjuramos y pedimos a todos los ciudadanos de Cataluña que se conjuren con nosotros para hacerla prevalecer por los medios que sean, incluso si fuera necesario el sacrificio de la propia vida .Todo aquel, pues, que perturbe el orden de la naciente República Catalana, será considerado como un agente provocador y un traidor a la Patria.

Esperamos que todos sabréis haceros dignos de la libertad que nos hemos dado y de la justicia que, con la ayuda de todos, vamos a establecer. Nos apoyamos sobre cosas inmortales como son los derechos de los hombres y los pueblos y, muriendo y todo si fuera necesario, no podemos perder.

En proclamar nuestra República, hacemos llegar nuestra voz a todos los pueblos de España y del mundo, pidiéndoles que espiritualmente estén a nuestro lado y frente a la monarquía borbónica que hemos abatido, y les ofrecemos aportarles todo nuestro esfuerzo y toda la emoción de nuestro pueblo renaciente para asegurar la paz internacional.

Por Cataluña, los otros pueblos hermanos de España, por la fraternidad de todos los hombres y de todos los pueblos, Catalanes, sabed haceros dignos de Cataluña.

Barcelona, 14 de abril de 1931.

EL CORONEL MACIÀ

 

Direcció y guión: Josep Maria Forn.

País: España.

Año: 2006.

Duración: 106 min.

Género: Biopic, drama.

Interpretación: Abel Folk (Francesc MaciàLlussà), Marta Marco (Eugenia Lamarca), Molly Malcolm (Elisabeth Joyce), Félix Pons (Maspons), Ricard Borràs (Ventura Gassol), Pere Ventura (Carner Ribalta), Roger Casamajor (Daniel Cardona), Manel Barceló (coronel Azcarate) , Lluís Soler (Henry Torres), Juli Fábregas (Vilanova). Producción: Josep Maria Forn.

Música: Albert Guinovart.

Fotografía: Jaume Peracaula. Montaje: Josep M. Aragonés.

Dirección artística: Josep Massagué.

Estreno en España: 20 abril 2007.

SINOPSIS: Elisabeth Joyce (Molly Malcolm), una joven historiadora irlandesa, llega a Barcelona en noviembre de 1905, justo para asistir al asalto de 200 militares armados con estral en la imprenta del semanario Cu-cut ya la redacción del diario La voz de Cataluña. Elisabeth presencia asustada estos hechos y la tormenta política que desencadenan enfrentando al ejército con las fuerzas catalanistas. Los militares de toda España se solidarizan con los oficiales asaltantes, excepto uno, que planta cara con decisión y firmeza a sus compañeros.Es el teniente coronel Jefe de la Comandancia de Ingenieros de Lleida. Su nombre es Francesc Macià Llussà (Abel Folk).

Admesa a tràmit la iniciativa legislativa popular contra les curses de braus a Catalunya

(Recomano llegir fins el final)

Ha sigut presentada al Parlament de Catalunya una iniciativa legislativa popular que pretén prohibir les curses de braus, aquesta iniciativa legislativa popular ve recolzada amb 180.000 signatures. La iniciativa legislativa popular ha sigut votada en el Parlament de Catalunya i acceptada a tràmit, a partir d’ara s’estudiarà la proposició en una comissió parlamentària.

En alguns sectors s’han començat a posar nerviosos demostrant no entendre com funciona aquest assumpte, coneixent-los i sabent que no entenen això de la democràcia participativa no em sorprén. És a dir, lo que va votar el Parlament el divendres no és l’abolició de les curses de braus sinó l’admissió a tràmit de la iniciativa legislativa popular impulsada per un col·lectiu ciutadà contrari a les curses de braus.

Votació secreta

És incomprensible que la votació de l’admissió de la iniciativa legislativa popular fos secreta, i és inconcebible que hi hagués qui s’oposés a parlar del tema. No és en aquest moment quan s’ha de prendre la decisió de prohibir o permetre les curses de braus, el que s’havia de decidir en aquest moment era si s’admetia a tràmit la iniciativa legislativa popular. A tràmit vol dir que ara ho hauran de discutir entre els diputats i escoltar a partidaris i detractors de les curses de braus.

Polèmica

Els partidaris diuen que els toros neixen per ser morts per un individu vestit de formaestrafolària que maregen les pobres bèsties amb un drap i els hi claven banderilles fins que quan la pobra bèstia ja està desfeta l’home estrafolari les pugui matar. No crec que cap animal hagi de néixer per ser torturat i assassinat per divertir a uns quants. Diuen què és una tradició que té segles, tenen raó, però també ho era el circ romà en el que s’obligava a lluitar fins la mort als gladiadors lluitant entre ells o amb animals, també era una tradició llençar cristians als lleons en aquella època, i crec que ningú vol recuperar aquestes tradicions. Els maies jugaven a un esport - Tlachtli o joc de pilota -en el qual l’equip que perdia no només perdia el partit també perdia el cap.

Raons

Tot i que hi hagi raons ideològiques en una bona part de la població per demanar la prohibició de les curses de braus, els què en són partidaris diuen que al darrera hi ha el nacionalisme català que segons ells veu els toros com una imposició espanyola. Des d’aquest punt de vista poden tenir un cert punt de raó però hem de girar aquesta idea i fixar-nos que són els mateixos nacionalistes espanyols els que han convertit les curses de braus en un símbol del concepte d’Espanya que ells tenen. La veritable raó és que molta gent a hores d’ara a Catalunya hi ha una certa consciència humanitària cap als animals, una consciència cap a la que es mouen els pobles més avançats que no veuen gens bonic torturar una pobre bèstia per a divertir a uns quants senyors.

Història

La història de les curses de braus és llarga. Els barcelonins actuals coneixem dues places de toros, una d’elles, las Arenas, fa anys que ja no funciona com a tal, han salvat la façana pel seu valor artístic i en el seu interior s’està construint un centre d’oci. La Monumental encara està activa però només aconsegueix omplir quan hi va el torero José Tomás. Però hi va haver una plaça de toros a la Barceloneta. Aquesta plaça estava situada allà on hi havia a la Barceloneta un enorme dipòsit de gas – que fa molts anys va fer un pet monumental – i aquesta plaça va ser l’escenari d’uns fets tràgics. Una mala corrida va acabar amb aldarulls – aproximament va ser cap a l’any 1836 o 37 -, sembla que els toros eren un desastre i la gent va sortir de la plaça emprenyada com una mona, probablement allò només va ser l’espurna que va fer petar una situació tensa de la societat barcelonina del moment, el fet és que el que aquella mala corrida de toros va desembocar en aldarulls i en la crema de convents i les autoritats van decidir bombardejar la ciutat per sufocar els aldarulls.

Anem a pams

No hem de treure les coses del seu context, escoltarem la premsa espanyola posant-nos a parir pel què ells consideren un atac catalanista contra Espanya, la prohibició de les curses de braus, doncs cal aclarir que l’únic que de moment s’ha fet ha sigut acceptar a tràmit la iniciativa legislativa popular, ara el Parlament l’haurà de discutir en comissió i escoltar a partidaris i detractors de les curses de braus.

La meva posició personal és favorable a l’abolició de les curses de braus no per qüestions ideològiques sinó perquè no estic d’acord en què un espectacle públic consisteixi en torturar i matar animals. S’ha proposat eliminar la part més cruel de les curses de braus, els taurins s’hi oposen al·legant que això desnaturalitzaria la “fiesta nacional”, doncs bé, en tota negociació hi ha d’haver per les dues parts un estira i arronsa, els taurins negant-se a eliminar els elements més cruels poden acabar quedant-se sense la seva “fiesta”. Ara tindran temps per exposar els seus arguments i escoltar als ponents de la ILP.

Mentre que els antitaurins al·leguen que en el segle XXI no pot ser normal que es converteixi en espectacle el patiment d’un animal, els taurins només són capaços d’al·legar que això és una persecució contra la “fiesta nacional”. Entre els antitaurins hi pot haver que tinguin raons de caràcter ideològic i polític però els fonaments per demanar l’eliminació de les curses de braus es basa en què vol posar-se fi a un acte de crueltat amb els animals.

—

Vídeo: El debat polític sobre els toros (TV3)

Vídeo: Antitaurinos Vs taurinos. Debate TV fromLuvi54 on Vimeo.

Vídeo: El Parlament accepta debatre la iniciativa legislativa popular que obre la porta a la prohibició dels toros a Catalunya

En una votació secreta, i per només vuit vots de diferència, els diputats admeten tramitar la proposta antitaurina enmig d’una gran expectació.

Vídeo: El Parlamento acepta debatir la iniciativa legislativa popular que abre la puerta a la prohibición de los toros en Cataluña.

En una votación secreta, y por sólo ocho votos de diferencia, los diputados admiten tramitar la propuesta antitaurina en medio de una gran expectación.

Reaccions diverses a les consultes

Vídeo: REACCIONS POLÍTIQUES A LES CONSULTES SOBIRANISTES

Alguns intenten desviar l’atenció com el president de la Generalitat parlant de la nova línia 9 del metro, d’altres com Manuel Chaves ho consideren un acte de propaganda i González Pons ho compara amb la vaga de fam d’Aminatu Haidar.Algunos intentan desviar la atención como el presidente de la Generalitat hablando de la nueva línea 9 del metro, otros como Manuel Chaves lo consideran un acto de propaganda y González Pons lo compara con la huelga de hambre de Aminatu Haidar.

Vídeo: LA CAVERNA MEDIÀTICA I LES CONSULTES SOBIRANISTES

Carlos Herrera és contradictori quan diu que no s’ha de parlar de les consultes sobiranistes al·legant que han votat pocs però ell en parla.Ignacio Villa considera que la celebració de la consulta és ridícul però immediatament després diu que la consulta és un perill per l’Estat de dret - pobre Estat de dret si l’han de defensar els de la COPE.Intereconomía ens adverteix de les conseqüències de la independència. No és sorprenent que llegeixin una llista d’empreses catalanes i adverteixi que la independència els seria molt perjudicial. Estan amenaçant amb el boicot econòmic?.Si uns deien que les consultes són una broma però ells no riuen i després diuen que el fet que 200.000 catalans hagin anat a votar per la independència és un perill per Espanya i altres amenacen amb el boicot la realitat és que les consultes sembla que si que han provocat una baixa en les files cavernàries: Losantos. Hem perdut el seu “acurat” diagnòstic sobre les consultes.Carlos Herrera es contradictorio cuando dice que no hay que hablar de las consultas soberanistas alegando que han votado pocos pero él habla.Ignacio Villa considera que la celebración de la consulta es ridículo pero inmediatamente después dice que la consulta es un peligro para el Estado de derecho - pobre Estado de derecho si lo han de defender los de la COPE.Intereconomía nos advierte de las consecuencias de la independencia. No es sorprendente que lean una lista de empresas catalanas y advierta que la independencia les sería muy perjudicial. Están amenazando con el boicot económico?.Si unos decían que las consultas son una broma pero ellos no se ríen y luego dicen que el hecho de que 200.000 catalanes hayan acudido a votar por la independencia es un peligro para España y otros amenazan con el boicot la realidad es que las consultas parece que sí han provocado una baja en las filas cavernarias: Losantos. Hemos perdido su “cuidado” diagnóstico sobre las consultas.

Sant Jaume de Frontanyà diu “SI” a la independència de Catalunya

El petit municipi de Sant Jaume de Frontanyà (Berguedà) , és el més petit de Catalunya, té 31 habitants ha sigut l’escenari de la segona consulta per a la independència – la primera va ser la d’Arenys de Munt (Maresme) i amb un cens electoral de 21 persones. Han votat a favor de la independència 18 persones, 2 s’han abstingut i una ha votat en contra.

Si 18 86%No 1 4%Abst 2 9%

Vídeos de Carles Móra, Vicent Sanchís i Josep Maria Solé i Sabaté

Vull exposar les declaracions de tres personalitats en defensa de la independència de Catalunya amb motiu de les consultes per la independència. / Quiero exponer las declaraciones de tres personalidades en defensa de la independencia de Cataluña con motivo de las consultas por la independencia.

Primer vídeo: Un vídeo del programa Els Matins, de TV3, amb Josep Cuní al capdavant entrevistant l’alcalde d’Arenys de Munt, Carles Móra. Carles Móra i Tuxans va néixer a Arenys de Mar el 21 de maig de 1955, és alcalde d’Arenys de Munt (Arenys de Munt 2000). És professor de Llengua i Literatura Catalanes.

Vídeo: Entrevista de Josep Cuní - Els Matins (TV3) - a l’alcalde Carles MóraSegon vídeo: Vicent Sanchis parla de les consultes per la independència en un acte a Taradell (Osona). Vicent Sanchís va néixer a València l’any 1961, és periodista i professor de la Facultat de Comunicació de la Universitat Ramon Llull de Barcelona, director de continguts del Grup Cultura 03 i director de BarçaTV. Vídeo: Vicent Sanchís a Taradell

Tercer vídeo: Josep Maria Solé i Sabaté parla de les consultes per la independència en un acte a Taradell (Osona). Josep Maria Solé i Sabater va néixer a Lleida (1950) i és catedràtic d’Història Contemporània de la universitat de Barcelona. És conegut també en la seva faceta de divulgador de la Història i col·laborador de diversos programes. Ha escrit 14 llibres sobre la Guerra Civil. Actualment exerceix d’assessor històric del programa En guàrdia (Catalunya Ràdio) on va substituir l’Oriol Junqueras i on cada diumenge amb la conducció d’Enric Calpena fan un repàs a la història de Catalunya i el món. 

Vídeo: Josep Maria Soler i Sabaté a Taradell.

C’s s’uneix als que intenten impedir les consultes

Legalment ja han vist que no poden aturar les consultes, ara el que intenten és posar entrebancs. Un exemple seria el cas del lerrouxista partit Ciutadans (C’s) que ha demanat a la delegació del govern a Catalunya que impedeixi l’ús d’espais públics per a celebrar les consultes per la independència.

Segons la petició entrada en el registre les consultes són privades i els ajuntaments no poden cedir locals públics. Ells es remeten a la sentència del cas d’Arenys de Munt.

Aplicant el que demanen els senyors de C’s no es podrien celebrar actes privats en cap espai públic, cal que recordin això de cara a les properes eleccions quan vulguin usar espais públics pels seus actes de campanya i que actuin en conseqüència amb el que ara demanen. Espai públic és el carrer, per exemple, i les manifestacions són actes privats també són actes privats les campanyes electorals que organitza cada partit i acostumen a fer-se en espais públics.

170 municipis

Finalment seran 170 municipis els que celebraran la consulta per la independència el pròxim diumenge 13 de desembre. Se celebraran malgrat els entrebancs que l’Estat espanyol ha intentat posar i els intents de coacció organitzats per la Falange que ha fet una crida per fer acte de presència en totes i cadascuna de les poblacions on hi haurà consulta. Ja només ens faltaven els dels C’s venint a afegir-se a aquells que tracten d’impedir el lliure i democràtic exercici del vot. La coacció a persones que volen exercir el seu dret a votar o impedir-ho si que és un delicte greu. Si la Justícia té tantes ganes d’actuar podria fer-ho començant per empaperar a aquells què s’organitzen per impedir que els ciutadans de 170 municipis puguin votar lliurement.

Annex: Algú ha entrat en raó i no ha autoritzat la manifestació de la Falange. Era un risc innecessari que s’autoritzés una manifestació de caire feixista i antidemocràtic just el dia que s’havien de celebrar les consultes. Aquells que en un primer moment van donar l’autorització estaven cometen un disbarat. Igual que en circumstàncies d’un partit de futbol s’ha fet donar mitja volta els autocars plens de seguidors violents d’un determinat equip per evitar enfrontaments també s’hauria de fer el mateix amb els autocars de la Falange si apareguessin, en el moment que arribessin a Catalunya fer-los girar cua i enviar-los de retorn cap a casa seva.

Enllaç: La Falange i Ciutadans convoquen manifestacions contra les 160 consultes sobiranistes del 13-D

La Nueva España veu la mà negra francesa en les consultes del dia 13

Llegeixo un article publicat en el diari “La Nueva España” titulat “Gerona”. L’autor diu que en la data de publicació de l’article – 10 de desembre de 2009 - se compleixen dos segles del final del setge en el que van morir 10000 compatriotes. És a dir, considera que els gironins de fa 200 anys van patir el setge de les tropes de Napoleó són compatriotes seus, és a dir espanyols. I on estava l’exèrcit espanyol?. No feia tant que estava al servei de Napoleó.

Si, a Girona celebraran d’aquí a dos dies una consulta popular per a decidir si volen que Catalunya sigui independent. És molt probable que el SI guanyi.

L’autor de l’article en qüestió afirma que França està darrera d’aquesta consulta segons ell “creando y avivando separatismos”. Si hi ha a Europa un país que estigui menys interessat en promoure el separatisme que a Espanya és precisament França. L’autor deu ignorar que part de Catalunya està ara sota jurisdicció francesa, igual que succeeix amb Euskadi. França té altres territoris amb un separatisme molt fort – algú s’en recorda de Còrsega? –, seria un disbarat que França promogui en un dels seus veins el separatisme considerant que ells tenen el mateix problema dins del seu territori. Estar sota les potes d’Espanya és nefast per a Catalunya però França no és precisament la solució. Diu l’autor que “en Cataluña y en el País Vasco no está planteada la independencia de España más que como paso para la dependencia de Francia”. És curiós que els espanyols no concebin una Catalunya independent, creuen que Catalunya només pot ser seva (espanyola) o francesa. Em sembla absurd que vegin la mà negre de França si considerem que França no vol bromes en un assumpte com aquest. Seguidament diu: “¿Es posible que acaben consiguiendo su objetivo? Eso parece aunque, la verdad, en peores nos hemos visto y al final las cosas terminaron bien”. Nosaltres si que ens hem vist en coses pitjors perquè si els veins del nord (França) són poc de fiar, els que tenim a l’oest del nostre país (Espanya) encara ho són menys. Ambdos quan els ha sigut convenient als seus interessos han vingut a fer-nos la guerra a casa nostra i quan els seus interessos diferien s’han barallat entre ells en el nostre país, s’han repartit la nostra terra i han empapat la terra del nostre país amb la nostra sang. Som catalans, ni espanyols ni francesos.

Article: Gerona - La Nueva España

Una notícia dolenta i dues bones

Roben la creu de terme de La Floresta

El 29 de novembre va ser robada la creu de terme de la Floresta. Aquesta peça del segle XVIII té un gran valor històric. Els lladres no van poder-se endur la peanya que té les inscripcions “Any 1791″, “Ave Maria Puríssima” i “Alabat sigui el Santíssim Sagrament”. L’Ajuntament de la Floresta ha demanat als seus conciutadans i als de la comarca que col·laborin amb les autoritats per poder recuperar la creu de terme robada.

El domini “.CAT” és el segon més segur

Un estudi internacional realitzat per l’empresa McAfee, la dels antivirus, ha considerat el domini d’internet “-CAT” com el segon més segur, només superat pel domini “. GOV” del govern dels Estats Units. El “. CAT” comparteix aquesta posició “.JP” del Japó, “. EDU” d’educació superior, “.IE” d’Irlanda, “.HR” de Croàcia i “. LU” de Luxemburg. Va costar molt aconseguir aquest domini per l’àmbit de la llengua catalana a internet.

La selecció catalana de futbol

El dia 22 de desembre la selecció catalana de futbol dirigida per Johan Cruyff s’enfrontarà a la selecció argentina dirigida per Diego Armando Maradona – sembla que no podrà seure’s a la banqueta ja que està sancionat després d’haver tingut un comportament poc correcte en una roda de premsa – al Camp Nou. Amb aquest motiu va presentar-se la samarreta amb què jugarà Catalunya de la que se’n posaran a la venda 2000 unitats. També s’ha dissenyat la pilota amb què es jugarà el partit i que té els escuts de les dues seleccions.