BUSCANT RAONS

Carta d’un català a un espanyol que es creu el que li diu la Caverna

Com tots els espanyols de bé saben, és a dir, els que voten al PP, escolten la COPE o la ràdio pirata de Losantos, i llegeixen l’ABC, El (in)Mundo o La (sin)Razón, els catalans som molt dolents, tenim cua i banyes i ens mengem els nens castellanoparlants amb patates si no aprenen a dir “setze jutges mengen fetge d’un penjat…” sense cometre cap error. En el fons, molt en el fons, som els enviats per Satanàs a la Terra per destruir Espanya, la conspiració judeomasònica al costat de la conspiració que nosaltres tenim organitzada és un chiquipark.

Atentament:

Jaume C. i B.

Carta de un catalán a un español que se cree lo que le dice la Caverna

Como todos los españoles de bien saben, es decir, los que votan al PP, escuchan la COPE o la radio pirata de Losantos, y leen el ABC, El (in) Mundo o La (sin) Razón, los catalanes somos muy malos , tenemos cola y cuernos y nos comemos los niños castellanohablantes con patatas si no aprenden a decir “setze jutges mengen fetge d’un penjat (dieciséis jueces comen hígado de un colgado) …” sin cometer ningún error. En el fondo, muy en el fondo, somos los enviados por Satanás en la Tierra para destruir España, la conspiración judeomasònica junto a la conspiración que nosotros tenemos organizada es un chiquipark.

Atentamente:

Jaume C. y B.

Errors poc gaudidors

Qui no corre, vola, però hi ha vegades que volent córrer es cometen errors que poden passar inadvertits a la majoria però que hi són. En aquest cas es tracta d’un tríptic publicitari de El Corte Inglés. En una de les planes hi apareixen dues errades ortogràfiques:

-“pergaudir-ne” allà on hauria de posar “per gaudir-ne”

-“gudeix” allà on hauria de posar “gaudeix”.

La nostra llengua

Si no la defensem nosaltres no espereu que ho facin ells.

Enllaç

Estem matant la nostra llengua

Renúncia en un acte públic

Massa cops els catalans fem renuncia dels nostres drets en el nostre país, especialment en els nostres drets lingüístics. Un exemple seria l’acte de posada de la primera pedra del centre d’investigació de l’alzheimer promogut per l’expresident de la Generalitat Pasqual Maragall al que van assistir 150 persones. Tot i que tots els assistents eren catalans amb l’excepció d’una ministra del govern espanyol el 90% dels discursos van fer-se en castellà. No és un fet aïllat, malauradament tenim el vici de renunciar a la nostra llengua i passar-nos al castellà pel simple fet que hi hagi un castellanoparlant. Sembla que tenim por a ofendre i que haguem d’anar pel món demanant perdó per tenir una llengua.

Provincians?

Tant preocupa a les nostres autoritats que allò que pugui dir la caverna?. Si s’emprenyen perquè parlem en català que s’emprenyin. Si demostrem fermesa s’hi acostumaran i si no que s’hi posin fulles. Hem de deixar de ser provincians. Des de la caverna ens acusen de provincians per voler parlar, llegir, veure cinema, viure, estudiar i existir en català. Perquè ens limitem a aquesta llengüeta insignificant poder parlar la llengua de l’imperi, la llengua que parlen 400, 500 o 600 milions?. I ens diuen provincians per això. Si la seva llengua la parlen tants milions perquè els fa tanta por la nostra que la volen esborrar del mapa i han bolcat tants esforços per aconseguir-ho?. No, no som provincians quan parlem la nostra llengua, ens convertim en provincians quan ens passem a la llengua de l’imperi per por a fer emprenyar a la caverna.

Avantprojecte de la llei del cinema de Catalunya

Si aneu al cinema amb la intenció de veure una pel·lícula doblada al català us podeu endur una sorpresa molt desagradable, molt probablement la pel·lícula que voleu veure no té versió doblada al català perquè només un 3% de les còpies exhibides en els cinemes catalans són en català. Això si, si viviu fora de l’àrea metropolitana de Barcelona oblideu-vos de trobar una pel·lícula en català, abans trobareu una agulla en un paller o trebol de quatre fulles que una pel·lícula doblada al català.

Del 3% al 50%

La Generalitat de Catalunya vol que el 50% de les còpies exhibides siguin en català. Del compliment d’aquesta llei queden exemptes les pel·lícules rodades en català – lògicament – i en castellà. Per aconseguir això l’avantprojecte preveu des de les sancions als incentius. La gerent del Gremi d’Empresaris de Cinema de Catalunya, Pilar Serra afirma que “amb mesures impositives no es pot crear ni una demanda ni un hàbit que no existeix”. El que no hi ha és una oferta, i si un producte no s’ofereix no es ven. Pilar Serra diu que si s’introdueix el català tancaran moltes sales. O potser no, i si fos així dues pedres.

Les “majors”

Les “majors” són els grans distribuïdors americanes. Un percentatge molt alt de les pel·lícules que veiem són nord-americanes. Mai han estat gaire predisposats en favor del doblatge al català i fins i tot han amenaçat amb no distribuir pel·lícules si se’ls obliga a doblar al català les pel·lícules. El mercat català potser no és gaire rellevant en les comptes finals de les “majors” però per petit que sigui d’aquí alguns guanys treuen. Si ells es declaren en vaga i no exhibeixen les seves pel·lícules aquí seran ells els que perdran diners, nosaltres sempre podrem esperar que l’estrenin a TV3, llavors si, doblada.

Excuses de mal pagador ben pagat

Una de les raons que donen és el cost del doblatge i aquest argument falla en el moment que el doblatge no serà pagat ni pels distribuidors, ni pels cinemes, el pagarà la Generalitat. Les raons no són econòmiques, si ho fossin no serien tan patètics com els donats per la senyora Pilar Serra, les raons són polítiques. Si, és Una imposició que pretén corregir el dessastre causat per la nostra desgraciada pertinença a un Estat que no només vol ser monolingüe castellà imposant a cop de decrets de nova planta o lleis de la tercera hora el castellà i que veu el català, el gallec, l’euskera, l’asturià o l’aragonès com amenaces i l’única amenaça ha sigut el castellà, una amenaça, moltes vegades recolzada amb les baionetes, d’un Estat que es nega a ser plural en matèria lingüística i també en moltes altres matèries. No es tracta d’imposar el català sinó que el català recuperi el lloc que li correspon i que el castellà li va usurpar.

Les llengües cooficials

El proper trimestre el govern espanyol haurà d’informar al Parlament europeu sobre les seves gestions per impulsar l’ús de les llengües cooficials (català, gallec i euskera) en les institucions europees. El compromís forma part d’un acord entre PSOE, ERC i ICV. Aquest acord obliga al govern espanyol a anar a la comissió mixta per a la Unió Europea per donar explicacions del compliment dels acords subscrits per Espanya sobre l’ús de les llengües cooficials en les institucions europees. Espero que també expliqui el govern espanyol les reiterades negatives a permetre l’ús de les llengües cooficials en les institucions espanyoles. I també algú li hauria d’exigir explicacions al govern espanyol sobre la distinció que fan entre català i valencià, disbarat propiciat des del PP valencià i que és un disbarat que els filòlegs han criticat.

El discutible encaix d’una llengua

Segons el president del Congrés dels Diputats espanyol José Bono l’ús del català, euskera i gallec té un “encaix jurídic molt discutible”. Bono ha volgut dir que no forçarà la situació legal per permetre l’ús de les altres llengües de l’Estat. Vol dir que el català, el gallec i l’euskera són encara il·legals en la cambra que ha de garantir els drets dels ciutadans de tot l’Estat, doncs comencem malament si no només no garanteix el dret dels diputats a expressar-se en la seva llengua dins del Congrés dels Diputats. El senyor Bono hauria de prendre nota del Parlament de Catalunya on els diputats poden parlar en català, castellà i aranès.

Quan des de Catalunya s’ha demanat que la llengua catalana pugui ser utilitzada en l’Eurocambra va al·legar-se que afegir una nova llengua implicava un cost, és a dir,, els que s’oposaven a què la llengua catalana entrés en l’Eurocambra s’agafaven al cost que això suposaria. Un dels que s’han oposat més va ser el peper Alejo Vidal-Quadras, aquesta mateixa excusa l’hem escoltat a molta gent del PP quan s’ha demanat que en el Senat i en el Congrés es permeti l’ús del català - euskera i gallec també - s’han oposat també al·legant que això implicaria un cost econòmic més o menys elevat. La UE ha publicat una sèrie de falques en tots els idiomes de la UE, inclòs el català. I ens trobem que des de València, on governa el PP, han demanat que la UE faci la falca en valencià. Si escolteu la falca - i parleu català - no trobareu cap diferència, excepte en l’accent, però la primera és en català, la segona en valencià. Aquest canvi d’idioma demanat pel govern valencià i que és absurd perquè com es pot escoltar en el vídeo es pot apreciar que són la mateixa llengua ha costat 6000 euros. El PP no vol que es gastin diners públics per l’ús de la llengua catalana, que ja els faran gastar ells amb aquestes estupideses.

—–

Vídeo: Un canvi que va costar 6000 euros

VIDEO: Doblatge en català

El dia 10 de març vaig escriure la carta que podeu llegir al peu d’aquesta exposició, carta que vaig publicar en el meu blog i que també vaig enviar a La Vanguardia i El Periódico de Catalunya. La carta va ser publicada per La Vanguardia i dies més tard vaig rebre un correu electrònic de La Vanguardia dient-me que des de Catalunya Ràdio volien posar-se en contacte amb mi. Vaig acceptar i dies després vaig llegir un resum de la carta. La gravació ha sigut emesa per Catalunya Ràdio aquest dilluns passat - 6/4/2009 - dins de l’espai “El faristol” del programa “El matí de Catalunya Ràdio”, programa dirigit i presentat per Neus Bonet.

10/3/2009

Doblatge

Enllaç original

Ara que es discuteix sobre el percentatge de pel·lícules al català em crida l’atenció que també es parli del subtitulat i de versió original. Anem a pams. Si jo vaig al cine vaig veure una pel·lícula, no vaig a llegir. Quan vull llegir agafo un llibre, el cinema és imatge en moviment. Seria ideal veure els films en versió original si sapiguessim i entenguessim la llengua original d’aquella pel·lícula. La majoria del cinema que veiem o podem veure procedeix dels Estats Units i per tant l’idioma original és l’anglés, però també hi ha a les nostres cartelleres films alemanys, japonesos, xinesos, russos, etc. Em d’aprendre totes aquestes llengües abans d’anar al cinema?. I repeteixo, jo no vaig al cinema a llegir. Per tant el doblatge és necessari i el doblatge en català una necessitat urgent. Li agradi a alguns o no estem a Catalunya i tenim una llengua pròpia. Deixem-nos d’esnobismes barats dient que s’han de veure films en versió original. Fa molts anys quedava molt modern dir que agradava molt el cinema d’art i assaig, films en blanc i negre amb un argument mínim i uns personatges absurds.

El govern de la Generalitat vol aprovar la llei del cinema per la qual s’obligarà que la meitat dels films que s’exhibeixen en els cinemes catalans siguin amb el doblatge en català, fet que ara no es produeix, quasi tota la cartellera catalana està en castellà. El projecte del govern ha aixecat protestes dels exhibidors però molt especialment dels distribuïdors. No caldria aquesta llei si hi hagués una oferta cinematogràfica en català més gran. Però com la majoria dels distribuïdors tenen la seu a Madrid tenen el concepte imperial de l’Espanya castellana i uniforme. Si trobar una pel·lícula traduïda al català no és fàcil en la cartellera de la ciutat de Barcelona, en els cinemes d’altres poblacions és una impossibilitat. No entenc les reticències de les Majors considerant que el doblatge està subvencionat pel govern de la Generalitat, tret que les raons reals siguin de tipus polític. No voldria pensar que el problema sigui aquest. Aquest projecte ha estat criticat des de la premsa que continua veient la llengua catalana com una amenaça a la “Espanya de sempre”. Ja comença a cansar haver de lluitar per poder tenir el dret a viure en la pròpia llengua amb un Estat on es parla molt de multiculturalitat però que demostra que no se la creu quan es nega el dret a fer-la servir “fora de la reserva”. Ja sabem que el PP només creu en una Espanya castellana però el més greu es que el PSOE no creu en l’Espanya plurinacional que tant prediquen Zapatero i companyia.

DEBAT SOBRE LA LLENGUA / Model intocable / María C. Sánchez Lleida

Montilla amenaça els jutges si toquen el model lingüístic català. ¿Quin model considera intocable? ¿El que no ens permet als pares escollir amb llibertat la llengua d’educació dels nostres fills? ¿El que imposa una llengua als comerciants amb un estil molt poc democràtic a base de multar-los? ¿El que converteix en tasca impossible per als castellanoparlants obtenir documents o impresos en castellà a la seva Administració? Aquest model lingüístic basat en imposicions i multes no m’agrada i espero que sigui modificat en favor d’un respecte més ampli a la llibertat lingüística.

Resposta a una carta

Vull respondre a una carta apareguda en el Periódico de Catalunya del 4 de març signada per María C. Sánchez. Ella diu que el sistema d’immersió lingüística vigent no és just i diu estar d’acord amb què sigui “modificat” pel Tribunal Constitucional. Vull recordar-li que la llengua catalana és la pròpia de Catalunya, no ho és el castellà, vull recordar-li que el castellà va ser imposat amb les baionetes i amb la immigració forçada de milers de persones originàries de tot el territori espanyol. El sistema d’immersió lingüística pretén arreglar el desastre comés amb la nostra cultura per règims que ens són aliens - res tenen a veure amb nosaltres - malgrat que tanta influència - gens positiva - han tingut en el nostre país, influència negativa. Li agradi o no, vosté viu a Lleida, que segons m’han dit continua formant part de Catalunya. Li agradi o no, viu en un país que es diu Catalunya. Si tant li molesta la nostra llengua segueixi les passes de Losantos i marxi a Madrid, allà no parlen català, quan hagi de fer tràmits no els farà en aquests impressos en català que tant li molesten. Els seus fills no hauran d’aprendre aquesta llengua que tant poc li agrada. El Tribunal Constitucional podria intentar repetir allò que abans que aquest tribunal ja van fer Felip V, Primo de Rivera i Franco. A vosté potser li agradaria, però als catalans ens deixaria ben clar que Catalunya continua sent un destorb a Espanya i que només som el lloc del qual Espanya treu diners. Els castellans porten tres segles intentant convertir-nos en castellans “sin que se note el cuidado” i el més vergonyós és que gent que ha nascut en el nostre país o que ha estat acollida en el nostre país es dediquen a pixar-se en aquesta terra i en la seva cultura servint l’amo castellà. Seria molt greu que el Tribunal Constitucional - un tribunal amb un prestigi molt minvat per “mèrits” propis per les seves cuites polítiques - es carregués un sistema que a vosté no agrada però que ha servit per integrar a milers de persones vingudes de fora. Aquest sistema que a vosté no agrada garanteix que un cop acabada l’escola tots
coneguem les dues llengües. Suprimir la immersió lingüística acabaria creant dues societats separades. O és que vosté defensa això?. Fixi’s en un detall, en democràcia, només en democràcia s’ha pogut garantir el coneixement de totes dues llengües, quan no hem tingut una democràcia només hi ha hagut una llengua, la castellana, una llengua aliena a Catalunya, una llengua que fins a l’entrada dels franquistes per la Diagonal només era la llengua dels funcionaris i dels militars, la llengua oficial, però no la llengua del poble, ja que molts ni la coneixien. I quan es tracta de funcionaris i militars espanyols això no vol dir prestigi, més aviat tot el contrari. Tampoc és gaire prestigiós que una llengua s’apuntali en les baionetes. Ha estat en democràcia quan hem pogut recuperar l’ús de la nostra llengua en tots els nivells, pensi en aquest detall, i el sistema d’immersió lingüística intenta corregir el dessastre cultural causat per les polítiques castellanes que s’han aplicat des de 1714 fins a la restauració de la Generalitat de Catalunya. En democràcia seria molt greu que el Tribunal Constitucional ens tornés a les tenebres. Si a Madrid no els agrada que parlem en català que s’hi posin fulles però no tenen cap dret a dir-nos en quina llengua hem de parlar en el nostre país.

 

Catalunya i Europarlament

El PP ha aconseguit que la comissió de cultura i educació de l’Europarlament presentés un informe contrari a la immersió lingüística a Catalunya. Eurodiputats del PSC, CiU, ICV i PNB van presentar una esmena per demanar la retirada a aquestes referències en contres del català però van ser refusades per la majoria conservadora. El principal impulsor d’aquesta mesura ha estat l’eurodiputat del PP Alejo Vidal-Quadras. No és la primera vegada que aquest individu des de la seva posició de vicepresident de l’Eurocambra s’oposa a la llengua de la terra en la que va néixer i a la qual menysprea i traeix. Tot i que aquest informe no té valor legal és un fet molt greu. En la meva opinió si s’aprova tots els eurodiputats catalans haurien de retirar-se d’una institució que hauria de ser la de tots els europeus - els catalans inclosos - i no una institució al servei del feixista espanyol Alejo Vidal-Quadras.