Aznar se sent injuriat

Començarem llegint les paraules de José María Aznar: “Jo he estat injuriat i difamat fins a límits extrems, la meva imatge ha estat absolutament deformada i distorsionada, jo he estat transformat en un dòberman, la propaganda electoral del PSOE treia imatges de la Guerra Civil contínuament … Això és el que hi ha, això és l’esquerra que es mou en aquest país, una part de l’esquerra que es mou en aquest país i que se segueix movent ”. La imatge que s’ha donat d’Aznar és la que ell ha volgut donar, la d’algú que pensa que està pel damunt del bé i del mal, que pot anar fent declaracions irresponsables i que sembla que hagi perdut el seny. La imatge que tenim d’ell és la que ell ha mostrat, no la que ell diu que han mostrat d’ell. Aznar potser no té memòria o no la vol tenir, el que segurament no té és vergonya, però per desgràcia d’Aznar existeixen les hemeroteques i aquestes són terribles per polítics que creuen que la gent té memòria de peix. Quan al senyor Aznar els estudiants li diuen feixista només li recorden al senyor Aznar el seu passat falangista i les idees que va deixar escrites en diversos articles. Ara que no vingui fent-se la víctima innocent, a ell no se l’ha difamat mai, ell ha difamat a tots els seus opositors polítics, fins i tot a aquells que l’han defensat quan haurien pogut no fer res. No és l’esquerra el problema, una esquerra que ha comés molts errors, un dels principals problemes d’Espanya és aquesta dreta cavernícola de la que Aznar n’és un “exemple”, una dreta amb la mateixa mentalitat de la dreta espanyola dels anys 30 i de règims polítics com aquells dels quals en van formar part tant el pare com l’avi d’Aznar. Dir que Aznar és un feixista com fan els estudiants universitaris que l’escridassen mentre el “cabdill de les Espanyes” es dedica a fer “peinetas” al personal només és fer-ne una descripció d’aquest personatge nefast ara ja convertit en una espècie d’àugur d’apocalipsis que mai acaben produint-se.

Aznar justifica la seva “peineta”

En unes declaracions fetes a Il Giornale Aznar ha justificat la famosa “peineta” que va fer a uns estudiants que el van esbroncar a la Universitat d’Oviedo dient que “amb les persones descarades la resposta ha de ser descarada”, afegeix que no es penedeix sinó que la cosa li fa gràcia i acusa a Zapatero de convertir Espanya en un carnaval. Aznar s’equivoca, Espanya no és un carnaval per culpa de Zapatero, és un circ per culpa d’Aznar i Aznar és el pallasso principal d’aquest circ, un pallasso que no fa gràcia, no fa riure ningú, més aviat fa ràbia a tots els que el veuen.

Vídeo: APM? Peineta Aznar

Les grolleries d’Aznar venen de lluny

Qualificar de groller a Aznar no és insultar ni mancar el respecte a un personatge que fa mèrits per ser desagradable i antipàtic. Moltes vegades és més per la seva actitud que per les seves paraules, tot sigui dit mancades de credibilitat i sobrades de prepotència. El Periódico de dissabte passat recull tres mostres que per a qui no sàpiga qui és Aznar – crec que a molts ens agradaria no saber-ho – són exemples de la seva personalitat.

Va ser convidat per l’Acadèmia del Vi de Castella i Lleó a pronunciar unes paraules i valdria més que o no hagues pronunciat cap paraula o que no l’haguessin convidat. Aznar amb l’alegre fatxenderia que el caracteritza – i probablement entonat per les copes de més que s’havia prés – va dir “a mi no m’agrada que em diguin ‘no pots anar a tanta velocitat’. Deixi’m que begui tranquil mentre no posi en risc a ningú”. Llàstima que ningú li hagués dit llavors que hi ha moments que cal callar per no semblar tonto i que ell preferís badar boca i confirmar-ho. Aquesta Acadèmia del Vi de Castella i Lleó van cometre l’error de convidar aquest personatge i van córrer un risc que els vins d’aquesta Comunitat Autònoma s’associessin a un personatge impresentable. D’altra banda, algú que ha ocupat un càrrec de responsabilitat governamental hauria de ser més assenyat i en un país amb una sinistralitat com la que tenia Espanya en aquells moments – provocada pels excessos de velocitat i/o l’embriaguesa al volant – no pot ser que surti aquest espantaocells dient que a ell ningú li ha de dir com ha de conduir i que no li poden prohibir beure fins al deliri etílic. Llàstima que ningú li digués com havia de governar ni com s’ha de comportar una vegada fora de la política, algú li hauria de dir, però aquells que hi són més a prop el que fan és riure-li les gràcies al petit dictador de l’Altiplà.

En una sessió de firma de llibres una reportera de Cuatro va fer-li una pregunta, Aznar no va respondre, va agafar el llibre que li allargava la reportera, crec que era un llibre escrit per l’interfecte, li va firmar i davant de l’estupefacció de la reportera Aznar va introduir el bolígraf en l’escot d’ella.

Ara s’ha produÏt aquest incident a la Universitat d’Oviedo. Aznar va alçar el dit davant de l’escridassada que li dirigien els estudiants que l’acusaven de criminal de guerra. En una mostra de fatxenderia va afegir “n’hi ha que semblen entestats a demostrar que no poden viure sense mi”.S’equivoca, sense ell ens hauríem estalviat moltes coses, per començar a ell i els seus vuit anys.

No és la primera vegada que Aznar té una topada amb estudiants universitaris, aquesta vegada però no tenia al seu costat una governadora civil fidel al cabdill i bona filla del seu pare, em refereixo a Julia Garcia Valdecasas, que en una universitat barcelonina va respondre a l’escridassada contra el seu patró enviant els antidisturbis a repartir galetes als díscols universitaris que no volien llepar el terra per on trepitjava el petit cabdill de l’Altiplà.

Vídeo: EL CABDILL AZNAR VISITA LA UNIVERSITAT D’OVIEDO

Vídeo: Recopilatori 1

Vídeo: Recopilatori 2

Els retorns d’un personatge sinistre, fatxenda i groller

Xiulets contra Aznar a la Universitat d’Oviedo

Aznar ha anat a Oviedo a fer una conferència encara que més aviat semblava un acte de partit o el que encara és pitjor, un bany de multituds organitzat per les joventuts del seu partit. Aznar ha hagut d’entrar per una altra porta perquè un grup d’estudiants l’esperava per escridassar-lo mostrant pancartes on el titllaven de criminal de guerra.

Els pepers mostren la poteta feixista

Dins de la sala l’esperaven els seus partidaris però alguns estudiants contraris van poder accedir-hi amb pancartes on acusaven a Aznar de dir “mentides de destrucció massiva”. Aquests estudiants van ser expulsats de la sala per la seguretat privada del recinte i l’organització de l’acte – joventuts aznarianes – al crit de “Arriba España” i “roja”, suposo que dirigida cap alguna noia del grup d’estudiants que protestaven contra Aznar. I després diuen que no són feixistes els del PP, el llenguatge és molt d’aquell règim com les banderes amb el pollastre que solen veure’s en molts actes del PP.

Gestos inapropiats i paraules prepotents

Aznar entre d’altres coses ha dit “Hi ha alguns que semblen entossudits a demostrar que no poden viure sense mi”. Si que poden viure sense ell, és més, preferirien que aquest individu mai hagués governat Espanya durant vuit anys, vuit anys nefastos amb un prepotent que van culminar amb una terrible tragèdia a la que va conduir les polítiques servils d’Aznar en referència a la política de Bush. El cabdill sembla haver perdut el poc senderi que li quedava, si alguna vegada n’ha tingut, ja en la segona legislatura, la de la majoria absoluta va mostrar una prepotència, fatxenderia i indignitat, no només en les formes polítiques i la seva manca de respecte cap a qui no li rigues les gràcies, també i un cop fora del govern, les seves conferències i declaracions, el seu comportament com a expresident d’un govern ha aconseguit arribar als més alts nivells d’indignitat. El personatge es mostra provocatiu i insultant, sabedor que no corre cap perill ja que està ben protegit, i això li fa creure que pot fer gestos insultants cap a qui demostra clarament la seva animadversió – en opinió meva totalment justificada – cap a un personatge que quan va estar en política va acabar deixant un llegat que pagaran tots els seus successors. Recomano veure la foto.

Vídeo: EL CABDILL AZNAR VISITA LA UNIVERSITAT D’OVIEDO

El cabdill i les víctimes del terrorisme

Les víctimes del terrorisme em mereixen tots els respectes però lament que es deixin usar d’una manera tan trista per aquell durant el govern del qual i com a conseqüència de la seva política van produir-se més morts en un sol atemptat terrorista. L’ús infame que el PP ha fet de les víctimes del terrorisme fins el punt d’haver convertit la principal associació de víctimes del terrorisme, l’AVT en un apèndix del PP em sembla vergonyós. El PP va voler fer servir aquell terrible atemptat que a Madrid va deixar 191 víctimes d’un sol cop per guanyar eleccions, i va mentir, les seves mentides li van fer perdre les eleccions, i van optar per usar les víctimes en benefici propi. Trist és veure com una reunió de les víctimes del terrorisme acaba convertit en un acte d’exaltació del cabdill Aznar amb crits de “torna” “president, president”. La indignitat i la manca d’escrúpols morals d’Aznar arriben a nivells obscens.

Vídeo: EL CABDILL AZNAR S’APROFITA DE LES VÍCTIMES DEL TERRORISME

El segrest dels cooperants catalans

El segrest dels cooperants catalans

Els tres cooperants catalans de BCN Acció Solidària segrestats a Mauritània fa un mes per un grup relacionat amb AlQaeda continuen en mans dels seus segrestadors. Ara s’ha sabut que un dels cooperants va resultar ferit encara que sembla que està bé. Mentre el president del govern demana prudència estan en joc les vides d’aquestes tres persones el líder de l’oposició Mariano Rajoy intenta treure rèdits polítics d’aquest assumpte, com va intentar-ho quan va produir-se el segrest de l’Alakrana, i com ho fa sempre cada cop que es produeix un fet greu, i el més greu és que ho fa mentint. Rajoy demana que li diguin el nom d’un dirigent polític que negociés amb terroristes, diu que no en coneix cap, doncs no ha d’anar gaire lluny, Aznar l’any 1998 va dir que ell havia autoritzat la negociació amb l’entorn del moviment d’alliberació basc, sota aquest eufemisme Aznar volia amagar que havia autoritzat la negociació amb el grup terrorista ETA. Que dolentes són les hemeroteques, oi?.

José Luís Rodríguez Zapatero: “Qui té l’interès directe, les famílies, tenen la informació des del primer dia, i el govern ha de ser extremadament prudent a l’hora de donar més informació nova informació“.

Bé, en casos com aquest sempre és recomanable la prudència per no posar en perill la vida d’altres persones, no podem fer d’un segrest un espectacle mediàtic ni voler aprofitar la conjuntura per aconseguir uns quants vots. Com s’estan portant les negociacions i com estan els tres segrestats s’ha de mantenir una certa discreció.

 

Mariano Rajoy: “Si hi ha un dirigent polític al món que manifesti una posició favorable a negociar amb segrestadors o amb terroristes, si ho coneixen diguin-m’ho, jo, per descomptat, sempre diré que no es negocia ni amb segrestadors ni amb terroristes“.

Ho he dit altres vegades que l’actitud de Rajoy en les poques vegades que decideix intervenir, no ho fa mai quan ho ha de fer, sol ser d’una irresponsabilitat absurda. De totes maneres ja que Rajoy demana el nom d’un dirigent polític que hagi negociat amb terroristes potser cal donar-li el nom d’un dirigent polític molt proper a ell, va ser qui el va nomenar successor al capdavant del Partit Popular, José María Aznar, qui l’any 1998 va declarar en una roda de premsa que ell personalment havia autoritzat la negociació amb el grup terrorista ETA a qui Aznar va denominar Moviment Basc d’Alliberament. Els desitjos de Rajoy es facin realitat.

 

José María Aznar: “Jo he volgut que els ciutadans espanyols sabessin i tinguin molt clar que el govern i jo personalment he autoritzat contactes amb l’entorn del Moviment Basc d’Alliberament. Ho he autoritzat personalment i vull que els espanyols ho sàpiguen ”.

Vídeo: EL SEGREST DELS COOPERANTS CATALANS (Parlen Zapatero i Rajoy)

Vídeo: Aznar contactos con ETA

Aznar: un plebeu que vol ser noble

Aznar està desesperat per aconseguir honors i distincions sigui com sigui. Com què per mèrits de la seva política no els va poder obtenir intenta comprar-los, un exemple va ser la medalla del congrés dels Estats Units que va costar a l’erari públic molts diners i que finalment no li va ser concedida. El llepaculisme i seguidisme d’Aznar en vers la política internacional de Bush no li va garantir una medalla que ell va haver d’intentar comprar, pagant els espanyols, no pas ell, només li va permetre posar els peus damunt la taula alhora que ficava el seu país de quatre potes en les aventures bèl·liques de Bush.

Premi a un rei…

Aznar és un arribista social amb ínfules de gran estadista, ho va demostrar durant vuit anys de govern però ja havia donat avisos abans i continua donant-los. No fa tants dies FAES la fundació del PP des de la què Aznar marca les directrius ideològiques al seu partit va concedir el I premi FAES de la llibertat al rei d’Espanya.

… a canvi d’un títol nobiliari

És coneguda la pèssima relació entre el rei Joan Carles I i Aznar, durant vuit anys en què pel fet que Aznar era president del govern van haver de reunir-se sovint van mostrar-se mútua animadversió.

Aznar va demostrar les seves ínfules reials amb el casament reial que va ofendre a tothom, excepte als seus, casant la seva filla com si fos la filla de l’Emperador de Bizanci. Sembla que el premi que FAES va concedir al rei d’Espanya no va ser un premi perquè si, hi havia una intenció oculta, potser no tan oculta, aquesta intenció era la de fer ascendir Aznar des de la plebs fins a la Noblesa. Ja imaginava que això de la Noblesa estava molt devaluat, no suposava que ho estigues tant.

DARD No 3 - 19 d’octubre de 2009

Nebrera i Aznar

Nebrera ha dit que Aznar pensa que els catalans estem malalts, que som una societat malalta, la malaltia és que no votem al PP, i que cal bombardejar Catalunya amb democràcia. El demòcrata de tota la vida Aznar, partidari de les guerres d’Iraq i Afganistan en les que “bombardejen amb democràcia aznariana” – no sé què entén Aznar que és la democràcia però si és la mateixa “democràcia” que a Iraq ja se la pot ficar pel cul – a la població civil. Si la malaltia que patim els catalans, segons pensa Aznar, és no votar el PP és desitjable que es converteixi en una epidèmia massiva que esborri del mapa electoral català a partits com el d’Aznar i la seva camarilla. Qui està malalt és aquest messies d’opera bufa que és Aznar, àugur d’apocalipsis i personatge xulesc, perdonavides i fanfarró que faria be desapareixent de la política i de la vida pública. Algú que creu que és el nou messies d’una idea casposa d’Espanya i que es pensa que ha de salvar-nos a tots de nosaltres mateixos és el veritable malalt. Si la majoria dels catalans no votem el partit del senyor Aznar no és perquè estiguem malalts, potser és perquè no volem que un malalt mental amb dèries messiàniques ens governi.

Aznar: nacionalismes

Aznar ha dit que “els nacionalismes són un problema seriós en tota la UE”. Tot i que no és la primera vegada que ho diu aquest cop les seves paraules tenen una interpretació diferent a la que ell hauria desitjat. Aznar allunyat de càrrecs polítics però no gaire lluny del poder, personalment crec que és qui mou els fils que mouen a Rajoy sense córrer cap risc personal, es dedica a dir bestiesses a tort i a dret. Com he dit, Aznar no crec que esperi que les seves Paraules s’interpretin en un altre significat que en el que ell pensa i aquest és que el nacionalisme basc i català, també d’altres països – Escòcia, Flandes, etc. – és un perill per Europa. Però el fet és que el veritable perill per Europa és el nacionalisme espanyol del qual Aznar n’és un dels caps visibles.

El Grup d’Estudis Estratègics, una espècie de segona FAES del PP defensa una intervenció de l’exèrcit a Catalunya afirmant que “respecte a Catalunya és utilitzable si els nacionalistes catalans, des de les institucions autonòmiques i al carrer, proclamessin la ruptura amb la resta d’Espanya, i que les forces de seguretat fossin insuficients per a la tornada a la normalitat i la legalitat constitucional”. Aquests feixistes diuen que si sortim al carrer a manifestar-nos en favor de la independència se’ns ha d’enviar l’exèrcit. Hem tingut precedents de les accions de l’exèrcit a Catalunya i en cap d’elles va ser “per tornar a cap normalitat ni legalitat constitucional”. Bombardejar Barcelona des del mar, des de l’aire o des d’on sigui no té res a veure amb la normalitat. Canonejar el Palau de la Generalitat o el Parlament o detenir els nostres diputats tampoc.

Afirmen “que la ruptura de l’ordre legal a Catalunya ho pot ser en dos aspectes; primer, per la ruptura de la unitat nacional. I segon per la conculcació de drets bàsics dels propis catalans. En ambdós casos l’exèrcit és l’últim recurs de l’Estat per restaurar el règim de llibertat”. Que bonic, ens volen salvar de les nostres dèries independentistes. Si nosaltres en l’exercici de la nostra llibertat decidim independitzar-nos ens diuen que ens vindran a salvar per garantir les nostres llibertats. Des de quan exercir un dret és tenir-lo conculcat? Des de quan impedir l’exercici d’un dret es fa per garantir la llibertat?. Em sembla molt irresponsable que aquesta gent del GEES demani que L’Estat envii els tancs a Catalunya, d’això en el meu poble se’n diu apologia del cop d’Estat.

També acusen al president del govern d’haver-se venut als nacionalistes catalans acceptant aprovar l’Estatut de Catalunya d’amagat. Quedeu-vos aquest punt en les vostres ments perquè de seguida hi tornarem. Diuen que el TC calla davant de qüestions clarament inconstitucionals. I acusa al govern de no voler fer servir les eines – militars o no – per fer complir la llei. Novament hi tornen a demanar que el Govern faci servir l’exèrcit contra Catalunya. El TC ha quedat tan desprestigiat que a hores d’ara sigui la que sigui la seva sentència, i no serà gens bona per Catalunya, el que farà es provocar una crisi molt greu entre Catalunya i l’Estat. I tot per la irresponsabilitat dels dirigents del Partit Popular, del que el GEES és un tentacle. Tornem al punt que havíem deixat pendent de comentar. Segons el GEES Zapatero va pactar d’amagat l’Estatut que ells consideren il·legal amb els partits catalans i poden donar a entendre que Zapatero s’ha venut als catalans o ha venut Espanya als catalans. Fa 75 anys amb arguments semblants als que el GEES fa servir referint-se als catalans a Alemanya va iniciar-se un procés que va acabar amb 6 milions de jueus assassinats. Però els arguments del GEES no són nous a Espanya tampoc. La dèria dels sectors ultraespanyolistes de construir Espanya segons la idea que ells tenen a canonades no és nova. A Barcelona encara se’n poden veure les cicatrius que deixen les bombes llençades amb l’única finalitat d’imposar una idea d’Espanya que es basa en convertir-nos en un poble sense identitat.

Passem a comentar l’article següent que és al que he estat fent referència tota l’estona. Ho faré paràgraf a paràgraf. (Al peu del meu article hi podeu trobar l’article que comento).

Certament els exèrcits en les democràcies serveixen per defensar el país d’amenaces internes i de defensar els interessos del país en l’estranger. Per allò que no serveix un exèrcit en democràcia és per donar cops d’Estats, enderrocar governs o per actes de repressió contra la població civil. Però l’exèrcit espanyol està dissenyat com un exèrcit per combatre “les amenaces interiors”. Algú em dirà que han tingut en l’exterior intervencions molt dignes en conflictes com Iraq, Afganistan, Kosovo, etc. Això no ho puc negar però l’exèrcit espanyol té un historial ben negre que no es pot netejar amb unes quantes “missions de pau”. Ja fa tres anys que un general espanyol, Mena Aguado, va advertir que si s’aprovava l’Estatut l’exèrcit espanyol hauria d’intervenir. Finalment no van fer res, de moment van deixar en mans del PP i del Tribunal Constitucional donar el “cop d’Estat a Constitució calada” contra Catalunya. En democràcia l’exèrcit no pot amenaçar les institucions democràtiques amb donar un cop d’Estat. Seria molt greu que l’Estat espanyol enderroqués el govern legítim de la Generalitat per quarta vegada en la història, cinc serien si comptem la supressió de la Mancomunitat.

Quan l’exèrcit ha intervingut a Catalunya mai ho ha fet per garantir els drets dels catalans ni per garantir un règim de llibertats, en totes les ocasions ho ha fet per conculcar aquests drets, arribant a l’assassinat del president Companys. Res no ens garanteix que de repetir-se una intervenció de l’exèrcit fos diferent de llavors. Si els catalans un dia decidíssim votar en favor de la independència cap exèrcit espanyol té dret a impedir-ho.

El text acusa al govern de pactar l’aprovació d’un text – l’Estatut – amb un partit que recolza l’independentisme d’amagat. Molt d’amagat no va ser quan tothom ho sabia. Tampoc és correcte que tot CiU tingui posicions independentistes, n’hi ha que si i n’hi ha que no. Acusen el govern de Zapatero de no fer complir la llei fent servir els mitjans que calguin, militars o no. Hi ha una repetida insistència en demanar una intervenció de l’exèrcit.Acusen a Zapatero i a la ministra Chacón d’ideologitzar l’exèrcit i d’usar-loscom un laboratori progressista pel feminisme, el pacifisme, l’homosexualisme i fins i tot el transexualisme. Els mateixos que demanen un exèrcit al vell estil, és a dir ben fatxa, colpista, salvapàtries i antidemocràtic acusen al govern de convertir l’exèrcit en una colla d’hippys, feministes i gais. Acusen a Zapatero de considerar il·legítim l’ús de la força a Afganistan, i es lamenten que Zapatero pogués considerar il·legítim l’ús de la força dins d’Espanya. On s’ha vist que Zapatero no vulgui deixar que els militars puguin bombardejar Barcelona?.

Es pregunten si l’exèrcit hauria de recórrer als mitjans dels que disposa per en el cas que “les autoritats catalanes” proclamessin la independència i el govern espanyol no fes res, impedir-ho actuant dins de la legalitat constitucional actuar pel seu compte o sotauna autoritat diferent de la del govern. A quina autoritat diferent del govern es refereixen?. Al rei?. Al PP?. Després invoquen l’article vuitè de la Constitució. Encara sort, que al final diuen que l’exèrcit no pot actuar al marge del que opinin les autoritats polítiques.

S’han passat cinc paràgrafs invocant l’exèrcit i el cop d’Estat contra Catalunya després d’acusar l’actual govern espanyol d’haver-se venut als catalans i tractant de justificar-ho en base a l’article vuitè de la Constitució espanyola, les dues línies finals sembla que pretenguin negar aquesta crida al colpisme.Doncs si, si que hi ha un nacionalisme perillós per Europa, el nacionalisme espanyol del senyor Aznar i els seus acòlits que demana fer cops d’estat per aconseguir per la força allò que mai aconseguirà per legal via de les urnes i de la democràcia.

Estatuto. Articulo 8: normalidad y excepcionalidad

Por GEES

En Libertad Digital nº 1963 | 8 de Septiembre de 2009

El siguiente artículo ha sido solicitado al autor por los oyentes de Es la Mañana de Federico.

En los países democráticos, las Fuerzas Armadas son uno de los instrumentos que los Estados tienen para defenderse de las amenazas externas y defender sus intereses en el exterior. Pero también tienen funciones internas: son el instrumento que el Estado tiene para afrontar crisis interiores a las que no puede hacer frente de otra manera. Estados Unidos despliega la Guardia Nacional cuando el orden federal está en peligro, e incluso en España, la UME, la “”División ZP”", constituye una utilización del Ejército para solucionar cuestiones internas.

Por lo tanto, en situaciones excepcionales de ruptura de la legalidad constitucional, las Fuerzas Armadas constituyen un instrumento legítimo. Respecto a Cataluña, es utilizable si los nacionalistas catalanes, desde las instituciones autonómicas y en la calle, proclamasen la ruptura con el resto de España, y que las fuerzas de seguridad fuesen insuficientes para la vuelta a la normalidad y la legalidad constitucional. Y es que la ruptura del orden legal en Cataluña lo puede ser en dos aspectos; primero, por la ruptura de la unidad nacional. Y segundo por la conculcación de derechos básicos de los propios catalanes. En ambos casos, el Ejército es el último recurso del Estado para restaurar el régimen de libertades.

Todo esto puede ser necesario en una situación de excepcionalidad, pero en la que el Estado funcione aún con normalidad: es decir, que quiera y pueda hacer cumplir la ley. El problema en la España actual es que este no es el caso, porque en relación con estas cuestiones, la anormalidad vive instalada en el Estado. Primero, en cuanto al origen del problema: un Presidente del Gobierno pacta el ilegítimo Estatuto a escondidas en su residencia oficial, el partido que lo sustenta defiende claramente la secesión de Cataluña y el Tribunal Constitucional guarda silencio ante cuestiones clamorosamente inconstitucionales. El Estado no tiene la más mínima voluntad de hacer cumplir la ley ni de usar los instrumentos –militares o no– para ello.

El segundo aspecto es la relación impuesta por el Gobierno de la nación hacia las fuerzas armadas, que se caracteriza por dos cosas. En primer lugar, por la politización en las relaciones entre civiles y militares, otorgándose ascensos y nombramientos por cuestiones de afinidad política y no profesional. Baste recordar que Carmen Chacón tiene a las Fuerzas Armadas en pie de guerra por su gestión. En segundo lugar, por el proceso de ideologización de nuestros ejércitos, utilizados por Chacón y Zapatero como laboratorio progresista: para el feminismo, para el pacifismo, para el homosexualismo e incluso el transexualismo. Respecto a las Fuerzas Armadas, Zapatero considera ilegítimo el uso de la fuerza; si lo es en Afganistán, para que hablar del uso dentro de nuestras fronteras.

Dicho esto, es legítimo plantearse, en el caso de que las autoridades catalanas proclamasen la independencia de su región y el Estado lo tolerara sin recurrir a los medios de que dispone para impedirlo, si el Ejército podría, dentro de la legalidad constitucional, actuar por sí mismo o bajo otra autoridad diferente de la del Gobierno ya que el artículo 8 dice textualmente: “Las Fuerzas Armadas (…) tienen como misión (…) defender su [la de España] integridad territorial”. La respuesta debe ser negativa. Aunque la Constitución encomienda al Ejército esta misión, éste no puede cumplirla sin el sometimiento al Gobierno, pues lo que no puede estar dentro de la Constitución es la intervención de las Fuerzas Armadas contra la voluntad del Ejecutivo. Interpretar otra cosa sería tanto como imponer a los altos mandos militares la obligación de interpretar cuando la situación exige o no que el Ejército intervenga al margen de lo que opinen las autoridades políticas.

—–

Articles annexos:

Lamentan que no será así porque “la anormalidad vive instalada en el Estado”

Los asesores de Aznar apelan al Ejército para restaurar las libertades en Cataluña

S.C.

El Plural

El Grupo de Estudios Estratégicos (GEES), un centro de propaganda neoconintegrado por asesores de Aznar cuando ocupaba La Moncloa, ha difundido un duro artículo contra el Estatut de Cataluña en el que tacha el texto de “ilegítimo”, apuntando que “el Ejército es el último recurso del Estado para restaurar el régimen de libertades”. Sin embargo, lamentan que no será el caso porque “la anormalidad vive instalada en el Estado” y éste “no tiene la más mínima voluntad de hacer cumplir la ley ni de usar los instrumentos -militares o no- para ello”. También cargan contra las propias Fuerzas Armadas asegurando que se han convertido en un “laboratorio progresista” para “el feminismo”, “el homosexualismo” y “el transexualismo”.

 

El GEES, cuyo responsable Rafael Bardají también es director de Política Internacional de la FAES del PP, ha difundido un duro artículo en el que recuerdan que “en situaciones excepcionales de ruptura de la legalidad constitucional, las Fuerzas Armadas constituyen un instrumento legítimo”. “Respecto a Cataluña, es utilizable si los nacionalistas catalanes, desde las instituciones autonómicas y en la calle, proclamasen la ruptura con el resto de España, y que las fuerzas de seguridad fuesen insuficientes para la vuelta a la normalidad y la legalidad constitucional”, apuntan, para añadir que “la ruptura del orden legal” puede venir tanto “por la ruptura de la unidad nacional” como “por la conculcación de derechos básicos de los propios catalanes”.

Zapatero ha pactado el “ilegítimo Estatuto”

Para el centro neocon, “el problema” es que no será así porque “la anormalidad vive instalada en el Estado” ya que ha sido el presidente quien ha pactado “el ilegítimo Estatuto”, “el partido que lo sustenta defiende claramente la secesión de Cataluña” y además “el Tribunal Constitucional guarda silencio ante cuestiones clamorosamente inconstitucionales”. “El Estado no tiene la más mínima voluntad de hacer cumplir la ley ni de usar los instrumentos –militares o no– para ello”, insisten.

“Politización” e “ideologización” de las FF.AA.

Además, el artículo carga contra las propias Fuerzas Armadas ya que aseguran ahora se caracterizan por la “politización”, con “ascensos y nombramientos por cuestiones de afinidad política y no profesional”, asegurando que la ministra Carmen Chacón tiene al Ejército “en pie de guerra por su gestión”. También denuncian “el proceso de ideologización de nuestros ejércitos, utilizados por Chacón y Zapatero como laboratorio progresista: para el feminismo, para el pacifismo, para el homosexualismo e incluso el transexualismo”.

Dilema para los militares

El GEES concluye poniendo en una encrucijada a los militares. Después de presentar al Gobierno como parte del “problema” y de subrayar su nula voluntad para recurrir al Ejército, recuerdan que este último está constitucionalmente sometido al Ejecutivo. “Interpretar otra cosa sería tanto como imponer a los altos mandos militares la obligación de interpretar cuando la situación exige o no que el Ejército intervenga al margen de lo que opinen las autoridades políticas”, apuntan.

Arengas y cuñas publicitarias

El artículo, difundido por la web de Losantos Libertad Digital, incluye también un gesto para promocionar la nueva radio del radical locutor al asegurar que el texto “ha sido solicitado al autor por los oyentes deEs la Mañana de Federico”.

 

——

Aznar: “Los nacionalismos son un problema serio en toda la Unión Europea”

El ex presidente del Gobierno ha presentado el libroLucho. Resurjo, escrito por el líder de los populares europeos, Wilfred Martens

El ex presidente del Gobierno y presidente de la Fundación para el Análisis y los Estudios Sociales (FAES), José María Aznar, ha dicho este lunes que “vivimos en un país en el que se siguen negando los hechos”, al tiempo que ha advertido de que los nacionalismos son un “problema serio” en toda la Unión Europea. Aznar y el líder del PPE, Wilfred Martens, han ensalzado este lunes la unidad y fortaleza de los populares europeos, convertidos tras las pasadas elecciones europeas en el primer grupo del Parlamento de la UE. Ambos se han reencontrado en Madrid con motivo de la presentación del libro del ex primer ministro belga “I struggle. I overcome” (”Lucho. Resurjo”, en su traducción al castellano). En la sede de la Fundación de Análisis y Estudios (FAES), que preside Aznar, se han congregado algunos dirigentes del PP como Antonio López-Istúriz o Ana Pastor para escuchar a Martens, quien en el libro recorre su “vida política”.

ESTRELLA DIGITAL/EFE

MADRID

Una vida, tras dos etapas como primer ministro de Bélgica, de 1979 a 1981 y luego desde ese año a 1992, que discurre en paralelo a la formación de la UE y al crecimiento del Partido Popular Europeo.

Es, en palabras de Martens, “la primera fuerza de Europa”, ya que supo adecuar su programa a la evolución de los acontecimientos.

Y en esa fase de expansión, el PP de Aznar y después de Mariano Rajoy ha jugado un papel muy relevante, hasta el extremo de que hoy, según ha dicho el ex presidente del Gobierno, es una “referencia” para los populares europeos.

Ambos, además, han coincidido en recalcar la importancia de explicar lo que significa Europa en tiempos de crisis económica.

Aznar ha recordado los valores y principios sobre los que se sustenta su visión de Europa: fuertes estados nacionales compatibles con un robusto liderazgo europeo, rechazo de las “grandes burocracias” y de los nacionalismos, raíces cristianas, la importancia de la relación atlántica, reformismo, lucha contra el proteccionismo y defensa de ideas sociales, sobre todo la creación de empleo.

Una gran amistad

Además, el presidente de honor del PP, tras confesar que le une a Martens una “fuerte amistad personal”, ha expresado su deseo de que en el próximo congreso del Partido Popular Europeo, en diciembre en la localidad alemana de Bonn, salga reelegido como líder del mismo el que fuera primer ministro belga.

Porque, ha indicado Aznar, la historia de las fuerzas conservadoras europeas no se puede escribir sin desdeñar el protagonismo fundamental de Martens, del mismo modo que no se puede escribir la historia reciente del PP sin remarcar lo que representa su figura.

Martens, a su juicio, ha de ocupar “un sitio en las mentes” de quienes han propiciado la unidad actual de la derecha española, conglomerada en el Partido Popular.

También, en palabras del ex presidente, el papel de Martens resulta crucial en el proceso que siguieron los populares españoles para integrarse en el PPE, un tiempo en el que además, dentro del país, comenzaba “una andadura en la que trataba de salir de una oposición sin futuro para convertirse en una alternativa viable”.

—–

Amenazan con enviar los tanques

Una entidad cercana al PP lo cree “utilizable” en caso de independencia

 

El Grupo de Estudios Estratégicos, entidad cercana al PP, ha publicado una carta a Libertad Digital donde defienden una respuesta militar a una hipotética declaración de independencia catalana. En la carta, recogida por elAvui, manifiestan que “respecto a Cataluña, es utilizable si los nacionalistas catalanes, desde las instituciones autonómicas y en la calle, proclamasen la ruptura con el resto de España, y que las fuerzas de seguridad fuesen insuficientes para la vuelta a la normalidad y la legalidad constitucional”.

“Y es que la ruptura del orden legal en Cataluña lo puede ser en dos aspectos; primero, por la ruptura de la unidad nacional. Y segundo por la conculcación de derechos básicos de los propios catalanes. En ambos casos, el Ejército es el último recurso del Estado para restaurar el régimen de libertades”, añaden.

En este sentido, consideran que “el origen del problema” es “un Presidente del Gobierno pacta el ilegítimo Estatuto a escondidas en su residencia oficial, el partido que lo sustenta defiende claramente la secesión de Cataluña y el Tribunal Constitucional guarda silencio ante cuestiones clamorosamente inconstitucionales. El Estado no tiene la más mínima voluntad de hacer cumplir la ley ni de usar los instrumentos –militares o no– para ello”.

“Dicho esto, es legítimo plantearse, en el caso de que las autoridades catalanas proclamasen la independencia de su región y el Estado lo tolerara sin recurrir a los medios de que dispone para impedirlo, si el Ejército podría, dentro de la legalidad constitucional, actuar por sí mismo o bajo otra autoridad diferente de la del Gobierno ya que el artículo 8 dice textualmente: “Las Fuerzas Armadas […] tienen como misión […] defender su [la de España] integridad territorial”.

“La respuesta debe ser negativa. Aunque la Constitución encomienda al Ejército esta misión, éste no puede cumplirla sin el sometimiento al Gobierno, pues lo que no puede estar dentro de la Constitución es la intervención de las Fuerzas Armadas contra la voluntad del Ejecutivo. Interpretar otra cosa sería tanto como imponer a los altos mandos militares la obligación de interpretar cuando la situación exige o no que el Ejército intervenga al margen de lo que opinen las autoridades políticas”, concluyen

 

——

Cuando se jugaba La Moncloa, Aznar elogiaba el catalán y concedía a CiU el fin de la mili obligatoria

Los cerebros del aznarismo confían en el Ejército para poner firmes a los catalanes

Diagnóstico inquietante, pero por desgracia exacto, el de José Montilla -ayer, 11 de septiembre, fiesta nacional de Cataluña- en declaraciones a la cadena SER: “El PP trabaja para que Cataluña no encaje en España”. Tan es así que el núcleo duro popular, que es el aznarismo, se ha quitado la careta en relación a Cataluña, de modo que sus satélites del Grupo de Estudios Estratégicos (GEES) afirman que, según cómo evolucionen los acontecimientos, habría que apelar al Ejército.

Noticias relacionadas

Los asesores de Aznar apelan al Ejército para restaurar las libertades en Cataluña

CiU podría gobernar en Cataluña si pacta con el PP, según el Publiscopio

Antes, alguna vez, semejante estulticia la había manejado en público Manuel Fraga Iribarne respecto a Euskadi. Pero si alguien piensa que contenciosos históricos como el vasco o, más aún, el catalán podrían encauzarse razonablemente a través de una intervención militar o es un demente o un peligroso irresponsable.

Cerrilismo todo vale

Lo que está ocurriendo con el nuevo Estatut es una demostración de que el cerrilismo, o mejor dicho la estrategia del todo vale, sólo genera confusión, tensiones y riesgos innecesarios. El Estatut catalán ha sido casi copiado íntegramente por el de la Generalitat valenciana y por otras comunidades como Andalucía. Pero la derecha que controla el nacionalismo español absuelve a los demás, mientras castiga con insólita severidad a Cataluña.

Expertos en infamias

Claro que los cerebros ideológicos de Aznar exhiben con bochornosa rotundidad su desprecio hacia las actuales Fuerzas Armadas. Argumentado de otra manera: no tragan que el Ministerio de Defensa esté dirigido por Carme Chacón, una mujer de izquierdas y, además, catalana. Lanzan la insidia –por algo son expertos en infamias- sin tapujos ni escrúpulos. Sostienen que las Fuerzas Armadas se han convertido en un “laboratorio progresista” para el “feminismo”, el “homosexualismo” y el “transexualismo”.

Una y no cincuenta y una

Pero, naturalmente, los neocon de GEES, emparentados también con FAES, se plantean que el Ejército actúe en un contexto gubernamental bien distinto al de ahora. Con Aznar de presidente –o también con Mariano Rajoy y no digamos con Esperanza Aguirre-, la situación sería distinta, la virilidad sin tacha regresaría a las tropas y, en efecto, las Fuerzas Armadas garantizarían con las botas y no con los votos la “España una y no cincuenta y una”made in Blas Piñar.

Acrisolada tradición

Que los votos sean substituidos por las botas castrenses engarza con la más acrisolada tradición del españolismo conservador. En la Restauración canovista, los militares hacían y deshacían a su gusto. El Rey, mientras tanto, se dedicaba aborbonear a los políticos, a los gobiernos sucesivos y a jugar por lo demás a soldaditos. La Restauración la impuso, por cierto, el general Martínez Campos. En 1923 el golpe de Estado palaciego, impulsado por Alfonso XIII, terminó con el régimen de los partidos y condujo al general Primo de Rivera a la jefatura del Gobierno. Más tarde, en 1936, principalmente fueron los militares quienes organizaron –con respaldos de los poderes fácticos de siempre- la sublevación contra la II República, a la que fusilaron. Durante 40 años el general Franco Bahamonde ejerció de tirano.

Habla en cristiano

La lengua catalana fue singularmente mal tratada por el dictador Primo de Rivera. En los años del franquismo la persecución al catalán fue mucho más intensa todavía. “Habla en cristiano”, decían policías y falangistas a todos aquellos que osaban hablar en catalán, un idioma confinado a la intimidad personal o familiar. Es decir, que cuando Aznar declaró que él respetaba el catalán y lo elogiaba, pero que lo practicaba en la intimidad, no mentía. Sólo seguía una costumbre impuesta a palos.

El oro y el moro

Significativamente, este mismo Aznar -cuyos voceros sueñan con que el Ejército ponga a raya a vascos y catalanes- es el que dijo todo lo anterior en TV3, en un gesto que buscaba el voto de CiU. Como lo buscaba cuando les ofrecía el oro y el moro en financiación a cambio de que apoyaran su presidencia. En cuanto al Ejército, Aznar aceptó una medida diseñada por CiU y que consistía -como así fue- en acabar con la mili obligatoria. ¿Irá de nuevo Artur Mas al notario como respuesta a la fórmula castrense de poner firmes a los catalanes? No olvidemos el recurso presentado por los genovesesante el Tribunal Constitucional contra el Estatut. Ni tampoco olvidemos las campañas mediáticas de los medios afines al PP contra Cataluña.

Enric Sopena es director de El Plural

Vodevil peper en tres actes
Enquesta del CIS

Segons l’enquesta del CIS per primera vegada des de les eleccions de 2004 el PP avantatja al PSOE en 1,2 punts. Segons aquesta enquesta el PSOE seria votat pel 39% dels votants i el PP pel 40,2%. La crisi econòmica podria ser una de les causes però al PP li ha costat 5 anys aconseguir superar al PSOE, i s’ha de dir que encara queden 3 anys fins a les properes eleccions generals, el PP encara està a temps de perdre les properes eleccions. Tampoc és per tirar coets, menys encara si considerem que Rajoy continua sent menys valorat que Zapatero.

Rajoy sacrifica a Bárcenas

Luís Bárcenas imputat en el cas Gürtel ha caigut en desgràcia. La decisió de Rajoy ha pogut avançar-se a la possibilitat que Bárcenas podria ser jutjat en qualsevol moment. Des del PP es comenta que aquesta decisió és temporal. Bárcenas tresorer del PP imputat en la trama Gürtel podria haver rebut, segons l’acte del jutge Garzón, 1,3 milions d’euros de la trama Gürtel. Encara que oficialment diuen des del PP que aquesta decisió és de mutu acord entre la direcció del PP i Bárcenas ara caldrà veure si això és així, i depenent de com se’n desenvolupi el judici veurem si Bárcenas decideix tirar de la manta i cantar com la Castafiore sobre els assumptes térbols del partit i d’alguns dels seus dirigents com va amenaçar de fer fa uns dies o si manté la boca tancada.

SuperAznar o Aznarman

Hi ha espectacles que ens els podrien estalviar. Si abans d’ahir era la lideresa pepera la que ens feia una demostració de cant patriòtic - llavors jo la vaig qualificar d’èmula de la Marilyn Monroe - i ahir la lideresa, ahir si, va emular a Marilyn cantant-li a Pérez Rubalcaba, ministre de l’Interior que feia anys en una trobada on havien de signar uns acords entre el govern central i la Comunitat de Madrid, i on la lideresa va treure la Marilyn que porta dins - també és rossa - i la va cantar l’Happy Birthday to you al ministre. Però van ser unes fotos d’Aznar publicades per Il Corriere della Sera mostrant la musculatura d’un atleta les que produeixen esgarrifança. Aznar va de capa caiguda, de ser el pitjor president del govern dels últims 30 anys ha passat a convertir-se en una espècie de Nostradamus àugur de dessastres - sempre que el PP no mani - i ara ja ha acabat convertint-se en una mena de xulo de platges que exhibeix abdominals. Encara el veurem ensenyant la titola en una de les festes del seu amic Berlusconi.

—–

Vídeo: Antonio Hernando (PSOE) i Vicente Martínez Pujalte (PP) parlen de la dimisió del tresorer del PP Luís Bárcenas.

Senyor Aznar: no pateixi pel meu nivell de castellà, jo vaig estudiar amb aquest sistema que vosté i el seu partit fa anys que intenten carregar-se’l i parlo i escric el català i el castellà. Quan vosté afirma que només amb dues hores no es pot parlar be en castellà diu dues mentides. No són dues hores i els alumnes surten parlant el castellà sense problemes. Si tant li preocupa el nivell de castellà comenci pagant-se un curs de castellà per a vosté mateix. Jo no dic com vosté diu “Madriz” o “Valladoliz”, ni “acabao”. De pas pagui-li a la seva senyora un curs de castellà on li ensenyin a dir “Bilbao” i no “Bilbado”. Sempre m’ha cridat l’atenció el baix nivell de castellà que tenen tots aquests defensors del castellà que hi ha escampats a l’altiplà castellà. La insistència de vosté i d’altres membres del seu partit en atacar la meva llengua i el meu país comença a fartar-me. Oi, que a vosté no li agradaria que anessin a casa seva a dir-li en quina llengua ha de parlar?. A mi no m’agrada que vinguin a la meva a dir-me en quina llengua haig de parlar i a prohibir-me la meva. Encara menys quan jo parlo la seva llengua millor que ells, és a dir, que vosté i la seva camarilla. Franco ja ho va intentar, ell i vosté comparteixen un mateix pensament, només es diferencien que vosté no pot imposar-nos les seves idees amb les baionetes. Sé que si em llegeix, cosa que dubto, em faci cas, preferiria que m’ignorés, no crec que li costi tant ignorar-nos ja que és un ignorant feixista espanyol. Haver sigut president del govern, el pitjor president del govern en els últims 33 anys de la història d’Espanya, li hauria d’haver comportat l’obligació de ser prou responsable durant el seu govern però especialment després del seu govern. Si hagués decidit passar a l’oblit i desaparèixer de la política hauria fet el millor servei al seu país, als catalans i de pas a la Humanitat, ja que abans i durant el seu govern va ser més aviat un personatge nefast. Ha perdut el seny, senyor Aznar, no dic que s’hagi convertit en una ombra perquè vostè ja era una ombra sinistra però si que ha perdut el seny, si n’ha tingut mai, i és un impresentable feixista que més valdria que desaparegués. La insistència de vostés en el tema de la nostra llengua és un despropòsit. Fixi’s en un detall, la llengua catalana va romandre prohibida mentre gent com vosté manava, en democràcia la nostra llengua es pot parlar en llibertat. Vosté no és un demòcrata, no ho ha sigut mai, no ho serà mai. Aprengui a parlar la seva llengua, senyor Aznar, i deixin’s tranquils als que tenim com a llengua la llengua catalana.

—–

Vídeo: EL FÜHRER AZNAR DIU QUE ELS CATALANS NO PARLEM BE EL CASTELLÀ

Vídeo: ANA BOTELLA “MADRI” I “BILBADO”

______________________

Diu Aznar que l’Estat espanyol és residual degut al poder de les autonomies. Diu que ja no tenen l’Estat de les Autonomies que va aprovar-se amb la Constitució. Aznar déu tenir menys memòria que un peix - 3 segons com deia un anunci que ara no recordo que anunciava - però les hemeroteques existeixen i serveixen per recordar que deien en altres èpoques certes persones que ara diuen altres coses. L’any 1979 José María Aznar López criticava les autonomies i la Constitució. L’any 86, 1986 va ser president de Castella Lleó, una Comunitat Autònoma. Trobo absurd que si no creu en les CCAA es presenti com a candidat al càrrec de president i ara que ni és president de CA ni del govern central digui que les CCAA són dolentes. La Constitució no era bona l’any 78 que va ser quan va entrar en vigor, no ho era l’any 79 i ara ho és encara menys. Les raons per les que jo crec això les explicaré a qui m’ho demani. Jo opinava això fa uns quants anys i opino això ara però també haig d’afegir que si aquesta Constitució és un nyap ho és perquè els demòcrates van acceptar que l’antic règim imposés la seva llei, per tant aquesta Constitució no mereixia les crítiques del senyor Aznar l’any 79, si és el que és, és perquè la Constitució espanyola la van escriure gent que hi hauria d’haver quedat inhabilitada per haver sigut part de l’anterior règim i no ser els redactors d’un nyap de Constitució. Aquesta Constitució i el mateix Aznar si que són residus i en una època en la que es parla de reciclar residus ens hauriem de plantejar-nos la possibilitat de reciclar la Constitució per fer paper reciclat i en el cas d’Aznar se li hauria de processar com es fa amb els residus tòxics o potser emmagatzemar-lo com es fa amb els residus que no es poden reciclar i són massa contaminants.

—–

Vídeo: El caudillo Aznar i les autonomies