Els membres del Tribunal Constitucional – a qui Déu confongui una mica més del que ja estan – fa tres anys que discuteixen sobre la constitucionalitat o inconstitucionalitat de l’Estatut de Catalunya aprovat pel Parlament de Catalunya el 30 de setembre de 2005, retallat per les Corts espanyoles a principis de 2006, aprovat un juny d’aquest mateix 2006 en referèndum pel poble de Catalunya i recorregut pel Partit Popular poc després.
La sentència a l’Estatut, alguns diuen “de l’Estatut, però jo prefereixo dir a l’Estatut perquè l’Estatut està sent jutjat i serà condemnat a l’esquarterament. El PP i el Defensor del Poble Espanyol, jo dic Defensor al servei del PP, han presentat un recurs contra l’Estatut amb la clara intenció d’aconseguir per una altra via allò que no van poder aconseguir per la via democràtica.
Aquest assumpte és conegut per tots i no cal repetir tots els fets un altre cop. Més de tres anys després de la presentació del recurs el TC encara no ha pres cap decisió. La principal raó són les baralles internes entre els membres del tribunal que serveixen als dos partits polítics majoritaris repetint les baralles que tenen PSOE i PP en el si del tribunal. No fa gaire parlaven que la sentència sortiria en el mes d’octubre, ara ja parlen de finals de 2009 o principis del 2010, també hi ha rumors que podria no haver-hi una sentència fins l’estiu de 2010, és a dir entre tres anys i mig i quatre després que els catalans aprovessim democràticament l’Estatut retallat per les Corts espanyoles. La justícia espanyola és lenta, està al servei dels partits polítics, molt concretament del PP, i està allunyada de la ciutadania, especialment de la ciutadania catalana.
Elements com la llengua, els tribunals de justícia, les vegueries o l’ensenyament, així com les competències del govern català són temes que repetidament apareixen com a assumptes que des del TC es volen limitar. Ara parlen d’interpretar l’Estatut d’una forma restringida. Al jutges espanyols no els fa cap gràcia haver d’aprendre el català per poder exercir a Catalunya, oblidant que ells són funcionaris que han d’estar al servei dels ciutadans i aplicar la llei, no servir-se dels ciutadans, mantenir privilegis de típic funcionari colonial i legislar en funció dels seus interessos personals. No declararan l’obligació de saber el català inconstitucional però si que volen garantir la igualtat amb el castellà, en realitat quan ells parlen de garantir aquesta igualtat volen dir que el castellà estigui per sobre del català. En el TC ens volen salvar de nosaltres mateixos i que acabem convertir-nos en monolingües catalanoparlants. I això ho fan els mateixos que creuen que els jutges no tenen perquè saber el català, és a dir, que els monolingües espanyols pretenen ensenyar-nos les bondats del bilingüisme.
El TC no hauria de pronunciar-se en un tema tan sensible com el de la llengua, una democràcia no es pot permetre repetir allò que van intentar abans governs autoritaris. A un poble no se li pot privar o restringir l’ús de la seva llengua. El TC no hauria d’actuar com el braç executor del PP ni en aquest assumpte ni en cap altre, especialment en temes sensibles com el de la llengua.
Declaracions:
Joan Saura: “L’Estatut a més de ser una llei orgànica és un pacte polític entre Catalunya i l’Estat, i si el Constitucional retallés algun aspecte de l’Estatut caldria refer aquest pacte polític. Els catalans vam dir en referèndum el que voliem i això s’ha de garantir, i s’ha de garantir fins i tot amb alguna retallada al Constitucional”
Els tractats amb rostres pàl·lids només són paper mullat, deia un vers d’una cançó de La Trinca. De res serveix fer pactes amb gent que no té la més mínima intenció de complir-los com han demostrat tots els governs espanyols que hi ha hagut. El govern de Catalunya, el Parlament de Catalunya i nosaltres els ciutadans de Catalunya no podem acceptar que cap tribunal espanyol retalli allò que vam aprovar els catalans en un referèndum després que aquest text fos retallat per les Corts espanyoles. Nosaltres hem jugat segons les seves regles de joc, ara no ens poden dir que ens canvien les regles. No podem acceptar que l’Estat ens faci trampes amb tant desvergonyiment.
Joan Ridao: “Això seria tornar a l’autonomisme tronat dels anys 80. Jo crec que estaríem davant d’un fracàs, no del catalanisme sinó de l’Estat autonòmic, el problema no seria nostre.”
Em preocupa més que tornem a la situació anterior a la vigent en els anys 80. El problema si que seria nostre encara que l’hagin creat uns altres. Si el TC derogués parts fonamentals del nostre Estatut podríem trobar-nos en una situació greu en la que el nostre Estatut estigués per sota, competencialment parlant, que el d’Extremadura o La Rioja, i que com a ciutadans tinguéssim menys drets que la resta dels espanyols a casa nostra.
Francesc Vallès: “Això és també un missatge al Tribunal Constitucional per saber exactament que és el que tenen entre mans, i estem parlant d’una voluntat política majoritària del conjunt del poble de Catalunya, de la majoria de les forces polítiques d’aquest país.”
El TC fa molt temps en què s’ha convertit en el braç judicial de l’espanyolisme més ranci. El fet que un text aprovat per la majoria del poble de Catalunya pugui ser esquarterat o derogat per un Tribunal Constitucional al servei d’una força política minoritària a Catalunya ens hauria de fer pensar del risc que patim ja que la nostra opinió sembla que no val res.
Felip Puig: “No ens fiem del govern Zapatero amb aquesta declaració de defensa del marc estatutari, creiem que es tracta de nou de publicitat enganyosa i que estan utilitzant un doble llenguatge. Grans declaracions d’intencions de defensar l’Estatut, passi el que passi amb la sentència del Constitucional però mentrestant tenim ja una amenaça contra la llei d’Educació de Catalunya.”
Ni de Zapatero ni de Rajoy ens en poden refiar gens, es diferencien en les formes però no en les intencions. Són polítics espanyols, nacionalistes espanyols i per tant són poc o gens de fiar. No és només el recurs contra la Llei d’Educació de Catalunya també són els reiterats intents d’imposar la tercera hora de castellà.
Alicia Sánchez Camacho: “Això és una burla al compliment de l’Estat de Dret i sens dubte és una burla a la jerarquia de les normes i a la pròpia competència del Tribunal Constitucional. És una expressió més que el president Zapatero està lligat de mans i peus i per això no pot permetre que el president Montilla estigui o pugui tindre problemes en el compliment de l’Estatut i llavors busquen altres camins per fer complir la llei.”
El Tribunal Constitucional ha demostrat en aquests tres anys i escaig que porta discutint sobre l’Estatut que més valdria tancar la institució. Sánchez Camacho acusa a Zapatero de ser presoner de l’Estatut i sap que això no és cert. Zapatero ha fet mans i mànigues per no haver de complir amb els acords, cal recordar l’assumpte del finançament que va allargar-se mesos i mesos. La llei, l’Estatut és d’obligat compliment per totes dues parts, Catalunya i Espanya, les dilacions per part de l’Estat en complir la seva part és anar contra la llei i els acords. Que el PP no acatés el resultat del referèndum és una deslleialtat. La senyora Sánchez Camacho i el seu partit no poden exigir a ningú el compliment de la decisió d’un TC que està fent un paper ben galdós, encara menys quan el PP mateix no ha acatat la voluntat democràtica del poble de Catalunya de dotar-se d’un Estatut apropiat per al segle XXI. A mi tampoc m’acaba d’agradar l’Estatut, trobo a faltar elements com el concert econòmic i que només el Parlament de Catalunya pugui legislar en assumptes interns del nostre país com és la cultura i la llengua, i no que sempre haguem de patir cada cop que el govern espanyol de torn decideix perjudicar la nostra cultura i la nostra llengua amb terceres hores de castellà del tot innecessàries. Si tant els preocupa el castellà que els castellans aprenguin a parlar la seva llengua correctament i es deixin de donar lliçons que ni poden ni tenen cap dret a donar-nos.
_35501083.jpg)
