Bombers catalans a França confosos amb terroristes

“Es busca…”

Un dels elements típics dels westerns és el cartell “es busca” amb un retrat de dubtosa semblança amb el delinqüent buscat i en el qual s’ofereix una recompensa “viu o mort”. Aquesta pràctica encara existeix i si entrem al web de l’FBI tenen una secció dels més buscats pels quals s’ofereix una recompensa. Entre els “il·lustres” personatges i “líder” d’aquesta llista hi ha Osama Bin Laden, pel qual s’ofereix 25 milions de dòlars. Recordareu que no fa gaire va publicar-se un cartell amb la imatge que els “experts” en aquests assumptes van publicar la imatge que segons ell tindria actualment el terrorista més buscat i aquest era idèntic a Llamazares, el polític i diputat d’IU.

Amb aquestes fotos…

A Espanya aeroports, estacions de ferrocarrils, comisaries i altres edificis oficials exposen cartells dels terroristes més buscats a Espanya amb uns rostres què, diguem-ho clarament, poden ser de qualsevol. Compareu la foto del vostre DNI o carnet de conduir amb aquests cartells i com tingueu un mal dia us acabareu denunciant a vosaltres mateixos. No sé, perquè les fotos de carnet ens converteixen a tots en presumptes delinqüents. Deu ser la lent de la càmera.

Zel policial i mà dura judicial

Fa uns dies a França la policia d’aquell país va intentar identificar a uns delinqüents i la cosa va acabar a trets, un dels delinqüents va ser detingut però va morir un policia. La resta de delinqüents van poder fugir, després va saber-se que era un comando d’ETA. Les autoritats solen prendres més seriosament la captura d’un delinqüent quan la víctima és un agent de policia. El president Sarkoszy va anunciar un enduriment de les penes per a qui mati a un policia, 30 anys. Com ja he dit altres vegades no considero recomanable modificar el codi penal per endurir-lo quan acaba de produir-se una cosa així, i crec, ho repeteixo, que no serveix de res endurir les penes en el llibre i que quan arribi el moment d’aplicar-les el jutge decideixi sentenciar de forma amable. També s’ha demanat a la població que ajudi.

Un vídeo converteix en terroristes a cinc bombers catalans

Els cartells de “es busca” poden tenir altres formes, per exemple un vídeo. Un policia retirat va sospitar d’un grup d’homes que estaven comprant en un Carrefour de la mateixa zona on va produir-se el tiroteig entre la policia francesa i els etarres i va alertar les autoritats que van demanar les cintes de vídeo. En el vídeo es veia 5 homes en la “sospitosa actitud” de comprar en un Carrefour. Les autoritats van emetre el vídeo, també es va emetre a Espanya, les competents autoritats policials espanyoles i franceses van identificar a aquests cinc homes com presumptes terroristes d’ETA. Així es va passar a França i a Espanya. Les imatges han aparegut en tots els informatius i va servir per a què les famílies d’aquests homes els avissessin que la policia els buscava acusant-los de ser presumptes etarres van decidir presentar-se i identificar-se, d’aquesta manera han pogut tornar a Catalunya gràcies a les gestions que s’han fet des de la delegació de la Generalitat de Catalunya a París.

Aquests cinc homes que per un zel excessiu seguit d’una ficada de pota de les autoritats policials franceses i espanyoles van ser assenyalats erròniament com a presumptes membres d’ETA eren en realitat tres bombers de la Generalitat de Catalunya i dos bombers de Barcelona que estaven a França per realitzar un curs d’escalada. A Fontainebleau.

Incís 1: Si algú volia saber per a què serveixen les delegacions de la Generalitat en altres països – conegudes extraoficialment com “ambaixades catalanes” – ara ja ho sabeu, és molt probable que si de l’ambaixada espanyola a França hagués depés aquest assumpte encara estarien allà morts de fastig.

Incís 2: S’ha procurat que el retorn dels cinc bombers no es convertís en un circ mediàtic com el govern espanyol va fer amb el retorn de la cooperant catalana alliberada fa uns dies.

Todos somos presuntos delincuentes mientras no se demuestre que somos ciudadanos respetables

Bomberos catalanes en Francia confundidos con terroristas

“Se busca …”

Uno de los elementos típicos de los westerns es el cartel “se busca” con un retrato de dudosa parecido con el delincuente buscado y en el que se ofrece una recompensa “vivo o muerto”.Esta práctica todavía existe y si entramos en la web del FBI tienen una sección de los más buscados por los cuales se ofrece una recompensa. Entre los “ilustres” personajes y “líder” de esta lista es Osama Bin Laden, por el que se ofrece 25 millones de dólares. Recordaréis que hace poco se publicó un cartel con la imagen que los “expertos” en estos asuntos publicaron la imagen que según él tendría actualmente el terrorista más buscado y éste era idéntico a Llamazares, el político y diputado de IU.

Con estas fotos …

En España aeropuertos, estaciones de ferrocarriles, comisaria y otros edificios oficiales exponen carteles de los terroristas más buscados en España con unos rostros que, digámoslo claramente, pueden ser de cualquiera. Compare la foto de su DNI o carné de conducir con estos carteles y como tenga un mal día te acabará denunciando a vosotros mismos. No sé, porque las fotos de carnet nos convierten a todos en presuntos delincuentes. Debe ser la lente de la cámara.

Celo policial y mano dura judicial

Hace unos días en Francia la policía de ese país intentó identificar a unos delincuentes y la cosa acabó a tiros, uno de los delincuentes fue detenido, pero murió un policía. El resto de delincuentes pudieron huir, después supo que era un comando de ETA. Las autoridades suelen tomarse más en serio la captura de un delincuente cuando la víctima es un agente de policía.El presidente Sarkoszy anunció un endurecimiento de las penas para quien mate a un policía, 30 años. Como ya he dicho otras veces no considero recomendable modificar el código penal para endurecer cuando acaba de producirse algo así, y creo, repito, que no sirve de nada endurecer las penas en el libro y que cuando llegue el momento de aplicarlas el juez decida sentenció de forma amable. También se ha pedido a la población que ayude.

Un vídeo convierte en terroristas a cinco bomberos catalanes

Los carteles de “se busca” pueden tener otras formas, por ejemplo un vídeo. Un policía retirado sospechó de un grupo de hombres que estaban comprando en un Carrefour de la misma zona donde se produjo el tiroteo entre la policía francesa y los etarras y alertó a las autoridades que pidieron las cintas de vídeo. En el vídeo se veía 5 hombres en la “sospechosa actitud” de comprar en un Carrefour. Las autoridades emitieron el vídeo, también se emitió en España, las competentes autoridades policiales españolas y francesas identificaron a estos cinco hombres como presuntos terroristas de ETA. Así se pasó en Francia y en España.Las imágenes han aparecido en todos los informativos y sirvió para que las familias de estos hombres los avisasen que la policía los buscaba acusándolos de ser presuntos etarras decidieron presentarse e identificarse, de esta manera han podido volver a Cataluña gracias a las gestiones que se han hecho desde la delegación de la Generalitat de Cataluña en París.

Estos cinco hombres que por un celo excesivo seguido de una metedura de pata de las autoridades policiales francesas y españolas fueron señalados erróneamente como presuntos miembros de ETA eran en realidad tres bomberos de la Generalitat de Cataluña y dos bomberos de Barcelona que estaban en Francia para realizar un curso de escalada. En Fontainebleau.

Inciso 1: Si alguien quería saber para qué sirven las delegaciones de la Generalitat en otros países - conocidas extraoficialmente como “embajadas catalanas” - ahora ya lo sabéis, es muy probable que si la embajada española en Francia hubiera dependido este asunto aún estarían allí muertos de aburrimiento.

Inciso 2: Se ha procurado que el regreso de los cinco bomberos no se convirtiera en un circo mediático como el gobierno español hizo con el retorno de la cooperante catalana liberada hace unos días.

El Barça va derrotar a l’Stuttgart per 4 a 0 en el partit de tornada dels vuitens de la Champions i passa a quarts. Si guanya l’enfrontament de quarts i de semifinals arribarà a la final, una final que aquest any se celebrarà en l’Estadi Santiago Bernabeu de Madrid, l’estadi del Reial Madrid. Aquest fet comença a causar preocupació en els mitjans de la capital d’Espanya que desitgen una hecatombe barcelonista i temen la seva pròpia. Tot i que no descobriré res que no se sàpiga ja exposaré la meva opinió. El Barça pot arribar a la final o no, si no arriba mala sort, si arriba significarà un èxit més per l’equip que dirigeix Pep Guardiola. Pot perdre la final, si, però això vol dir que han arribat, què és molt més del que han aconseguit altres. Durant uns dies els barcelonistes estarem moixos i ens haurem de conformar amb les sis copes guanyades l’any passat, només sis. Però hi ha la possibilitat de guanyar la Champions i la Lliga encara. I el cas és que la Champions si es guanya serà en “l’estadi de l’enemic” – si usem els mateixos termes que Roncero – i a Madrid. No sé si Madrid cremarà però em sembla que si el Barça guanya la Champions a Madrid més d’un d’aquests periodistes de la capital d’Espanya acabi cremant-se a lo bonze no podent suportar la tragèdia.

X: “¿Hay canguelo, tu crees?.”

F. Carmel: “No hay canguelo para nada, porqué haber canguelo, porqué el segundo de la Liga, la mejor liga del mundo, la liga española, el Barça, haya ganado al noveno de la quinta liga europea, es la quinta, eh, la alemana es la quinta, que la francesa es la cuarta.”

Cert, ara el Barça és el segon de la Lliga espanyola, auto-qualificada com a primera lliga del món, i va eliminar al nové, l’Stuttgart, de la Lliga alemanya que el periodista francés diu que és la cinquena darrera de la francesa. Suposo que intenta treure mèrits al fet que el Barça guanyi a un equip que ell menysté, però al Madrid, primer de la primera lliga del món el va eliminar l’Olympique de Lió, que juga a la quarta lliga del món, no sé quina posició ocupa aquesta temporada en la seva lliga. No veig raons per les quals aquests periodistes interconòmics menystenen al Barcelona quan el seu equip de l’ànima – no poden negar que són madridistes – va ser eliminat ja. Deuen ser els nervis.

Tomás Roncero: “Y el Barcelona está haciendo soberbia y prepotencia y por lo tanto el Madrid están apagados. He escuchado en la grada del Camp Nou ‘si, si, si, nos vamos a Madrid’ y ‘Madrid se quema, se quema Madrid”. Pues ya está, esa chulería Dios la castiga. Hay una posibilidad que es preciosa y maravillosa: que la juegue, que vengan, que la juegue, que si palman, que puede ocurrir, tienes el 50 % de que ganes o de que la palmes, es precioso que en tu casa acojas a 50.000 enemigos, y luego, venga, ‘tos pal” puente aéreo, a la T-4, vamos “parriba’, venga ‘parriba’.”

El comportament dels jugadors del Barcelona i del seu entrenador Pep Guardiola està molt lluny de la prepotència i la supèrbia de la que parla Roncero. Fins i tot el president Laporta es mostra respectuós amb els rivals. Cosa que no podem dir que facin al Madrid. Si busquen comportaments superbis podrien començar per l’estrella de l’equip blanc, Cristiano Ronaldo, un bon jugador que aconsegueix caure antipàtic pel seu comportament vers els seus contraris. Roncero “denuncia” que al Camp Nou es crida “Madrid se quema, se quema Madrid”. Doncs és evident que ell i altres periodistes de la “Vila y Cort” van massa escalfats davant la possibilitat que el Barça guanyi la Champions en l’estadi Bernabeu, no crec que Madrid es cremi però Roncero i la camarilla de Punto Pelota van molt escalfats. També és possible que el Barça guanyi, què els barcelonistes tornin molt contents a casa i què a Madrid més d’un, per exemple Roncero, s’acabi fent l’harakiri.

Sauca (TVE): “Nos tememos que toda la suerte de los equipos españoles en estos octavos de final de la Champions va a quedar en manos del Barcelona que mañana buscará eliminar al Stuttgart. El Barcelona que esperemos, deseamos de verdad que se convierta en el único equipo español en clasificarse para los cuartos de final y defiende ese título de campeón...”

Doncs ara ja no ha de témer res, el Barça ja s’ha classificat. En les paraules de Sauca noto que diu el contrari del que sent i que com si no se li notés prou intenta reafirmar que intenta que creguem el que diu malgrat que les paraules i el to el traeixen. Aquest és un altre que em sembla que si el Barça guanya no s’ho passarà gaire bé.

No sé si Madrid es cremarà però em sembla que el dia després del partit de la final de la Champions podria declarar-se dia de dol nacional.

Per cert, una cadena com Intereconomía tan defensora de les essències pàtries espanyoles faria bé d’indicar-li als seus locutors i tertulians que facin el favor de no atemptar contra la llengua de Cervantes. El francés Carmel té l’excusa que és francés però Roncero és espanyol, podria tenir la decència de parlar correctament la seva llengua i donar exemple enlloc d’atemptar greument contra ella de forma reiterada.

Video: El Barça preocupa en alguns mitjans de la Vila i Cort

Als palestins ja només els faltava que AlQaeda comencés a actuar també a Palestina com si no tinguessin prou amb Hamas i d’altres grups islamistes que es dediquen a llençar míssils contra territori israelià des de Gaza o les activitats d’Hesbol·là des del Líban i la resposta sempre dura de l’Estat d’Israel. Per si no tenien prous problemes ara s’hi afegeix AlQaeda. Ja fa temps que alguns analistes temien que AlQaeda s’infiltrés a la zona, com si amb Hamas des de Gaza i Hizbulah des del Líban, amb l’inestimable col·laboració d’Iran i Síria, com si amb aquests tirant benzina al foc no hi hagués prou, ara apareix AlQaeda a la zona. Un grup salafista lligat a AlQaeda, la Brigada Ansar al Sunna (els fidels del sunnisme) va reivindicar el llançament d’un coet Jayber que va matà un colon jueu de la ciutat israeliana d’Ashkelon segons van dir els terroristes d’AlQaeda però sembla que el mort era un treballador de nacionalitat tailandesa resident en el kibbutz Netiv Ha’assera.

Article: Gaza: grupo allegado a Al Qaida reivindica disparo de cohete contra Israel - AFP

AlQaeda se infiltra en Gaza

A los palestinos ya sólo faltaba que AlQaeda empezara a actuar también en Palestina como si no tuvieran suficiente con Hamas y otros grupos islamistas que se dedican a lanzar misiles contra territorio israelí desde Gaza o las actividades de Hezbolá desde el Líbano y la respuesta siempre dura del Estado de Israel. Por si no tenían suficientes problemas ahora se añade AlQaeda.Ya hace tiempo que algunos analistas temían que AlQaeda infiltrara en la zona, como si con Hamas desde Gaza y Hizbulah desde el Líbano, con la inestimable colaboración de Irán y Siria, como si con estos echando gasolina al fuego no fuera poco, ahora aparece AlQaeda en la zona. Un grupo salafista vinculado a AlQaeda, la Brigada Ansar al Sunna (los fieles del Sunismo) reivindicó el lanzamiento de un cohete Jayber que mató a un colono judío de la ciudad israelí de Ashkelon según dijeron los terroristas de AlQaeda pero parece que el fallecido era un trabajador de nacionalidad tailandesa residente en el kibbutz Netiv Ha’assera.

AlQaeda infiltrates in Gaza

Palestinians only because they lacked AlQaeda in Palestine also began acting as if they had enough with Hamas and other Islamist groups involved in throwing missiles at Israeli territory from Gaza or the activities of Hezbollah from Lebanon and the answer always takes the state of Israel.For if he did not have problems now added AlQaeda. Some analysts have long feared that AlQaeda to infiltrate the area, as if from Gaza with Hamas and Hezbollah from Lebanon, with the invaluable help of Iran and Syria, as if these throwing gasoline on the fire there was not enough, now appears AlQaeda in the area. A Salafist group linked to AlQaeda, Brigade Ansar al-Sunna (the Sunni worshipers) claimed responsibility for launching a rocket Jayber who killed a Jewish settler in the Israeli city of Ashkelon as they say but it seems AlQaeda terroriststhat the deceased was an employee of Thai nationality resident in the kibbutz Netiv Ha’assera.

He criticat diverses vegades al PP per instrumentalitzar les víctimes del terrorisme en benefici de les seves posicions, considero poc honest usar les víctimes del terrorisme per obtenir rèdits electorals, i amb tots els respectes per a les víctimes del terrorisme que em mereixen tots els respectes, si un partit polític les instrumentalitza és perquè elles es deixen. Vergonya aliena vaig sentir fa unes setmanes veient a les notícies un acte de les víctimes del terrorisme convertit en un bany de masses a Aznar.

Però la manca d’escrúpols dels dirigents del PP sembla no tenir límits. Sense manies instrumentalitzen les desgràcies i tragèdies en benefici propi i el més lamentable de tot aquest assumpte és que la gent es deixa usar, si, així de clar, la gent es deixa usar pel Partit Popular. En aquest cas es tracta de Juan José Cortés, pare de Mariluz, una nena que va ser assassinada a Huelva fa un parell d’anys i que va ser un dels casos més mediàtics d’aquell moment. Aquest home des de l’assassinat de la seva filla s’ha dedicat a recórrer totes les cadenes de televisió i els platós dels programes més grocs de la televisió espanyola.

Juan José Cortés ha fitxat pel Partit Popular en qualitat d’assessor en matèria de Justícia de cara a endurir el codi penal, un tema del qual el PP parla cada vegada que estant en l’oposició maten algú i se n’oblida quan ha governat.

En política no tot hauria de valer, la manca d’escrúpols dels dirigents del PP en assumptes tan delicats com aquest o el del terrorisme sembla no tenir un preu polític, i això ens hauria de fer pensar si la societat no està tan malalta com alguns partits polítics. La política espanyola no pateix només de corrupció en matèria econòmica, la corrupció és de caràcter moral, per arrencar uns quants vots en determinats sectors de la societat hi ha dirigents polítics que estan disposats a usar, corrompre i prostituir a persones, organitzacions o situacions tràgiques sense que se’ls caigui la cara de vergonya.

Endurir el codi penal no serveix de res si quan un cas arriba davant del jutge aquest decideix aplicar la pena més suau. Els casos d’assassinat tenen unes penes que quasi mai s’imposen amb tota la seva duresa i moltes vegades errors absurds i difícils d’entendre provoquen que els criminals siguin deixats en llibertat. No es tracta d’endurir les lleis, potser el que cal és que s’apliquin i que es corregeixin els errors.

I el Partit Popular hauria de deixar de potinejar els tribunals, organitzacions de víctimes i tot allò que creuen que pot beneficiar-los. Si els dirigents del PP s’abstinguessin de potinejar tot potser algunes institucions com la Justícia guanyarien en eficiència.

Com podem interpretar aquestes estranyes ganyotes?

Com podem interpretar aquestes estranyes ganyotes?. Hi ha cares que sorprenen pel que sembla que volen expressar. Un exemple seria el cas de la foto que encapçala aquest article. Davant veiem a una noia abillada de fallera major que fa una ganyota estranya, no sé si és de fàstic o de por, i darrera seu tenim una cara coneguda, Mariano Rajoy, líder – amb el permís d’Aznar i d’Aguirre – que posa una cara que costa de definir. Cal dir que aquesta foto està feta durant la celebració de les Falles de València i podria ser que la fallera major posés aquesta cara en sentir els petards, però veient la cara de Rajoy, que sinó fos Rajoy diria que és de sàtir i la de la noia que sembla no estar gaire còmoda allà un podria pensar què… bé millor callo, no sigui que em fiqui en un jardí de plantes verinoses i deixo que vosaltres interpreteu a la vostra manera aquestes ganyotes.

BOCA D’INCENDIS

Boca d’incendis

A aquesta boca d’incendis que hi ha a la Plaça Catalunya li falta el caputxó que hauria de cobrir-la. La podem veure al costat de l’ascensor que baixa fins l’aparcament soterrani i al costat de la Torre Urquinaona.

MAL ESTAT DE LA CALÇADA DEL CARRER TRAFALGAR

Mal estat de la calçada del carrer Trafalgar

Així està aquest tram del carrer Trafalgar comprés entre Lluís el Piadós i Méndez Núñez. Aquest és el carril bus. L’asfalt en molts punts està en mal estat apareixent esvorancs que fan perillosa la conducció en moto.

TRENS AMB GRAFFITIS

Trens amb graffitis

Trens amb graffitis a l’estació de mercaderies del Parc Logístic.

Hi ha gent que considera els graffitis un art però normalment el tipus de graffitis que veiem només ens fan la sensació de deixadesa. En aquest cas són tres estacionats a l’estació de mercaderies que hi ha al Parc Logístic de la Zona Franca. El vídeo està gravat des de la Ronda Litoral en direcció Llobregat. Aquesta estació sembla que a més de ser una estació de mercaderies serveix a RENFE per anar deixant els trens que va retirant de servei com un vell Talgo que es veu en les imatges i al qual els graffiters han decorat com molts altres vagons.

Video: Trens amb graffitis

SENYAL DE TRÀNSIT RONDA SANT PERE

Senyal de trànsit Ronda Sant Pere

Aquest senyal de trànsit està a la Ronda Sant Pere, entre el carrer Bruc i la Plaça Urquinaona, a la banda muntanya, just allà on s’aturen els autobusos de les línies de Badalona, entre el 27 i el 29 d’aquest carrer. La fotografia està feta des de la vorera i per tant és evident que el senyal està girada 180º.

Quin exemple que donen els empresaris espanyols, quin exemple, especialment exemplar és el president de la CEOE, és a dir, il capo di tutti li capi. El mes de desembre Gerardo Díaz Ferrán, padrí de tots els grans empresaris de les Espanyes va donar un exemple de com s’ha de portar una empresa, va enfonsar la companyia aèria de la que era president, Air Comet, deixant a tots els seus pencaires i clients amb un pam de nas. En una altra mostra exemplar de gestió empresarial ara ha aconseguit enfonsar l’asseguradora Mercurio, que com Air Comet pertany al grup Marsans. Si fos treballador de qualsevol empresa d’aquest grup o empresa que en el seu consell d’administració tingués a Díaz Ferrán estaria molt preocupat. A Díaz Ferrán li han caigut al damunt moltes i justificades crítiques des de tots els àmbits. És un escàndol que el màxim dirigent dels empresaris espanyols sigui algú al que les empreses se li enfonsen però també ha tingut el suport de la resta dels empresaris espanyols membres de la CEOE i, com no podia ser d’una altra forma, de la direcció del Partit Popular que el consideren un model a seguir. Espero equivocar-me, però m’aposto un pollastre de plàstic a què si el Partit Popular guanya les eleccions l’any 2012 veurem a Díaz Ferrán de ministre d’Economia o d’Indústria, així podrà aplicar des de les més altes instàncies els mètodes que tants èxits li han proporcionat. Se m’ha entés tot?.

El tinent general i inspector general de l’exercit (espanyol) Fernando Torres González ha enviat una carta a la Universitat Pompeu Fabra convidant a alumnes i professors a l’acte de jura de bandera que se celebrarà a la caserna del Bruc, a Barcelona – aquell edifici que sembla el castell de la bruixa que hi ha a la Diagonal – coincidint amb el dia de les Forces Armades (espanyoles) el dia 22 de maig.

La carta va ser penjada a la intranet de la UPF. Això ha fet que el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) ha exigit al rector que es disculpi per difondre aquesta invitació i consideren que aquesta iniciativa fomenta “l’espanyolisme i militarisme més retrògrad” a la universitat i han instat a Moreso, rector de la UPF a explicar-se sobre quina relació de cooperació manté amb l’Exèrcit (espanyol). El SEPC considera “aquesta invitació només s’entén com una clara mostra de provocació i crispació cap a la societat catalana, en un moment en què el sentiment independentista està a l’alça”.

Fonts de la UPF afirmen que van limitar-se a publicitar la invitació realitzada a la universitat via intranet com succeeix amb altres informacions com un gest de “cortesia i cooperació institucional” ja que, segons les fonts de la UPF, l’Exèrcit (espanyol) és una “institució democràtica i de l’Estat”.

És un disbarat que l’exèrcit (espanyol) es dediqui a convidar a un acte espanyolista als alumnes i professors d’una universitat, aquests actes han de restringir-se a aquells que són membres d’aquesta organització i aquells els quals senten aquestes coses com a pròpies. En aquest moment, com bé comenten des del SEPC sembla inapropiat que l’exèrcit envii una invitació a una institució de l’UPF on el sentiment espanyolista pot ser minoritari. Però al marge que cadascun se senti espanyol o català crec que els actes de jura de bandera s’han de restringir als militars, no tractar d’estendre aquests actes a la població civil, especialment en una ciutat en la que hi ha un clar rebuig al militarisme.

Un ciutadà britànic va fer un petó a una amiga en el carrer. Això no hauria de ser notícia sinó fos que aquest petó podria costar-los a tots dos passar un mes a la garjola. Se’ls acusa d’haver-se tocat íntimament. Aquests fets s’han produït a Dubai, un país islàmic de moral molt estricta, on consideren que un petó és “tocar-se íntimament” i això que aquí a Europa no escandalitzaria ni a una beata dels Legionaris de Crist allà es considera una falta molt greu que pot comportar anar a la garjola i encara gràcies perquè aquella gent aplica càstigs molt durs per a “delictes” lleus que molt probablement aquí ni ens estranya. De moment, els dos “criminals” han hagut de pagar 270 dòlars per prendre alcohol i esperaran al judici del 4 d’abril on el jutge haurà de decidir si els condemna a un mes de presó o es revoquen els càrrecs.

No ha de ser fàcil ser empleat d’Endesa o d’alguna de les seves sub-sub-sub-sub-sub- subcotractes a les comarques gironines sent mirats pels ulls injectats en sang de milers de ciutadans que per obra i gràcia d’Endesa s’han vist teletransportats al segle XIX sense haver-ho demanat. I tot perquè han caigut uns quants flocs de neu damunt d’unes torres de nyigui-nyogui que s’han doblegat com si fossin de mantega. En una època en què depenem de l’electricitat per a quasi totes les nostres activitats diàries, siguin laborals o particulars, sense electricitat tots els negocis queden aturats però també moltes cases en què s’han instal·lat vitroceràmiques resulta impossible cuinar.

El client d’una companyia elèctrica té l’obligació de pagar la factura però la companyia subministradora també té l’obligació de donar un bon servei, i aquí és on el contracte falla ja que Endesa no destaca per donar un servei gaire decent. A les grans empreses només els interessa fer diners encara que sigui passant pel damunt de qui sigui, especialment quan el negoci funciona en règim de monopoli – perquè la liberalització de la que tant parlen alguns en aquest cas no existeix - com és el cas d’Endesa. El client no pot canviar de companyia elèctrica. Aquests abusos de les companyies elèctriques als consumidors es fan amb la connivència de l’Estat que no acostuma a castigar a aquestes companyies amb multes quan no donen el servei contractat, no les fiscalitza apropiadament, i d’altres poders que davant d’aquestes companyies es mostren servicials rebaixant les multes o anul·lant-les, si, em refereixo als Tribunals, sense manies quan es tracta de castigar als humils i pusil·lànime quan es tracta de posar en els seu lloc a les grans corporacions. Endesa no vol assumir la seva responsabilitat per la caiguda de les seves torres de nyigui-nyogui com tampoc la va voler assumir quan va explotar la central de Pi i Margall. Endesa i REE – uns altres barruts – ja van dedicar-se a donar-se les culpes mútuament, ara han fet el mateix. Mentrestant són els ciutadans de les comarques gironines i molts negocis els que es veuen afectats. Algú hauria de pagar els perjudicis causats.