BUSCANT RAONS

JUDICI CONTRA EL CATALÀ

JA N’HI HA PROU

——– Missatge original ——–

Assumpte: JUDICI CONTRA EL CATALÀ

Data: Fri, 19 Feb 2010 13:13:17 -0500

De:

A:

M’HAN ENVIAT AQUEST MISSATGE. EM SEMBLA PROU GROS PERQUÈ HO FEM CÓRRER I, SI ES POT AJUDAR LA PERSONA QUE HO SIGNA, MOLT MILLOR. GRÀCIES A TOTHOM.

JUDICI CONTRA EL CATALÀ

El passat 3 de setembre al matí jo, Àngels Monera, i la meva família vam perdre un vol a l’aeroport de Girona en direcció a l’Alguer. El motiu és que vam gosar adreçar-nos als guàrdies civils en català.

La seva actitud prepotent i de menyspreu cap a la llengua i la nostra insistència en que teníem el dret d’usar-la, va suposar la meva retenció a les dependències de la Guardia Civil dins l’aeroport.

Allà, a més de constatar que a l’aeroport de Girona es deu poder parlar qualsevol llengua menys la nostra, vaig ser interrogada sobre geografia i filologia política, -Reconoce Vd. que Gerona està en España?-, -Reconoce Vd. que el español és la lengua oficial de España?- i quan finalment em van deixar anar, sense que hagués signat res ni m’haguessin informat en cap moment que em denunciarien, el vol estava tancat i ens vam quedar a terra.

Vam haver de passar tot el dia a l’aeroport, comprar nous passatges a una destinació molt allunyada de l’Alguer, la ciutat de Càller, a l’altre punta de Sardenya, pagar una nit d’hotel -vam arribar a les 11 de la nit-, i llogar un cotxe per desplaçar-nos a l’Alguer, on teníem reservada una habitació que també vam haver de pagar.

En tornar a casa, vam denunciar-ho a alguns mitjans i a la Secretaria de Política Lingüística. Potser com a resposta a això, he rebut una citació com a acusada en un judici que tindrà lloc dilluns que ve a Santa Coloma de Farners. Es tracta d’un judici de faltes per “desordenes públicos”.

Lloc: Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 3

Ctra. Sant Hilari, s/n Sta. Coloma de Farners

Data: 22 de Febrer del 2009 a les 10:45 hores

Us agrairem que feu difusió d’aquest cas per ajudar a que situacions com aquesta, per desgràcia encara massa freqüents, deixin de produir-se.

¡AIXÒ NO POT SER!

Gràcies per endavant, Àngels Monera

 

Suficiente

 

 

——– Original Message ——–

Asunto: CONTRA O JULGAMENTO DO CATALÁN

Data: Fri, 19 Feb 2010 13:13:17 -0500

De:

Para:

Alguén me enviou esta mensaxe. Parece MS Mail & Gros POR QUE NON, se pode axudar a persoa que asina o CO, moito mellor. Grazas a todos.

CONTRA O JULGAMENTO DO CATALÁN

O 3 de setembro eu na parte da mañá, Angels Monera, a miña familia e nós perdemos un voo para o aeroporto de Girona para Alghero. A razón é que nós ousamos ir en catalán Gardas Civís.

A súa actitude arrogante e de desprezo pola lingua e da nosa insistencia en que tiña o dereito de usalo, eu quería dicir a ocupar as funcións da Garda Civil no aeroporto.

Alí, ademais observou que o aeroporto de Xirona é debido falar calquera lingua dentro da nosa propia, fun preguntar sobre a xeografía política e filoloxía, recoñece-VD. Girona, en España que é isto? -,-VD recoñece. O español é a primeira lingua oficial de España? - E cando finalmente foi lanzado, non tiña asinado nada, ou eu tería que me informou de que en calquera momento, denunciar, o voo estaba pechado e estivemos no chan.

Tivemos que pasar o día todo no aeroporto, mercar billetes de novo no destino lonxe de Alghero, Cagliari, Sardeña, na outra extrema, un pay-hotel noite chegamos a 11 noite, e alugar un coche para moverse en Alghero, onde tiñan reservado un cuarto que tamén temos que pagar.

Ao volver a casa, podemos condena-lo en algúns medios de comunicación e da Secretaría de Política Lingüística.Talvez como unha resposta, recibín unha intimación dun réu nun xuízo que terá lugar o vindeiro luns en Collbató. Este é un xuízo de delitos de “desordes públicas”.

Lugar: Tribunal de primeira instancia e Instrución n º. 3

Ctra. Sant Hilari, s / n Sta Coloma de Farnés

Data: 22 de Febreiro de 2009 ás 10:45

Grazas a vostede estender o caso para axudar a situacións como esta, sentímolo, aínda moi frecuente, deixará de ocorrer.

¡Isto non pode ser!

Grazas anticipadamente, Angels Monera

 

 

YA BASTA

——– Mensaje original ——–

Asunto: JUICIO CONTRA EL CATALÁN

Fecha: Fri, 19 Feb 2010 13:13:17 -0500

De:

A:

ME HAN ENVIADO ESTE MENSAJE. Me parece bastante GROS PORQUE LO HACEMOS CORRER Y, SI SE PUEDE AYUDAR LA PERSONA QUE LO FIRMA, MUCHO MEJOR.GRACIAS A TODOS.

JUICIO CONTRA EL CATALÁN

El pasado 3 de septiembre por la mañana yo, Àngels Monera, y mi familia perdimos un vuelo en el aeropuerto de Girona en dirección a l’Alguer. El motivo es que hicimos atrevió a dirigirse a los guardias civiles en catalán.

Su actitud prepotente y de desprecio hacia la lengua y nuestra insistencia en que teníamos el derecho de usarla, supuso mi retención en las dependencias de la Guardia Civil en el aeropuerto.

Allí, además de constatar que en el aeropuerto de Girona se debe poder hablar cualquier lengua menos la nuestra, fui interrogada sobre geografía y filología política,-Reconoce Vd.. que Gerona está en España? -,-Reconoce Vd.. que el español es la lengua oficial de España? - y cuando finalmente me dejaron ir, sin que hubiera firmado nada ni me hubieran informado en ningún momento que me denunciarían, el vuelo estaba cerrado y nos quedamos en tierra.

Tuvimos que pasar todo el día en el aeropuerto, comprar nuevos pasajes a un destino muy alejada de Alghero, la ciudad de Cagliari, en la otra punta de Cerdeña, pagar una noche de hotel-llegamos a las 11 de la noche-, y alquilar un coche para desplazarnos a Alguer, donde teníamos reservada una habitación que también tuvimos que pagar.

Al volver a casa, denunciamos a algunos medios ya la Secretaría de Política Lingüística.Quizás como respuesta a esto, he recibido una citación como acusada en un juicio que tendrá lugar el próximo lunes en Santa Coloma de Farners. Se trata de un juicio de faltas por “desordenes públicos”.

Lugar: Juzgado de Primera Instancia e Instrucción núm. 3

Ctra. Sant Hilari, s / n Sta. Coloma de Farners

Fecha: 22 de Febrero del 2009 a las 10:45 horas

Os agradecemos que hagáis difusión de este caso para ayudar a que situaciones como ésta, por desgracia todavía demasiado frecuentes, dejen de producirse.

¡ESTO NO PUEDE SER!

Gracias de antemano, Àngels Monera

 

 

Enough

——– Original Message ——–

Subject: TRIAL AGAINST THE CATALAN

Date: Fri, 19 Feb 2010 13:13:17 -0500

From:

To:

Someone sent me this message. It seems MS Mail & GROS WHY WE DO, IF YOU CAN HELP THE PERSON WHO SIGNS CO, much better. THANKS TO EVERYONE.

TRIAL AGAINST THE CATALAN

On September 3 I in the morning, Angels Monera, my family and we missed a flight to Girona airport towards Alghero. The reason is that we dared ourselves to go in Catalan Civil Guards.

His arrogant attitude and contempt for the language and our insistence that we had the right to use it, I meant to hold the offices of the Civil Guard in the airport.

There, in addition noted that the Girona airport is due to speak any language within our own, I was questioned on political geography and philology, RECOGNIZES-Vd. Girona in Spain is that? -,-Vd RECOGNIZES.Spanish is the official first language of Spain? - and when I finally was released, it had not signed anything or I would have informed me that at any time denounce, the flight was closed and we stayed on the ground.

We had to spend all day at the airport, buy new tickets to a destination far from Alghero, Cagliari, Sardinia on the other end, a pay-night hotel we arrived at 11night-and hire a car to move about in Alghero, where we had reserved a room that we also have to pay.

Upon returning home, we condemn it in some media and the Secretariat of Linguistic Policy.Perhaps as a response, I received a summons as a defendant in a trial that will take place next Monday in Santa Coloma de Farnés. This is a trial of offenses for “public disorders”.

Place: Court of First Instance and Instruction no. 3

Ctra. Sant Hilari, s / n Sta. Coloma de Farnés

Date: 22 February 2009 at 10:45 pm

We appreciate you spreading this case to help situations like this unfortunately still too frequent, cease to occur.

¡That can not be!

Thanks in advance, Angels Monera

 

Genug

——– Original Message ——–

Betrifft: Prozess gegen die CATALAN

Date: Fri, 19 Feb 2010 13:13:17 -0500

Von:

To:

Jemand hat mir diese Nachricht. Es scheint, MS Mail & GROS WARUM WIR TUN, WENN SIE HELFEN KÖNNEN DIE PERSON, DIE ZEICHEN CO, viel besser.Vielen Dank an alle.

Prozess gegen die CATALAN

Am 3. September ich am Morgen, Engel Monera, meine Familie und verpassten wir einen Flug nach Girona Flughafen nach Alghero. Der Grund dafür ist, dass wir uns gewagt, auf Katalanisch Guardia Civil zu gehen.

Seine Arroganz und Verachtung für die Sprache und das Beharren darauf, dass wir das Recht hatte, es zu benutzen, ich wollte zu den Büros der Guardia Civil am Flughafen halten.

Es gibt darüber hinaus festgestellt, dass der Flughafen Girona zurückzuführen ist, jede beliebige Sprache in unseren eigenen zu sprechen, war ich auf politische Geographie und Philologie, ERKENNT-Vd in Frage gestellt. Girona in Spanien ist das? -,-Vd erkennt. Spanisch ist die offizielle Sprache des ersten Spanien? - Und wenn ich endlich entlassen wurde, hatte es nicht unterzeichnet nichts und ich würde mich informiert haben, dass jederzeit kündigen, der Flug war geschlossen und wir blieben auf dem Boden.

Wir mussten den ganzen Tag auf dem Flughafen, neue Tickets kaufen, um ein Ziel weit von Alghero, Cagliari, Sardinien am anderen Ende, ein Pay-Nacht im Hotel kamen wir um 11 Nacht-und ein Auto mieten, um über in Alghero zu ziehen, wo wir hatten ein Zimmer, das wir auch bezahlen müssen vorbehalten.

Nach seiner Rückkehr nach Hause, wir verurteilen sie in einigen Medien und das Sekretariat der Sprachenpolitik.Vielleicht als Antwort erhielt ich eine Vorladung als Beklagte in einem Prozess, der Platz am kommenden Montag nehmen in Santa Coloma de Farnés wird. Dies ist eine Testversion von Straftaten für “öffentliche Störungen”.

Ort: Gericht erster Instanz und Instruction-Nr. 3

Ctra. Sant Hilari, s / n Sta. Coloma de Farnés

Datum: 22. Februar 2009 am 1045: Nachmittag

Wir bedanken uns für Sie verbreiten diesem Fall auf Situationen wie diese helfen leider immer noch zu häufig, nicht mehr auftreten.

¡Das kann nicht sein!

Vielen Dank im Voraus, Engel Monera

Judici al llibreter nazi Pedro Varela

El dirigent nazi Pedro Varela, propietari de la llibreria Europa on es ven tota mena de llibres relacionats amb el nazisme s’enfronta a quatre anys de presó en un judici en el qual se l’acusa de difondre idees que justifiquen el genocidi, incitar l’odi i la discriminació racial i vendre llibres d’ideologia feixista.

Amb frases com “com volen que ho justifiqui si el que està en discussió és l’existència de sis milions de pastilles de sabó?”. Aquest personatge qualifica nomena això als sis milions de víctimes jueves dels camps d’extermini nazis. Varela s’escuda en la doctrina del Tribunal Constitucional – ja sabem quines idees defensen en aquest tribunal – que no considera delicte negar l’existència del genocidi. Doncs en el codi penal espanyol si que es considerat un delicte però ja sabem que a Espanya la ultradreta té butlla i llibertat per cometre delictes. Varela es considera un llibreter que dóna a la gent el que demana però diria que si algú busca la declaració universal dels drets humans no la trobarà en la llibreria d’aquest personatge.

Annex: En aquest punt vull afegir que l’única persona condemnada pel delicte de negació del genocidi ha sigut ell, que després el Tribunal Constitucional anulés la sentència no en tinc ni idea, però ell ha sigut condemnat per aquest delicte en el qual reincideix contínuament. El fet és que segons el codi penal la negació de l’holocaust és delicte, així com la difusió de les idees que neguin o justifiquin aquests fets, i els llibres que Varela ven en la seva llibreria i les idees que el defensa van en aquesta línia.

2.4.3 Apologia del genocidi i negació de l’holocaust

Es tracta d’un delicte que només s’ha aplicat una vegada a Espanya, i no per Internet, sinó davant el propietari d’una llibreria que divulgava llibres que justificaven el nacionalsocialisme. El delicte consisteix a justificar actes de genocidi o negar l’holocaust:

Article 607.

Els que, amb propòsit de destruir total o parcialment a un grup nacional, ètnic, racial o religiós, perpetraren algun dels actes següents, seran castigats: 1. Amb la pena de presó de quinze a vint anys, si matessin a algun dels seus membres.

Si concorren en el fet dues o més circumstàncies agreujants, s’imposarà la pena superior en grau.

Amb la presó de quinze a vint anys, si agredissin sexualment algun dels seus membres o produïssin alguna de les lesions previstes en l’article 149.

Amb la presó de vuit a quinze anys, si sotmetessin al grup o a qualsevol dels seus individus a condicions d’existència que posin en perill la seva vida o pertorbin greument la seva salut, o quan els produeixin algunes de les lesions previstes en l’article 150.

Amb la mateixa pena, si portessin a terme desplaçaments forçosos del grup o els seus membres, adoptar qualsevol mesura que tendeixi a impedir el seu gènere de vida o reproducció, o bé traslladessin per la força individus d’un grup a un altre.

Amb la de presó de quatre a vuit anys, si produïssin qualsevol altra lesió diferent de les assenyalades en els números 2. i 3. d’aquest apartat.

2. La difusió per qualsevol mitjà d’idees o doctrines que neguin o justifiquin els delictes tipificats en l’apartat anterior d’aquest article, o pretenguin la rehabilitació de règims o institucions que emparin pràctiques generadores d’aquests, es castigarà amb la pena de presó d’un a dos anys.

Zapatero i la sentència de l’Estatut

Començarem pel començament. Ja sé que tota aquesta història es coneguda però val més explicar breument l’assumpte per si de cas. El 30 de setembre de 2005 el Parlament de Catalunya va aprovar el segon text estatutari des de la restauració de les institucions catalanes després dels 40 anys de dictadura franquista. Aquest nou text va ser aprovat pel Parlament amb el 90% dels vots a favor, és a dir, 120 a favor (PSC, CIU, ERC i ICV) i 15 en contra (PP). En compliment de la legislació espanyola el text va ser presentat per ser discutit per les Corts espanyoles. El PP va intentar impedir-ho però no se’n van sortir, i no sé fins a quin punt no van ser ells els qui van incórrer en alguna il·legalitat ja que el recurs previ d’inconstitucionalitat no existeix, i ells van voler impedir la discussió del text. Per no parlar de la recollida de signatures, un acte que també incorria en una clara il·legalitat. Cal dir, a més, que algunes de les signatures eren falses ja que aquesta recollida de signatures va patir el sabotatge de molta gent que va signar posant noms falsos. El text va ser discutit en comissió parlamentària, li van passar el ribot, això ja sabíem que passaria. Mentrestant el PP veient que no aconseguia imposar el seu parer mobilitzava les seves hordes i les feia manifesar-se en contra. Tot i així les Corts espanyoles van aprovar un text retallat. Entremig va sortir la proclama pseudocolpista del general Mena, que des del PP no van tenir problemes a aplaudir. El text va aprovar-se finalment, com ja he dit, i va ser votat en referèndum com obliga la llei, el PP mentrestant va voler impedir aquest referèndum legal alhora que ells intentaven organitzar un d’il·legal. L’Estatut va ser aprovat en referèndum pel 74,9% dels ciutadans. El PP va intentar al·legar que donada la baixa participació el referèndum no tenia validesa. Només els Estatuts d’autonomia de Catalunya i Andalusia han sigut votats en referèndum, els altres no consulten a la seva ciutadania. El referèndum de l’Estatut andalús va tenir una participació menor que el de Catalunya i un percentatge de vots favorables menors i molts dels articles que el PP ha recorregut en el de Catalunya el mateix PP els va acceptar en el d’Andalusia. Van presentar el recurs contra l’Estatut de Catalunya l’any 2006, ara ja fa tres anys i escaig. Cal afegir que aquesta llei orgànica que tots anomenem Estatut de Catalunya ha sigut sancionada pel cap de l’Estat. Per tant, l’Estatut ha acomplert tots els tràmits legals que marquen les normes.

El Tribunal Constitucional fa tres anys i escaig que discuteix sobre l’Estatut de Catalunya Un dels seus membres està mort, un altre està malalt, dos estan recusats i quatre tenen el seu mandat acabat ja fa molt de temps. Si ja és greu que una llei aprovada per tres cambres legislatives, els ciutadans de Catalunya i fins i tot el cap de l’Estat sigui recorreguda, més greu és encara que un tribunal sense cap legitimitat pugui grapejar-lo obscenament a petició d’un partit que en totes les votacions va quedar en minoria i que en una falta de respecte cap al poble de Catalunya pretén tombar-lo mentre ha copiat articles d’aquest mateix Estatut.

José Luís Rodríguez Zapatero: “La sentència no marcarà un abans i un després sobre l’Estatut de Catalunya, el que si espero és que sigui una gran sentència”.

S’equivoca Zapatero, si hi ha sentència si que hi haurà un abans i un després, no serà una gran sentència ja que aquells que l’han de dictar no tenen cap legitimitat. L’única cosa honesta que a hores d’ara li queda als membres del Tribunal Constitucional apart de dimitir, és inhibir-se.

A Catalunya una sentència que no acati la decisió dels ciutadans catalans hauria de tenir una resposta clara. Sortir al carrer queda molt bé però quan ens hem manifestat anteriorment en assumptes com els de les infraestructures a Madrid no han sabut llegir el missatge. Una possibilitat seria votar massivament opcions independentistes, que els partits espanyolistes rebin una bona patacada, molt especialment el PP però també el PSC per no haver sigut capaç de defensar davant del PSOE els interessos de Catalunya. No ens serveix de res tenir ministres catalans si quan arriba l’hora de fer alguna cosa per Catalunya callen i acoten el cap.

A hores d’ara l’única sentència emesa pel Tribunal Constitucional bona seria que aquest tribunal declarés que ells no tenen cap legitimitat per grapejar un text que han aprovat tres cambres legislatives, el poble de Catalunya i el cap de l’Estat, i amb un annex on tiressin de les orelles als (ir)responsables que van presentar els recursos.

Vídeo: ZAPATERO I LA SENTÈNCIA DE L’ESTATUT

Condemnats dos periodistes de la SER

Daniel Anido (director de la SER) y Rodolfo Irago (director d’informatius de la SER) han sigut condemnats pel Jutjat de lo Penal no. 16 de Madrid a un any i nou mesos de presó pel delicte de revelació de secrets. Durant aquest període queden inhabilitats per exercir la seva professió.

Els fets pels quals han sigut condemnats van succeir el juny de l’any 2003 quan la WEB de la SER va informar de les irregularitats que s’estaven produint a Villaviciosa de Odón. Els periodistes de la SER van difondre unes cartes de la presidenta local del PP de Villaviciosa, Pilar Martínez, que instava a Ricardo Romero de Tejada a garantir unes eleccions internes sense irregularitats. Pilar Martínez denunciava en aquestes cartes que en el PP de Villaviciosa d’Odón s’havien produït un centenar de noves filiacions irregulars que podien provocar un tomb en el procés electoral. La SER va informa sobre el nom de molts dels militants implicats en aquesta trampa, molts d’ells vinculats a constructors que posteriorment van fer-se molt famosos arran de la seva relació amb el “Tamayazo” que va portar a Esperanza Aguirre a la Comunitat de Madrid.

És a dir, són condemnats els periodistes que van denunciar les trampes electorals que va fer el PP i no els tramposos.

Les filiacions i empadronaments il·lícits és una pràctica habitual en el PP. Cal recordar el cas d’un poble de Lleida en el que la candidata del PP era una palentina que ni vivia en la localitat, ni en la comarca, ni tan sols a Catalunya, i que va declarar no tenir la intenció de fer-ho. Els fraus, les filiacions i empadronaments il·lícits i totes estes pràctiques haurien de ser perseguides per la Justícia, però en compte d’això es condemna als que les denuncien. En el segle XXI hi ha partits - Partit Popular - que continua realitzant pràctiques pròpies del segle XIX.

Articles relacionats:

Un pueblo de Lleida tendrá una alcaldesa que vive en Palencia (Recull de premsa - El País)

El director y el jefe de Informativos de la SER, condenados por informar (Web Cadena SER)

Romero de Tejada permitió una afiliación masiva e irregular al PP (Web Cadena SER)

JUAN JOSÉ GÜEMES APOYA LA SENTENCIA CONTRA LOS PERIODISTAS DE LA CADENA SER (WEB CADENA SER)

Una fundació del PP va conspirar contra Evo Morales

La Fundación Iberoamérica-Europa dirigida per Pablo Izquierdo – exportaveu d’Aznar – ha sigut imputada per la Fiscalia de Bolívia del delicte de finançament del colpisme per haver promogut un cop d’estat finançant a comandos de mercenaris i també d’intentar assassinar a Evo Morales. Aquests mercenaris estarien realitzant campanyes per desestabilitzar la zona de Santa Cruz i promoure la seva secessió de la resta de Bolívia. Ja és curiós que un partit espanyol com el PP tant contrari a la independència de territoris es dediqui a promoure que part de Bolívia se separi. La Fundación Iberoamérica-Europa relacionada amb el Partit Popular (que es beneficia de contractes amb les CCAA governades pel PP) va destinar diners per a desestabilitzar al govern i va tenir relació amb un intent d’assassinar l’Evo Morales. Segons la Fiscalia la Fundación Iberoamérica-Europa va donar a la Cambra de Comerç de Santa Cruz més de 2 milions de bolivians (250000 euros). La Fundación diu que va destinar els diners a projectes socials. Entre 1999 i l’actualitat la Fundación ha rebut 4.370.477 euros de la Comunitat de Madrid, governada pel PP, què, segons ells, van destinar-se a projectes de cooperació a Bolívia. Aquesta Fundación, que va tenir com a vicepresidenta a Ana Botella, està sota sospita des de 2007 que va manipular factures per no haver de tornar diners de la UE per lluitar contra els efectes de l’huracà Mitch a El Salvador. S’acusa a Pablo Izquierdo d’usar els diners de la Fundación per a gastos particulars (lloguer d’una vivenda de luxe). Ja veiem com el PP dóna exemple a l’hora de gastar els diners públics. Quan Carlos Clemente – imputat en el cas Gürtel – va ser nomenat director general d’immigració de la Comunitat de Madrid les subvencions de la Fundació van augmentar substancialment. Són uns fets molt greus tant individualment com en conjunt. Però a aquesta gent no li cau la cara de vergonya i això ho trobo encara més gran. Un fet així no només ho hauria d’investigar a Fiscalia boliviana, també ho hauria d’investigar la Fiscalia espanyola. Una fundació lligada a un partit polític – Partit Popular – subvencionada de forma generosa pel govern de la CCAA de Madrid governada pel PP – Esperanza Aguirre – finança un cop d’Estat contra el govern bolivià i una conspiració per assassinar el president bolivià Evo Morales.

Vídeo: FUNDACIÓ DEL PP CONSPIRA CONTRA EVO MORALES

Els dotze diaris més importants de Catalunya han publicat un editorial conjunt en defensa de l’Estatut. Es tracta dels següents mitjans: La Vanguardia, El Periódico de Catalunya (edicions en català i en castellà), Avui, El Punt, Diari de Girona, Diari de Tarragona, Segre, La Mañana, Regió 7, El 9 Nou, Diari de Sabadell y Diari de Terrassa. És a dir, dotze mitjans d’ideologies diferents. També s’hi ha adherit Catalunya Ràdio, COM Ràdio, RAC 1, Ràdio 4, El Vigia. A aquesta iniciativa dels mitjans de comunicació s’han anat afegint persones i institucions. Els partits catalans han mostrat el seu acord amb la iniciativa, els espanyols com PP i C’s han mostrat el seu desacord, però ha sigut la caverna mediàtica espanyola la que ha fet declaracions insultants i grolleres que els hi són molt apropiades. Veieu el vídeo amb declaracions d’Ignacio Villa (COPE), Carlos Herrera (Onda Cero) i el pirata Losantos (EsRadio). I El (in)Mundo anuncia que demà publicarà un article dient que “Es imposible decir más falsedades con peor intención”. Bé, per començar res del que diu l’editorial conjunt d’aquests dotze diaris és fals ni té mala intenció, i no és precisament el diari El (in)Mundo un mitjà que pugui donar lliçons sobre ètica periodística com a demostrat en el passat donant recolzament a la teoria conspiratòria del 11-M, si que pot donar lliçons de com publicar falsedats.

Ignacio Villa (COPE): “El que faltava ja, acorralament polític, acorralament social, acorralament mediàtic al Tribunal Constitucional, és possiblement el moment institucional més greu, més complicat des de l’any 77 si exceptuem el cop d’Estat, i aquí ja els dic no anem contra ningú, simplement defensem un model el de l’Espanya actual que ha estat l’èxit de la democràcia espanyola “.

 

La idea d’Espanya que defensa Ignacio Villa no és gaire diferent de la que defensaven els que van donar el cop d’Estat del 23-F, comparar l’Estatut aprovat per una institució democràtica com el Parlament de Catalunya. les Corts espanyoles que també encara que hi hagi senyories – especialment en el PP – que tenen un passat poc democràtic, i el que és l’exercici democràtic del vot – referèndum – amb un cop d’Estat és ofensiu. Si la situació és la que és no és perquè els que defensen l’Estatut ho hagin volgut sinó perquè el PP ha comés un acte que si que pot dir-se antidemocràtic que és recórrer un text aprovat per tres cambres legislatives i pel poble de Catalunya. Tractar d’aconseguir per altres vies allò que no s’ha aconseguit per la via democràtica i seguint les normes com ha fet el PP és el que realment s’assembla a un acte antidemocràtic com el del 23-F. I el senyor Villa i la seva emissora han donat cobertura mediàtica a personatges sinistres com Pío Moa que de terrorista del Grapo ha passat a convertir-se en un dels principals apologistes del molt poc democràtic règim franquista.

Carlos Herrera (Onda Cero): “Sentir-se representatius de la dignitat dels catalans quan els catalans en aquest assumpte de l’Estatut … clarament …. van preferir anar a la platja … és si més no perillós. I després no falta el pal al Partit Popular, aquest aroma etern del Pacte del Tinell, que ja saben vostès tenen sempre la temptació d’abocar alguns seguidista de la política catalana “.

 

 

Aquests dotze diaris representen un ampli ventall ideològic de la societat catalana democràtica, són per tant una representació molt digne del nostre país, a qui representa el senyor Herrera?. És evident que defensant les idees que defensa no representa tots els espanyols, els dotze diaris i les tres emissores que han donat recolzament a aquest editorial si que representen una bona part de la ciutadania catalana i ho fan d’una forma plural, cosa que el senyor Herrera no ho és, ell defensa una idea d’Espanya en la que és evident que la majoria dels catalans no creiem, i dubto que la majoria dels espanyols hi creguin. Potser aquest editorial tingui “aroma del pacte del Tinell” però prefereixo un aroma de Tinell a la pudor que destil·len les paraules del senyor Herrera.

Federico Jiménez Losantos (EsRadio (pirata)): “Un editorial que és una barreja de mentides, d’exageracions, de fabulacions i de desvergonyiment, que ni el publicista més menyspreable del partit més ínfim i radical seria capaç d’enfilar una mentida darrere d’una altra , una controla darrere d’una altra, però quan tots els diaris, avui a Catalunya 12 diaris obliguen a esmorzar als seus lectors cada vegada menys, tots subvencionats, és clar, però són mitjans amics, si no fossin amics estarien morts, ja que alguna cosa està passant, alguna cosa hi ha malalt en aquesta societat “.

 

 

Expert en mentides, difamacions i calúmnies és Losantos, i sembla si ens fixem en l’última frase que li hagi escrit el text Aznar.. En aquest text sembla que s’estigui descrivint a ell mateix. Cal recordar que Losantos ha tingut topades fortes amb els dos principals diaris barcelonins – La Vanguardia i El Periódico – pels quals sent una profunda animadversió, en una ocasió va demanar a través dels micròfons que tanquessin tots dos diaris. Losantos encara no perdona aquell article d’El Periòdic que exposava totes les seves vergonyes, un article que va posar a Losantos a no res del col·lapse nerviós. Ningú obliga a Catalunya a llegir aquests diaris, cosa que en alguns racons d’Espanya si que podia passar que l’única visió del món exterior que tenien era la que els transmetia Losantos, una visió reaccionària i antidemocràtica. A mi no m’obliga a llegir cap diari ningú, si ho faig és per gust, cosa que no em produeix escoltar al difamador, mentider i feixista que és Losantos.

Federico Jiménez Losantos (EsRadio (pirata)): “Som els jueus dels nazis catalans, que hi ha nazis catalans, són tots progres, senyal que són nazis, quan tothom és igual, quan no hi ha diferències, quan una societat es comporta de forma ovina segons el pastor polític, mal senyal”.

 

El petit radiobisbe de El Tremedal va voler passar per maoista però anys després va tornar a les idees en les que havia sigut educat i que ara defensa. Per tant de nazis en sap molt, ideològicament n’està molt proper. Ell si que pretén erigir-se en pastor - encara que no sé de quina mena d’animal ja que qualificar d’animals als seus seguidors és ofendre als pobres animals - o predicador de l’odi.

L’editorial també ha molestat entre les files conservadores que demanen que no es pressioni al Tribunal Constitucional, no és cap novetat, i des del PP culpen a Rodríguez Zapatero de la situació, situació de la que en realitat són responsables els dirigents del PP quan van presentar el recurs contra l’Estatut. Ara que no pretenguin fer-se els desentesos, ells van crear el problema. Si tant en contra estaven els senyors del PP de les reformes estatutàries perquè van reformar els Estatuts de les CCAA on eren majoria o van donar suport a reformes estatutàries allà on no governaven?. I perquè el PP dóna suport a articles en diversos Estatuts d’autonomia d’altres CCAA que han copiat sense complexos que han recorregut en el de Catalunya?. De tot aquest assumpte n’hi ha responsables clars: els dirigents del Partit Popular i els mitjans que els donen suport mediàtic o els dirigeixen, no nosaltres.

—-

La dignitat de Catalunya

L’opinió del diari s’expressa només als editorials. Els articles exposen posicions personals.

Aquest editorial que publica EL PERIÓDICO en defensa de Catalunya ha estat redactat conjuntament pels 12 diaris les capçaleres dels quals figuren al peu

Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: «Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i Jo vinc a sancionar la llei orgànica següent». Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L’expectació és alta.

L’expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l’evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta Cambra,confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes. Repetim, es tracta d’una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels 12 magistrats que componen el tribunal, només 10 podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d’una espessa maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels 10 jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el Govern i l’oposició sobre la renovació d’un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el «cor de la democràcia». Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l’Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s’ha mostrat a si mateix–, no farem més al·lusió a les causes del retard de la sentència.

Avanç o retrocés

La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l’Estatut, amb la consegüent emanació de símbols nacionals(¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l’articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l’Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d’acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.

No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l’esperit de 1977, que va fer possible la pacífica transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l’Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és sinó el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l’Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores).

Els pactes obliguen

L’alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys 70 transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d’una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els 30 anys més virtuosos de la història d’Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d’arrel romana: Pacta sunt servanda. Allò pactat obliga.

Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb més marge demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que, en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a un obsessiu escrutini per part de l’espanyolisme oficial, i acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.

Som en vigílies d’una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l’assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l’autogovern d’un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l’Estatut és fruit d’un doble pacte polític sotmès a referèndum.

Solidaritat catalana

Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d’una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable.

—-

Publiquen també aquest text La Vanguardia, Avui, El Punt, Diari de Girona, Diari de Tarragona, Segre, La Mañana, Regió 7, El 9 Nou, Diari de Sabadell i Diari de Terrassa.

—-

Vídeo: UDOLS DE LA CAVERNA MEDIÀTICA ESPANYOLA

—-

Los doce periódicos más importantes de Cataluña han publicado un editorial conjunto en defensa del Estatuto. Se trata de los siguientes medios: La Vanguardia, El Periódico de Catalunya (ediciones en catalán y en español), Avui, El Punt, Diari de Girona, Diari de Tarragona, Segre, La Mañana, Regió 7, El 9 Nou, Diari de Sabadell y Diari de Terrassa. Es decir, doce medios de ideologías diferentes. También se ha adherido Catalunya Ràdio, COM Ràdio, RAC 1, Radio 4, El Vigia. A esta iniciativa de los medios de comunicación se han ido añadiendo personas e instituciones. Los partidos catalanes han mostrado su acuerdo con la iniciativa, los españoles como PP y C’s han mostrado su desacuerdo, pero ha sido la caverna mediática española la que ha hecho declaraciones insultantes y groseras que les son muy apropiadas. Ver el vídeo con declaraciones de Ignacio Villa (COPE), Carlos Herrera (Onda Cero) y el pirata Losantos (EsRadio). Y El (in) Mundo anuncia que mañana publicará un artículo diciendo que “Es imposible decir más falsedades con peor intención”. Bueno, para empezar nada de lo que dice el editorial conjunto de estos doce diarios es falso ni tiene mala intención, y no es precisamente el diario El (in) Mundo un medio que pueda dar lecciones sobre ética periodística como demostrado en el pasado dando apoyo a la teoría conspiratoria del 11-M, si que puede dar lecciones de como publicar falsedades.

Ignacio Villa (COPE): “Lo que faltaba ya, acorralamiento político, acorralamiento social, acoso mediático al Tribunal Constitucional, es posiblemente el momento institucional más grave, más complicado desde el año 77 si exceptuamos el golpe de Estado, y aquí ya les digo no vamos contra nadie, simplemente defendemos un modelo el de la España actual que ha sido el éxito de la democracia española “.

La idea de España que defiende Ignacio Villa no es muy diferente de la que defendían los que dieron el golpe de Estado del 23-F, comparar el Estatuto aprobado por una institución democrática como el Parlamento de Cataluña. las Cortes españolas que también aunque haya señorías - especialmente en el PP - que tienen un pasado poco democrático, y lo que es el ejercicio democrático del voto - referéndum - con un golpe de Estado es ofensivo. Si la situación es la que es no es porque los que defienden el Estatuto lo hayan querido sino porque el PP ha cometido un acto que sí que puede decirse antidemocrático que es recorrer un texto aprobado por tres cámaras legislativas y por el pueblo de Cataluña . Tratar de conseguir por otras vías lo que no se ha conseguido por la vía democrática y siguiendo las normas como ha hecho el PP es lo que realmente se parece a un acto antidemocrático como el del 23-F. Y el señor Villa y su emisora han dado cobertura mediática a personajes siniestros como Pío Moa que de terrorista del Grapo ha pasado a convertirse en uno de los principales apologistas de muy poco democrático régimen franquista.

Carlos Herrera (Onda Cero): “Sentirse representativos de la dignidad de los catalanes cuando los catalanes en este asunto del Estatuto … claramente …. prefirieron ir a la playa … es cuando menos peligroso. Y luego no falta el palo al Partido Popular, este aroma eterno del Pacto del Tinell, que ya saben ustedes tienen siempre la tentación de verter algunos seguidista de la política catalana “.

Estos doce diarios representan un amplio abanico ideológico de la sociedad catalana democrática, son por tanto una representación muy digna de nuestro país, al que representa el señor Herrera?. Es evidente que defendiendo las ideas que defiende no representa a todos los españoles, los doce diarios y las tres emisoras que han dado apoyo a este editorial sí que representan una buena parte de la ciudadanía catalana y lo hacen de una forma plural, lo que loseñor Herrera no lo es, él defiende una idea de España en la que es evidente que la mayoría de los catalanes no creemos, y dudo que la mayoría de los españoles se crean. Tal vez este editorial tenga “aroma del pacto del Tinell” pero prefiero un aroma de Tinell en el hedor que destilan las palabras del señor Herrera.

Federico Jiménez Losantos (EsRadio (pirata)): “Un editorial que es una mezcla de mentiras, de exageraciones, de fabulaciones y de descaro, que ni el publicista más despreciable del partido más ínfimo y radical sería capaz de enhebrar una mentira detrás de otra, una controla detrás de otra, pero cuando todos los periódicos, hoy en Cataluña 12 diarios obligan a desayunar a sus lectores cada vez menos, todos subvencionados, claro, pero son medios amigos, si no fueran amigos estarían muertos, ya que algo está pasando, algo está enfermo en esta sociedad “.

Experto en mentiras, difamaciones y calumnias es Losantos, y parece si nos fijamos en la última frase que le haya escrito el texto Aznar .. En este texto parece que se esté describiendo a sí mismo.Cabe recordar que Losantos ha tenido encontronazos fuertes con los dos principales diarios de España - La Vanguardia y El Periódico - por los que siente una profunda animadversión, en una ocasión pidió a través de los micrófonos que cerraran ambos diarios.Losantos aún no perdona aquel artículo de El Periódico que exponía todas sus vergüenzas, un artículo que puso a Losantos en nada del colapso nervioso. Nadie obliga a Cataluña a leer esos periódicos, lo que en algunos rincones de España si que podía ocurrir que la única visión del mundo exterior que tenían era la que les transmitía Losantos, una visión reaccionaria y antidemocrática. A mí no me obliga a leer ningún periódico nadie, si lo hago es por gusto, lo que no me produce escuchar al difamadores, mentiroso y fascista que es Losantos.

Federico Jiménez Losantos (EsRadio (pirata)): “Somos los judíos de los nazis catalanes, que hay nazis catalanes, son todos progres, señal que son nazis, cuando todo el mundo es igual, cuando no hay diferencias, cuando una sociedad se comporta de forma ovina según el pastor político, mala señal “.

El pequeño radiobisbe de El Tremedal quiso pasar por maoísta pero años después volvió a las ideas en las que había sido educado y que ahora defiende. Por tanto nazis sabe mucho, ideológicamente está muy próximo.Él si que pretende erigirse en pastor - aunque no sé de qué tipo de animal ya que calificó de animales a sus seguidores es ofender a los pobres animales - o predicador del odio.

La editorial también ha molestado entre las filas conservadoras que piden que no se presione al Tribunal Constitucional, no es ninguna novedad, y desde el PP culpan a Rodríguez Zapatero de la situación, situación de la que en realidad son responsables los dirigentes del PP cuandopresentaron el recurso contra el Estatut. Ahora que no pretendan hacerse los desentesos, ellos crearon el problema. Si tanto en contra estaban los señores del PP de las reformas estatutarias que reformaron los Estatutos de las CCAA donde eran mayoría o apoyaron reformas estatutarias allí donde no gobernaban?. Y porque el PP apoya artículos en diversos Estatutos de autonomía de otras CCAA que han copiado sin complejos que han recorrido en el de Cataluña?. De todo este asunto hay responsables claros: los dirigentes del Partido Popular y los medios que les dan apoyo mediático o los dirigen, no nosotros.

—-

La dignidad de Catalunya

Alakrana

En el cas de l’Alakrana caldria preguntar de quin costat està cadascú. El vaixell ja ha sigut alliberat i ha pogut arribat a les Seychelles. Enrere queden 40 i escaig dies en els que 36 mariners bascos, gallecs i d’alguna altra nacionalitat van romandre sota el poder d’uns pirates somalis. L’alliberament s’ha produït després del pagament d’un rescat que se situa al voltant dels 2,6 milions d’euros, segons el diari El (in)Mundo aquests diners han servit per pagar casaments i cotxes tot terreny a Somàlia. Dos pirates somalis capturats tres dies després que els pirates s’apoderessin de tonyinaire basc dos pirates van ser capturats per l’Armada espanyola i van ser traslladats a la capital d’Espanya. A la capital espanyola la Justícia va actuar d’una manera estranya, van sotmetre a diverses proves per conèixer l’edat d’un dels pirates i aquest va anar sent declarat major o menor alternament. Ara s’ha sabut que des de fonts properes als pirates aquests tornaran al seu país cap al 15 de gener. I no dubto que la Justícia espanyola farà tots els possibles per fer realitat les paraules dels pirates. El govern no ha donat una imatge gens tranquil·litzadora ja que la tasca d’informar la ciutadania ha anat passant per diverses mans. Deia Groucho Marx que “la intel·ligència militar són termes contradictoris” i això va demostrar-se quan ara hem sabut que la intel·ligència militar espanyola lluny d’informar correctament va desinformar. Poca cosa es pot fer o difícilment podien intervenir si els serveis d’intel·ligència militar han demostrat que les seves dades estaven molt equivocades. Pensaven que els pirates havien traslladat a tres dels mariners del tonyinaire a terra ferma, ara sabem que no era així però els “intel·ligents” van informar que així era. Ara la fiscalia de l’Estat vol empaperar a qui hagi pagat el rescat i a tots els que hagin intervingut. Sorprenentment no interessa a la Fiscalia empaperar els pirates que tenen sota arrest. Mentre El (in)Mundo “informava” que el rescat acabat de pagar ja havia sigut repartit entre els pirates i que aquests s’havien dedicat a casar-se i a comprar-se cotxes tot terreny l’ABC diu que “l’Audiència (Nacional) avalà l’edat del pirata “Willy” amb la radiografia d’un altre”. En un mitjà tan catòlic com l’ABC no podia faltar que parlessin del fet que els pirates van llençar la Verge del Carme, patrona dels mariners, per la borda i que advertissin que uns altres pirates els haguessin mort per portar aquesta imatge. El PP també ha volgut aprofitar aquest assumpte, el de l’Alakrana, com a nou argument amb el qual arrencar vots al PSOE, durant el període més fotut del segrest van tenir la decència de callar encara que advertint que tornarien a carregar contra el govern, i així ha sigut, alliberats els mariners de l’Alakrana el PP torna a l’atac. Tot aquest tema del segrest de l’Alakrana no només ha sigut un despropòsit sinó que semblava que hi havia una competició entre tots a veure que aconseguia fer el despropòsit més gros. Per sort els mariners del tonyinaire ja estan lliures. Jo proposo que fiquem en un vaixell al govern espanyol (PSOE), l’oposició (PP), els “militars intel·ligents” que no sabien que passava amb els mariners, alguns jutges que fan mans i mànigues per no haver de jutjar a uns delinqüents capturats i alguns directors de diari que han volgut embolicar la troca, i enviar-los a les costes de Somàlia de regal per als pirates acompanyats pel pirata d’edat indefinida.

El Suprem avala el SITEL i al PP no li agrada

Recordareu que fa uns dies els dirigents pepers van posar-se fets uns energumens acusant al govern d’usar el SITEL per espiar al PP. Que va haver-hi un encreuament de retrets entre PSOE i PP per aquest assumpte. El PP va criticar que el govern usés el SITEL per espiar-los a ells però el govern va mostrar els contractes que demostraven que el SITEL va ser adquirit durant el govern Aznar i aprovat amb la firma de Mariano Rajoy i María Dolores de Cospedal.

El Tribunal Suprem va donar la raó al govern sobre la legalitat de l’ús del SITEL però ara el PP es despenja dient que el Tribunal Suprem no té autoritat per donar legalitat a l’ús del SITEL que això s’ha de fer mitjançant una llei orgànica.

És a dir que si un tribunal es favorable al PP allò que digui és bo, si fot enlaire les tesis peperes el tribunal en qüestió és dolent. Ho he resumit d’una manera simplista però sembla que aquesta és la tesi del PP.

Siguem inconstitucionals, siguem catalans

Segons el Partit Popular, el Defensor del Poble Espanyol i el Tribunal Constitucional sóc un ciutadà inconstitucional que parla una llengua inconstitucional i que viu en un país inconstitucional, és a dir, que sóc un català que parla català i viu a Catalunya. El que no m’agrada és que un partit (Popular) que té les mateixes idees que aquells que van bombardejar la meva ciutat fa setanta anys em negui el dret i el fet de ser el que sóc com va fer aquell general baixet tan admirat per ells, que hi hagi un Defensor del Poble espanyol que em negui el dret a fer servir la meva llengua en el meu propi país o que pel fet de parlar-la em converteixi en ciutadà de segona en aquest que és el meu país, o que el TC decideixi que el nostre vot no val una merda i que ha d’imposar la voluntat d’un partit aliè al meu país i de la minoria botiflera que aquí li dóna recolzament a la voluntat de la majoria dels ciutadans que van exercir el seu dret al vot ja fa més de tres anys. No era el millor Estatut però si que potser en aquelles circumstàncies era el menys dolent dels Estatuts possibles. Vam seguir les seves normes però els tafurs del Manzanares ara diuen que aquelles normes no valen perquè ells van perdre. Alguna cosa li falla a la democràcia espanyola si continua volent fer el mateix que Felip V, Isabel II, Primo de Rivera i Franco, ells també van fer de la nostra llengua una llengua il·legal, ara simplement la declaren inconstitucional, però tant és el nom si el resultat és aconseguir el mateix que ells, i tant és quines són les formes si el propòsit final és el mateix. Signat: Un català inconstitucional.

PD: Que gent que fa manifestacions mostrant símbols preconstitucionals ens declari a nosaltres inconstitucionals fa pudor a podrit.

S’ha acabat el segrest de l’Alakrana