Tots som presumptes delinqüents mentre no es demostri que som ciutadans respectables

Bombers catalans a França confosos amb terroristes

“Es busca…”

Un dels elements típics dels westerns és el cartell “es busca” amb un retrat de dubtosa semblança amb el delinqüent buscat i en el qual s’ofereix una recompensa “viu o mort”. Aquesta pràctica encara existeix i si entrem al web de l’FBI tenen una secció dels més buscats pels quals s’ofereix una recompensa. Entre els “il·lustres” personatges i “líder” d’aquesta llista hi ha Osama Bin Laden, pel qual s’ofereix 25 milions de dòlars. Recordareu que no fa gaire va publicar-se un cartell amb la imatge que els “experts” en aquests assumptes van publicar la imatge que segons ell tindria actualment el terrorista més buscat i aquest era idèntic a Llamazares, el polític i diputat d’IU.

Amb aquestes fotos…

A Espanya aeroports, estacions de ferrocarrils, comisaries i altres edificis oficials exposen cartells dels terroristes més buscats a Espanya amb uns rostres què, diguem-ho clarament, poden ser de qualsevol. Compareu la foto del vostre DNI o carnet de conduir amb aquests cartells i com tingueu un mal dia us acabareu denunciant a vosaltres mateixos. No sé, perquè les fotos de carnet ens converteixen a tots en presumptes delinqüents. Deu ser la lent de la càmera.

Zel policial i mà dura judicial

Fa uns dies a França la policia d’aquell país va intentar identificar a uns delinqüents i la cosa va acabar a trets, un dels delinqüents va ser detingut però va morir un policia. La resta de delinqüents van poder fugir, després va saber-se que era un comando d’ETA. Les autoritats solen prendres més seriosament la captura d’un delinqüent quan la víctima és un agent de policia. El president Sarkoszy va anunciar un enduriment de les penes per a qui mati a un policia, 30 anys. Com ja he dit altres vegades no considero recomanable modificar el codi penal per endurir-lo quan acaba de produir-se una cosa així, i crec, ho repeteixo, que no serveix de res endurir les penes en el llibre i que quan arribi el moment d’aplicar-les el jutge decideixi sentenciar de forma amable. També s’ha demanat a la població que ajudi.

Un vídeo converteix en terroristes a cinc bombers catalans

Els cartells de “es busca” poden tenir altres formes, per exemple un vídeo. Un policia retirat va sospitar d’un grup d’homes que estaven comprant en un Carrefour de la mateixa zona on va produir-se el tiroteig entre la policia francesa i els etarres i va alertar les autoritats que van demanar les cintes de vídeo. En el vídeo es veia 5 homes en la “sospitosa actitud” de comprar en un Carrefour. Les autoritats van emetre el vídeo, també es va emetre a Espanya, les competents autoritats policials espanyoles i franceses van identificar a aquests cinc homes com presumptes terroristes d’ETA. Així es va passar a França i a Espanya. Les imatges han aparegut en tots els informatius i va servir per a què les famílies d’aquests homes els avissessin que la policia els buscava acusant-los de ser presumptes etarres van decidir presentar-se i identificar-se, d’aquesta manera han pogut tornar a Catalunya gràcies a les gestions que s’han fet des de la delegació de la Generalitat de Catalunya a París.

Aquests cinc homes que per un zel excessiu seguit d’una ficada de pota de les autoritats policials franceses i espanyoles van ser assenyalats erròniament com a presumptes membres d’ETA eren en realitat tres bombers de la Generalitat de Catalunya i dos bombers de Barcelona que estaven a França per realitzar un curs d’escalada. A Fontainebleau.

Incís 1: Si algú volia saber per a què serveixen les delegacions de la Generalitat en altres països – conegudes extraoficialment com “ambaixades catalanes” – ara ja ho sabeu, és molt probable que si de l’ambaixada espanyola a França hagués depés aquest assumpte encara estarien allà morts de fastig.

Incís 2: S’ha procurat que el retorn dels cinc bombers no es convertís en un circ mediàtic com el govern espanyol va fer amb el retorn de la cooperant catalana alliberada fa uns dies.

Todos somos presuntos delincuentes mientras no se demuestre que somos ciudadanos respetables

Bomberos catalanes en Francia confundidos con terroristas

“Se busca …”

Uno de los elementos típicos de los westerns es el cartel “se busca” con un retrato de dudosa parecido con el delincuente buscado y en el que se ofrece una recompensa “vivo o muerto”.Esta práctica todavía existe y si entramos en la web del FBI tienen una sección de los más buscados por los cuales se ofrece una recompensa. Entre los “ilustres” personajes y “líder” de esta lista es Osama Bin Laden, por el que se ofrece 25 millones de dólares. Recordaréis que hace poco se publicó un cartel con la imagen que los “expertos” en estos asuntos publicaron la imagen que según él tendría actualmente el terrorista más buscado y éste era idéntico a Llamazares, el político y diputado de IU.

Con estas fotos …

En España aeropuertos, estaciones de ferrocarriles, comisaria y otros edificios oficiales exponen carteles de los terroristas más buscados en España con unos rostros que, digámoslo claramente, pueden ser de cualquiera. Compare la foto de su DNI o carné de conducir con estos carteles y como tenga un mal día te acabará denunciando a vosotros mismos. No sé, porque las fotos de carnet nos convierten a todos en presuntos delincuentes. Debe ser la lente de la cámara.

Celo policial y mano dura judicial

Hace unos días en Francia la policía de ese país intentó identificar a unos delincuentes y la cosa acabó a tiros, uno de los delincuentes fue detenido, pero murió un policía. El resto de delincuentes pudieron huir, después supo que era un comando de ETA. Las autoridades suelen tomarse más en serio la captura de un delincuente cuando la víctima es un agente de policía.El presidente Sarkoszy anunció un endurecimiento de las penas para quien mate a un policía, 30 años. Como ya he dicho otras veces no considero recomendable modificar el código penal para endurecer cuando acaba de producirse algo así, y creo, repito, que no sirve de nada endurecer las penas en el libro y que cuando llegue el momento de aplicarlas el juez decida sentenció de forma amable. También se ha pedido a la población que ayude.

Un vídeo convierte en terroristas a cinco bomberos catalanes

Los carteles de “se busca” pueden tener otras formas, por ejemplo un vídeo. Un policía retirado sospechó de un grupo de hombres que estaban comprando en un Carrefour de la misma zona donde se produjo el tiroteo entre la policía francesa y los etarras y alertó a las autoridades que pidieron las cintas de vídeo. En el vídeo se veía 5 hombres en la “sospechosa actitud” de comprar en un Carrefour. Las autoridades emitieron el vídeo, también se emitió en España, las competentes autoridades policiales españolas y francesas identificaron a estos cinco hombres como presuntos terroristas de ETA. Así se pasó en Francia y en España.Las imágenes han aparecido en todos los informativos y sirvió para que las familias de estos hombres los avisasen que la policía los buscaba acusándolos de ser presuntos etarras decidieron presentarse e identificarse, de esta manera han podido volver a Cataluña gracias a las gestiones que se han hecho desde la delegación de la Generalitat de Cataluña en París.

Estos cinco hombres que por un celo excesivo seguido de una metedura de pata de las autoridades policiales francesas y españolas fueron señalados erróneamente como presuntos miembros de ETA eran en realidad tres bomberos de la Generalitat de Cataluña y dos bomberos de Barcelona que estaban en Francia para realizar un curso de escalada. En Fontainebleau.

Inciso 1: Si alguien quería saber para qué sirven las delegaciones de la Generalitat en otros países - conocidas extraoficialmente como “embajadas catalanas” - ahora ya lo sabéis, es muy probable que si la embajada española en Francia hubiera dependido este asunto aún estarían allí muertos de aburrimiento.

Inciso 2: Se ha procurado que el regreso de los cinco bomberos no se convirtiera en un circo mediático como el gobierno español hizo con el retorno de la cooperante catalana liberada hace unos días.

AlQaeda s’infiltra a Gaza

Als palestins ja només els faltava que AlQaeda comencés a actuar també a Palestina com si no tinguessin prou amb Hamas i d’altres grups islamistes que es dediquen a llençar míssils contra territori israelià des de Gaza o les activitats d’Hesbol·là des del Líban i la resposta sempre dura de l’Estat d’Israel. Per si no tenien prous problemes ara s’hi afegeix AlQaeda. Ja fa temps que alguns analistes temien que AlQaeda s’infiltrés a la zona, com si amb Hamas des de Gaza i Hizbulah des del Líban, amb l’inestimable col·laboració d’Iran i Síria, com si amb aquests tirant benzina al foc no hi hagués prou, ara apareix AlQaeda a la zona. Un grup salafista lligat a AlQaeda, la Brigada Ansar al Sunna (els fidels del sunnisme) va reivindicar el llançament d’un coet Jayber que va matà un colon jueu de la ciutat israeliana d’Ashkelon segons van dir els terroristes d’AlQaeda però sembla que el mort era un treballador de nacionalitat tailandesa resident en el kibbutz Netiv Ha’assera.

Article: Gaza: grupo allegado a Al Qaida reivindica disparo de cohete contra Israel - AFP

AlQaeda se infiltra en Gaza

A los palestinos ya sólo faltaba que AlQaeda empezara a actuar también en Palestina como si no tuvieran suficiente con Hamas y otros grupos islamistas que se dedican a lanzar misiles contra territorio israelí desde Gaza o las actividades de Hezbolá desde el Líbano y la respuesta siempre dura del Estado de Israel. Por si no tenían suficientes problemas ahora se añade AlQaeda.Ya hace tiempo que algunos analistas temían que AlQaeda infiltrara en la zona, como si con Hamas desde Gaza y Hizbulah desde el Líbano, con la inestimable colaboración de Irán y Siria, como si con estos echando gasolina al fuego no fuera poco, ahora aparece AlQaeda en la zona. Un grupo salafista vinculado a AlQaeda, la Brigada Ansar al Sunna (los fieles del Sunismo) reivindicó el lanzamiento de un cohete Jayber que mató a un colono judío de la ciudad israelí de Ashkelon según dijeron los terroristas de AlQaeda pero parece que el fallecido era un trabajador de nacionalidad tailandesa residente en el kibbutz Netiv Ha’assera.

AlQaeda infiltrates in Gaza

Palestinians only because they lacked AlQaeda in Palestine also began acting as if they had enough with Hamas and other Islamist groups involved in throwing missiles at Israeli territory from Gaza or the activities of Hezbollah from Lebanon and the answer always takes the state of Israel.For if he did not have problems now added AlQaeda. Some analysts have long feared that AlQaeda to infiltrate the area, as if from Gaza with Hamas and Hezbollah from Lebanon, with the invaluable help of Iran and Syria, as if these throwing gasoline on the fire there was not enough, now appears AlQaeda in the area. A Salafist group linked to AlQaeda, Brigade Ansar al-Sunna (the Sunni worshipers) claimed responsibility for launching a rocket Jayber who killed a Jewish settler in the Israeli city of Ashkelon as they say but it seems AlQaeda terroriststhat the deceased was an employee of Thai nationality resident in the kibbutz Netiv Ha’assera.

El PP fitxa com assessor al pare d’una nena assassinada

He criticat diverses vegades al PP per instrumentalitzar les víctimes del terrorisme en benefici de les seves posicions, considero poc honest usar les víctimes del terrorisme per obtenir rèdits electorals, i amb tots els respectes per a les víctimes del terrorisme que em mereixen tots els respectes, si un partit polític les instrumentalitza és perquè elles es deixen. Vergonya aliena vaig sentir fa unes setmanes veient a les notícies un acte de les víctimes del terrorisme convertit en un bany de masses a Aznar.

Però la manca d’escrúpols dels dirigents del PP sembla no tenir límits. Sense manies instrumentalitzen les desgràcies i tragèdies en benefici propi i el més lamentable de tot aquest assumpte és que la gent es deixa usar, si, així de clar, la gent es deixa usar pel Partit Popular. En aquest cas es tracta de Juan José Cortés, pare de Mariluz, una nena que va ser assassinada a Huelva fa un parell d’anys i que va ser un dels casos més mediàtics d’aquell moment. Aquest home des de l’assassinat de la seva filla s’ha dedicat a recórrer totes les cadenes de televisió i els platós dels programes més grocs de la televisió espanyola.

Juan José Cortés ha fitxat pel Partit Popular en qualitat d’assessor en matèria de Justícia de cara a endurir el codi penal, un tema del qual el PP parla cada vegada que estant en l’oposició maten algú i se n’oblida quan ha governat.

En política no tot hauria de valer, la manca d’escrúpols dels dirigents del PP en assumptes tan delicats com aquest o el del terrorisme sembla no tenir un preu polític, i això ens hauria de fer pensar si la societat no està tan malalta com alguns partits polítics. La política espanyola no pateix només de corrupció en matèria econòmica, la corrupció és de caràcter moral, per arrencar uns quants vots en determinats sectors de la societat hi ha dirigents polítics que estan disposats a usar, corrompre i prostituir a persones, organitzacions o situacions tràgiques sense que se’ls caigui la cara de vergonya.

Endurir el codi penal no serveix de res si quan un cas arriba davant del jutge aquest decideix aplicar la pena més suau. Els casos d’assassinat tenen unes penes que quasi mai s’imposen amb tota la seva duresa i moltes vegades errors absurds i difícils d’entendre provoquen que els criminals siguin deixats en llibertat. No es tracta d’endurir les lleis, potser el que cal és que s’apliquin i que es corregeixin els errors.

I el Partit Popular hauria de deixar de potinejar els tribunals, organitzacions de víctimes i tot allò que creuen que pot beneficiar-los. Si els dirigents del PP s’abstinguessin de potinejar tot potser algunes institucions com la Justícia guanyarien en eficiència.

Aznar se sent injuriat

Començarem llegint les paraules de José María Aznar: “Jo he estat injuriat i difamat fins a límits extrems, la meva imatge ha estat absolutament deformada i distorsionada, jo he estat transformat en un dòberman, la propaganda electoral del PSOE treia imatges de la Guerra Civil contínuament … Això és el que hi ha, això és l’esquerra que es mou en aquest país, una part de l’esquerra que es mou en aquest país i que se segueix movent ”. La imatge que s’ha donat d’Aznar és la que ell ha volgut donar, la d’algú que pensa que està pel damunt del bé i del mal, que pot anar fent declaracions irresponsables i que sembla que hagi perdut el seny. La imatge que tenim d’ell és la que ell ha mostrat, no la que ell diu que han mostrat d’ell. Aznar potser no té memòria o no la vol tenir, el que segurament no té és vergonya, però per desgràcia d’Aznar existeixen les hemeroteques i aquestes són terribles per polítics que creuen que la gent té memòria de peix. Quan al senyor Aznar els estudiants li diuen feixista només li recorden al senyor Aznar el seu passat falangista i les idees que va deixar escrites en diversos articles. Ara que no vingui fent-se la víctima innocent, a ell no se l’ha difamat mai, ell ha difamat a tots els seus opositors polítics, fins i tot a aquells que l’han defensat quan haurien pogut no fer res. No és l’esquerra el problema, una esquerra que ha comés molts errors, un dels principals problemes d’Espanya és aquesta dreta cavernícola de la que Aznar n’és un “exemple”, una dreta amb la mateixa mentalitat de la dreta espanyola dels anys 30 i de règims polítics com aquells dels quals en van formar part tant el pare com l’avi d’Aznar. Dir que Aznar és un feixista com fan els estudiants universitaris que l’escridassen mentre el “cabdill de les Espanyes” es dedica a fer “peinetas” al personal només és fer-ne una descripció d’aquest personatge nefast ara ja convertit en una espècie d’àugur d’apocalipsis que mai acaben produint-se.

Els toros converteixen en un circ l’Assemblea de la Comunitat de Madrid

La sessió de control del govern a l’Assemblea de Madrid s’ha convertit en un circ una vegada més per les declaracions desafortunades d’uns i les protestes dels altres.

Esperanza torera

A Esperanza Aguirre li han preguntat sobre la seva intenció de declarar Bé d’Interés Cultural les curses de braus i ella ha respost que concedir la màxima distinció immaterial no és nou i que ja ho va fer Andalusia amb el flamenc, València amb el Tribunal de les Aigües i Astúries amb la gastronomia. No trobo correcte comparar el flamenc, el Tribunal de les Aigües i la gastronomia asturiana, no es pot comparar la tortura i mort d’un animal amb una institució com el Tribunal de les Aigües, una forma d’art folklòric compost de cant i dansa o la gastronomia asturiana però posem que acceptem aquest fet. En aquest punt la senyora Aguirre hauria fet bé callant però això és una impossibilitat material per a ella i ha dit que els braus no són patrimoni de cap ideologia sigui de dretes o d’esquerres i llavors ha decidit ficar-se de quatre potes a la galleda dient amb la “ironia” que la caracteritza que la Comunitat de Madrid no farà obligatori pels madrilenys anar a les curses de braus. M’ha tret dos pesos del damunt: no obligaran als madrilenys a assistir a les curses i limita l’assumpte a la Comunitat de Madrid. Un altre argument de la senyora Aguirre és que la “festa nacional” és una tradició molt arrelada a la Comunitat de Madrid, Espanya i a la Mediterrània. Només li ha faltat incloure llatinoamèrica on hi ha molts països on se celebren curses de braus. És estrany que a la senyora Esperanza, ella tan racialment hispànica i fervorosa partidària de refer l’Imperi se li hagi passat aquest detall. És cert, és una tradició, també ho era llençar cristians als lleons i fa molts segles que van abolir aquest costum feliçment pels bisbes de la Conferència Episcopal Espanyola. És cert, també que les curses de braus han sigut elogiades per poetes, escriptors, pintors i altres artistes molt reconeguts com Lorca, Hemingway, Alberti, Miguel Hernández, Goya o Picasso, també n’hi ha altres que han criticat aquesta salvatjada. Que una dirigent del PP que va dir en un programa de televisió que Franco era socialista i que forma part d’un partit fundat per franquistes digui que Miguel Bosé és amic de dictadors em sembla de molt mal gust i em sembla una ficada de pota més de la lideressa.

He parlat de les declaracions d’uns i de les protestes dels altres. Els diputats d’IU han rebut les paraules en el més pur estil de protesta torera fent voleiar mocadors blancs per demanar que es premii el torero amb una orella. Espero que no vulguessin les orelles d’Esperanza Aguirre.

Van Halen fora d’orbita

Però el circ de la Comunitat de Madrid va continuar. El diputat peper va usar el torn de rèplica per començar a deixar anar una bajanada darrera de l’altra barrejant la gimnàstica amb la magnèsia, també podríem dir que barrejava xurres amb merines per a carregar contra el govern de Rodríguez Zapatero. Si no tens arguments embolica la troca. Dels braus ha passat a parlar de la pujada de l’IVA, ha protestat per la concessió d’un carrer – que jo sàpiga això hi ha sigut a Barcelona i ha sigut una decisió de l’Ajuntament de Barcelona i no del govern central – al desaparegut actor Pepe Rubianes – turmentador de fatxes hispànics – fins arribar a protestar per la reforma de la llei de l’avortament. I aquí, Van Halen s’ha retratat afirmant que “els que es preocupen pel maltractament dels bous és aquesta progressia a qui després li agrada enviar els fetus a les trituradores”. Embolica que fa fort. Ja tornen els pepers a treure les trituradores de fetus. Van Halen, Juan Van Halen va afirmar que no és taurí però l’interessa la festa. Després va acusar d’incultes i va dir que els que ataquen la festa nacional és perquè no creuen en la nació. Ja veiem qui pretén convertir el debat sobre les curses de braus en una qüestió identitària, qüestió identitària espanyola, és clar.

No m’agraden les curses dels braus i ja he dit altres vegades les meves raons, respecto que els protaurins defensin això que en opinió meva és un acte inhumà en el qual torturen un animal però si aquests són els únics arguments que poden exposar estan aportant uns arguments que no ajuden gaire a la seva causa. Si només pensen parlar de trituradores de fetus, acusar a determinats artistes de ser “amics de dictadors” o acusar als qui estem en contra de les curses de braus - perquè són un espectacle bàrbar i cruel que acaba amb la mort d’una bèstia sotmesa a suplici – de ser incults per defensar les curses de braus crec que han perdut el seny. És evident que no és una qüestió identitària la que ha impulsat la iniciativa legislativa popular, sembla, escoltant les paraules de Van Halen i Aguirre que entre les seves raons si que hi ha raons identitàries quan parlen que els que estan en contra de les curses de braus és perquè no creuen en la nació. Entre els protaurins i entre els antitaurins hi ha gent que se sent tan espanyola o més que Esperanza Aguirre i en ambdós grups n’hi ha que el concepte de nació que té la lideressa madrilenya se la porta fluixa. Respecte que defensin la seva “festa nacional” però si els arguments són els que han exposat valdria més callar.

Escridassat per parlar en català

No és cap novetat que al PP no li agrada la llengua catalana, n’hi ha molts exemples que podria exposar però el millor és anar a l’actualitat. Se celebrava el XIIIè Congrés Regional del PP Balear i tenia la paraula el president del Congrés, Joan Flaquer. L’home va començar a parlar i ho va fer en català quan sobtadament va començar a ser escridassat per un grup dels presents, escridassada que va acabar-se quan Flaquer després d’un breu silenci va canviar al castellà. Darrera de l’escridassada hi havia un grup de partidaris de l’alcalde de Calvià, Carlos Delgado. Era un Congrés del PP, és a dir que tots eren del PP i es celebrava a les Balears, a Flaquer només el van escridassar mentre parlava en català.

Vídeo: Joan Flaquer escridassat per parlar en català en un acte del PP

Joan Flaquer, president del XIIIè Congrés Regional del PP ha sigut escridassat pels partidaris de Carlos Delgado, alcalde de Calvià per parlar en català.

—Joan Flaquer, presidente del XIII Congreso Regional del PP ha sido abroncado por los partidarios de Carlos Delgado, alcalde de Calvià por hablar en catalán.—http://dbalears.cat/actualitat/Pol%C3…

Abucheado por hablar en catalán

Relleu presidencial a XileEl relleu

El president electe Sebastián Piñera prendrà possessió de la presidència de Xile rellevant a l’actual presidenta Michelle Bachellet per la que tinc una gran simpatia després d’haver vist algunes entrevistes. La senyora Bachellet deixa el càrrec en un moment en què les enquestes li donen uns nivells de popularitat alts. El relleu es produeix en un moment en què Xile passa per un mal tràngol per culpa del terratrémol però era quan tocava i això indica en certa manera que el país continua funcionant i que les institucions continuen funcionant amb absoluta normalitat.

Hugo Chávez no assistirà

A la investidura del president no assistirà Hugo Chávez, hi enviarà a un dels seus ministres en el seu lloc. Chávez havia dit que aniria a la pressa de possessió però sembla que unes declaracions de Piñera en les que va dir que tenia “profundes diferències” amb Chávez per “la forma en què practica la democràcia i pel model econòmic”. Chávez encaparrat en enemistar-se amb tots els països del planeta va respondre que “no ens fiquem amb els xilens, que no s’hi fiqui amb nosaltres el nou Govern de Xile” advertint que “no pretengui convertir a Xile en una altra plataforma d’atac a Veneçuela”.

Aznar, perquè no li diuen que calli?

Primer us transcriuré una notícia breu llegida en el teletext: Xile: Aznar confia que Piñera governarà Xile amb “llibertat, estabilitat, democràcia i prosperitat”. Jo crec que tothom agraeix aquests bons desitjos però venint d’Aznar em preocuparia. Tots desitjem pel bé de Xile i dels xilens que Piñera l’encerti en les seves decisions, que la democràcia xilena es converteixi en el mirall en el què altres països llatinoamericans s’emmirallin, i que es converteixi en un país pròsper que estiri de llatinoamèrica amb el seu exemple, però no calia que Aznar fiqués la poteta peluda també en aquest assumpte.

Aznar justifica la seva “peineta”

En unes declaracions fetes a Il Giornale Aznar ha justificat la famosa “peineta” que va fer a uns estudiants que el van esbroncar a la Universitat d’Oviedo dient que “amb les persones descarades la resposta ha de ser descarada”, afegeix que no es penedeix sinó que la cosa li fa gràcia i acusa a Zapatero de convertir Espanya en un carnaval. Aznar s’equivoca, Espanya no és un carnaval per culpa de Zapatero, és un circ per culpa d’Aznar i Aznar és el pallasso principal d’aquest circ, un pallasso que no fa gràcia, no fa riure ningú, més aviat fa ràbia a tots els que el veuen.

Vídeo: APM? Peineta Aznar

Antisemitisme a Veneçuela

Quan una societat té problemes importants busca un boc expiatori i massa vegades aquest boc expiatori han sigut els jueus que han hagut de sofrit la ira incitada i dirigida des del poder que per evitar que el poble els descavalqui d’aquest poderhan assenyalat a una comunitat que es diferencia per un tema de fe, raça o cultura. Això ha sigut des de fa molts segles però cal que comenci a canviar. L’atrocitat comesa pels nazis fa 65 anys contra aquesta minoria religiosa però molt important portada a l’escorxador en un nombre que es calcula en 6 milions juntament amb membres d’altres minories importants, sumant més de 10 milions no ens ha ensenyat res. Ara, passats molts anys d’aquella atrocitat hi apareixen personatges sinistres que neguen els fets i que recorren el món fent conferències. Fins i tot hi ha governants – Ahmadineyad - que neguen els fets i al mateix fan una crida a cometre la mateixa barbaritat que neguen que passés. L’any 1994 un grup terrorista islamista que rebia el suport del govern iranià va volar pels aires a Buenos Aires l’edifici de l’AMIA. Les autoritats argentines van demostrar en el seu moment escassa diligència en la investigació, fins i tot i va haver-hi sospites que hi podia haver certa col·laboració d’estaments de l’Estat amb els autors de l’atemptat. Dotze anys més tard la investigació va fixar que la responsabilitat havia sigut d’Hizbulà com autor del fet i del govern iranià com a instigador. S’afegeix a la llista el president veneçolà a la llista. L’any 2005 va fer aquestes declaracions “algunes minories, els descendents d’aquells que van crucificar a Crist, els descendents dels mateixos que van fer fora d’aquí a Bolívar i també el van crucificar a la seva manera a Santa Marta, allà a Colòmbia. Són ells els que van acabar amb l’or en aquest planeta, la plata, els minerals, aigua, la bona terra, el petroli, tots els béns, i els van concentrar en unes poques mans “. Res de nou, aquest discurs el feien els cristians de moltes èpoques per tractar de justificar els pogroms, culpar als jueus de la mort de Jesucrist i treure tots els arguments que en diversos moments han servit per justificar, molts d’aquests arguments van ser recollits en una infame obra antisemita titulada “els protocols dels savis de Sió”. Un libel antisemita que va aparèixer a França en el segle XIX - potser abans - i posteriorment a la Rúsia tsarista i que acusava als jueus de conspirar per dominar el món, anys després aquest libel antisemita va servir de base ideològica a l’argumentari nazi escrit per Hitler que va servir per poder justificar l’assassinat de 6 milions de jueus, als quals s’acusava de tota mena de crims. Un informe de l’Organització d’Estats Americans ha advertit que la comunitat jueva veneçolana corre un risc important, el règim chavista dóna suport a una campanya d’intolerància i que la comunitat jueva veneçolana està sent víctima d’actes violents i reben un tracte policial gens respectuós.

Llegir article / Leer artículo: Seria amenaza para los judíos de Venezuela (Notícies d’Israel - Aurora)

Batussa entre Julia Otero i Arcadi Espada per les paraules pejoratives de Rosa Díez vers els gallecs

Imatge del 3cat24.cat

No fa gaires dies Rosa Díez va dir que Zapatero semblava gallec en el sentit pejoratiu de la paraula, això ha aixecat una forta polèmica per les paraules desafortunades de la messiànica lideressa d’UPyD. En aquest vídeo poso en antecedents sobre els fets i immediatament podeu escoltar com discuteixen la locutora d’Onda Cero Julia Otero amb el periodista bocamoll i partidari de Rosa Díez, Arcadi Espada. Espada té en comú amb Rosa Díez ser un renegat, mentre Díez es pixa en Euskadi, Espada ho fa en Catalunya, i junts amb tota la trepa d’UPyD es pixen en Galícia. En el programa d’UPyD i en el seu discurs ideològic està enfrontar els diferents pobles que tenen la desgràcia de formar part d’aquest nyap que es diu Espanya.

El partit ultranacionalista espanyol UpyD (Ultraespanyolistes Pejoratius i Demagogs) liderat per la seva Führer messiànica Rosa Díez s’ha caracteritzat en fer les seves campanyes basant-les en un espanyolisme exacerbat i groller. Originalment Espada va ser un dels que va fundar C’s però sense posar ells la cara, per això van escollir l’Albert Rivera a qui no coneixien ni en el seu poble. Ara, tots els fundadors i ideòlegs de C’s es mouen al voltant d’UPyD, fins i tot dos dels diputats de C’s s’han passat a UpyD, i a UpyD ja han demostrat clarament que volen ocupar l’espai electoral de C’s. És a dir, el partit C’s està sent absorbit per UpyD. Dels fundadors de C’s i ara pròxims a UpyD, si ens atenem al fet que se’ls ha vist en actes del partit la Führer Rosa Díez trobem a tres botiflers: Boadella, ara convertit en bufó en la Cort de la lideressa Aguirre, Espada, defensor a ultrança de les bajanades de la Führer d’UPyD, i l ‘Ivan Tubau, un personatge groller que sent professor de periodisme va dirigir-se a una de les seves alumnes ‘no puc concentrar-me veient la teva cara perquè tens pinta de xuclar-la tan bé”.

El nacionalisme espanyol té tendència a la grolleria i a l’obscenitat, qualitat que s’afegeixen a la demagògia, la mentida i l’insult. Només cal recordar la famosa “peineta” del cabdill de les Espanyes Aznar. C’s pinta poc a Catalunya, són un partit en lerrouxista en clara descomposició del que fugen fins i tot els seus fundadors com les rates que fugen dels vaixells que s’enfonsen i que ara s’enfilen en el vaixell de la messiànica Rosa Díez. Només cal veure com en els seu actes de “campanya” hi apareix tota la xusma de renegats, botiflers i gents escopetejada d’altres partits, començant per la lideressa Díez. La ideologia d’UPyD és la d’una ultradreta espanyolista encara més a la dreta que el PP i que s’atreveix a anar més enllà del que s’atreviria el PP. Veuen en la diversitat lingüística una amenaça per a la seva idea d’Espanya. Curiós és que bona part de la camarilla d’UPyD i C’s, començant per Díez, Tubau, Boadella o el mateix Espada són gent que procedeixen de llocs amb una llengua pròpia contra la que aquests partits fan campanya a Espanya. Díez va néixer a Euskadi, els altres tres a Catalunya. Tots quatre fan grans demostracions del seu espanyolisme insultant la terra on van néixer.

La Führer d’UPyD va ofendre greument als gallecs quan va dir allò de gallec en el sentit pejoratiu de la paraula, Espada té la poca vergonya de tractar de justificar les paraules de Díez i ho fa davant d’una locutora gallega, Julia Otero, que va criar-se a Catalunya i ha fet bona part de la seva carrera a Catalunya, per tant coneixedora de totes dues terres, Catalunya i Galícia.

Vídeo: Julia Otero i Arcadi Espada discuteixen sobre les paraules de Rosa Díez / Julia Otero y Arcadi Espada discuten sobre las palabras de Rosa Díez