El PP fitxa com assessor al pare d’una nena assassinada

He criticat diverses vegades al PP per instrumentalitzar les víctimes del terrorisme en benefici de les seves posicions, considero poc honest usar les víctimes del terrorisme per obtenir rèdits electorals, i amb tots els respectes per a les víctimes del terrorisme que em mereixen tots els respectes, si un partit polític les instrumentalitza és perquè elles es deixen. Vergonya aliena vaig sentir fa unes setmanes veient a les notícies un acte de les víctimes del terrorisme convertit en un bany de masses a Aznar.

Però la manca d’escrúpols dels dirigents del PP sembla no tenir límits. Sense manies instrumentalitzen les desgràcies i tragèdies en benefici propi i el més lamentable de tot aquest assumpte és que la gent es deixa usar, si, així de clar, la gent es deixa usar pel Partit Popular. En aquest cas es tracta de Juan José Cortés, pare de Mariluz, una nena que va ser assassinada a Huelva fa un parell d’anys i que va ser un dels casos més mediàtics d’aquell moment. Aquest home des de l’assassinat de la seva filla s’ha dedicat a recórrer totes les cadenes de televisió i els platós dels programes més grocs de la televisió espanyola.

Juan José Cortés ha fitxat pel Partit Popular en qualitat d’assessor en matèria de Justícia de cara a endurir el codi penal, un tema del qual el PP parla cada vegada que estant en l’oposició maten algú i se n’oblida quan ha governat.

En política no tot hauria de valer, la manca d’escrúpols dels dirigents del PP en assumptes tan delicats com aquest o el del terrorisme sembla no tenir un preu polític, i això ens hauria de fer pensar si la societat no està tan malalta com alguns partits polítics. La política espanyola no pateix només de corrupció en matèria econòmica, la corrupció és de caràcter moral, per arrencar uns quants vots en determinats sectors de la societat hi ha dirigents polítics que estan disposats a usar, corrompre i prostituir a persones, organitzacions o situacions tràgiques sense que se’ls caigui la cara de vergonya.

Endurir el codi penal no serveix de res si quan un cas arriba davant del jutge aquest decideix aplicar la pena més suau. Els casos d’assassinat tenen unes penes que quasi mai s’imposen amb tota la seva duresa i moltes vegades errors absurds i difícils d’entendre provoquen que els criminals siguin deixats en llibertat. No es tracta d’endurir les lleis, potser el que cal és que s’apliquin i que es corregeixin els errors.

I el Partit Popular hauria de deixar de potinejar els tribunals, organitzacions de víctimes i tot allò que creuen que pot beneficiar-los. Si els dirigents del PP s’abstinguessin de potinejar tot potser algunes institucions com la Justícia guanyarien en eficiència.

Com podem interpretar aquestes estranyes ganyotes?

Com podem interpretar aquestes estranyes ganyotes?. Hi ha cares que sorprenen pel que sembla que volen expressar. Un exemple seria el cas de la foto que encapçala aquest article. Davant veiem a una noia abillada de fallera major que fa una ganyota estranya, no sé si és de fàstic o de por, i darrera seu tenim una cara coneguda, Mariano Rajoy, líder – amb el permís d’Aznar i d’Aguirre – que posa una cara que costa de definir. Cal dir que aquesta foto està feta durant la celebració de les Falles de València i podria ser que la fallera major posés aquesta cara en sentir els petards, però veient la cara de Rajoy, que sinó fos Rajoy diria que és de sàtir i la de la noia que sembla no estar gaire còmoda allà un podria pensar què… bé millor callo, no sigui que em fiqui en un jardí de plantes verinoses i deixo que vosaltres interpreteu a la vostra manera aquestes ganyotes.

Díaz Ferrán, empresari “exemplar” (part II)

Quin exemple que donen els empresaris espanyols, quin exemple, especialment exemplar és el president de la CEOE, és a dir, il capo di tutti li capi. El mes de desembre Gerardo Díaz Ferrán, padrí de tots els grans empresaris de les Espanyes va donar un exemple de com s’ha de portar una empresa, va enfonsar la companyia aèria de la que era president, Air Comet, deixant a tots els seus pencaires i clients amb un pam de nas. En una altra mostra exemplar de gestió empresarial ara ha aconseguit enfonsar l’asseguradora Mercurio, que com Air Comet pertany al grup Marsans. Si fos treballador de qualsevol empresa d’aquest grup o empresa que en el seu consell d’administració tingués a Díaz Ferrán estaria molt preocupat. A Díaz Ferrán li han caigut al damunt moltes i justificades crítiques des de tots els àmbits. És un escàndol que el màxim dirigent dels empresaris espanyols sigui algú al que les empreses se li enfonsen però també ha tingut el suport de la resta dels empresaris espanyols membres de la CEOE i, com no podia ser d’una altra forma, de la direcció del Partit Popular que el consideren un model a seguir. Espero equivocar-me, però m’aposto un pollastre de plàstic a què si el Partit Popular guanya les eleccions l’any 2012 veurem a Díaz Ferrán de ministre d’Economia o d’Indústria, així podrà aplicar des de les més altes instàncies els mètodes que tants èxits li han proporcionat. Se m’ha entés tot?.

L’exèrcit convida la UPF a una Jura de bandera (espanyola)

El tinent general i inspector general de l’exercit (espanyol) Fernando Torres González ha enviat una carta a la Universitat Pompeu Fabra convidant a alumnes i professors a l’acte de jura de bandera que se celebrarà a la caserna del Bruc, a Barcelona – aquell edifici que sembla el castell de la bruixa que hi ha a la Diagonal – coincidint amb el dia de les Forces Armades (espanyoles) el dia 22 de maig.

La carta va ser penjada a la intranet de la UPF. Això ha fet que el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) ha exigit al rector que es disculpi per difondre aquesta invitació i consideren que aquesta iniciativa fomenta “l’espanyolisme i militarisme més retrògrad” a la universitat i han instat a Moreso, rector de la UPF a explicar-se sobre quina relació de cooperació manté amb l’Exèrcit (espanyol). El SEPC considera “aquesta invitació només s’entén com una clara mostra de provocació i crispació cap a la societat catalana, en un moment en què el sentiment independentista està a l’alça”.

Fonts de la UPF afirmen que van limitar-se a publicitar la invitació realitzada a la universitat via intranet com succeeix amb altres informacions com un gest de “cortesia i cooperació institucional” ja que, segons les fonts de la UPF, l’Exèrcit (espanyol) és una “institució democràtica i de l’Estat”.

És un disbarat que l’exèrcit (espanyol) es dediqui a convidar a un acte espanyolista als alumnes i professors d’una universitat, aquests actes han de restringir-se a aquells que són membres d’aquesta organització i aquells els quals senten aquestes coses com a pròpies. En aquest moment, com bé comenten des del SEPC sembla inapropiat que l’exèrcit envii una invitació a una institució de l’UPF on el sentiment espanyolista pot ser minoritari. Però al marge que cadascun se senti espanyol o català crec que els actes de jura de bandera s’han de restringir als militars, no tractar d’estendre aquests actes a la població civil, especialment en una ciutat en la que hi ha un clar rebuig al militarisme.

Un petó perillós

Un ciutadà britànic va fer un petó a una amiga en el carrer. Això no hauria de ser notícia sinó fos que aquest petó podria costar-los a tots dos passar un mes a la garjola. Se’ls acusa d’haver-se tocat íntimament. Aquests fets s’han produït a Dubai, un país islàmic de moral molt estricta, on consideren que un petó és “tocar-se íntimament” i això que aquí a Europa no escandalitzaria ni a una beata dels Legionaris de Crist allà es considera una falta molt greu que pot comportar anar a la garjola i encara gràcies perquè aquella gent aplica càstigs molt durs per a “delictes” lleus que molt probablement aquí ni ens estranya. De moment, els dos “criminals” han hagut de pagar 270 dòlars per prendre alcohol i esperaran al judici del 4 d’abril on el jutge haurà de decidir si els condemna a un mes de presó o es revoquen els càrrecs.

Aznar se sent injuriat

Començarem llegint les paraules de José María Aznar: “Jo he estat injuriat i difamat fins a límits extrems, la meva imatge ha estat absolutament deformada i distorsionada, jo he estat transformat en un dòberman, la propaganda electoral del PSOE treia imatges de la Guerra Civil contínuament … Això és el que hi ha, això és l’esquerra que es mou en aquest país, una part de l’esquerra que es mou en aquest país i que se segueix movent ”. La imatge que s’ha donat d’Aznar és la que ell ha volgut donar, la d’algú que pensa que està pel damunt del bé i del mal, que pot anar fent declaracions irresponsables i que sembla que hagi perdut el seny. La imatge que tenim d’ell és la que ell ha mostrat, no la que ell diu que han mostrat d’ell. Aznar potser no té memòria o no la vol tenir, el que segurament no té és vergonya, però per desgràcia d’Aznar existeixen les hemeroteques i aquestes són terribles per polítics que creuen que la gent té memòria de peix. Quan al senyor Aznar els estudiants li diuen feixista només li recorden al senyor Aznar el seu passat falangista i les idees que va deixar escrites en diversos articles. Ara que no vingui fent-se la víctima innocent, a ell no se l’ha difamat mai, ell ha difamat a tots els seus opositors polítics, fins i tot a aquells que l’han defensat quan haurien pogut no fer res. No és l’esquerra el problema, una esquerra que ha comés molts errors, un dels principals problemes d’Espanya és aquesta dreta cavernícola de la que Aznar n’és un “exemple”, una dreta amb la mateixa mentalitat de la dreta espanyola dels anys 30 i de règims polítics com aquells dels quals en van formar part tant el pare com l’avi d’Aznar. Dir que Aznar és un feixista com fan els estudiants universitaris que l’escridassen mentre el “cabdill de les Espanyes” es dedica a fer “peinetas” al personal només és fer-ne una descripció d’aquest personatge nefast ara ja convertit en una espècie d’àugur d’apocalipsis que mai acaben produint-se.

Capsa elèctrica Ronda Sant Pere

Continua aquesta capsa elèctrica de la Ronda Sant Pere oberta i exposada a les inclemències del temps.

Fa mesos que denuncio aquesta capsa. Precisament en aquests dies amb la pluja i la nevada posterior i aquesta instal·lació elèctrica roman completament desprotegida de les inclemències del temps.

http://www.3cat24.cat/elmeu3cat24/foto/172045/Capsa-electrica-Ronda-Sant-Pere

–

Cable Vila Olímpica

Així podem veure els cables que hi ha en un fanal de la Ronda Litoral, al costat del centre de l’estació de reciclatge de residus.

És evident que a l’alçada que estan aquests cables han hagut de ser els mateixos operaris encarregats del manteniment els que han deixat aquests cables així.

http://www.3cat24.cat/elmeu3cat24/foto/172044/Cable-Vila-Olimpica

Comentaris (0)