BUSCANT RAONS

El Barça preocupa en alguns mitjans de la Vila i Cort

El Barça va derrotar a l’Stuttgart per 4 a 0 en el partit de tornada dels vuitens de la Champions i passa a quarts. Si guanya l’enfrontament de quarts i de semifinals arribarà a la final, una final que aquest any se celebrarà en l’Estadi Santiago Bernabeu de Madrid, l’estadi del Reial Madrid. Aquest fet comença a causar preocupació en els mitjans de la capital d’Espanya que desitgen una hecatombe barcelonista i temen la seva pròpia. Tot i que no descobriré res que no se sàpiga ja exposaré la meva opinió. El Barça pot arribar a la final o no, si no arriba mala sort, si arriba significarà un èxit més per l’equip que dirigeix Pep Guardiola. Pot perdre la final, si, però això vol dir que han arribat, què és molt més del que han aconseguit altres. Durant uns dies els barcelonistes estarem moixos i ens haurem de conformar amb les sis copes guanyades l’any passat, només sis. Però hi ha la possibilitat de guanyar la Champions i la Lliga encara. I el cas és que la Champions si es guanya serà en “l’estadi de l’enemic” – si usem els mateixos termes que Roncero – i a Madrid. No sé si Madrid cremarà però em sembla que si el Barça guanya la Champions a Madrid més d’un d’aquests periodistes de la capital d’Espanya acabi cremant-se a lo bonze no podent suportar la tragèdia.

X: “¿Hay canguelo, tu crees?.”

F. Carmel: “No hay canguelo para nada, porqué haber canguelo, porqué el segundo de la Liga, la mejor liga del mundo, la liga española, el Barça, haya ganado al noveno de la quinta liga europea, es la quinta, eh, la alemana es la quinta, que la francesa es la cuarta.”

Cert, ara el Barça és el segon de la Lliga espanyola, auto-qualificada com a primera lliga del món, i va eliminar al nové, l’Stuttgart, de la Lliga alemanya que el periodista francés diu que és la cinquena darrera de la francesa. Suposo que intenta treure mèrits al fet que el Barça guanyi a un equip que ell menysté, però al Madrid, primer de la primera lliga del món el va eliminar l’Olympique de Lió, que juga a la quarta lliga del món, no sé quina posició ocupa aquesta temporada en la seva lliga. No veig raons per les quals aquests periodistes interconòmics menystenen al Barcelona quan el seu equip de l’ànima – no poden negar que són madridistes – va ser eliminat ja. Deuen ser els nervis.

Tomás Roncero: “Y el Barcelona está haciendo soberbia y prepotencia y por lo tanto el Madrid están apagados. He escuchado en la grada del Camp Nou ‘si, si, si, nos vamos a Madrid’ y ‘Madrid se quema, se quema Madrid”. Pues ya está, esa chulería Dios la castiga. Hay una posibilidad que es preciosa y maravillosa: que la juegue, que vengan, que la juegue, que si palman, que puede ocurrir, tienes el 50 % de que ganes o de que la palmes, es precioso que en tu casa acojas a 50.000 enemigos, y luego, venga, ‘tos pal” puente aéreo, a la T-4, vamos “parriba’, venga ‘parriba’.”

El comportament dels jugadors del Barcelona i del seu entrenador Pep Guardiola està molt lluny de la prepotència i la supèrbia de la que parla Roncero. Fins i tot el president Laporta es mostra respectuós amb els rivals. Cosa que no podem dir que facin al Madrid. Si busquen comportaments superbis podrien començar per l’estrella de l’equip blanc, Cristiano Ronaldo, un bon jugador que aconsegueix caure antipàtic pel seu comportament vers els seus contraris. Roncero “denuncia” que al Camp Nou es crida “Madrid se quema, se quema Madrid”. Doncs és evident que ell i altres periodistes de la “Vila y Cort” van massa escalfats davant la possibilitat que el Barça guanyi la Champions en l’estadi Bernabeu, no crec que Madrid es cremi però Roncero i la camarilla de Punto Pelota van molt escalfats. També és possible que el Barça guanyi, què els barcelonistes tornin molt contents a casa i què a Madrid més d’un, per exemple Roncero, s’acabi fent l’harakiri.

Sauca (TVE): “Nos tememos que toda la suerte de los equipos españoles en estos octavos de final de la Champions va a quedar en manos del Barcelona que mañana buscará eliminar al Stuttgart. El Barcelona que esperemos, deseamos de verdad que se convierta en el único equipo español en clasificarse para los cuartos de final y defiende ese título de campeón...”

Doncs ara ja no ha de témer res, el Barça ja s’ha classificat. En les paraules de Sauca noto que diu el contrari del que sent i que com si no se li notés prou intenta reafirmar que intenta que creguem el que diu malgrat que les paraules i el to el traeixen. Aquest és un altre que em sembla que si el Barça guanya no s’ho passarà gaire bé.

No sé si Madrid es cremarà però em sembla que el dia després del partit de la final de la Champions podria declarar-se dia de dol nacional.

Per cert, una cadena com Intereconomía tan defensora de les essències pàtries espanyoles faria bé d’indicar-li als seus locutors i tertulians que facin el favor de no atemptar contra la llengua de Cervantes. El francés Carmel té l’excusa que és francés però Roncero és espanyol, podria tenir la decència de parlar correctament la seva llengua i donar exemple enlloc d’atemptar greument contra ella de forma reiterada.

Video: El Barça preocupa en alguns mitjans de la Vila i Cort

El Badalona no pot posar el seu himne per culpa de l’SGAE

Tornem a parlar de l’SGAE i novament no puc dir res de bo. La SGAE diu que està per protegir els drets d’autor però de moment el que està aconseguint és què escoltar música quasi pugui considerar-se un delicte. El Badalona, equip de la segona B, amb motiu del seu centenari va estrenar un nou himne l’any 2003. Quatre anys més tard l’SGAE li hi ha reclamat el pagament de 1300 euros (pagament endarrerit). L’SGAE reclama al Badalona quasi 100 euros cada cop que soni l’himne. El club badaloní ha pres la decisió de no seguir emetent l’himne.

Vídeo: Himne del Badalona

Barcelona presenta candidatura JJOO d’hivern de l’any 2022

La ciutat de Barcelona va ser escollida per celebrar els JJOO de l’any 1992, aquells van ser els JJOO d’estiu. Aquells Jocs Olímpics van servir per impulsar una sèrie de reformes que la nostra ciutat necessitava i per impulsar una modernització de la ciutat. La ciutat grisa i ensopida després de tants anys va fer una neteja del seu rostre, també va posar-se en el mapa del món del qual havia sigut esborrada per les circumstàncies històriques. Com en el seva època van ser les Exposicions de 1888 i 1929 la ciutat va aprofitar per recuperar espais que havien quedat marginats .L’Exposició de Barcelona de 1888 va servir per impulsar la construcció del Parc de la Ciutadella, recuperant un espai que des de principis del segle XVIII s’havia convertit en un lloc sinistre amb la presència terrorífica d’una fortalesa militar des de la que es turmentava la ciutat. Aquell lloc horrible va convertir-se en el Parc de la Ciutadella. Encara avui queden edificis que van alçar-se per aquella exposició, del vell recinte militar només queden el polvorí, el Palau del Governador i l’església, avui reconvertits en la seu del Parlament de Catalunya, l’Institut Verdaguer i la capella castrense. Va construir-se la cascada i d’altres edificis com el Castell dels tres dragons (Museu de Zoologia). La figura principal d’aquesta exposició va ser l’alcalde Francesc Rius i Taulet. Però no només els terrenys del Parc de la Ciutadella van canviar, l’exposició va ser l’excusa per impulsar una modernització a fons de la ciutat,També l’Exposició de 1929 va donar un impuls nou a la modernització de la ciutat, en aquest cas al voltant de Montjuïc, una muntanya que per la presència del castell de Montjuïc s’havia convertit en un lloc maleït. D’aquesta exposició ens queden la font màgica, el Palau Nacional de Montjuic, els pavellons de l’exposició, la Plaça Espanya i molts altres espais. La figura destacada seria l’arquitecte Puig i Cadafalch. Es van extendre la Gran Via i la Diagonal, van enjardinar-se les places Tetuan, Letamendi i Urquinaona, va urbanitzar-se la Plaça Catalunya.Els Jocs Olímpics de Barcelona van impulsar obres molt importants que van recuperar l’Estadi Olímpic, van construir-se infraestructures molt importants, va impulsar la recuperació de barris que s’havien degradat enormement. A diferència de les exposicions els JJOO van influir en tota la ciutat de Barcelona, també en d’altres ciutats del nostre voltant que van ser subseus olímpiques. Però el que van aconseguir els JJOO de Barcelona és col·locar a Barcelona en el mapa del món. La figura destacada va ser l’alcalde Pasqual Maragall.El Forum (2004) tot i impulsar la recuperació de l’espai que va ocupar el recinte del Forum no va acabar de convèncer ningú.L’alcalde de Barcelona Jordi Hereu impulsa la candidatura per als JJOO d’hivern de l’any 2022. La idea pel que he llegit i escoltat és que la cerimònia d’apertura i clausura i els esports d’interior es farien a la ciutat de Barcelona. Els esports d’exterior se celebrarien en les subseus pirinenques, la Seu d’Urgell ja s’ha oferit com a subseu olímpica. Aquesta candidatura de Barcelona per als JJOO de 2022 no ha fet cap gràcia a Saragossa que també presentava la seva candidatura per a la mateixa data.Això podria servir per impulsar una reforma de les infraestructures viàries i ferroviàries que uneixen Barcelona amb el Pirineu català i obligaria a arreglar les vies i catenàries per donar un servei decent.

Exposició Universal de Barcelona - 1888Exposició Internacional de Barcelona - 1929Jocs Olímpics de Barcelona - 1992

Cabrejos TV

Sembla increïble que estem parlant de gent que porta molts anys en aquesta professió i que cometin aquests errors de parlar quan no han de fer-ho sense pensar que poden quedar en evidència davant dels seus espectadors.

“Ea, ea, ea, JJ se cabrea”… amb la FIFA

JJ Santos com es pot apreciar en el vídeo és un home que mai perd les formes ni les maneres ni l’educació davant les dificultats que se li presenten, com també demostra la seva imparcialitat quan analitza els partits de la Lliga i té una gran simpatia per la FIFA. Suposo que us heu adonat que el to de les primeres línies era irònic. Sabem de quin pal va JJ Santos, quan guanya el Barça. Sembla que JJ Santos va perdre els estreps per les condicions en les que havien de fer la transmissió del partit i va deixar algunes paraules gruixudes sobre la FIFA. El vídeo sembla que s’ha fet públic de forma “accidental”, a mi em sembla que es tracta d’un vídeo que reflexa comunicacions internes, per tant diria que això ha sortit d’algun treballador de la mateixa cadena. JJ Santos ‘Estic fins als ous, no funciona res! “Estic fins als ous ja, joder, amb la puta FIFA dels collons Les putes normes, i després no funciona res, hòsties Això és una merda i no se sent. A l’ seva companya Sara Carbonero li diu: No facis ni puto cas i que li donin per cul a la FIFA.

“Pero esto que es”

A un altre que fa uns anys tampoc li entraven les connexions al seu gust va ser Matías Prats, llavors a TVE1, ara a Antena 3, que va tenir un rampell de cabreig.

Vídeo: JJ Santos

Vídeo: Matías Prats

Cabreos TV

Parece increíble que estamos hablando de gente que lleva muchos años en esta profesión y que cometan estos errores de hablar cuando no deben hacerlo sin pensar que pueden quedar en evidencia ante sus espectadores.

“Ea, ea, ea, JJ se cabrea” … con la FIFA

JJ Santos como se puede apreciar en el vídeo es un hombre que nunca pierde las formas ni las maneras ni la educación ante las dificultades que se le presentan, como demuestra su imparcialidad cuando analiza los partidos de la Liga y tiene una gran simpatía por la FIFA.Supongo que os habéis dado cuenta que el tono de las primeras líneas era irónico. Sabemos de qué palo JJ Santos, cuando gana el Barça. Parece que JJ Santos perdió los estribos por las condiciones en las que tenían que hacer la transmisión del partido y dejó algunas palabras gruesas sobre la FIFA. El vídeo parece que se ha hecho público de forma “accidental”, a mí me parece que se trata de un vídeo que refleja comunicaciones internas, por lo tanto diría que esto ha salido de algún trabajador de la misma cadena. JJ Santos ‘Estoy hasta los huevos, no funciona nada! ”Estoy hasta los huevos ya, joder, con la puta FIFA los cojones Las putas normas, y luego no funciona nada, hostias Esto es una mierda y no se siente. En el su compañera Sara Carbonero le dice: No hagas ni puto caso y que le den por culo a la FIFA.

“Pero esto que es”

A otro que hace unos años tampoco le entraban las conexiones a su gusto fue Matías Prats, entonces en TVE1, ahora en Antena 3, que tuvo un arrebato de cabreo.

Una notícia dolenta i dues bones

Roben la creu de terme de La Floresta

El 29 de novembre va ser robada la creu de terme de la Floresta. Aquesta peça del segle XVIII té un gran valor històric. Els lladres no van poder-se endur la peanya que té les inscripcions “Any 1791″, “Ave Maria Puríssima” i “Alabat sigui el Santíssim Sagrament”. L’Ajuntament de la Floresta ha demanat als seus conciutadans i als de la comarca que col·laborin amb les autoritats per poder recuperar la creu de terme robada.

El domini “.CAT” és el segon més segur

Un estudi internacional realitzat per l’empresa McAfee, la dels antivirus, ha considerat el domini d’internet “-CAT” com el segon més segur, només superat pel domini “. GOV” del govern dels Estats Units. El “. CAT” comparteix aquesta posició “.JP” del Japó, “. EDU” d’educació superior, “.IE” d’Irlanda, “.HR” de Croàcia i “. LU” de Luxemburg. Va costar molt aconseguir aquest domini per l’àmbit de la llengua catalana a internet.

La selecció catalana de futbol

El dia 22 de desembre la selecció catalana de futbol dirigida per Johan Cruyff s’enfrontarà a la selecció argentina dirigida per Diego Armando Maradona – sembla que no podrà seure’s a la banqueta ja que està sancionat després d’haver tingut un comportament poc correcte en una roda de premsa – al Camp Nou. Amb aquest motiu va presentar-se la samarreta amb què jugarà Catalunya de la que se’n posaran a la venda 2000 unitats. També s’ha dissenyat la pilota amb què es jugarà el partit i que té els escuts de les dues seleccions.

La regeneració de la política que proposa Rajoy comença damunt el llom d’un “cavallino rampante”?

Rajoy anunciava que volia acabar amb la corrupció i de pas exportar (des d’Espanya a Catalunya) l’estil PP, per ser exactes el “model de pacte a la basca”. Mentrestant el “seu millor amic” Francisco Camps donava exemple del model que el PP vol imposar a tot Espanya donant-se una volta en un Ferrari amb la popular – en tots els sentits – alcaldessa de València Rita “Vuiton” Barberá. Ja imagino el nou model PP implantat a Catalunya, la presidenta de la Generalitat de Catalunya Alicia Sánchez Camacho en un Ferrari a Montmeló amb l’alcalde Alberto Fernández Díaz.

Les paraules de Rajoy en la que parlava de combatre la corrupció i de regenerar la política quedaven en evidència gràcies al seu amic el president valencià. Ara entenc que Rajoy preferís mantenir-se en silenci, ja que és evident que ell diu una cosa i els seus camarades i amics el deixen amb el cul enlaire.

La regeneració sigui del propi PP o de tota la política de la que parlava Rajoy no pot començar amb una mostra de frivolitat com la de Camps a la mateixa hora en què el seu cap i “millor amic” parlava d’acabar amb tot allò que precisament Camps ha donat mostres de ser.

Camps no pot queixar-se del seu “millor amic” Rajoy si ha escoltat aquestes paraules: ”Això és qüestió de cada u. A mi sincerament no em sembla malament (…) Crec que tant al Rei com a Jordi Pujol els he vist en actuacions semblants i no passa res. Personalitats molt importants de la vida política espanyola s’han fet fotografies semblants”.

El problema del PP és que pretén donar lliçons que no s’aplica a ell mateix. Us enrecordeu d’aquella història en què el PP i els seus mitjans afins van començar a parlar dels cotxes que fan servir els dirigents d’altres partits i com després de criticar-ho vam saber que el cotxe oficial més car era el d’un dirigent del PP i que quan un altre dirigent del PP va dir que substituiria el cotxe oficial per un de fabricació gallega, parlo de Feijoo en referència a la fàbrica gallega de Citröen, ho va fer sense pensar que en aquella fàbrica feien furgonetes i que per tant el Citröen que aspirava segurament havia de venir des de França. És evident que Rajoy no sap que passa en el seu partit, realment espera que algú es cregui que pot ser un bon president del govern, el PP és una immensa casa de barrets impossible de controlar per a algú com en Rajoy més interessat en les notícies sobre ciclisme del Marca que en la política i en el que fan els seus companys de partit.

—-

Vídeo: CAMPS I RITA BARBERÁ EN UN FERRARI

Espanya fa el ridícul

A Coma-Ruga se celebra un campionat de futvolei. Entre les seleccions presents hi havia la de Catalunya i la d’Espanya que s’havien d’enfrontar tant en categoria femenina com masculina. I dic que hi havien perquè quan ha arribat el moment de jugar el partit que les enfrontava no han aparegut els representants espanyols. No s’ha de criticar als jugadors de la selecció espanyola que si que volien participar, és al Consell Superior de d’esports espanyol que ha pressionat als jugadors i a l’organització del torneig a qui s’ha de donar la culpa.

Sergi Blázquez , vicepresident de la plataforma proseleccions catalanes ha dit: “És la gran sorpresa nostra, nosaltres tenim per escrit confirmat la seva presència en aquest torneig, i com et dic, confiàvem en la seva presència i avui no s’han presentat, per lo tant és una llàstima per aquest esport, una llàstima per l’organització, però el torneig tira endavant”.

Hi ha una vintena de federacions catalans que són membres de la federació europea i internacional corresponents. En alguns esports que Espanya també té federació han coincidit i el Consell Superior de d’esports aplica una doctrina molt peculiar, si en una competició coincideix la selecció espanyola amb la catalana, l’espanyola es retira. D’altra banda intenta impedir que més federacions catalanes siguin reconegudes o aconsegueix com va succeir amb l’hoquei que les facin fora amb procediments molt poc dignes per a un organisme que representa un país. Als jugadors espanyols els han advertit que si jugaven contra Catalunya podia haver-hi conseqüències greus per a ells.

Abans de seguir llegint el següent paràgraf recomano llegir l’article de La Vanguardia que hi ha al peu de l’article. Ara que l’heu llegit exposaré la meva opinió perquè crec que aquests del CSD són una colla de prepotents mentiders que fan servir les amenaces a falta d’arguments reals. Només la por a enfrontar-se a tota la maquinària d’un Estat inoperant per actuar en un sentit positiu però molt actiu quan actua per fotre la gent impedeix amb amenaces l’exercici dels drets d’altres pobles i de la gent. El CSD amb un informe de l’advocacia de l’Estat diu que la selecció espanyola de futvolei no representa a Espanya i li nega el dret a l’ús dels símbols espanyols. Això vol dir que la selecció espanyola de futbol o de basquet no representen a Espanya i que quan fan servir els símbols espanyols incompleixen la legalitat vigent?. O, potser és que l’argument del CSD per impedir la participació dels seus propis jugadors en aquest campionat és fals?. Perquè avui jugava la selecció espanyola contra Argentina i els jugadors espanyols portaven la samarreta oficial – amb tota la simbologia oficial corresponent - i no els han detingut. Diu Soler en representació del CSD que “la part no pot jugar contra el tot perquè la Constitució espanyola ho prohibeix”. Ja ens han tret el tòtem màgic (Constitució espanyola) per prohibir una cosa que amb anterioritat ja s’ha fet 60 vegades.

–

Un aviso del CSD impide que se dispute el Catalunya-España de Futvoley

La Vanguardia

Fecha de los hechos: 14 de noviembre de 2009

Fecha artículo LVG: 15 de noviembre de 2009

Toni López Jordà – Barcelona / La Vanguardia

El Catalunya-España en la modalidad de futvoley, que debía disputarse ayer en la playa de Coma-ruga (El Vendrell), se saldó con la incomparecencia del equipo visitante. Según la organización, la Associació Catalana de Futvolei y la Plataforma proseleccions Catalanes que le apoya, el plante se debió a las “presiones amenazadoras” del Consejo Superior del Deporte (CSD) a los jugadores españoles; según el CSD ellos se limitaron a “avisar a la Asociación Española de Futvoley que no podía ser”. Se frustró un partido con morbo, aunque nada extraordinario, ya que Catalunya y España se han enfrentado deportivamente “más de 60 veces”; la última en el Mundial amateur de fútbol sala, en el 2007, con triunfo catalán (5-2).

El partido hacía semanas que estaba confirmado como parte del Open Internacional de Futvoley, con la participación de seis selecciones. La Asociación Española de Soccervoley notificó por escrito a la catalana su participación a finales de octubre. “Pero una carta del CSD (del 29 de octubre) les amenazaba que se atuviesen a consecuencias penales si jugaban”, dice Sergi Blázquez, vicepresidente de la plataforma. “Es una nueva ingerencia política, una falta de respeto al deporte y a los jugadores; el capitán español dijo que no tenia ningún problea en jugar, ya que suponía un impulso para la especialidad”. Según Blázquez, el objetivo del CSD es “impedir que Catalunya tenga proyección internacional”.

En la carta, a la que ha tenido acceso este diario, el CSD se refiere a un informe de la Abogacía del Estado sobre las “posibles responsabilidades” de la selección española, le recuerda las leyes en vigor, y le niega la representación oficial de España, por lo que le recomienda que “se abstenga de utilizar símbolos nacionales en competiciones”.

El CSD, en boca de su director general, Albert Soler, señala a este diario que había hecho “lo de siempre, ni más ni menos, no se ha apretado más que en otros casos, simplemente se avisó a la Española de futvoley que no podía incumplir la ley”. Para Soler, la “concepción” del CSD “es la de siempre: una parte no puede jugar contra el todo porqué lo dice la Constitución Española: un Catalunya-España no es posible”.

Beneficis per cervells que beneficien cames

Des de l’1 de gener de 2010 els treballadors estrangers amb rendes superiors als 600000 euros deixaran de tributar el 24% i passaran a tributar el 43%. Aquesta mesura modifica la coneguda com a llei Beckham pensada originalment per atreure investigadors científics estrangers però de la que se’n beneficien els futbolistes estrangers que juguen a la Lliga espanyola. Desconec el misteri que fa que una llei per atreure cervells pensants acaba servint per beneficiar a uns individus que empaiten una pilota en calçotets però ja diuen que feta la llei feta la trampa, i en el món del futbol n’hi ha molts de tramposos i moltes trampes. Aquesta mesura tracta de corregir el fet que una llei que va ser redactada per a uns propòsits ha acabat servint per a uns altres. La llei entrarà, com he dit, l’1 de gener però no s’aplicarà de forma retroactiva. Amb aquesta correcció els clubs hauran de pagar més de 100 milions d’euros que abans s’estalviaven. La Lliga de Futbol Professional ha advertit que es declararà en vaga si s’aprova.

Xiular l’himne espanyol és lleig però no un crim

Suposo que tots o quasi tots recordeu el partit de la Copa del Rei jugada a València entre el Barça i el Bilbao. Aquell dia va produir-se una xiulada monumental de tot la gent que hi havia a l’estadi de Mestalla contra l’himne espanyol. La xiulada va ser antològica i un escàndol. TVE va voler dissimular-ho però com que hi ha altres mitjans la cosa no es va poder tapar.

La Fundación Denaes (Fundación para la Defensa de la Nación Española) va querellar-se considerant que s’havia produït un delicte d’injúries contra l’Estat, el cap de l’Estat o contra Espanya. El jutge de l’Audiència Nacional Santiago Pedraz ha arxivat la querella amb el següent argument: «Aquest Tribunal entén que no encaixa en els preceptes penals denunciats. No s’està en presència d’una conducta ni injuriosa en els termes descrits en el Codi Penal amb el Cap de l’Estat ni tampoc del delicte d’ultratges a Espanya i del delicte d’apologia d’odi nacional», i conclou que «respon més aviat a generar malestar a qui és símbol de la unitat de la nació, d’aquí les xiulades que van haver d’escoltar Ses majestats els Reis». Denaes és un grup ultradretà que consta amb rellevants membres del PP entre les seves files com per exemple Alejo Vidal-Quadras.

Un fet semblant l’any 1925 va implicar el tancament durant sis mesos del Camp de Les Corts després d’una xiulada a l’himne espanyol i que el fundador, Joan Gamper, s’hagués d’exiliar. La querella de DENAES se centra en les dues plataformes que defensen les seleccions basques i catalanes a qui DENAES acusa de ser les incitadores. Evidentment Denaes no pot demanar que es persegueixi a 50000 persones, els espectadors que van assistir a Mestalla ja que per això haurien de poder demostrar que cadascun dels aficionats que hi va anar va xiular. Tampoc poden demanar el tancament de l’Estadi. La querella de Denaes era absurda si no hi ha un culpable clar. I no m’imagino a 50000 persones sent jutjades. Això si que seria un escàndol i no la xiulada de Mestalla ni la del camp de Les Corts.

—–

Vídeo: Xiulada himne espanyol durant la Copa del Rei

La Rioja: La Audiencia Nacional confirma que la pitada al himno no es delito

Vídeo: El tancament de l’Estadi de Les Corts (1925)

——

Precedents:

Cierre del campo de Les Corts en 1925

El club había organizado un partido contra el CE Júpiter en homenaje al Orfeó Català. Inicialmente la autoridad gobernativa no concedió el permiso y eso provocó que el día del partido una gran cantidad de aficionados y catalanistas se concentraran en Les Corts. Finalmente, concedida la autorización previa y antes de empezar el partido con el público en las gradas, la banda de música de la British Royal Marine (anclada en aquellos días en el puerto de Barcelona) tocó los himnos español y británico. El público silbó ruidosamente mientras sonaba la ·Marcha Real” y, al contrario, aplaudió durante el “God Save the Queen” británico.

La autoridad gobernativa, enfurecida por el incidente, no tardó en reaccionar contra el club y en represalia por esos hechos, el Campo de Les Corts fue clausurado por una duración de seis meses, finalmente reducida a tres. El presidente Joan Gamper presentó la dimisión.

Fuente: Wikipedia

—–

De Primo de Rivera a Mestalla

15 / 05 / 2009

Los seguidores del Barça ya silbaron el himno español en el año 1925

Enllaç a la pàgina original

La pitada al himno español del pasado miércoles en Valencia no ha sido un hecho aislado en la historia del barcelonismo. El 14 de junio de 1925, en plena dictadura de Miguel Primo de Rivera, los aficionados del Barça silbaron mayoritariamente la Marcha Realen un partido amistoso ante el Júpiter, que era también un partido de homenaje al Orfeó Català. El antiguo campo de les Corts estaba lleno con 12.000 espectadores.

En la media parte del partido, la banda de música de la escuadra inglesa interpretó el himno español. La bronca fue general. Acto seguido, y entre aplausos, los ingleses tocaron el God save the king.

A raíz de la polémica por la pitada al himno español, el comandante de seguridad, Justo Conde, realizó un informe donde pedía la “clausura disolución definitiva de dicha entidad (FC Barcelona) y la expulsión del territorio nacional del Sr. Gamper”. En el informe se destacaba que el FC Barcelona “ha dado pruebas constantes de su desafecto a España, cuya responsabilidad por estos hechos alcanza de lleno a quien la preside ya que al no corregirlos o evitarlos con la autoridad que indudablemente le da su cargo dentro de ella, es que se hace solidario con los mismos”.

El 24 de junio de 1925, el gobernador civil de Barcelona, Jaime Milans de Bosch, decidió “haciendo uso de las facultades que me están conferidas, clausurar por término de seis meses el funcionamiento de esa Sociedad (FC Barcelona), no pudiendo durante dicho tiempo dar espectáculo alguno en su campo ni concurrir a otros como tal asociación ni usar los emblemas ni distintivos de la Sociedad”.

El Barça no volvió a jugar hasta el 25 de diciembre. Los azulgrana se impusieron por 2-0 al First de Viena. Pero Gamper tuvo que marchar a Suiza debido a la presión del régimen dictatorial. A pesar de que volvió a Barcelona, ya no presidió más el club y en el 1930 murió.

En otra final entre el Barça y el Athletic Club, como la de Valencia este pasado miércoles, los seguidores barcelonistas y vizcaínos también silbaron el himno español de manera masiva. La final de Copa de 1984, disputada el 5 de mayo, tuvo en los prolegómenos un silbido como el de Mestalla en el momento en que el Rey entró en el palco del Bernabéu y mientras sonaba laMarcha Real.

Laporta

El president del Futbol Club Barcelona està rebent crítiques des de PSOE i PP pel seu posicionament en favor de la independència. Durant la Diada va aparèixer al darrera d’una de les pancartes de la manifestació al costat de l’alcalde d’Arenys. I això no ha agradat. La portaveu del PP, Soraya Sáenz de Santamaría li va enviar a Laporta un missatge carregat d’obvietats: “futbol és futbol”. Quina clarividència la de Soraya, ha descobert la sopa d’all. José Antonio Alonso (PSOE) va recordar-li a Laporta que no és un polític escollit pels ciutadans. Té raó, no és un polític escollit pels ciutadans, és un ciutadà, i com a ciutadà és lliure de donar suport allò que li plagui i a expressar les seves idees públicament. Cert, és president del Futbol Club Barcelona, però també és advocat. Com a ciutadà pot posicionar-se ideològicament en la direcció que vulgui. Tots sabem dels lligams d’altres presidents d’equips de futbol que no dubten a aparèixer donant suport al PP, i ningú en fa un escàndol.