El PP fitxa com assessor al pare d’una nena assassinada

He criticat diverses vegades al PP per instrumentalitzar les víctimes del terrorisme en benefici de les seves posicions, considero poc honest usar les víctimes del terrorisme per obtenir rèdits electorals, i amb tots els respectes per a les víctimes del terrorisme que em mereixen tots els respectes, si un partit polític les instrumentalitza és perquè elles es deixen. Vergonya aliena vaig sentir fa unes setmanes veient a les notícies un acte de les víctimes del terrorisme convertit en un bany de masses a Aznar.

Però la manca d’escrúpols dels dirigents del PP sembla no tenir límits. Sense manies instrumentalitzen les desgràcies i tragèdies en benefici propi i el més lamentable de tot aquest assumpte és que la gent es deixa usar, si, així de clar, la gent es deixa usar pel Partit Popular. En aquest cas es tracta de Juan José Cortés, pare de Mariluz, una nena que va ser assassinada a Huelva fa un parell d’anys i que va ser un dels casos més mediàtics d’aquell moment. Aquest home des de l’assassinat de la seva filla s’ha dedicat a recórrer totes les cadenes de televisió i els platós dels programes més grocs de la televisió espanyola.

Juan José Cortés ha fitxat pel Partit Popular en qualitat d’assessor en matèria de Justícia de cara a endurir el codi penal, un tema del qual el PP parla cada vegada que estant en l’oposició maten algú i se n’oblida quan ha governat.

En política no tot hauria de valer, la manca d’escrúpols dels dirigents del PP en assumptes tan delicats com aquest o el del terrorisme sembla no tenir un preu polític, i això ens hauria de fer pensar si la societat no està tan malalta com alguns partits polítics. La política espanyola no pateix només de corrupció en matèria econòmica, la corrupció és de caràcter moral, per arrencar uns quants vots en determinats sectors de la societat hi ha dirigents polítics que estan disposats a usar, corrompre i prostituir a persones, organitzacions o situacions tràgiques sense que se’ls caigui la cara de vergonya.

Endurir el codi penal no serveix de res si quan un cas arriba davant del jutge aquest decideix aplicar la pena més suau. Els casos d’assassinat tenen unes penes que quasi mai s’imposen amb tota la seva duresa i moltes vegades errors absurds i difícils d’entendre provoquen que els criminals siguin deixats en llibertat. No es tracta d’endurir les lleis, potser el que cal és que s’apliquin i que es corregeixin els errors.

I el Partit Popular hauria de deixar de potinejar els tribunals, organitzacions de víctimes i tot allò que creuen que pot beneficiar-los. Si els dirigents del PP s’abstinguessin de potinejar tot potser algunes institucions com la Justícia guanyarien en eficiència.

Com podem interpretar aquestes estranyes ganyotes?

Com podem interpretar aquestes estranyes ganyotes?. Hi ha cares que sorprenen pel que sembla que volen expressar. Un exemple seria el cas de la foto que encapçala aquest article. Davant veiem a una noia abillada de fallera major que fa una ganyota estranya, no sé si és de fàstic o de por, i darrera seu tenim una cara coneguda, Mariano Rajoy, líder – amb el permís d’Aznar i d’Aguirre – que posa una cara que costa de definir. Cal dir que aquesta foto està feta durant la celebració de les Falles de València i podria ser que la fallera major posés aquesta cara en sentir els petards, però veient la cara de Rajoy, que sinó fos Rajoy diria que és de sàtir i la de la noia que sembla no estar gaire còmoda allà un podria pensar què… bé millor callo, no sigui que em fiqui en un jardí de plantes verinoses i deixo que vosaltres interpreteu a la vostra manera aquestes ganyotes.

Díaz Ferrán, empresari “exemplar” (part II)

Quin exemple que donen els empresaris espanyols, quin exemple, especialment exemplar és el president de la CEOE, és a dir, il capo di tutti li capi. El mes de desembre Gerardo Díaz Ferrán, padrí de tots els grans empresaris de les Espanyes va donar un exemple de com s’ha de portar una empresa, va enfonsar la companyia aèria de la que era president, Air Comet, deixant a tots els seus pencaires i clients amb un pam de nas. En una altra mostra exemplar de gestió empresarial ara ha aconseguit enfonsar l’asseguradora Mercurio, que com Air Comet pertany al grup Marsans. Si fos treballador de qualsevol empresa d’aquest grup o empresa que en el seu consell d’administració tingués a Díaz Ferrán estaria molt preocupat. A Díaz Ferrán li han caigut al damunt moltes i justificades crítiques des de tots els àmbits. És un escàndol que el màxim dirigent dels empresaris espanyols sigui algú al que les empreses se li enfonsen però també ha tingut el suport de la resta dels empresaris espanyols membres de la CEOE i, com no podia ser d’una altra forma, de la direcció del Partit Popular que el consideren un model a seguir. Espero equivocar-me, però m’aposto un pollastre de plàstic a què si el Partit Popular guanya les eleccions l’any 2012 veurem a Díaz Ferrán de ministre d’Economia o d’Indústria, així podrà aplicar des de les més altes instàncies els mètodes que tants èxits li han proporcionat. Se m’ha entés tot?.

Aznar se sent injuriat

Començarem llegint les paraules de José María Aznar: “Jo he estat injuriat i difamat fins a límits extrems, la meva imatge ha estat absolutament deformada i distorsionada, jo he estat transformat en un dòberman, la propaganda electoral del PSOE treia imatges de la Guerra Civil contínuament … Això és el que hi ha, això és l’esquerra que es mou en aquest país, una part de l’esquerra que es mou en aquest país i que se segueix movent ”. La imatge que s’ha donat d’Aznar és la que ell ha volgut donar, la d’algú que pensa que està pel damunt del bé i del mal, que pot anar fent declaracions irresponsables i que sembla que hagi perdut el seny. La imatge que tenim d’ell és la que ell ha mostrat, no la que ell diu que han mostrat d’ell. Aznar potser no té memòria o no la vol tenir, el que segurament no té és vergonya, però per desgràcia d’Aznar existeixen les hemeroteques i aquestes són terribles per polítics que creuen que la gent té memòria de peix. Quan al senyor Aznar els estudiants li diuen feixista només li recorden al senyor Aznar el seu passat falangista i les idees que va deixar escrites en diversos articles. Ara que no vingui fent-se la víctima innocent, a ell no se l’ha difamat mai, ell ha difamat a tots els seus opositors polítics, fins i tot a aquells que l’han defensat quan haurien pogut no fer res. No és l’esquerra el problema, una esquerra que ha comés molts errors, un dels principals problemes d’Espanya és aquesta dreta cavernícola de la que Aznar n’és un “exemple”, una dreta amb la mateixa mentalitat de la dreta espanyola dels anys 30 i de règims polítics com aquells dels quals en van formar part tant el pare com l’avi d’Aznar. Dir que Aznar és un feixista com fan els estudiants universitaris que l’escridassen mentre el “cabdill de les Espanyes” es dedica a fer “peinetas” al personal només és fer-ne una descripció d’aquest personatge nefast ara ja convertit en una espècie d’àugur d’apocalipsis que mai acaben produint-se.

Els toros converteixen en un circ l’Assemblea de la Comunitat de Madrid

La sessió de control del govern a l’Assemblea de Madrid s’ha convertit en un circ una vegada més per les declaracions desafortunades d’uns i les protestes dels altres.

Esperanza torera

A Esperanza Aguirre li han preguntat sobre la seva intenció de declarar Bé d’Interés Cultural les curses de braus i ella ha respost que concedir la màxima distinció immaterial no és nou i que ja ho va fer Andalusia amb el flamenc, València amb el Tribunal de les Aigües i Astúries amb la gastronomia. No trobo correcte comparar el flamenc, el Tribunal de les Aigües i la gastronomia asturiana, no es pot comparar la tortura i mort d’un animal amb una institució com el Tribunal de les Aigües, una forma d’art folklòric compost de cant i dansa o la gastronomia asturiana però posem que acceptem aquest fet. En aquest punt la senyora Aguirre hauria fet bé callant però això és una impossibilitat material per a ella i ha dit que els braus no són patrimoni de cap ideologia sigui de dretes o d’esquerres i llavors ha decidit ficar-se de quatre potes a la galleda dient amb la “ironia” que la caracteritza que la Comunitat de Madrid no farà obligatori pels madrilenys anar a les curses de braus. M’ha tret dos pesos del damunt: no obligaran als madrilenys a assistir a les curses i limita l’assumpte a la Comunitat de Madrid. Un altre argument de la senyora Aguirre és que la “festa nacional” és una tradició molt arrelada a la Comunitat de Madrid, Espanya i a la Mediterrània. Només li ha faltat incloure llatinoamèrica on hi ha molts països on se celebren curses de braus. És estrany que a la senyora Esperanza, ella tan racialment hispànica i fervorosa partidària de refer l’Imperi se li hagi passat aquest detall. És cert, és una tradició, també ho era llençar cristians als lleons i fa molts segles que van abolir aquest costum feliçment pels bisbes de la Conferència Episcopal Espanyola. És cert, també que les curses de braus han sigut elogiades per poetes, escriptors, pintors i altres artistes molt reconeguts com Lorca, Hemingway, Alberti, Miguel Hernández, Goya o Picasso, també n’hi ha altres que han criticat aquesta salvatjada. Que una dirigent del PP que va dir en un programa de televisió que Franco era socialista i que forma part d’un partit fundat per franquistes digui que Miguel Bosé és amic de dictadors em sembla de molt mal gust i em sembla una ficada de pota més de la lideressa.

He parlat de les declaracions d’uns i de les protestes dels altres. Els diputats d’IU han rebut les paraules en el més pur estil de protesta torera fent voleiar mocadors blancs per demanar que es premii el torero amb una orella. Espero que no vulguessin les orelles d’Esperanza Aguirre.

Van Halen fora d’orbita

Però el circ de la Comunitat de Madrid va continuar. El diputat peper va usar el torn de rèplica per començar a deixar anar una bajanada darrera de l’altra barrejant la gimnàstica amb la magnèsia, també podríem dir que barrejava xurres amb merines per a carregar contra el govern de Rodríguez Zapatero. Si no tens arguments embolica la troca. Dels braus ha passat a parlar de la pujada de l’IVA, ha protestat per la concessió d’un carrer – que jo sàpiga això hi ha sigut a Barcelona i ha sigut una decisió de l’Ajuntament de Barcelona i no del govern central – al desaparegut actor Pepe Rubianes – turmentador de fatxes hispànics – fins arribar a protestar per la reforma de la llei de l’avortament. I aquí, Van Halen s’ha retratat afirmant que “els que es preocupen pel maltractament dels bous és aquesta progressia a qui després li agrada enviar els fetus a les trituradores”. Embolica que fa fort. Ja tornen els pepers a treure les trituradores de fetus. Van Halen, Juan Van Halen va afirmar que no és taurí però l’interessa la festa. Després va acusar d’incultes i va dir que els que ataquen la festa nacional és perquè no creuen en la nació. Ja veiem qui pretén convertir el debat sobre les curses de braus en una qüestió identitària, qüestió identitària espanyola, és clar.

No m’agraden les curses dels braus i ja he dit altres vegades les meves raons, respecto que els protaurins defensin això que en opinió meva és un acte inhumà en el qual torturen un animal però si aquests són els únics arguments que poden exposar estan aportant uns arguments que no ajuden gaire a la seva causa. Si només pensen parlar de trituradores de fetus, acusar a determinats artistes de ser “amics de dictadors” o acusar als qui estem en contra de les curses de braus - perquè són un espectacle bàrbar i cruel que acaba amb la mort d’una bèstia sotmesa a suplici – de ser incults per defensar les curses de braus crec que han perdut el seny. És evident que no és una qüestió identitària la que ha impulsat la iniciativa legislativa popular, sembla, escoltant les paraules de Van Halen i Aguirre que entre les seves raons si que hi ha raons identitàries quan parlen que els que estan en contra de les curses de braus és perquè no creuen en la nació. Entre els protaurins i entre els antitaurins hi ha gent que se sent tan espanyola o més que Esperanza Aguirre i en ambdós grups n’hi ha que el concepte de nació que té la lideressa madrilenya se la porta fluixa. Respecte que defensin la seva “festa nacional” però si els arguments són els que han exposat valdria més callar.

Escridassat per parlar en català

No és cap novetat que al PP no li agrada la llengua catalana, n’hi ha molts exemples que podria exposar però el millor és anar a l’actualitat. Se celebrava el XIIIè Congrés Regional del PP Balear i tenia la paraula el president del Congrés, Joan Flaquer. L’home va començar a parlar i ho va fer en català quan sobtadament va començar a ser escridassat per un grup dels presents, escridassada que va acabar-se quan Flaquer després d’un breu silenci va canviar al castellà. Darrera de l’escridassada hi havia un grup de partidaris de l’alcalde de Calvià, Carlos Delgado. Era un Congrés del PP, és a dir que tots eren del PP i es celebrava a les Balears, a Flaquer només el van escridassar mentre parlava en català.

Vídeo: Joan Flaquer escridassat per parlar en català en un acte del PP

Joan Flaquer, president del XIIIè Congrés Regional del PP ha sigut escridassat pels partidaris de Carlos Delgado, alcalde de Calvià per parlar en català.

—Joan Flaquer, presidente del XIII Congreso Regional del PP ha sido abroncado por los partidarios de Carlos Delgado, alcalde de Calvià por hablar en catalán.—http://dbalears.cat/actualitat/Pol%C3…

Abucheado por hablar en catalán

Aznar justifica la seva “peineta”

En unes declaracions fetes a Il Giornale Aznar ha justificat la famosa “peineta” que va fer a uns estudiants que el van esbroncar a la Universitat d’Oviedo dient que “amb les persones descarades la resposta ha de ser descarada”, afegeix que no es penedeix sinó que la cosa li fa gràcia i acusa a Zapatero de convertir Espanya en un carnaval. Aznar s’equivoca, Espanya no és un carnaval per culpa de Zapatero, és un circ per culpa d’Aznar i Aznar és el pallasso principal d’aquest circ, un pallasso que no fa gràcia, no fa riure ningú, més aviat fa ràbia a tots els que el veuen.

Vídeo: APM? Peineta Aznar

Batussa entre Julia Otero i Arcadi Espada per les paraules pejoratives de Rosa Díez vers els gallecs

Imatge del 3cat24.cat

No fa gaires dies Rosa Díez va dir que Zapatero semblava gallec en el sentit pejoratiu de la paraula, això ha aixecat una forta polèmica per les paraules desafortunades de la messiànica lideressa d’UPyD. En aquest vídeo poso en antecedents sobre els fets i immediatament podeu escoltar com discuteixen la locutora d’Onda Cero Julia Otero amb el periodista bocamoll i partidari de Rosa Díez, Arcadi Espada. Espada té en comú amb Rosa Díez ser un renegat, mentre Díez es pixa en Euskadi, Espada ho fa en Catalunya, i junts amb tota la trepa d’UPyD es pixen en Galícia. En el programa d’UPyD i en el seu discurs ideològic està enfrontar els diferents pobles que tenen la desgràcia de formar part d’aquest nyap que es diu Espanya.

El partit ultranacionalista espanyol UpyD (Ultraespanyolistes Pejoratius i Demagogs) liderat per la seva Führer messiànica Rosa Díez s’ha caracteritzat en fer les seves campanyes basant-les en un espanyolisme exacerbat i groller. Originalment Espada va ser un dels que va fundar C’s però sense posar ells la cara, per això van escollir l’Albert Rivera a qui no coneixien ni en el seu poble. Ara, tots els fundadors i ideòlegs de C’s es mouen al voltant d’UPyD, fins i tot dos dels diputats de C’s s’han passat a UpyD, i a UpyD ja han demostrat clarament que volen ocupar l’espai electoral de C’s. És a dir, el partit C’s està sent absorbit per UpyD. Dels fundadors de C’s i ara pròxims a UpyD, si ens atenem al fet que se’ls ha vist en actes del partit la Führer Rosa Díez trobem a tres botiflers: Boadella, ara convertit en bufó en la Cort de la lideressa Aguirre, Espada, defensor a ultrança de les bajanades de la Führer d’UPyD, i l ‘Ivan Tubau, un personatge groller que sent professor de periodisme va dirigir-se a una de les seves alumnes ‘no puc concentrar-me veient la teva cara perquè tens pinta de xuclar-la tan bé”.

El nacionalisme espanyol té tendència a la grolleria i a l’obscenitat, qualitat que s’afegeixen a la demagògia, la mentida i l’insult. Només cal recordar la famosa “peineta” del cabdill de les Espanyes Aznar. C’s pinta poc a Catalunya, són un partit en lerrouxista en clara descomposició del que fugen fins i tot els seus fundadors com les rates que fugen dels vaixells que s’enfonsen i que ara s’enfilen en el vaixell de la messiànica Rosa Díez. Només cal veure com en els seu actes de “campanya” hi apareix tota la xusma de renegats, botiflers i gents escopetejada d’altres partits, començant per la lideressa Díez. La ideologia d’UPyD és la d’una ultradreta espanyolista encara més a la dreta que el PP i que s’atreveix a anar més enllà del que s’atreviria el PP. Veuen en la diversitat lingüística una amenaça per a la seva idea d’Espanya. Curiós és que bona part de la camarilla d’UPyD i C’s, començant per Díez, Tubau, Boadella o el mateix Espada són gent que procedeixen de llocs amb una llengua pròpia contra la que aquests partits fan campanya a Espanya. Díez va néixer a Euskadi, els altres tres a Catalunya. Tots quatre fan grans demostracions del seu espanyolisme insultant la terra on van néixer.

La Führer d’UPyD va ofendre greument als gallecs quan va dir allò de gallec en el sentit pejoratiu de la paraula, Espada té la poca vergonya de tractar de justificar les paraules de Díez i ho fa davant d’una locutora gallega, Julia Otero, que va criar-se a Catalunya i ha fet bona part de la seva carrera a Catalunya, per tant coneixedora de totes dues terres, Catalunya i Galícia.

Vídeo: Julia Otero i Arcadi Espada discuteixen sobre les paraules de Rosa Díez / Julia Otero y Arcadi Espada discuten sobre las palabras de Rosa Díez

Alice in PPland

La Vanguardia ha entrevistat a la “dirigent” del PP a Catalunya Alicia Sánchez Camacho. Comencem pels dos titulars destacats. Segons Sánchez Camacho “el PP es mereix la dignitat d’estar en el pròxim govern”. El PP no pot formar part d’un govern català havent recorregut l’Estatut de Catalunya i altres lleis aprovades pel Parlament de Catalunya. Havent recorregut lleis del Parlament de Catalunya és indigne que aquest partit tingui representació en un Parlament en el qual s’hi pixen, i si la seva presència en el Parlament de Catalunya atenent aquestes circumstàncies és indigne i insultant per a les institucions i el poble de Catalunya, la pretensió de la senyora Alicia Sánchez Camacho de ser part del govern de la Generalitat de Catalunya és una broma de mal gust.

En l’altra titular destacat la senyora Sánchez Camacho diu que “el meu futur està lligat al de Rajoy”. Té raó, ell la va nomenar a dit, si cau Rajoy caurà ella i qui substitueixi a Rajoy la substituirà per algú de la seva confiança. En realitat, no entenc perquè el PP nomena dirigents a Catalunya i els donen el títol de president del PP a Catalunya – ells en diuen PP de Catalunya – si per fer el que fan que és transmetre allò que li manen dir des del despatx del president del partit al carrer Gènova de Madrid en el seu lloc podrien posar un intercomunicador, s’estalviarien el seu sou.

Un vaixell noruec capturat pels pirates

Recordo quan havent-hi 14 vaixells de diverses nacionalitats retinguts pels pirates somalis i van capturar el tonyinaire basc Alakrana va sortir el sempre desinformat líder del principal partit de l’oposició a Espanya, el PP, un tal Mariano Rajoy va dir que “allò només li passava a Espanya”. Fa pocs dies un altre pesquer va ser atacat pels pirates somalis que van ser rebutjats per la seguretat privada contractada pels vaixells espanyols que naveguen en aquella zona. Ara ha sigut un vaixell de càrrega noruec amb 21 tripulants que feia el trajecte entre els Emirats Àrabs i Tanzània.