El PP fitxa com assessor al pare d’una nena assassinada

He criticat diverses vegades al PP per instrumentalitzar les víctimes del terrorisme en benefici de les seves posicions, considero poc honest usar les víctimes del terrorisme per obtenir rèdits electorals, i amb tots els respectes per a les víctimes del terrorisme que em mereixen tots els respectes, si un partit polític les instrumentalitza és perquè elles es deixen. Vergonya aliena vaig sentir fa unes setmanes veient a les notícies un acte de les víctimes del terrorisme convertit en un bany de masses a Aznar.

Però la manca d’escrúpols dels dirigents del PP sembla no tenir límits. Sense manies instrumentalitzen les desgràcies i tragèdies en benefici propi i el més lamentable de tot aquest assumpte és que la gent es deixa usar, si, així de clar, la gent es deixa usar pel Partit Popular. En aquest cas es tracta de Juan José Cortés, pare de Mariluz, una nena que va ser assassinada a Huelva fa un parell d’anys i que va ser un dels casos més mediàtics d’aquell moment. Aquest home des de l’assassinat de la seva filla s’ha dedicat a recórrer totes les cadenes de televisió i els platós dels programes més grocs de la televisió espanyola.

Juan José Cortés ha fitxat pel Partit Popular en qualitat d’assessor en matèria de Justícia de cara a endurir el codi penal, un tema del qual el PP parla cada vegada que estant en l’oposició maten algú i se n’oblida quan ha governat.

En política no tot hauria de valer, la manca d’escrúpols dels dirigents del PP en assumptes tan delicats com aquest o el del terrorisme sembla no tenir un preu polític, i això ens hauria de fer pensar si la societat no està tan malalta com alguns partits polítics. La política espanyola no pateix només de corrupció en matèria econòmica, la corrupció és de caràcter moral, per arrencar uns quants vots en determinats sectors de la societat hi ha dirigents polítics que estan disposats a usar, corrompre i prostituir a persones, organitzacions o situacions tràgiques sense que se’ls caigui la cara de vergonya.

Endurir el codi penal no serveix de res si quan un cas arriba davant del jutge aquest decideix aplicar la pena més suau. Els casos d’assassinat tenen unes penes que quasi mai s’imposen amb tota la seva duresa i moltes vegades errors absurds i difícils d’entendre provoquen que els criminals siguin deixats en llibertat. No es tracta d’endurir les lleis, potser el que cal és que s’apliquin i que es corregeixin els errors.

I el Partit Popular hauria de deixar de potinejar els tribunals, organitzacions de víctimes i tot allò que creuen que pot beneficiar-los. Si els dirigents del PP s’abstinguessin de potinejar tot potser algunes institucions com la Justícia guanyarien en eficiència.

Barcelona 16 de març / 16 de marzo

BOCA D’INCENDIS

Boca d’incendis

A aquesta boca d’incendis que hi ha a la Plaça Catalunya li falta el caputxó que hauria de cobrir-la. La podem veure al costat de l’ascensor que baixa fins l’aparcament soterrani i al costat de la Torre Urquinaona.

MAL ESTAT DE LA CALÇADA DEL CARRER TRAFALGAR

Mal estat de la calçada del carrer Trafalgar

Així està aquest tram del carrer Trafalgar comprés entre Lluís el Piadós i Méndez Núñez. Aquest és el carril bus. L’asfalt en molts punts està en mal estat apareixent esvorancs que fan perillosa la conducció en moto.

TRENS AMB GRAFFITIS

Trens amb graffitis

Trens amb graffitis a l’estació de mercaderies del Parc Logístic.

Hi ha gent que considera els graffitis un art però normalment el tipus de graffitis que veiem només ens fan la sensació de deixadesa. En aquest cas són tres estacionats a l’estació de mercaderies que hi ha al Parc Logístic de la Zona Franca. El vídeo està gravat des de la Ronda Litoral en direcció Llobregat. Aquesta estació sembla que a més de ser una estació de mercaderies serveix a RENFE per anar deixant els trens que va retirant de servei com un vell Talgo que es veu en les imatges i al qual els graffiters han decorat com molts altres vagons.

Video: Trens amb graffitis

SENYAL DE TRÀNSIT RONDA SANT PERE

Senyal de trànsit Ronda Sant Pere

Aquest senyal de trànsit està a la Ronda Sant Pere, entre el carrer Bruc i la Plaça Urquinaona, a la banda muntanya, just allà on s’aturen els autobusos de les línies de Badalona, entre el 27 i el 29 d’aquest carrer. La fotografia està feta des de la vorera i per tant és evident que el senyal està girada 180º.

Endesa no té vergonya

No ha de ser fàcil ser empleat d’Endesa o d’alguna de les seves sub-sub-sub-sub-sub- subcotractes a les comarques gironines sent mirats pels ulls injectats en sang de milers de ciutadans que per obra i gràcia d’Endesa s’han vist teletransportats al segle XIX sense haver-ho demanat. I tot perquè han caigut uns quants flocs de neu damunt d’unes torres de nyigui-nyogui que s’han doblegat com si fossin de mantega. En una època en què depenem de l’electricitat per a quasi totes les nostres activitats diàries, siguin laborals o particulars, sense electricitat tots els negocis queden aturats però també moltes cases en què s’han instal·lat vitroceràmiques resulta impossible cuinar.

El client d’una companyia elèctrica té l’obligació de pagar la factura però la companyia subministradora també té l’obligació de donar un bon servei, i aquí és on el contracte falla ja que Endesa no destaca per donar un servei gaire decent. A les grans empreses només els interessa fer diners encara que sigui passant pel damunt de qui sigui, especialment quan el negoci funciona en règim de monopoli – perquè la liberalització de la que tant parlen alguns en aquest cas no existeix - com és el cas d’Endesa. El client no pot canviar de companyia elèctrica. Aquests abusos de les companyies elèctriques als consumidors es fan amb la connivència de l’Estat que no acostuma a castigar a aquestes companyies amb multes quan no donen el servei contractat, no les fiscalitza apropiadament, i d’altres poders que davant d’aquestes companyies es mostren servicials rebaixant les multes o anul·lant-les, si, em refereixo als Tribunals, sense manies quan es tracta de castigar als humils i pusil·lànime quan es tracta de posar en els seu lloc a les grans corporacions. Endesa no vol assumir la seva responsabilitat per la caiguda de les seves torres de nyigui-nyogui com tampoc la va voler assumir quan va explotar la central de Pi i Margall. Endesa i REE – uns altres barruts – ja van dedicar-se a donar-se les culpes mútuament, ara han fet el mateix. Mentrestant són els ciutadans de les comarques gironines i molts negocis els que es veuen afectats. Algú hauria de pagar els perjudicis causats.

Antisemitisme a Veneçuela

Quan una societat té problemes importants busca un boc expiatori i massa vegades aquest boc expiatori han sigut els jueus que han hagut de sofrit la ira incitada i dirigida des del poder que per evitar que el poble els descavalqui d’aquest poderhan assenyalat a una comunitat que es diferencia per un tema de fe, raça o cultura. Això ha sigut des de fa molts segles però cal que comenci a canviar. L’atrocitat comesa pels nazis fa 65 anys contra aquesta minoria religiosa però molt important portada a l’escorxador en un nombre que es calcula en 6 milions juntament amb membres d’altres minories importants, sumant més de 10 milions no ens ha ensenyat res. Ara, passats molts anys d’aquella atrocitat hi apareixen personatges sinistres que neguen els fets i que recorren el món fent conferències. Fins i tot hi ha governants – Ahmadineyad - que neguen els fets i al mateix fan una crida a cometre la mateixa barbaritat que neguen que passés. L’any 1994 un grup terrorista islamista que rebia el suport del govern iranià va volar pels aires a Buenos Aires l’edifici de l’AMIA. Les autoritats argentines van demostrar en el seu moment escassa diligència en la investigació, fins i tot i va haver-hi sospites que hi podia haver certa col·laboració d’estaments de l’Estat amb els autors de l’atemptat. Dotze anys més tard la investigació va fixar que la responsabilitat havia sigut d’Hizbulà com autor del fet i del govern iranià com a instigador. S’afegeix a la llista el president veneçolà a la llista. L’any 2005 va fer aquestes declaracions “algunes minories, els descendents d’aquells que van crucificar a Crist, els descendents dels mateixos que van fer fora d’aquí a Bolívar i també el van crucificar a la seva manera a Santa Marta, allà a Colòmbia. Són ells els que van acabar amb l’or en aquest planeta, la plata, els minerals, aigua, la bona terra, el petroli, tots els béns, i els van concentrar en unes poques mans “. Res de nou, aquest discurs el feien els cristians de moltes èpoques per tractar de justificar els pogroms, culpar als jueus de la mort de Jesucrist i treure tots els arguments que en diversos moments han servit per justificar, molts d’aquests arguments van ser recollits en una infame obra antisemita titulada “els protocols dels savis de Sió”. Un libel antisemita que va aparèixer a França en el segle XIX - potser abans - i posteriorment a la Rúsia tsarista i que acusava als jueus de conspirar per dominar el món, anys després aquest libel antisemita va servir de base ideològica a l’argumentari nazi escrit per Hitler que va servir per poder justificar l’assassinat de 6 milions de jueus, als quals s’acusava de tota mena de crims. Un informe de l’Organització d’Estats Americans ha advertit que la comunitat jueva veneçolana corre un risc important, el règim chavista dóna suport a una campanya d’intolerància i que la comunitat jueva veneçolana està sent víctima d’actes violents i reben un tracte policial gens respectuós.

Llegir article / Leer artículo: Seria amenaza para los judíos de Venezuela (Notícies d’Israel - Aurora)

Vorera del carrer Fontanella

Vorera del carrer Fontanella

Les voreres mostren un estat deplorable, en alguns llocs hi falten els panots, que segurament els podeu trobar no gaire lluny, ficats en el forat d’algun arbre proper quan no dins del mateix arbre o encastats en un aparador. La foto que acompanya aquest article correspon al carrer Fontanella. Hi falten tres dels panots però n’hi ha d’altres que com es pot apreciar en la imatge estan solts. El mal estat de les voreres és signe de desídia però també és un risc per a les persones que poden ensopegar o ficar el peu dins del forat i prendre mal.

.

Serradures de color de rosa

Serradures de color de rosa

Va cridar-me l’atenció veure en aquesta parada d’autobús de la Ronda Sant Pere un munt de serradures de color rosa escampades pel terra a sota de la marquesina de l’autobús. Aquesta marquesina de la Ronda Sant Pere està quasi davant d’una discoteca. Un dels usos habituals de les serradures és per poder netejar millor llocs en els quals s’hi ha abocat productes infectes. Si sumem discoteca i serradures podríem deduir que algú amb uns quants litres d’alcohol al cos sortint de la discoteca va ruixar a sota de la marquesina. Aquest fet no és rar en aquesta zona. Els caps de setmana a primera hora del matí l’olfacte rep un fort impacte odorífer degut a les necessitats pixaneres d’algunes persones que prefereixen deixar els seus “regalets” pudents en la via pública i no en espais apropiats per a la recollida de “productes tòxics” també coneguts com a vàters. Si em llegeix algú de l’Ajuntament, si us plau, posin a la Plaça Urquinaona vàters públics.

Bicicletes del bicingBicicletes del bicing

La barra en la que es dipositen o es recullen les bicicletes del bicing ha sigut modificada i aparentment sembla més fort i resistent, també obliga a posar les bicicletes de forma correcta, fins ara podíem veure en les estacions del bicing com moltes bicicletes estaven posades pel costat erroni malgrat estar perfectament indicat. El nou sistema hauria d’impedir que passi el que es pot veure en aquesta foto, algun vàndal ha aconseguit arrencar la bicicleta de l’estació del bicing i hi ha deixat abandonada uns metres més enllà.

Diaris

Diaris

Els diaris gratuïts ens permeten informar-nos. Solen ser repartits en punts estratègics de la ciutat com les escales del metro o alguns comerços, o simplement en el carrer. La meva queixa no va contra els repartidors d’aquests diaris ni contra els diaris sinó contra aquella gent que arriba fins a un expositor com el que veieu a la foto i se’ls emporta tots deixant l’expositor completament buit. Puc entendre que algú s’emporti una dotzena d’exemplars per deixar-los al seu despatx però perquè hi ha gent que se’ls emporta tots, hi hagi deu o dos-cents. La foto que veieu la vaig fer a un quart de set del matí, no feia gaires minuts que els havien dipositat però aquest i un altre expositor situat a uns 50 metres ja estava buit perquè va emportar-se’ls tots els que hi havia sense tenir la mínima consideració cap als altres.

Espe, la torera

Fa uns messos va presentar-se una iniciativa legislativa popular per prohibir les curses de braus a Catalunya, la ILP anava recolzada per milers de firmes, només en calien 50.000 i crec que van obtenir 5 o 6 vegades les necessàries, entre aquestes firmes hi ha la meva. No vaig firmar per raons polítiques i encara que aquesta fos la causa no n’heu de fer res, les meves raons són que no m’agrada que de la tortura se’n faci un espectacle incivilitzat. Menjo carn i no veig que té a veure una cosa amb l’altre, m’agrada menjar carn però no disfrutaria torturant una bèstia.

Un cop presentada la ILP en el Parlament de Catalunya s’ha obert una sèrie de sessions a partidaris i detractors de les curses de braus per a què presentin els seus arguments.

A Espanya mentrestant hi ha qui vol aprofitar l’assumpte per invocar les essències hispàniques: braus, panderetes, castanyoles, etc. I si a Catalunya el Parlament ha donat veu a totes les parts interessades en un sentit o en un altre en aquest assumpte, a Espanya prefereixen muntar l’espectacle trist, vergonyós i vergonyant del “ordeno i mano”. Primer ha sigut la lideresa pepera Esperanza Aguirre que amb capa i muntera s’ha proposat protegir la “fiesta nacional”, és a dir les curses de braus, declarant-les “bé d’interés cultural”. També els governs pepers valencià i murcià s’hi han afegit al trist espectacle. Tenen la barra d’acusar a Catalunya de convertir aquest assumpte en un tema identitari però són precisament ells els que defensen el caràcter identitari espanyol de les curses de braus.

Fa uns 18 anys les Illes Canàries van prohibir les curses de braus i a les Espanyes no va muntar-se tant de xivarri. Això demostra que en aquest assumpte si que h ha unes raons de caràcter polític però són les del PP, Esperanza Aguirre i tota la direcció del PP saben que atacar Catalunya dóna rèdits polítics a l’Altiplà castellà i això en el PP ho exploten sempre i a totes hores. Veure la lideresa amb muntera i capa de torero és patètic, ara s’hi uneixen Camps i el president murcià. Encara veurem a aquests dos vestits de toreros, Camps sempre pot trobar algú que li pagui el vestit de llums, sempre hi ha ànimes caritatives amb presidents indigents. Rita Barberà, Soraya Sáenz de Santamaria, Dolores de Cospedal i Ana Botella ja deuen estar escollint peinetas i mantellines. Aznar el “niño de la peineta” i Rajoy “el niño de Dos Hermanos” poden acompanyar en l’espectacle toreril a Camps, ja conegut com “el niño de los trajes”.

Vídeo: 

Madrid protege las matanzas de toros, Euskadi las promociona, Cataluña las debate

Les dones són massa tontes per a tenir dret a votar, segons Intereconomía

A Intereconomía ja han trobat la forma que el PP guanyi les eleccions. Segons aquest individu que parla la culpa que les eleccions les hagi guanyat dues vegades seguides Rodríguez Zapatero la tenen les dones que no saben votar perquè segurament són curtes de gambals. Sempre poden demanar a la Conferència Episcopal Espanyola per a què intercedeixi davant el Vaticà i declarin, novament, que les dones no tenen ànima, després poden presentar una Iniciativa Legislativa Popular al Congrés del Diputats, si és que aquest procediment no el troben excessivament democràtic, que ja sabem que a Intereconomía el concepte de democràcia no el tenen gaire clar, prefereixen les democràcies esmorteïdes com la de l’oncle Paquito, demanant que es retirin tots els drets de les dones en base a què estudis d’eminències intereconòmiques consideren que com que les dones no saben votar perquè n’hi ha que voten al PSOE i d’altres partits democràtics, on s’ha vist?, poden votar partits com el del cabdill Aznar, millor que no tinguin aquest dret, no sigui que Rajoy torni a perdre les eleccions. Les paraules d’aquesta eminència intereconòmica són: “És a dir, es manipula la dona per a aconseguir el vot des de la seva ignorància, que es proposa, es planteja permanentment la falta de desenvolupament intel·lectual de la dona del poble per a aconseguir el vot, i el Partit Socialista ha aconseguit 15 diputats en les últimes eleccions amb el vot de la dona”. Noies, tranquil·les, no cal que hi aneu a tirar ous podrits a l’emissora d’Intereconomía que sinó a més de dir-vos que sou tontes diran de vosaltres que sou unes vàndales però si decidiu anar jo també m’hi apunto. La mentalitat d’aquesta gent d’Intereconomía és absolutament retrògrada. I ho diu sense que la cara se li caigui de vergonya a terra ni ruboritzar-se.

Vídeo: INTERECONOMÍA CONSIDERA LES DONES MASSA TONTES PER TENIR DRET A VOTAR

Apologia de l’antisemitisme en escoles espanyoles

Apologia de l’antisemitisme en escoles espanyoles

L’ambaixada israeliana a Espanya ha rebut centenars de postals procedents d’escoles amb textos com els següents:«Els jueus maten per diners». «Evacueu el país per als palestins». «No us fa pena matar nadons?». «Aneu a un altre lloc on us acceptin». Els autors d’aquests missatges són nens de primària d’escoles espanyoles, les cartes porten el membret de les escoles. Això fa pensar que es tracta d’un fet organitzat que utilitza els nens després d’haver-los adoctrinat en l’antisemitisme. Les cartes van dirigides a l’ambaixador israelià a Espanya i estan escrites un vocabulari i cal·ligrafia infantils. Quasi totes les escoles pertanyen a la Comunitat Valenciana.

Una de les cartes portava aquest text escrit per un nen de cinc anys: «Senyor ambaixador, hauries de pensar una mica en els altres i no matar a grans i petits. No sé com no et fa pena matar nadons. Si algun dels dos ha d’anar-se’n, el que és just serà marxar vosaltres perquè és el seu lloc i no el vostre ». Sergio, de 9 anys, pregunta: «Per què mateu per diners?». Una tercera targeta diu: «Sóc Carles, de 9 anys. Podeu deixar tranquil·la a la gent de Gaza? ».

Des de l’ambaixada israeliana s’ensumen una campanya antisemita orquestrada darrera de la qual hi podria haver alguna organització propalestina.

Trist és el paperot que en aquest assumpte fa Amnistia Internacional que impulsa la campanya “una postal, una vida”en centres de primària i secundària amb l’argument d’implicar els nens en la defensa dels drets humans. Molt lloable sinò fallessin les formes. Està molt bé que defensin els drets dels palestins però no prenent part per un dels bàndols o fins i tot col·laborant amb una de les parts amb el silenci. No critico que Amnistia Internacional denunciï la mort de 1400 palestins com a conseqüència dels bombardejos israelians sobre Gaza, però Amnistia Internacional callava mentre des de Gaza van ser llençats més de vuit mil míssils Qsam sobre la població israeliana, inclosos nens. Una organització que diu que defensa els drets humans no pot convertir-se en una organització que promou l’antisemitisme. Si ara es dediquen a això han perdut la principal raó de la seva existència.

Barcelona, 28 de febrer de 2010

PANOTS

Panots

Un panot és una d’aquestes peces quadrades que medeixen 20×20 i que formen part de les voreres barcelonines. En moltes voreres hi falten i a vegades te’ls trobes, com en aquest cas, tirats en el forat d’un arbre.

Panots 

Un panot es una de estas piezas cuadradas que miden 20×20 y que forman parte de las aceras barcelonesas. En muchas aceras faltan ya veces te encuentras, como en este caso, tirados en el hueco de un árbol.

SEPARADORS DE GOMA DEL CARRIL BICI

Separadors del carril bici

Molts d’aquest separadors de goma que segreguen el carril bici de la resta de la calçada estan trencats. En pocs metres m’he trobat cinc d’aquests separadors de goma tirats en el forat d’un arbre. En el carrer Méndez Núñez (comprés entre Trafalgar i Ronda Sant Pere) falten ja quasi tots.

Separadores del carril bici 

Muchos de estos separadores de goma que segregan el carril bici del resto de la calzada están rotos. En pocos metros me he encontrado cinco de estos separadores de goma tirados en el hueco de un árbol. En la calle Méndez Núñez (comprendido entre Trafalgar y Ronda Sant Pere) faltan ya casi todos.

FANAL

Fanal

Aquest fanal es troba al carrer Girona (cruïlla Casp). La tapa que dóna accés al cablejat elèctric està tirada a terra. Aquest no és l’únic cas, per la zona n’hi ha d’altres.

Farola 

Esta farola se encuentra en la calle Girona (cruce Caspe). La tapa que da acceso al cableado eléctrico está tirada en el suelo.Este no es el único caso, por la zona hay otros.

CONTENIDORS I MANDRA CIUTADANA

Contenidors

De tant en tant les cartes al director dels diaris publiquen alguna carta queixant-se que la ciutat està bruta i que l’alcalde no fa res per evitar-ho. El senyor Hereu prou feina té en les tasques que li corresponen, al marge que les faci bé o no, no és feina de l’alcalde Hereu ni de cap alcalde anar darrera dels ciutadans per a què fiquin les escombraries dins del contenidor i no, com podem apreciar en aquesta foto, les deixin al peu del contenidor. Al peu del contenidor blau (cartró) veiem unes caixes de cartró, al peu del contenidor verd (vidre) veiem uns vidres trencats, i al peu del contenidor groc veiem tetrabricks i llaunes ficades en una bossa de plàstic. Ho han deixat al peu dels contenidors que corresponen, tant gran és l’esforç de ficar-ho dins?. O és que volem que l’alcalde Hereu posi una persona que ho faci per nosaltres?. Si la ciutat està bruta més responsabilitat tenim els ciutadans que no pas l’Ajuntament.

Contenedores 

De vez en cuando las cartas al director de los diarios publican alguna carta quejándose de que la ciudad está sucia y que el alcalde no hace nada para evitarlo. El señor Hereu bastante trabajo tiene en las tareas que le corresponden, al margen de que las haga bien o no, no es trabajo del alcalde Hereu ni de ningún alcalde ir detrás de los ciudadanos para que metan la basura dentro del contenedor y no, como podemos apreciar en esta foto, las dejen al pie del contenedor. Al pie del contenedor azul (cartón) vemos unas cajas de cartón, al pie del contenedor verde (vidrio) vemos unos cristales rotos, y al pie del contenedor amarillo vemos tetrabrick y latas metidas en una bolsa de plástico. Lo han dejado al pie de los contenedores que corresponden, tanto mayor es el esfuerzo de ponerlo dentro?. O es que queremos que el alcalde Hereu ponga una persona que lo haga por nosotros?. Si la ciudad está sucia más responsabilidad tenemos los ciudadanos que no el Ayuntamiento.

CATEDRAL DE BARCELONA

Catedral de Barcelona

La façana de la catedral de Barcelona porta ja uns quants anys en rehabilitació. Les bastides que cobrien la façana principal han desaparegut però encara queden les que envolten el cimborri, és a dir, la torre central que veieu en la foto i la baluerna que s’alça a nivell del carrer. Del que es pot veure de la façana confeso que m’agrada veure com ha quedat, després de tants anys la façana neta fa goig.

Catedral de Barcelona 

La fachada de la catedral de Barcelona lleva ya varios años en rehabilitación. Los andamios que cubrían la fachada principal han desaparecido pero aún quedan las que rodean el cimborrio, es decir, la torre central que veis en la foto y la armatoste que se alza a nivel de la calle. Lo que se puede ver de la fachada confieso que me gusta ver cómo ha quedado, después de tantos años la fachada limpia da gusto.

Rosa Díez ofén els gallecs

Rosa Díez, líderessa messiànica del partit ultranacionalista espanyol i ultradretà UPyD continua fent mèrits per caure antipàtica. En una entrevista que li han fet a CNN+ li han demanat que qualifiqui a diversos dirigents polítics, i del president del govern Rodríguez Zapatero Rosa Díez ha dit que “podria ser gallec en el sentit més pejoratiu del terme”. No sap aquesta senyora parlar sense ofendre a tothom?. No hi ha ni gallecs, ni catalans ni bascos, ni andalusos en el sentit més pejoratiu del terme, si que hi ha politicastres bocamolls i maleducats, i la senyora Rosa Díez n’és un exemple clar. Ser gallec és molt respectable i els gallecs em mereixen tots els respectes, la senyora Rosa Díez no em mereix cap respecte.

Vídeo: Rosa Díez ofén els gallecs