BUSCANT RAONS






         Animus provocandi

7 Febrer 2010

Llengua catalana en el món

Classificat com a: Catalunya, Cultura, General, Internacional, Llengua — Jaume C. i B. @ 7:34
Etiquetes:,

Llengua catalana en el món


A 172 universitats d’arreu del món es pot estudiar llengua, literatura i cultura catalanes. D’aquestes cal destacar que 28 s’hi troben a Alemanya, 21 a Gran Bretanya, 19 a França i 18 a Itàlia, a Espanya, aquest Estat del qual diuen que formem part, només s’hi poden trobar aquests estudis en onze universitats. Alemanya té quasi el triple d’universitats que Espanya en la que s’ofereixen estudis relacionats amb la llengua, la cultura i la literatura catalanes i Gran Bretanya quasi el doble. En països tan allunyats com els Estats Units, l’Índia, Camerun, Austràlia o l’Uruguai també hi ha universitats on s’hi pot estudiar la llengua, la cultura i la literatura del nostre país. Aquest any la llengua catalana ha sigut la convidada d’honor de la Fira Expolangues celebrada a París entre dimecres i dissabte d’aquesta setmana.


Article: Estudiar català és més difícil a les universitats de l’Estat espanyol que en altres cinc països europeus (Directe.cat / Recull de premsa)

Web: Expolangues 2010 Expolangues 2010 a le plaisir d’accueillir le catalan / «Le catalan, la langue de 10 millions d’européens»

31 Gener 2010

Quina pel·lícula tan mona

Classificat com a: Cultura, General, Internacional, Televisió — Jaume C. i B. @ 19:46
Etiquetes:,

Quina pel·lícula tan mona

La BBC va emetre un documental sobre ximpanzés, això en principi no tindria res d’estrany però el fet que diferencia aquest documental d’altres sobre ximpanzés és què van ser els ximpanzés els que van gravar les imatges. L’equip humà del documental va facilitar als ximpanzés del zoològic d’Edimburg unes quantes càmeres senzilles i resistents als cops, com les que es deixarien en mans de nens, i va ser un dels ximpanzés qui mitjançant una pantalla tàctil va escollir les imatges. Sens dubte és una novetat que espero que s’estengui a d’altres camps del seté art. La història del cinema està plena de pel·lícules que si les haguessin fet ximpanzés haurien quedat millor. Espero que guanyi un Oscar al millor film documental, seria interessant veure un grup de ximpanzés recollin l’estatueta al Kodak Theater.

Podeu veure un fragment del vídeo aquí. Podéis ver un fragmento del video aquí.

26 Gener 2010

El saber ocupa espai?

Classificat com a: Cultura, General, Humor — Jaume C. i B. @ 19:57
Etiquetes:,

El saber ocupa espai?


Vaig a parlar del saber. Diuen que el saber no ocupa lloc. No és cert. El saber normalment s’emmagatzema en llibres que ocupen espai en prestatgeries i s’omplen de pols, això quan no l’hi mengen els fongs, el que no fa que els fongs es tornin més intel ligents en absorbir el saber contingut en els llibres. Més modernament el saber digitalitzat ocupa bits quan el saber és digitalitzat i obliga a tenir sistemes d’emmagatzematge cada vegada més grans. Però el que definitivament demostra que el saber ocupa lloc són les persones, hi ha persones intel ligents que saben molt, és a dir el seu cervell té una gran capacitat d’emmagatzematge però també hi ha persones amb la mateixa capacitat de memòria que un ZX81, i com li passa a aquest ordinador quan es desconnecten se’ls esborra la memòria. Si el saber no ocupés lloc no existirien les biblioteques, ni els museus, ia casa no tindríem uns mobles atestats d’un munt de fulles de paper escrites ficades entre dos trossos de cartró als que anomenem llibres.

11 Gener 2010

Majúscules i ortografia

Classificat com a: Cultura, General, Internet, Llengua, Teconologia — Jaume C. i B. @ 21:58
Etiquetes:, ,

Majúscules i ortografia

Hi ha una convenció a internet que és la d’escriure en minúscules, es considera que qui escriu en majúscules és com si estigués cridant. Us haureu trobat molts cops gent que deixa les seves opinions escrites en majúscules i cometent tota mena d’atemptats contra l’ortografia. A tots se’ns pot escapar una falta d’ortografia però hi ha gent que sembla que estigui barallada amb el diccionari. Fa pocs dies en el Carrefour de Gran Via 2 hi havia un rètol que anunciava en català que hi havia una càmera segons ho ordena la llei corresponent, doncs bé, qui va escriure el text va oblidar-se que els infinitius acaben amb –r.

Mayúsculas y ortografía

Hay una convención en internet que es la de escribir en minúsculas, se considera que quien escribe en mayúsculas es como si estuviera llamando. Os habréis encontrado muchas veces gente que deja sus opiniones escritas en mayúsculas y cometiendo toda clase de atentados contra la ortografía. A todos se nos puede escapar una falta de ortografía pero hay gente que parece estar reñida con el diccionario. Hace pocos días en el Carrefour de Gran Via 2 había un cartel que anunciaba en catalán que había una cámara según lo ordena la ley correspondiente, pues bien, quien escribió el texto olvidó de que los infinitivos terminan en-r.

27 Desembre 2009

Civilització i curses de braus

Civilització i curses de braus

Friedrich Heinrich Alexander Baró deHumboldt, Alexander von Humboldt pels amics, va dir que “el grau de civilització d’un poble es mesura en la forma en què tracta els animals“. .A Catalunya una iniciativa legislativa popular recolzada per 180.000 signatures va ser admesa a tràmit pel Parlament. A Barcelona ciutat a feia temps que no se’n podien fer espectacles amb animals i això fa que els circs que fan servir animals no puguin venir a la ciutat. Des de certs sectors s’ha criticat això. Barcelona és una ciutat què en moltes coses s’ha avançat a d’altres, i en el tema de la protecció als animals no podia ser menys. I amb Barcelona la resta de Catalunya, demostrant que som una societat avançada. L’Ajuntament de Barcelona ja va proclamar-se fa temps ciutat antitaurina. Aquesta proclamació no tenia validesa jurídica però era un pas important. Ara és Catalunya la que des del seu Parlament podria, sempre que no sucumbeixin a les pressions dels sectors protaurins i mediàtics, la que podria prohibir les curses de braus.

També a l’Estat espanyol hi ha un moviment antitaurí però allà el nacionalisme espanyol més caspós tant polític com mediàtic ofega la veu d’aquests moviments donant la imatge que només hi ha antitaurins a Catalunya i que tot és un contuberni entre independentistes i altra gent rara que no s’estima Espanya. També en altres països hi ha un moviment contra aquest espectacle salvatge: Holanda, Bèlgica, Suissa o Regne Unit. I llatinoamèrica no s’ha quedat enrere. A Xile, Argentina, Uruguai, Cuba o Brasil també intenten prendre mesures per acabar amb les curses de braus. Una opció proposada seria que a Espanya fessin com a Portugal i no matessin el toro, algú ha proposat fins i tot que les banderilles en lloc de clavar-les s’enganxin amb velcro. Però els sectors protaurins no volen cedir, es mostren intransigents, volen toros amb banderilles clavades i rajant sang en una gradual agonia fins a la mort.

Ajuntaments, comunitats autònomes, el govern central i fins i tot la UE subvencionen la tortura d’animals per a delit d’uns quants amb 600 milions d’euros anuals. És comprensible que alguns no vulguin perdre aquesta generosa quantitat de diners.

25 Desembre 2009

76 anys de la mort del president Macià

Classificat com a: Catalunya, Cultura, Espanya, General, Història, Política, educació — Jaume C. i B. @ 21:30
Etiquetes:, ,

76 anys de la mort del president Macià


Francesc Macià i Llussà va néixer a Vilanova i la Geltrú el 21 d’octubre de 1859. Va ser tinent coronel de l’exèrcit fins que les seves desavinences amb els seus companys després dels fets del Cu-cut el van fer deixar la seva carrera militar. L’any 1922 fundà Estat Català i l’any 1931 Esquerra Republicana

de Catalunya. Va ser el 122è President de la Generalitat des de 1931 fins a la seva mort el 25 de desembre de 1933 com a conseqüència d’una peritonitis.

Aquest any 2009 se celebra el 150è aniversari del naixement de Francesc Macià i Llussà, 122è president de la Generalitat de Catalunya, nascut a Vilanova i la Geltrú i mort a Barcelona el dia de Nadal de 1933.

El 14 d’abril de 1931 el president de la Generalitat de Catalunya va proclamar la República Catalana des del balcó del Palau de la Generalitat a la Plaça Sant Jaume de Barcelona. Amb motiu del 78 aniversari d’aquesta proclamació convé recuperar aquest discurs per fer despertar un país adormit. Si, tenim una democràcia, però és una democràcia fràgil perquè els hereus ideològics dels que van enderrocar la II República Espanyola, la República Catalana i van ser responsables

de l’assassinat del President Lluís Companys continuen tenint el poder per decidir sobre les nostres vides, i perquè hi ha una espassa de Dàmocles que penja damunt del cap dels catalans que són els intents involucionistes dels dos partits majoritaris espanyols. Francesc Macià proclama la República Catalana· Plaça de Sant Jaume, Barcelona · 14 abril de 1931

Catalans:

Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació ibèrica.

D’acord amb el President de la República federal espanyola senyor Nicet Alcalá Zamora, amb el qual hem ratificat els acords presos en el pacte de Sant Sebastià, em faig càrrec provisionalment de les funcions de President del Govern de Catalunya, esperant que el poble espanyol i el català expressaran quina és en aquests moments llur voluntat.

En fer aquesta proclamació, amb el cor obert a totes les esperances, ens conjurem i demanem a tots els ciutadans de Catalunya que es conjurin amb nosaltres per a fer-la prevaler pels mitjans que siguin, encara que calgués arribar al sacrifici de la pròpia vida. Tot aquell, doncs, que pertorbi l’ordre de la naixent República Catalana, serà considerat com un agent provocador i com un traïdor a la Pàtria.

Esperem que tots sabreu fer-vos dignes de la llibertat que ens hem donat i de la justícia que, amb l’ajut de tots, anem a establir. Ens

apoiem sobre coses immortals com són els drets dels homes i dels pobles i, morint i tot si calgués, no podem perdre.

En proclamar la nostra República, fem arribar la nostra veu a tots el pobles d’Espanya i del món, demanant-los que espiritualment estiguin al nostre costat i enfront de la monarquia borbònica que hem abatut, i els oferim aportar-los tot el nostre esforç i tota l’emoció del nostre poble renaixent per afermar la pau internacional.

Per Catalunya, pels altres pobles germans d’Espanya, per la fraternitat de tots els homes i de tots els pobles, Catalans,sapigueu fer-vos dignes de Catalunya.

Barcelona, 14 d’abril de 1931.

EL CORONEL MACIÀ

 

Direcció i guió: Josep Maria Forn.

País: Espanya.

Any: 2006.

Duració: 106 min.

Gènere: Biopic, drama.

Interpretació: Abel Folk(Francesc Macià Llussà), Marta Marco (Eugenia Lamarca), Molly Malcolm (Elisabeth Joyce), Félix Pons (Maspons), Ricard Borràs (Ventura Gassol), Pere Ventura (Carner Ribalta), Roger Casamajor (Daniel Cardona), Manel Barceló (coronel Azcarate), Lluís Soler (Henry Torres), Juli Fábregas (Vilanova).Producció: Josep Maria Forn.

Música: Albert Guinovart.

Fotografia: Jaume Peracaula. Muntatge: Josep M. Aragonés.

Direcció artística: Josep Massagué.

Estrena a Espanya: 20 abril 2007.

 

SINOPSI: Elisabeth Joyce (Molly Malcolm), una jove historiadora irlandesa, arriba a Barcelona al novembre de 1905, just per a assistir a l’assalt de 200 militars armats amb estrals a la impremta del setmanari Cu-cut i a la redacció del diari La veu de Catalunya. Elisabeth presencia espantada aquests fets i la tempestat política que desencadenen enfrontant a l’exèrcit amb les forces catalanistes. Els militars de tot Espanya se solidaritzen amb els oficials assaltants, excepte un, que planta cara amb decisió i fermesa als seus companys. És el tinent coronel en Cap de la Comandància d’Enginyers de Lleida. El seu nom és Francesc Macià Llussà (Abel Folk).

Vídeo: Discurs del 14 d’abril de 1931 del president Macià

Vídeo: Fragment de la pel·lícula “Coronel Macià

Vídeo: El coronel Macià, un film de Josep Maria Forn (2008)

Vídeo: Monument a Francesc Macià (Plaça Catalunya, Barcelona)

Vídeo: FRANCESC MACIÀ A SANT ADRIÀ DELS BESÒS

76 años de la muerte del presidente Macià 

Francesc Macià nació en Vilanova i la Geltrú el 21 de octubre de 1859. Fue teniente coronel del ejército hasta que sus desavenencias con sus compañeros después de los hechos del Cu-cut le hicieron dejar su carrera militar. En 1922 fundó Estado Catalán y el año 1931 Esquerra Republicana de Catalunya. Fue el 122 º Presidente de la Generalitat desde 1931 hasta su muerte el 25 de diciembre de 1933 como consecuencia de una peritonitis.

Este año 2009 se celebra el 150 aniversario del nacimiento de Francesc Macià, 122 º presidente de la Generalitat de Cataluña, nacido en Vilanova i la Geltrú y muerto en Barcelona el día de Navidad de 1933.

El 14 de abril de 1931 el presidente de la Generalitat de Cataluña proclamó la República Catalana desde el balcón del Palau de la Generalitat en la Plaza Sant Jaume de Barcelona.Con motivo del 78 aniversario de esta proclamación conviene recuperar este discurso para hacer despertar a un país dormido. Si, tenemos una democracia, pero es una democracia frágil que los herederos ideológicos de los que derribaron la Segunda República Española, la República Catalana y fueron responsables del asesinato del presidente Lluís Companys siguen teniendo el poder para decidir sobre nuestras vidas, y porque hay una espada de Damocles que pende sobre la cabeza de los catalanes que son los intentos involucionistas de los dos partidos mayoritarios espanyols.Francesc Macià proclama la República Catalana · Plaza de Sant Jaume, Barcelona · 14 abril de 1931

Catalanes:

Interpretando el sentimiento y los anhelos del pueblo que nos acaba de dar su sufragio, proclamo la República Catalana como Estado integrante de la Federación ibérica.

De acuerdo con el Presidente de la República federal española Niceto Alcalá Zamora, con el que hemos ratificado los acuerdos tomados en el pacto de San Sebastián, me

hago cargo provisionalmente de las funciones de Presidente del Gobierno de Cataluña, esperando que el pueblo español y el catalán expresarán cuál es en estos momentos su voluntad.

Al hacer esta proclamación, con el corazón abierto a todas las esperanzas, nos conjuramos y pedimos a todos los ciudadanos de Cataluña que se conjuren con nosotros para hacerla prevalecer por los medios que sean, incluso si fuera necesario el sacrificio de la propia vida .Todo aquel, pues, que perturbe el orden de la naciente República Catalana, será considerado como un agente provocador y un traidor a la Patria.

Esperamos que todos sabréis haceros dignos de la libertad que nos hemos dado y de la justicia que, con la ayuda de todos, vamos a establecer. Nos apoyamos sobre cosas inmortales como son los derechos de los hombres y los pueblos y, muriendo y todo si fuera necesario, no podemos perder.

En proclamar nuestra República, hacemos llegar nuestra voz a todos los pueblos de España y del mundo, pidiéndoles que espiritualmente estén a nuestro lado y frente a la monarquía borbónica que hemos abatido, y les ofrecemos aportarles todo nuestro esfuerzo y toda la emoción de nuestro pueblo renaciente para asegurar la paz internacional.

Por Cataluña, los otros pueblos hermanos de España, por la fraternidad de todos los hombres y de todos los pueblos, Catalanes, sabed haceros dignos de Cataluña.

Barcelona, 14 de abril de 1931.


EL CORONEL MACIÀ

 

Direcció y guión: Josep Maria Forn.

País: España.

Año: 2006.

Duración: 106 min.

Género: Biopic, drama.

Interpretación: Abel Folk (Francesc MaciàLlussà), Marta Marco (Eugenia Lamarca), Molly Malcolm (Elisabeth Joyce), Félix Pons (Maspons), Ricard Borràs (Ventura Gassol), Pere Ventura (Carner Ribalta), Roger Casamajor (Daniel Cardona), Manel Barceló (coronel Azcarate) , Lluís Soler (Henry Torres), Juli Fábregas (Vilanova). Producción: Josep Maria Forn.

Música: Albert Guinovart.

Fotografía: Jaume Peracaula. Montaje: Josep M. Aragonés.

Dirección artística: Josep Massagué.

Estreno en España: 20 abril 2007.

SINOPSIS: Elisabeth Joyce (Molly Malcolm), una joven historiadora irlandesa, llega a Barcelona en noviembre de 1905, justo para asistir al asalto de 200 militares armados con estral en la imprenta del semanario Cu-cut ya la redacción del diario La voz de Cataluña. Elisabeth presencia asustada estos hechos y la tormenta política que desencadenan enfrentando al ejército con las fuerzas catalanistas. Los militares de toda España se solidarizan con los oficiales asaltantes, excepto uno, que planta cara con decisión y firmeza a sus compañeros.Es el teniente coronel Jefe de la Comandancia de Ingenieros de Lleida. Su nombre es Francesc Macià Llussà (Abel Folk).

6 Desembre 2009

Manifest contra l’avantprojecte de la llei d’economia sostenible

Classificat com a: Cultura, Denúncia, Espanya, General — Jaume C. i B. @ 18:26
Etiquetes:, , , ,

Manifest contra l’avantprojecte de la llei d’economia sostenible

 

 

Davant la inclusió en l’Avantprojecte de Llei d’Economia sostenible de modificacions legislatives que afecten el lliure exercici de les llibertats d’expressió, informació i el dret d’accés a la cultura a través d’Internet, els periodistes, bloggers, usuaris, professionals i creadors de Internet manifestem la nostra ferma oposició al projecte, i declarem que:

1 .- Els drets d’autor no poden situar-se per sobre dels drets fonamentals dels ciutadans, com el dret a la privacitat, a la seguretat, a la presumpció d’innocència, a la tutela judicial efectiva ia la llibertat d’expressió.

2 .- La suspensió de drets fonamentals és i ha de continuar sent competència exclusiva del poder judicial. Ni un tancament sense sentència. Aquest avantprojecte, en contra del que estableix l’article 20.5 de la Constitució, posa en mans d’un òrgan no judicial-un organisme dependent del ministeri de Cultura-, la potestat d’impedir als ciutadans espanyols l’accés a qualsevol pàgina web.

3 .- La nova legislació crearà inseguretat jurídica en tot el sector tecnològic espanyol, perjudicant un dels pocs camps de desenvolupament i futur de la nostra economia, entorpint la creació d’empreses, introduint traves a la lliure competència i alentint la seva projecció internacional.

4 .- La nova legislació proposada amenaça als nous creadors i entorpeix la creació cultural.Amb Internet i els successius avenços tecnològics s’ha democratitzat extraordinàriament la creació i emissió de continguts de tot tipus, que ja no provenen prevalentment de les indústries culturals tradicionals, sinó de multitud de fonts diferents.

5 .- Els autors, com tots els treballadors, tenen dret a viure del seu treball amb noves idees creatives, models de negoci i activitats associades a les seves creacions. Intentar sostenir amb canvis legislatius a una indústria obsoleta que no sap adaptar-se a aquest nou entorn no és ni just ni realista. Si el seu model de negoci es basava en el control de les còpies de les obres i en Internet no és possible sense vulnerar drets fonamentals, haurien de buscar un altre model.

6 .- Considerem que les indústries culturals necessiten per sobreviure alternatives modernes, eficaços, creïbles i assequibles i que s’adeqüin als nous usos socials, en lloc de limitacions tan desproporcionades com ineficaços per tal que diuen perseguir.

7 .- Internet ha de funcionar de forma lliure i sense interferències polítiques afavorides per sectors que pretenen perpetuar obsolets models de negoci i impossibilitar que el saber humà continuï sent lliure.

8 .- Exigim que el Govern garanteixi per llei la neutralitat de la Xarxa a Espanya, davant de qualsevol pressió que pugui produir-se, com a marc per al desenvolupament d’una economia sostenible i realista de cara al futur.

9 .- Proposem una veritable reforma del dret de propietat intel lectual orientada a la seva fi: tornar a la societat el coneixement, promoure el domini públic i limitar els abusos de les entitats gestores.

10 .- En democràcia les lleis i les seves modificacions s’han d’aprovar després de l’oportú debat públic i havent consultat prèviament a totes les parts implicades.No és de rebut que es facin canvis legislatius que afecten a drets fonamentals en una llei no orgànica i que versa sobre una altra matèria.

—–

 

Ante la inclusión en el Anteproyecto de Ley de Economía sostenible de modificaciones legislativas que afectan al libre ejercicio de las libertades de expresión, información y el derecho de acceso a la cultura a través de Internet, los periodistas, bloggers, usuarios, profesionales y creadores de Internet manifestamos nuestra firme oposición al proyecto, y declaramos que:

1.- Los derechos de autor no pueden situarse por encima de los derechos fundamentales de los ciudadanos, como el derecho a la privacidad, a la seguridad, a la presunción de inocencia, a la tutela judicial efectiva y a la libertad de expresión.

 

2.- La suspensión de derechos fundamentales es y debe seguir siendo competencia exclusiva del poder judicial. Ni un cierre sin sentencia. Este anteproyecto, en contra de lo establecido en el artículo 20.5 de la Constitución, pone en manos de un órgano no judicial -un organismo dependiente del ministerio de Cultura-, la potestad de impedir a los ciudadanos españoles el acceso a cualquier página web.

3.- La nueva legislación creará inseguridad jurídica en todo el sector tecnológico español, perjudicando uno de los pocos campos de desarrollo y futuro de nuestra economía, entorpeciendo la creación de empresas, introduciendo trabas a la libre competencia y ralentizando su proyección internacional.

4.- La nueva legislación propuesta amenaza a los nuevos creadores y entorpece la creación cultural. Con Internet y los sucesivos avances tecnológicos se ha democratizado extraordinariamente la creación y emisión de contenidos de todo tipo, que ya no provienen prevalentemente de las industrias culturales tradicionales, sino de multitud de fuentes diferentes.

5.- Los autores, como todos los trabajadores, tienen derecho a vivir de su trabajo con nuevas ideas creativas, modelos de negocio y actividades asociadas a sus creaciones. Intentar sostener con cambios legislativos a una industria obsoleta que no sabe adaptarse a este nuevo entorno no es ni justo ni realista. Si su modelo de negocio se basaba en el control de las copias de las obras y en Internet no es posible sin vulnerar derechos fundamentales, deberían buscar otro modelo.

6.- Consideramos que las industrias culturales necesitan para sobrevivir alternativas modernas, eficaces, creíbles y asequibles y que se adecuen a los nuevos usos sociales, en lugar de limitaciones tan desproporcionadas como ineficaces para el fin que dicen perseguir.

7.- Internet debe funcionar de forma libre y sin interferencias políticas auspiciadas por sectores que pretenden perpetuar obsoletos modelos de negocio e imposibilitar que el saber humano siga siendo libre.

8.- Exigimos que el Gobierno garantice por ley la neutralidad de la Red en España, ante cualquier presión que pueda producirse, como marco para el desarrollo de una economía sostenible y realista de cara al futuro.

9.- Proponemos una verdadera reforma del derecho de propiedad intelectual orientada a su fin: devolver a la sociedad el conocimiento, promover el dominio público y limitar los abusos de las entidades gestoras.

10.- En democracia las leyes y sus modificaciones deben aprobarse tras el oportuno debate público y habiendo consultado previamente a todas las partes implicadas. No es de recibo que se realicen cambios legislativos que afectan a derechos fundamentales en una ley no orgánica y que versa sobre otra materia.

 

—–

Dada a inclusión no proxecto de lei sobre a economía sustentábel das modificacións lexislativas que afectan o libre exercicio da liberdade de expresión, de información eo dereito de acceso á cultura a través da Internet, xornalistas, blogueiros, usuarios, profesionais e desenvolvedoresInternet manifestar a nosa firme oposición ao proxecto, e declarar que:

 

1 .- O autor non pode estar por riba dos dereitos fundamentais dos cidadáns, incluíndo o dereito á privacidade, a seguridade, a presunción de inocencia, á tutela jurisdicional efectiva e da liberdade de expresión.

2 .- A suspensión dos dereitos fundamentais é e debe seguir sendo da competencia exclusiva do Poder Xudicial.Non un peche sen unha sentenza. Este modelo, ao contrario do disposto no artigo 20.5 da Constitución, pór en mans dun non-corpo xudicial, un organismo dependente do Ministerio de Cultura, o poder de impedir o acceso dos cidadáns de Español para calquera sitio.

3 .- A nova normativa xera inseguridade xurídica en torno ao sector de tecnoloxía Español, mal unha das poucas áreas de desenvolvemento e futuro da nosa economía, dificultando a creación de empresas a través da introdución de barreiras á competencia e traba a súa expansión internacional.

4 .- A nova lexislación proposta ameaza dificultar novos creadores e creación cultural. A Internet e os sucesivos avances tecnolóxicos drasticamente democratiza a creación e emisión de todo tipo de contidos que xa non veñen principalmente da tradicional industria cultural, pero de moitas fontes distintas.

5 .- Os autores, como todos os traballadores teñen dereito a vivir no seu traballo con novas ideas creativas, modelos de negocio e actividades relacionadas coas súas creacións.Tentando soster as modificacións lexislativas para unha industria anticuada que pode adaptarse a ese novo ambiente é xusto nin realista. Se o seu modelo de negocio baséase no control das copias dos traballos e de Internet non é posíbel sen violar os dereitos fundamentais, deben atopar un outro modelo.

6 .- Cremos que as industrias culturais precisan para sobrevivir alternativas moderno, eficaz, credível e accesíbel para atender novos usos sociais, en vez de limitacións para desproporcionalmente a ser ineficaz na medida en que eles están perseguindo.

7 .- Internet debe funcionar libremente e sen interferencias políticas patrocinados por grupos que busca perpetuar modelos de negocio obsoletos e non se pode usar o coñecemento humano é libre.

8 .- Nós demandamos que o Goberno asegurar por lei a neutralidade da rede en España, antes de calquera presión que pode ocorrer como un marco para o desenvolvemento dunha economía realista e sostible para o futuro.

9 .- Propoñemos unha reforma real orientada para os dereitos de propiedade intelectual para un fin: retorno á sociedade do coñecemento, impulsar o dominio público e limitar os abusos dos órganos de xestión.

10 .- En unha democracia as leis e as súas modificacións deberán ser aprobadas despois de debate debido e de ter consultado a todas as partes implicadas. É inaceptable que se fixeron as modificacións lexislativas que afectan os dereitos fundamentais nunha non-lei orgánica e trata de un tema.

NOTA: Este manifesto foi escrito conxuntamente por xornalistas, blogueiros e internautas desde unha longa sesión de debates (na liña, por suposto) durante a noite de onte. Se acepta, espallalas-lo no seu blog, web, redes sociais e de todos os xeitos que poida. Para aqueles que están interesados, existen versións en inglés, catalán e galego

 

—–

Sarreraren aurrean Ekonomia jasangarriaren Lege-aurreproiektuan aldaketa legegileen adierazpen-askatasunen ariketa askeari, informazioa eragina dutena eta kulturara sarbidearen eskubidea Interneten bidez, kazetariak, bloggerrak, erabiltzaileak, profesionalak eta sortzaileak Interneten gurea adierazten oposaketa proiektura, sinatzen du eta adierazten dugu:

1.- egile-eskubideek herritarren funtsezko eskubideen gainetik kokatu ezin dute, bezala pribatutasun eskubidea, segurtasunera, errugabetasun-presuntziora, epailearen tutoretza eraginkorrari eta adierazpen-askatasunera.

2.- funtsezko eskubideen etendura da eta botere judizialaren eskuduntza esklusiboa izanez egin behar du. Edo batek epairik gabe ixten du. Aurreproiektu hau, Konstituzioaren 20.5. artikuluan ezarritakoaren aurka, jartzen du organo baten eskuetan ez epailearena-Kulturaren ministerioaren menpekoa erakunde bat-, sarbidea Espainiako herritarrei

3.- legeria berriak ziurtasun-gabezia juridikoa sektore teknologiko guztian sortuko du Espainiakoa, bat kalte egiten de lo gure ekonomiaren garapen eta etorkizunaren arlo gutxi, enpresen sorkuntza oztopatuz, eskuduntza askeari eragozpenak sartuz eta bere nazioarteko proiekzioa moteltzen.

4.- legeria berria berri sortzaileei mehatxuaren proposamena eta sorkuntza kulturala oztopatzen du. Internetekin eta hurrengo aurrerapen teknologikoak estranormalean sorkuntza eta jaulkipena demokratizatu da denetik edukien mota, jada ez dira etor prevalentemente industria kultural tradizionalen, baizik iturri desberdinen jendetzaren.

5.- egileak, bezala langile guztiak, eskubidea dute bizi izate bere lanaren ideia berri sortzaileekin, bere sorkuntzetara negozio eta jarduera lagunen ereduak. Saiatu mantendu aldaketa legegileekin industria zaharkitu batera ez daki ingurune berri honetara egokitu ez da bidezkoa edo errealista. Negozioaren bere eredua obren kopien kontrolean oinarritzen bazen eta Interneten ez da funtsezko eskubideak urratu gabe posiblea, beste eredu bat bilatu behar izango lukete.

6.- Gogoan hartzen dugu industria kulturalek alternatiba modernoak gainbizi izateko behar dutela, eraginkor, sinesgarri eta eskuragarriak eta erabilera sozial berrietara egoki direna, hain neurritik ateratako mugen ordez bezala jazartzea esaten duten helbururako eraginik gabekoak.

7.- Internetek era askearen funtzionatu behar du eta interferentziarik gabe negozioaren eredu zaharkituak iraunarazi nahi dituzten sektoreek babestutako politikak eta imposibilitar gizakia

8.- Exijitzen dugu Gobernuak legez neutraltasuna bermatzen duela Espainian Sarearen, edozein presioaren aurrean gertatu ahal duena, ekonomia jasangarri baten garapenerako eremu bezala eta etorkizunari begira errealista.

9.-: bere helburura orientatutako jabetza intelektualaren eskubidearen Proposatzen dugu erreforma handi bat gizarteari ezagutza itzuli, jabetza publikoa bultzatu eta erakunde kudeatzaileen abusuak mugatu.

10.- demokrazian legeak eta bere aldaketek eztabaida egokiaren ostean onetsi behar dute publikoa eta habiendo inplikatutako alderdi guztiei aldez aurretik kontsultatutakoa. Ez aldaketa legegileak egin diren ordainagiriaren da eragina dutena funtsezko eskubideetara lege batean ez organikoa eta beste materia baten inguru dena.

28 Novembre 2009

Ambient nadalenc

Ambient nadalenc

Fira de Santa Llúcia

 

Com cada any l’Avinguda de la Catedral de Barcelona s’omple de les paradetes dels comerciants que vénen articles relacionats amb les festes nadalenques. Des de la molsa, les figuretes i elements tradicionals del pessebre fins als caganers i els Tiòs.

Pessebre a la Plaça Sant Jaume

 

Davant de la façana del Palau de la Generalitat de Catalunya a la Plaça de Sant Jaume com cada any l’Ajuntament de la ciutat ha muntat un pessebre amb figures de mida gran. Encara no està obert al públic però sembla que està ja acabat. Aquest any és molt més simple que l’any passat i no crec que hi hagi polèmiques absurdes. Només trobo a faltar el caganer, però ja fa temps que aquesta figura va ser suprimida del pessebre, diuen que per no ofendre a ningú.

Vídeo: Pessebre de la Plaça Sant JaumeVídeo: Fira de Santa Llúcia

27 Novembre 2009

El PP és l’enemic de la llengua catalana

Classificat com a: Catalunya, Cultura, Denúncia, Espanya, General, Llengua, catalanofobia — Jaume C. i B. @ 20:43
Etiquetes:, ,

El PP és l’enemic de la llengua catalana

El PP té un odi visceral cap al català. En totes aquelles CCAA on es parla el PP intenta reduir la seva presència en la vida pública, o fins i tot intenta per la via del decret destruir la seva unitat convertint varietats dialectals com el valencià en llengües, ara a l’Aragó el PP i el PAR volen que la varietat del català que parlen a l’Aragó passi a dir-se aragonés oriental, oblidant que ja hi ha a l’Aragó una llengua que se’n diu aragonés i que tret de ser ambdues llengües llatines i viure en territoris veins no tenen res més en comú. A Catalunya el PP considera excessiva la presència del català, aquí no li malmeses nom, diuen que la llengua pròpia de Catalunya està arraconant el castellà i que les administracions el fan servir en excés i amb aquesta excusa fan maniobres per deslegitimar la llengua pròpia de Catalunya com ja han fet allà on tenen el poder.

Luisa Fernanda Rudi, presidenta del PP a l’Aragó ha presentat una campanya contra la llei de llengües d’aquesta comunitat autònoma que reconeix oficialment l’existència a l’Aragó d’altres llengües a més del castellà. Ara resulta que la senyora Rudi surt en defensa de les varietats dialectals enfront del català i per això repartiran propaganda i adhesius en contra del català a l’Aragó.

Trist és que per atacar el català ara pretengui el PP aragonés ser el defensor de les altres llengües i formes dialectals tant del català com de la mateixa llengua aragonesa, totes molt malmeses per les polítiques que s’han fet allà. El PP només defensa una llengua, el castellà, però organitzar aquests tristos espectacles contra el català perquè és la més forta, si aconsegueixen eliminar el català de la Franja tindran via lliure per acabar amb l’aragonés, i Aragó gràcies al PP i la connivència d’altres haurà perdut un altre element del seu patrimoni cultural.

El català és una llengua romànica que es parla a Catalunya, Catalunya Nord, L’Alguer (Sardenya), País Valencià, El Carxe (Múrcia), Balears i al Principat d’Andorra.

18 Novembre 2009

Els caganers Aguirre i Ruíz Gallardón.

Classificat com a: Catalunya, Cultura, General — Jaume C. i B. @ 14:51
Etiquetes:, , ,

Els caganers Aguirre i Ruíz Gallardón.

El caganer és una de les figures típiques dels pessebres catalans – encara que també hi ha alguns llocs fora de Catalunya on existeix aquesta figura – que tradicionalment estava repressentada per un pastor en possició de fer les seves necessitats. Vist des de fora de Catalunya a algú li pot semblar una catalanada ofensiva, especialment aquells mitjans espanyols que quan van descobrir l’existència d’aquesta figura, malgrat que ja fa segles que existeix, ens van dir el nom del porc, però malgrat la seva escatològica postura ni és un exemple de lo malvats i rars que som els catalans sinó d’una peculiaritat de la nostra cultura l’origen de la qual es perd en la memòria del temps. Des de fa uns anys al costat de l’anònima figura del pastor han aparegut quasi totes les personalitats del moment, l’any passat un dels caganers estrella va ser l’actual president dels Estats Units Barack Obama. Hi ha futbolistes, artistes, polítics i famosos. És a dir, que si no hi ha un caganer amb la teva imatge no ets ningú. El caganer, segons he llegit en alguna banda, repressenta un personatge que fertilitza la terra, és a dir, té una connotació positiva. Aquest any les figures que s’afegeixen a la llista de caganers il·lustres són els futbolistes Cristiano Ronaldo, Xavi Hernández, Andrés Iniesta i l’entrenador barcelonista Pep Guardiola. Entre els personatges de l’esfera política hi ha el president de Mèxic i la reina Isabel II d’Anglaterra. Però potser les figures que més destacaran seran les de la lideressa pepera i presidenta de la Comunitat de Madrid Esperanza Aguirre i l’alcalde madrileny i peper Alberto Ruíz Gallardón. Algú podrà molestar-se però heu de pensar que ser un caganer és una cosa honorable encara que potser alguns no mereixen tan gran distinció. L’empresa caganer.com que des de l’any 1992 fabrica aquestes figures afegeix aquest any 30 noves figures.

Entre les noves figures apareix el caganer d’en Félix Millet, que des d’alguns sectors no se’l considera prou mereixedor de tenir una figura de caganer. Jo tampoc. La figura del caganer té unes connotacions allunyades del que representa en Félix Millet. Però s’ha de reconèixer que és una figura pública per demèrit propi.

Vídeo: Políticos y famosos como caganers (Europa Press)

Següent pàgina »