L’OMS nega haver creat alarmisme

L’OMS nega haver creat alarmisme, diuen que van actuar basant-se en les dades de les que disposaven i que cap país va oposar-se. Si anunciar que la grip A acabaria amb una quarta part de la població i comparar-la amb la grip espanyola de 1918 no és alarmisme que baixi Pasteur i ho vegi. Van crear l’alarmisme i la necessitat que la indústria farmacèutica demanava per poder fer el gran negoci. Les vacunes han estat disponibles quan el moment àlgid de l’epidèmia ja havia quedat enrere. Els Estats han comprat un munt de dosi amb la por de no tenir-ne prou dosi per a tots els casos previstos, segurament acabaran emmagatzemades fins que aparegui la grip dels conills o dels cavalls, llavors tornaran als anuncis apocalíptics, treuran unes vacunes que probablement ja estaran caducades i compraran les noves vacunes que les farmacèutiques els hi ofereixin. No només van fer alarmisme, encara va ser pitjor, van donar informacions moltes vegades quasi contradictòries.

La OMS niega haber creado alarmismo

La OMS niega haber creado alarmismo, dicen que actuaron basándose en los datos de las que disponían y que ningún país se opuso. Si anunció que la gripe A acabaría con una cuarta parte de la población y compararla con la gripe española de 1918 no es alarmismo que baje Pasteur y lo vea. Crearon el alarmismo y la necesidad de que la industria farmacéutica pedía para poder hacer el gran negocio.Las vacunas han estado disponibles cuando el momento álgido de la epidemia ya había quedado atrás. Los Estados han comprado un montón de dosis con el miedo de no tener suficientes dosis para todos los casos previstos, seguramente acabarán almacenadas hasta que aparezca la gripe de los conejos o de los caballos, entonces volverán los anuncios apocalípticos, sacarán unas vacunas que probablemente ya estarán caducadas y comprarán las nuevas vacunas que las farmacéuticas les ofrezcan. No sólo hicieron alarmismo, aún fue peor, dieron informaciones muchas veces casi contradictorias.

L’emú despistat

Un emú va ser el causant d’una col·lisió en cadena de diversos vehicles que circulaven per l’A-2 l’alçada de Castellolí (Anoia). Un vehicle va atropellar la bèstia i va frenar en sec sent envestit per tres vehicles més. Un dels conductors va patir contusions tot i que sense conseqüències greus. L’emú tot i haver sigut atropellat va tocar el dos caminant pel lateral de l’autopista. L’amú és una au corredora australiana de gran tamany, és la segona au més gran després de l’estruç. Pot arribar a fer 1,80 d’alçada i pesar 59 kg. Com he dit és un au procedent d’Austràlia però Castellolí està a Catalunya. Deupertànyer a alguna granja propera i devia escapar-se. En els últims anys algunes granges han decidit criar aquestes aus. Confeso que tot i que en tinc ganes de tastar un emú tinc el problema que el forn de casa no és prou gros però diria que al forn i amb patates ha d’estar bé.

Vídeo: EmúEmu mating dance: male goes berserkEl emú despistado

Un emú fue el causante de una colisión en cadena de varios vehículos que circulaban por la A-2 la altura de Castellolí (Anoia). Un vehículo atropelló a la bestia y frenó en seco siendo embestido por tres vehículos más. Uno de los conductores sufrió contusiones aunque sin consecuencias graves. El emú pesar de haber sido atropellado se largó caminando por el lateral de la autopista. El amu es un ave corredora australiana de gran tamaño, es la segunda ave más grande después del avestruz. Puede llegar a medir 1,80 de altura y pesar 59 kg. Como he dicho es un ave procedente de Australia pero Castellolí está en Cataluña. Debe pertenecer a alguna granja cercana y debía escapar. En los últimos años algunas granjas han decidido criar estas aves. Confieso que aunque tengo ganas de probar un emú tengo el problema que el horno de casa no es suficientemente grande pero diría que al horno y con patatas debe estar bien.

Ja tenim tren… les vies se les queden ells

Des del dia 1 de gener les rodalies de RENFE passen a ser gestionades per la Generalitat: els trens, el personal, la Generalitat podrà decidir sobre els horaris i els preus, però les vies i les estacions continuaran en mans d’ADIF. Si ens atenem al fet que la majoria de les avaries s’estan produint en la infraestructura i que aquesta continuarà en mans dels mateixos que fins ara segurament, a no ser que la Generalitat agafi per les orelles a l’ADIF em sembla que les millores poden veure’s entorpides. Per ser exactes les competències que tindrà la Generalitat de Catalunya des del dia 1 seran:

-Regulació del servei.

-Inspecció i règim sancionador per infraccions.

-Establiment de tarifes.

-Aprovació de les condicions generals dels bitllets.

-Establiment dels serveis mínims en cas de vaga.

-Resolució de reclamacions dels viatgers.

L’any 2012 és la data màxima per a traspassar els trens regionals de RENFE.

Amb el traspàs de rodalies també arriba un paquet econòmic de 117 milions d’euros.

També ha passat a mans de la Generalitat el tram de la N-II al seu pas pel Maresme. En aquest cas han traspassat la carretera, no els cotxes.

Video: Renfe a Catalunya

(La discussió que escoltareu en aquest vídeo no és real, és una broma emesa pel programa Versió RAC 1 que dirigix i presenta Toni Clapés.)

 

Vídeo: El de Renfe “es un traspaso muy positivo”

Umar Faruk Abdul Mutallab

Un nigerià de nom Umar Faruk Abdul Mutallab va estar a punt de causar una tragèdia quan va intentar fer-se volar a si mateix mitjançant un explosiu que duia en els calçotets. Aquest nigerià de 23 anys de bona família va deixar-ho tot i va decidir fer-se terrorista suïcida. Va anar a l’Iemen on va ser ensinistrat per a cometre l’atemptat del passat 25 de desembre en nom d’AlQaeda i d’Alà. No se sap com va aconseguir burlar tots els sistemes se seguretat de dos aeroports i arribar a pujar al vol 253 de la companyia Northwest – Amsterdam a Detroit . amb 80 grams de pentrita. Això ha demostrat que les mesures de seguretat existents actualment, instaurades arran dels atemptats de l’11-S són insuficients. Ja s’havia parlat del tema dels escàners que despullen la gent i que van aixecar molta polèmica perquè envaeixen la intimitat de les persones, aquest intent d’atemptat ja ha decidit les autoritats a instal·lar durant les següents setmanes unes 150 màquines que permeten veure la gent despullada en grans aeroports. En la resta s’haurà de suportar que un agent et grapeji de cap a peus a la recerca d’explosius. Si grapejant les parts nobles dels passatgers o despullant-los electrònicament encara se’ls cola un terrorista acabaran fent viatjar la gent com Adam i Eva anaven pel paradís, això si, després d’examinar les cavitats del cos, no sigui que algú s’hagi ficat un cartutx de TNT dins del cul. Abdul no només va aconseguir passar sense ser descobert per tots els sistemes de seguretat existents i pujar en aquell avió sense que detectessin que duia explosius en els calçotets, sembla que també va passar els filtres d’identificació tot i que està en un llistat – del qual formen part mig milió de presumptes terroristes – sense que saltessin les alarmes.

Viatjar no només comença a ser perillós perquè hi ha uns fanàtics religiosos que aspiren a arribar al paradís abans de temps enviant a l’altre barri a tots aquells que hi siguin al seu voltant. De moment les mesures de seguretat han aconseguit que els viatges comencin sent un suplici, això fa que molts passatgers es guanyin un racó al paradís sense necessitat de morir per les molèsties i a vegades humiliacions que aquestes normes els infligeixen en forma de grapeig integral, i d’aquí a poc mitjançant un striptease electrònic. Si això impedeix que un terrorista pugui arribar a cometre el seu atemptat s’haurà d’acceptar aquesta agressió a la nostra integritat i la nostra intimitat. Si malgrat endurir les mesures de seguretat se’ls cola un d’aquests suïcides i fa volar un avió les nostres estimades autoritats encara buscaran mecanismes per limitar encara més la nostra llibertat personal amb l’excusa de protegir-nos. Pagarem el preu de perdre la nostra llibertat a canvi de seguir vius i en certa manera els que guanyaran seran els terroristes. Ens o mirem com ens ho mirem, sigui per la por, per les restriccions a la nostra llibertat en nom de la nostra seguretat o perquè un boig que vol anar al paradís abans d’hora, els únics que estem fotuts som nosaltres.

Dades annexes:

Pentrita: Sòlid cristal·lí de color blanc, insoluble en aigua i alcohol i soluble en acetona, que es produeix al nitrar fortament cert polialcohol. És un dels explosius destrossadors més potents.

Nitrar: Reacció de substitució en la qual un àtom d’hidrogen (substitució directa) o un altre àtom o un grup d’àtoms (substitució indirecta) és bescanviat per un grup nitro, -NO2.

Vídeo

La Croada de monsenyor Rouco per salvar Espanya

Veient, llegint i escoltant les notícies tinc la sensació d’estar tornant a l’Edat Mitjana.. L’integrisme catòlic que a Espanya tindria de líder màxim al cardenal Rouco Varela està cada dia més descontrolat. No crida a la guerra santa, encara, tot i que el seu discurs sembla que pretengui preparar la Croada per salvar Espanya. De moment es conforma a assenyalar des del púlpit a aquells que segons ell són heretges, és a dir, els que tenen un concepte de família diferent a la que ell considera la bona, als homosexuals, les mares solteres, els que no voten al PP i als que no creuen que Espanya és “una, gran i lliure”. Donem-li temps a Rouco i encara ens muntarà una croada per reconquerir Espanya en lo religiós i en lo polític. I si li donem més temps encara cremaran heretges a la foguera. Aquest sector més ultra tant en lo religiós com en lo polític troba suport, o potser en fa seves les paraules del Papa, que diguem-ho clar, no és precisament un progressista, i les aprofita pels seus interessos. Penitentiagite, penitentiagite.

A Madrid la Conferència Episcopal Espanyola ha reunit 50.000 fidels entre els quals hi havia dirigents del PP en el marc de la festa de la Sagrada Família disposats a escoltar el missatge ultraconservador del cardenal Rouco i el missatge – en la mateixa línia – de Benet XVI per vídeo, en això si que són moderns però en les idees farien fruir de plaer – tot i que sent segurament un pecat això de fruir correrien a confessar-se ràpidament - l’inquisidor Torquemada i al cardenal Cisneros de qui probablement Rouco enyora el poder i la influença que van tenir en la seva època. És una putada això de no poder cremar heretges com en els vells temps. Penitentiagite, penitentiagite.

Cardenal Rouco Varela: “Parlo del respecte absolut a la vida humana que cap persona o institució privada o pública pot ignorar, per això qui negara la defensa de la persona humana, encara la més innocent i dèbil, encara que no nascuda cometria una gravíssima violació de l’orde moral”. Penitentiagite, penitentiagite.

Segons l’Església el divorci, l’avortament i els matrimonis homosexuals són el principal problema d’Europa, sinó s’acaba amb aquestes coses tan rares i es torna a la família tradicional Europa se n’anirà a fer punyetes. Veig que encara creuen que són els guardians de la fe i del món occidental, aquí ja no es limiten a parlar d’Espanya, Rouco estén el mantell protector de la Conferència Episcopal Espanyola a la resta d’Europa. Penitentiagite, penitentiagite.

Jo que creia que els problemes d’Espanya eren l’atur, la corrupció política, el terrorisme i la pocavergonya d’alguns polítics, ara resulta que no, la culpa la tenen els homosexuals que volen casar-se – no és això formar una família? – les parelles que volen divorciar-se i l’avortament, segurament tot i que no les hagi citat les mares solteres – tant pecadores i malignes elles – són el mal més terrible que afligeix a Espanya i per extensió a Europa. Penitentiagite, penitentiagite.

Amb tants pecadors i pecadores, heretges, descreguts i descregudes m’estranya que el Torquemada o Cisneros del segle XXI no demani recuperar el foc inquisitorial per salvar Espanya, no només d’heretges, pecadors i descreguts en matèria religiosa, segurament a mossén Rouco li encantaria aplicar el mateix procediment amb els heretges, pecadors i descreguts del concepte d’Espanya que defensen tant la Conferència Episcopal Espanyola com el Partit Popular. Penitentiagite, penitentiagite.

Els pepers presents en aquesta missa portaven el cilici?. Que Déu ens agafi ben confessats amb aquests capellans espanyols, després diuen que cada dia hi va menys gent a l’Església, amb aquest missatge no fan més que espantar la parròquia. Penitentiagite, penitentiagite.

Vídeo: BENEDICTO XVI I ROUCO VARELA HABLANDO DE SU CONCEPTO DE FAMILIA

Armaris elèctrics del Parc de la Nova Icària

Aquests armaris elèctrics estan situats al Parc de la Nova Icària, a Barcelona. Des de fa mesos han anat patint un deteriorament paulatí fins arribar a l’estat en què es troben ara. Tractant-se d’un parc, que per cert està una mica deixat, i situat al costat de la platja, és a dir, que és zona de pas, especialment durant l’estiu, de molta gent considero que és perillós que aquest armari estigui així, tirat i obert, més encara si considerem que de tant en tant plou, com passa aquests dies, i que hi podria passar un nen i ficar les grapes o un gos i pixar-se dins. Suposo que aquests armaris deuen controlar la il·luminació de la zona.

Vandalisme

La matinada de dissabte a diumenge he presenciat un acte de vandalisme a la Gran Via de les Corts Catalanes cantonada amb el carrer Girona. Un jove va començar a donar puntades de peu a una bicicleta que hi havia encadenada a unes barres. El jove anava acompanyat per un grup de sis o set persones que si bé no han participat tampoc han fet res per impedir-ho. El dany causat a la bicicleta ha sigut menor del que he cregut veient la dèria destructora del vàndal adolescent. El fet no és rar, hi ha gent que creu que per divertir-se cal destrossar la propietat pública i/o privada. No és comprensible que per divertir-se s’hagi de causar danys a tots aquells elements del mobiliari urbà, vehicles o aparadors que troben al seu pas.

Berlusconi i el seu concepte de missatge de pau cristià

Suposo que tots els que em llegeixen saben qui és Silvio Berlusconi, per si de cas diré que és el primer ministre italià i propietari d’un dels grups mediàtics més importants d’Europa, us enrecordareu també que Berlusconi va patir una agressió a Milà que li va causar danys importants a la cara. L’agressor es deia Tartaglia. També, ho suposo, sabeu que té problemes amb la Justícia italiana per diversos assumptes de corrupció. Entre les moltes personalitats que van interessar-se per Berlusconi s’hi troba el Sant Pare. Berlusconi agraït ha transmés al cardenal Tarsici Bertone, número dos del Vaticà el següent missatge: “Agraeixo al Sant Pare la proximitat que m’ha manifestat després de l’agressió que he patit. Les seves paraules m’han reconfortat enormement”. Fins aquí tot normal, res a dir que el Sant Pare es preocupi per l’agressió al primer ministre italià. De les paraules que ha dit Berlusconi, coneixent el personatge, m’ha sorprés que digués que “els valors cristians estan sempre presents en l’acció del meu govern”. Alguns dels seus mitjans han fet i dit coses que només poden entendres com a valors cristians si considerem com a tals el “missatge cristià” que transmet la COPE i alguns bisbes espanyols, però més sorprenent és que digui que “el missatge de pau de Crist està desgraciadament oblidat”. La corrupció política i les orgies crec que tenen poc de missatge de pau de Crist, la crispació política que hi ha a Itàlia crec que poca relació té a veure amb un missatge de pau.

Civilització i curses de braus

Friedrich Heinrich Alexander Baró deHumboldt, Alexander von Humboldt pels amics, va dir que “el grau de civilització d’un poble es mesura en la forma en què tracta els animals“. .A Catalunya una iniciativa legislativa popular recolzada per 180.000 signatures va ser admesa a tràmit pel Parlament. A Barcelona ciutat a feia temps que no se’n podien fer espectacles amb animals i això fa que els circs que fan servir animals no puguin venir a la ciutat. Des de certs sectors s’ha criticat això. Barcelona és una ciutat què en moltes coses s’ha avançat a d’altres, i en el tema de la protecció als animals no podia ser menys. I amb Barcelona la resta de Catalunya, demostrant que som una societat avançada. L’Ajuntament de Barcelona ja va proclamar-se fa temps ciutat antitaurina. Aquesta proclamació no tenia validesa jurídica però era un pas important. Ara és Catalunya la que des del seu Parlament podria, sempre que no sucumbeixin a les pressions dels sectors protaurins i mediàtics, la que podria prohibir les curses de braus.

També a l’Estat espanyol hi ha un moviment antitaurí però allà el nacionalisme espanyol més caspós tant polític com mediàtic ofega la veu d’aquests moviments donant la imatge que només hi ha antitaurins a Catalunya i que tot és un contuberni entre independentistes i altra gent rara que no s’estima Espanya. També en altres països hi ha un moviment contra aquest espectacle salvatge: Holanda, Bèlgica, Suissa o Regne Unit. I llatinoamèrica no s’ha quedat enrere. A Xile, Argentina, Uruguai, Cuba o Brasil també intenten prendre mesures per acabar amb les curses de braus. Una opció proposada seria que a Espanya fessin com a Portugal i no matessin el toro, algú ha proposat fins i tot que les banderilles en lloc de clavar-les s’enganxin amb velcro. Però els sectors protaurins no volen cedir, es mostren intransigents, volen toros amb banderilles clavades i rajant sang en una gradual agonia fins a la mort.

Ajuntaments, comunitats autònomes, el govern central i fins i tot la UE subvencionen la tortura d’animals per a delit d’uns quants amb 600 milions d’euros anuals. És comprensible que alguns no vulguin perdre aquesta generosa quantitat de diners.

Agressió a Benet XVI

Dies enrere va ser un home qui va agredir el primer ministre italià Silvio Berlusconi colpejant-lo amb una miniatura del Duomo de Milà, aquest cop ha sigut una dona la que ha intentat saltar damunt de Benet XVI, la mateixa dona ja ho havia intentat l’any passat. Una setmana abans que jo anés a Roma a passar les meves vacances, durant l’estiu de fa dos anys, un boig va intentar enfilar-se en el papamòbil, la setmana següent van restringir el recorregut per raons de seguretat. A Joan Pau II van intentar matar-lo, l’home que li va disparar ha sigut posat en llibertat.

Bush pare o Ronald Reagan també tenen el trist honor de formar part dels líders polítics – el Papa és líder religiós però també podria considerar-se’l líder religiós – que han patit atemptats o agressions, en el cas de Benet XVI sense conseqüències. En aquesta llarga llista hi podem trobar a Indira Gandhi, Isaac Rabin, John Fitzgerald Kennedy, Mahatma Gandhi, Eduardo Dato, Joan Prim, Abraham Lincoln, i un llarguíssim llistat de líders assassinats. D’altres cops la cosa queda en un simple ensurt. En el cas dels personatges més actuals, de Kennedy fins als nostres dies, sorprén que les mesures de seguretat que han d’impedir el magnicidi fallin com una escopeta de fira – no sé si és gaire apropiat parlar d’escopetes en aquest cas, diria que no – i acabin amb el personatge mort. Això val també en el cas de les agressions patides per Berlusconi o Benet XVI, que tot i que no han acabat en desgràcia no van poder-se impedir. Se suposa que l’ensinistrament que reben els guardaespatlles els ha de fer actuar prou ràpidament com per ser capaços d’impedir que el personatge al que protegeixen pateixi cap dany. En el cas de Berlusconi diuen que els guardaespatlles no van adonar-se de res fins que l’agressió no estava consumada perquè miraven cap a Berlusconi i no cap a fora. En les imatges de la dona que va voler tocar a Benet XVI es veu com la dona salta pel damunt de les tanques i aconsegueix arribar fins al Sant Pare just en aquell moment els serveis de seguretat van actuar. Tot i que va ser ràpida el fet d’haver de saltar una tanca ja hi hauria d’haver sigut advertit pel personal de seguretat i haver-la aturat. La dona només volia tocar a Benet XVI però igual que algú pot saltar les tanques per tocar al Sant Pare pot haver-hi algú que vulgués matar-lo.

Vídeo: Missa del gall accidentada al Vaticà

Vídeo: Derriba mujer a Benedicto XVI

Vídeo: Una mujer empujó a Papa Benedicto XVI y este cae al ingresar a Basílica de San Pedro