Animus provocandi
La vorera està en mal estat però això no suposaria gaire risc sinó fos pel cable que veieu en la imatge amb què algú podria enganxar-se i ensopegar, però no parlar del risc d’electrocució. A aproximadament poc més d’un metre hi ha un fanal en el que hi ha una petita caixa elèctrica, tapada només per una bossa de plàstic. Ronda Sant Pere cantonada carrer Bruc (banda mar). Vídeo: Doble perill elèctric @ Yahoo! Video
“Todo atado y bien atado”
La Constitució es sempre presentada com l’acord entre les forces de l’anterior règim i els demòcrates. Aquí rau la seva limitació i el fet que 31 anys després s’ha convertit en un llast inútil que és arrossegat per tots. No va ser una Constitució que trenqués amb la dictadura, va ser una Constitució escrita amb les limitacions imposades per elements de l’anterior règim, per tant posar-la com un exemple a seguir per altres països que han passat de règims dictatorials a la democràcia és un insult a la intel·ligència. Diuen que l’anterior cap d’Estat, eufemisme ridícul que sembla pretendre amagar que l’anterior cap d’Estat era un dictador militar que va arribar al poder mitjançant la força i va implantar un règim de terror i mort, va deixar-ho tot “lligat i ben lligat”. El fet que alguns dels seus exministres es convertissin en “pares” de la Constitució n’és el mateix exemple, i el fet que l’exèrcit aparegui a la Constitució com a “guardià” donant-li una autoritat especial per garantir que res canvii n’és un altre.
17 Estatutets i una Constitució per dominar-los a tots
La Constitució espanyola és una mena d’anell únic que serveix per limitar el poder dels Estatuts d’Autonomia, alguns d’aquests Estatuts semblen els anells donats als espectres de l’anell, en mans d’alguns governs autonòmics del PP serveixen per atorgar poders especials a gent que tenen idees no gaire diferents de les de l’anterior règim. I tenim fins i tot un Gollum – Aznar - que creu que algú li va robar el “seu tresor (anell / Constitució).
Orcs mediàtics
Ja en el seu moment la reacció des de la dreta mediàtica davant la redacció, negociació, aprovació i referèndum de l’Estatut va ser furibunda, com uns orcs salvatges van llençar-se massivament contra Catalunya arguments del tot inversemblants com per exemple aquells que redactats des de FAES deien que amb l’aprovació de l’Estatut s’obria el camí als casaments polígams, als matrimonis gais i quasi a la conversió massiva i obligatòria a l’Islam, i alguns orcs mediàtics van acabar dient que tot això seria al mateix temps, és a dir, que en virtut de l’Estatut de Catalunya que s’acabava d’aprovar hi hauria casaments polígams gais pel ritus islàmic. L’argument del tot surrealista va ser cregut pels lectors i oients d’aquests mitjans, gent que fa tants anys que llegeixen i escolten aquests mitjans i que han perdut capacitat de crítica degut al continu bombardeig de consignes al que són sotmesos per orcs com Herrera, Ramírez o Losantos. Però si una part del poble espanyol s’han convertit en esclaus de les falòrnies d’un grup d’orcs mediàtics i com els membres d’una secta destructiva han perdut la capacitat de pensar per ells mateixos no és menys cert que tot aquest assumpte no hauria anat més lluny si no fos que un partit polític – el Partit Popular - ha volgut ser l’ariet polític que porti aquestes surrealistes idees – algunes de les quals han nascut en el si del think tank FAES que dicta la ideologia del PP – i ha convertit l’absurditat en un arma per arribar al poder encara que sigui rebentant el sistema democràtic, atiant la confrontació entre els pobles i actuant amb una irresponsabilitat pròpia d’un partit marginal. Que això ho faci la Falange es pot arribar a entendre, que ho faci el segon partit en nombre de vots – segons les últimes eleccions generals - em sembla delirant i preocupant.
Els espectres del Constitucional
El Tribunal Constitucional va crear-se amb la intenció que es fos el garant de la democràcia però les maniobres de PP amb la participació del PSOE han convertit a aquest tribunal en una mena d’espectres de l’anell, han adquirit un poder excessiu per poder sotmetre els altres anells (Estatuts) a l’anell únic (Constitució). I ho volen fer de la forma més restrictiva possible. Tenim a alguns dels orcs mediàtics demanant, quasi exigint al TC que derogui l’Estatut. Això seria quasi un cop d’Estat a Constitució i TC caducats, un fet greu si fos el primer cop que al nostre país li són derogades les seves lleis per forces que li són absolutament alienes, però el problema és que ja hem passat per aquest mateix procés tres cops amb anterioritat, llavors ho van fer a baioneta calada, i ara ho fan a cop d’una Constitució caducada.
Fent trampes
Dotze diaris catalans han publicat un article conciliador però crític amb el fet que el TC faci tres anys que discuteixi sobre la constitucionalitat d’un text que va ser aprovat complint amb tots els passos que marca la llei, inclús el del vot del poble, segons marquen les regles del joc. Però el Partit Popular sense cap vergonya ha trencat i manipulat les regles del joc i ha tret d’una banda la carta del TC i d’una altra la de la caverna mediàtica. En un primer moment tot i que sabent que això que feia el PP eren trampes els altres participants en la partida ho han acceptat, han acceptat que el PP fiqués el TC en la partida, però aquesta partida s’ha anat allargant perquè el PP ha continuat fent trampes, ha intentat canviar les normes de la partida – recusant magistrats – i el més delirant és que ha acabat acusant a tots els altres jugadors que eren ells els que feien trampes.
Udols de la caverna
L’editorial dels dotze diaris catalans i les advertències que des de Catalunya s’han fe que aquesta broma ja fa massa que dura i que ja n’hi ha prou de fer trampes ha donat peu als orcs mediàtics per atacar amb unes argumentacions que tant en el llenguatge com en les formes destil·laven un tuf caspós i antic que tomba d’esquena a qualsevol nas democràtic. No és que ells no hagin entés que deien els diaris catalans en aquest editorial, el problema és que han tergiversat sense cap vergonya un text que de cap de les maneres pot considerar-se res del que ha sigut qualificat. Tampoc és acceptable que un poble sigui qualificat de malalt per voler defensar el que és la seva principal llei, l ‘Estatut, davant dels atacs de gent que si que està molt malalta, només així s’explicarien algunes de les barbaritats que podem llegir o escoltar dites i publicades pels mitjans de la caverna mediàtica.Arguments pocs, insults i mentides a dojo.Un poble que defensa les seves lleis i la democràcia és un poble sa, qui menteix i insulta com fan a diari els orcs de la caverna mediàtica (Losantos, Ignacio Villa, Pedrojeta Ramírez, etc.) si que demostra que pateixen alguna malaltia mental greu. Mentre que els mitjans democràtics catalans d’ideologies i pensaments molt diversos han sigut capaços de redactar un editorial molt ben escrit, amb seny, crític però constructiu, i grups de la societat catalana ben diversos tant en el que fa referència al seu àmbit (esportiu, social, econòmic, etc.), fins a l’ideològic s’hi han anat afegint, i milers de ciutadans que entre ells només tenen en comú el fet de ser catalans, a Mordor, la caverna mediàtica ha fet l’única cosa que saben fer: mentir i insultar. Ells si que han demostrat tenir un pensament únic, el mateix pensament que tenia aquell general baixet i amb veu aflautada que sortia al NODO inaugurant pantans i pescant balenes des de l’Azor quan la signatura de les sentències de mort li ho permetien.
El llenguatge de Mordor
L’argumentari de la premsa actual de Mordor no és substancialment gaire diferent ni en el llenguatge ni en les formes de l’argumentari que la premsa de Mordor del segle XIX i principis del XX empraven per atacar a Catalunya, són igual de mentiders, demagogs i grollers que en aquella època, i fins i tot les paraules semblen ser les mateixes. Un Losantos que sembla un èmul de Queipo de Llano del segle XXI que demana des de la seva carxofa pirata que tanquin els diaris catalans cap als quals té un especial odi, un Ignacio Villa que sembla que aspiri a convertir-se en la veu en off del NODO – libel franquista que era exhibit en els cinemes durant el franquisme abans de la pel·lícula corresponent i que per sort ja és història -, un Pedrojeta Ramírez que menteix, falseja, compra testimonis, calúmnia i fa allò que ell cregui convenient per donar suport al PP, un Carlos Herrera que creu que convertint-se en un clònic de l’ex-radiobisbe i parlant com ell, insultant com ell i mentint com ell aconseguirà pujar les audiències de la seva emissora. Que baix has caigut, Carlitos, qui t’ha vist i qui et veu ara.
El llenguatge de Catalunya
L’editorial ha sigut un exemple de com una societat diversa en tots els sentits i que vol seguir sent diversa pot unir-se per defensar el dret a seguir sent diversa. Diaris de totes les ideologies, les diverses organitzacions empresarials i sindicals, les principals institucions culturals i esportives del nostre país, molts grups de la més variada classe, i milers de ciutadans comuns donen suport a un text que en cap moment busca l’enfrontament i si que adverteix de les conseqüències que una decisió d’un Tribunal Constitucional completament desprestigiat – per la mateixa actuació dels seus membres i dels partits polítics que els van nomenar – sentencii com a inconstitucional un text – sigui de forma total o parcial – que van aprovar el Parlament de Catalunya, les Corts espanyoles i els ciutadans de Catalunya. Han advertit que una sentència negativa d’aquest desprestigiat Tribunal podria crear una fractura entre Catalunya i Espanya. I l’advertència lluny de ser presa en consideració com a tal advertència del que podria passar ha servit per a què els orcs de Mordor demanin que el TC derogui manu constitutionali – perdoneu-me si no és correcte però crec que tots som prou intel·ligents per entendre el joc de paraules – l’Estatut de Catalunya. És a dir, mentre els dotze diaris més importants de Catalunya demanen responsabilitat al TC i a tots els que intenten grapejar l’Estatut – començant pel PP i seguint per la caverna mediàtica – els orcs de Mordor fan un cant a la irracionalitat, a la confrontació entre els pobles, a la catalanofòbia, a la grolleria castissa, a la insensatesa… més els valdria llegir als orcs de Mordor una mica de la història del seu país – sempre que no se l’hagi escrit l’inefable Pío Moa – i aprendre que aquests articles que ara ells publiquen i les paraules que diuen no són noves, mitjans de la premsa espanyola del segle XIX i principis del XX ja feien servir aquest llenguatge, i convé recordar-los que aquella insensatesa de llavors va acabar conduint a la bogeria de la guerra civil. No espero que els orcs de Mordor canviin la seva irracionalitat pel seny de la premsa catalana, això seria impossible, ells porten en els seus gens impresa la insensatesa.
Ara nosaltres
Si un editorial conciliador de la premsa catalana al qual s’hi afegeixen institucions, organitzacions i persones tant diferents es vist per la premsa i el sector polític espanyol quasi com un atac contra ells vol dir que res tenim en comú amb aquesta gent i que va sent hora que ens separem de gent que ni ens vol, ni ens vol escoltar i que ens té com una amenaça, tot i que els fets demostren que l’única amenaça són ells, ells que no volen conviure en pau i que ens volen imposar ser com ells.
