BUSCANT RAONS






         Animus provocandi

25 Novembre 2009

El messianisme de Rosa Díez

Classificat com a: Espanya, General, Política, catalanofobia — Jaume C. i B. @ 21:51
Etiquetes:, , ,

El messianisme de Rosa Díez

Rosa Díez ha revalidat el recolzament per seguir al front d’UpyD en una votació en què va tenir quasi el 80% dels vots. En el seu discurs va dir “en quina desgràcia hem caigut, tenim el pitjor govern i la pitjor oposició”. Doncs té raó, Espanya té el pitjor govern i la pitjor oposició. I ella i el seu partit són encara pitjors que el govern i l’oposició. Després va acusar tant a PSOE com a PP d’estar sotmesos als nacionalistes. Hi estic d’acord tot i que la senyora Díez i jo parlem de nacionalistes diferents. La senyora Díez és una ultranacionalista espanyola, en això té molt en comú amb el PP i en part amb el PSOE. Quan diu que PSOE i PP estan sotmesos als nacionalistes fa referència a què pacten amb PNB, CiU, ERC, CC, etc. per aprovar o rebutjar lleis, encara que a vegades els nacionalistes espanyols s’uneixen – Euskadi – per treure el poder als nacionalistes bascos. El PSOE necessita dels nacionalistes (no espanyolistes) per aprovar lleis ja que no té majoria absoluta, i el PP els necessita per poder-les tombar, però vull recordar que si bé en algunes votacions han pactat també és cert que si per alguna cosa s’ha destacat el PP és per atacar els nacionalistes bascos i catalans, i a vegades en atacar als propis bascos i catalans amb campanyes d’una mesquinesa de la que per desgràcia si que n’hi ha hagut precedents. La senyora Díez no és ningú per parlar de sotmetre’s quan ella va ser consellera del govern basc quan el PSE del qual en formava part va coalitzar-se amb el PNB. Va tastar poder i volia poder, en no aconseguir-lo i veure’s desplaçada abandona el seu partit i en funda un altre, i ara amb unes tesi ultranacionalistes espanyoles que li poden ser útils per recuperar poder, el poder que ella en el seu messianisme hispànic creu que mereix. Precisament el que no li cal al seu país són més messies salvapàtries com vosté, senyora Díez, mal per mal és preferible quedar-se amb els altres que no amb gent que supura verí i intransigència.

Errare humanum est, perseverare autem diavolicum

Errare humanum est, perseverare autem diavolicum

Amb aquesta Església prendrem mal. Els jerarques de l’Església catòlica espanyola haurien d’entendre que haurien de mantenir-se al marge de la política, està molt bé que vulguin ser guies dels seus fidels però no poden ser guies de tota la població ja que no vivim en una teocràcia.

El cardenal arquebisbe Lluís Martínez Sistach afirma que “el Congrés (dels Diputats) es pot equivocar”. Certament els diputats es poden equivocar i el cert és que s’equivoquen més que l’encerten, però això és perquè són persones, els bisbes, que encara que algú ho pugui dubtar també són humans i que per tant estan exposats a la mateixa fal·libilitat de la resta dels humans, però si els polítics s’equivoquen sovint, són els bisbes els que semblen insistir en l’error en no acceptar el fet que ells no tenen la veritat absoluta tot i afirmar que així és.

L’error més greu és aquesta insistència en voler marcar les directrius als governs, en beneir-los pels quatre costats si segueixen la seva guia i en condemnar-los a l’infern si el manaire de torn no obeeix al cardenal de torn.

Té raó quan diu que vivim una crisi econòmica però el fet que hi hagi una crisi no vol dir que no es pugui legislar sobre altres assumptes, el govern i els diputats no poden centrar-se en només un assumpte. La crisi és un problema important, molt important, però no n’és l’únic.

Diu el cardenal Martínez Sistach que el tema de la llei de l’avortament no estava en el programa del govern. Al marge que això sigui cert o no, els governs han de solucionar – o intentar-ho – a mesura que els problemes sorgeixen. No poden dir que com que no estava previst en l’agenda ja ho arreglaran un altre dia.

Amb motiu dels debats sobre el projecte de la llei salut sexual i reproductiva i interrupció voluntària de l’embaràs al cardenal Martínez Sistach se li ha ocorregut dir que l’avortament “no pot ser un dret” perquè “suposa interrompre una vida humana”.

Afirma que “no és un tema d’ideologia, sinó de fons, el tema de la vida no és de dretes ni d’esquerres”. No, es tracta d’un assumpte sanitari i que afecta la dona, una part de la societat per la qual l’Església no ha tingut gaire respecte al llarg de la seva història. L’Església continua pensant que la dona és inferior i que no ha de poder decidir sobre ella mateixa. Entenc que l’Església al·legui que defenen la vida humana, la del no-nascut, perquè és evident que la de les dones als senyors bisbes els preocupa molt poc. Per l’Església la dona és només un objecte reproductiu, l’estigmatitzen i la condemnen a l’infern si tracta de sortir-se del camí marcat. Si, els diputats s’equivoquen, i ho fan més vegades de les que ho haurien de fer, però als diputats els escollim nosaltres, als bisbes no, i els bisbes també s’equivoquen, la gran diferència és que mentre els diputats a vegades reconeixen l’error els bisbes insisteixen en l’error fins a l’infinit. Errar és humà, però perseverar en l’error és diabòlic. I no és gaire bonic que aquells que diuen ser ministres de Déu exerceixin de serfs del diable.

Si et roben la casa et fots

Classificat com a: General — Jaume C. i B. @ 20:01
Etiquetes:, , , ,

Si et roben la casa et fots

 

Us imagineu que en tornar de vacances algú ha aprofitat per apropiar-se de casa vostra, ha canviat els panys i s’ha empadronat en la vostra casa donant-vos de baixa a vosaltres?. Qualsevol diria que es tracta d’una novel·la surrealista o d’un capítol de la “dimensió desconeguda” però això ha passat, i no una sinó dues vegades: a Castelldefels i al barri del Raval de Barcelona. Dues famílies se’n van anar de vacances i en tornar una altra gent vivia a les seves respectives cases, hi havien canviat els panys i s’hi havien empadronat en aquella casa, sense el permís ni el coneixement dels autèntics propietaris que van descobrir-ho en tornar de les seves vacances. Doncs si et passa posa-t’hi fulles perquè si esperes que la Justícia et doni empar has begut oli. Posem que recorres a la Justícia, primer hauràs de contractar un advocat al que hauràs de pagar, fer la denúncia per la via civil, tenint sort la sentència podria sortir en quatre o sis mesos, el judici probablement el guanyaràs. Això no vol dir que realment recuperis la teva casa a no ser que paguis als “ocupants” de la teva casa una bona morterada de calés.


Notícia incompleta en el QUÈ!

Classificat com a: Barcelona, Catalunya, General, Història, Premsa — Jaume C. i B. @ 19:54
Etiquetes:, , , ,

Notícia incompleta en el QUÈ!

Primer convé que llegim aquesta notícia breu publicada pel diari gratuït Que! el 24 de novembre de 2009.

Submarinos

Què!. Martes 24 de noviembre de 2009

Narcís Monturiol precursor de la navegación submarina, será el objeto de dos exposiciones en Figueres (Girona) y Barcelona que recordarán el legado del inventor del submarino.

Ens assabentem que a Barcelona i Figueres faran dues exposicions en honor a Narcís Monturiol. Aquesta breu notícia és tan breu que s’obliden del detall d’nformar de les dates i del lloc que acollirà tant a Figueres com a Barcelona aquesta exposició. Aquestes dues dades crec que harien sigut fonamentals per saber quan serà l’exposició i en quines dates.

Les claus d’una notícia són on passa, què passa i quan passa. Sabem en aquest cas que passarà, l’on només el sabem a mitges i no sabem quan.