Alakrana
En el cas de l’Alakrana caldria preguntar de quin costat està cadascú. El vaixell ja ha sigut alliberat i ha pogut arribat a les Seychelles. Enrere queden 40 i escaig dies en els que 36 mariners bascos, gallecs i d’alguna altra nacionalitat van romandre sota el poder d’uns pirates somalis. L’alliberament s’ha produït després del pagament d’un rescat que se situa al voltant dels 2,6 milions d’euros, segons el diari El (in)Mundo aquests diners han servit per pagar casaments i cotxes tot terreny a Somàlia. Dos pirates somalis capturats tres dies després que els pirates s’apoderessin de tonyinaire basc dos pirates van ser capturats per l’Armada espanyola i van ser traslladats a la capital d’Espanya. A la capital espanyola la Justícia va actuar d’una manera estranya, van sotmetre a diverses proves per conèixer l’edat d’un dels pirates i aquest va anar sent declarat major o menor alternament. Ara s’ha sabut que des de fonts properes als pirates aquests tornaran al seu país cap al 15 de gener. I no dubto que la Justícia espanyola farà tots els possibles per fer realitat les paraules dels pirates. El govern no ha donat una imatge gens tranquil·litzadora ja que la tasca d’informar la ciutadania ha anat passant per diverses mans. Deia Groucho Marx que “la intel·ligència militar són termes contradictoris” i això va demostrar-se quan ara hem sabut que la intel·ligència militar espanyola lluny d’informar correctament va desinformar. Poca cosa es pot fer o difícilment podien intervenir si els serveis d’intel·ligència militar han demostrat que les seves dades estaven molt equivocades. Pensaven que els pirates havien traslladat a tres dels mariners del tonyinaire a terra ferma, ara sabem que no era així però els “intel·ligents” van informar que així era. Ara la fiscalia de l’Estat vol empaperar a qui hagi pagat el rescat i a tots els que hagin intervingut. Sorprenentment no interessa a la Fiscalia empaperar els pirates que tenen sota arrest. Mentre El (in)Mundo “informava” que el rescat acabat de pagar ja havia sigut repartit entre els pirates i que aquests s’havien dedicat a casar-se i a comprar-se cotxes tot terreny l’ABC diu que “l’Audiència (Nacional) avalà l’edat del pirata “Willy” amb la radiografia d’un altre”. En un mitjà tan catòlic com l’ABC no podia faltar que parlessin del fet que els pirates van llençar la Verge del Carme, patrona dels mariners, per la borda i que advertissin que uns altres pirates els haguessin mort per portar aquesta imatge. El PP també ha volgut aprofitar aquest assumpte, el de l’Alakrana, com a nou argument amb el qual arrencar vots al PSOE, durant el període més fotut del segrest van tenir la decència de callar encara que advertint que tornarien a carregar contra el govern, i així ha sigut, alliberats els mariners de l’Alakrana el PP torna a l’atac. Tot aquest tema del segrest de l’Alakrana no només ha sigut un despropòsit sinó que semblava que hi havia una competició entre tots a veure que aconseguia fer el despropòsit més gros. Per sort els mariners del tonyinaire ja estan lliures. Jo proposo que fiquem en un vaixell al govern espanyol (PSOE), l’oposició (PP), els “militars intel·ligents” que no sabien que passava amb els mariners, alguns jutges que fan mans i mànigues per no haver de jutjar a uns delinqüents capturats i alguns directors de diari que han volgut embolicar la troca, i enviar-los a les costes de Somàlia de regal per als pirates acompanyats pel pirata d’edat indefinida.
Camps ataca de nou
Camps increpat perd els estreps
Després d’acusar al portaveu socialista de voler-lo matar des de la tribuna de les Corts valencianes, de fer de propagandista del seu millor amic i líder de partit, de passejar-se en un Ferrari amb Rita Barberà asseguda al seu costat Camps hauria d’haver descansat però no va poder resistir-se de muntar el número quan un jove li va dir que era un “lladre, corrupte i desgraciat” empaitant-lo pels carrers de València a la sortida de la seu del PP a la Comunitat Valenciana. L’escena recollida per les càmeres de la premsa va posar en evidència el nerviosisme d’un personatge que està de capa caiguda.
Camps i la fusió de caixes
Camps demana al Banc de Santander que compri les oficines que sobrin després de la fusió entre la CAM i Bancaixa. El cost de la fusió d’aquestes dues caixes d’estalvis costaria uns 500 milions i el tancament de 400 oficines que es tradueix en què 4500 treballadors perdin la seva feina. El Santander tot i tenir excel·lents relacions amb el govern Camps no considera ara per ara la possibilitat d’adquirir les oficines sobrants de la futura fusió CAM-Bancaja. Millor faria Camps de no voler guiar la fusió d’aquestes dues caixes, pot fer més mal que bé.
Video: UN CIUDADANO LLAMA CORRUPTO A CAMPS
El Suprem avala el SITEL i al PP no li agrada
Recordareu que fa uns dies els dirigents pepers van posar-se fets uns energumens acusant al govern d’usar el SITEL per espiar al PP. Que va haver-hi un encreuament de retrets entre PSOE i PP per aquest assumpte. El PP va criticar que el govern usés el SITEL per espiar-los a ells però el govern va mostrar els contractes que demostraven que el SITEL va ser adquirit durant el govern Aznar i aprovat amb la firma de Mariano Rajoy i María Dolores de Cospedal.
El Tribunal Suprem va donar la raó al govern sobre la legalitat de l’ús del SITEL però ara el PP es despenja dient que el Tribunal Suprem no té autoritat per donar legalitat a l’ús del SITEL que això s’ha de fer mitjançant una llei orgànica.
És a dir que si un tribunal es favorable al PP allò que digui és bo, si fot enlaire les tesis peperes el tribunal en qüestió és dolent. Ho he resumit d’una manera simplista però sembla que aquesta és la tesi del PP.
Siguem inconstitucionals, siguem catalans
Segons el Partit Popular, el Defensor del Poble Espanyol i el Tribunal Constitucional sóc un ciutadà inconstitucional que parla una llengua inconstitucional i que viu en un país inconstitucional, és a dir, que sóc un català que parla català i viu a Catalunya. El que no m’agrada és que un partit (Popular) que té les mateixes idees que aquells que van bombardejar la meva ciutat fa setanta anys em negui el dret i el fet de ser el que sóc com va fer aquell general baixet tan admirat per ells, que hi hagi un Defensor del Poble espanyol que em negui el dret a fer servir la meva llengua en el meu propi país o que pel fet de parlar-la em converteixi en ciutadà de segona en aquest que és el meu país, o que el TC decideixi que el nostre vot no val una merda i que ha d’imposar la voluntat d’un partit aliè al meu país i de la minoria botiflera que aquí li dóna recolzament a la voluntat de la majoria dels ciutadans que van exercir el seu dret al vot ja fa més de tres anys. No era el millor Estatut però si que potser en aquelles circumstàncies era el menys dolent dels Estatuts possibles. Vam seguir les seves normes però els tafurs del Manzanares ara diuen que aquelles normes no valen perquè ells van perdre. Alguna cosa li falla a la democràcia espanyola si continua volent fer el mateix que Felip V, Isabel II, Primo de Rivera i Franco, ells també van fer de la nostra llengua una llengua il·legal, ara simplement la declaren inconstitucional, però tant és el nom si el resultat és aconseguir el mateix que ells, i tant és quines són les formes si el propòsit final és el mateix. Signat: Un català inconstitucional.
PD: Que gent que fa manifestacions mostrant símbols preconstitucionals ens declari a nosaltres inconstitucionals fa pudor a podrit.
És l’ABC un diari feixista?
Doble commemoració fatxa
Fa 34 anys va morir-se el dictador espanyol Francisco Franco, data que els feixistes espanyols commemoren anant a fer actes d’exaltació feixista allà on està enterrat el dictador Franco i l’ideòleg i fundador de la Falange José Antonio Primo de Rivera. Aquests actes no s’han pogut celebrar perquè per fi algú en l’Estat espanyol ha tingut un moment de lucidesa mental i s’ha adonat que no és normal que en un país que diu ser democràtic es facin actes d’exaltació feixista. Això no ha agradat als partidaris d’aquesta ideologia.
Esquela amb propaganda inclosa
Però no els cal, tenen mitjans que publiquen l’esquela de l’ideòleg del feixisme espanyol, José Antonio Primo de Rivera, que va ser sepultat el 20 de novembre de 1939, curiosament 36 anys després moria el dictador Franco que va basar el seu règim en la ideologia del primer. Curiosa coincidència en les dates. Però anem a allò que volia referir-me i és el fet que el diari ABC del dia 20 de novembre publica l’esquela del fundador de la Falange aquest dia, una esquela en què aprofiten per convocar als seus fidels al lloc en el que va morir el seu fundador i a queixar-se que el govern socialista hagi prohibit celebrar actes feixistes.
ABC
Aquest diari dit conservador sempre s’ha destacat per defensar les mateixes idees que van ser les oficials de l’anterior règim i van destacar-se en les campanyes contra la Llei de la Memòria Històrica. Entre els seus principals columnistes hi ha – i hi ha hagut – destacats falangistes, furibunds catalanòfobs i vells monàrquics xarucs. Encara m’enrecordo d’aquella portada en què acusaven al president Pujol de fer el mateix que Franco però a la inversa o d’una altra portada en la que emparant-se en la figura del rei vestit d’uniforme invocaven el cop d’Estat.
Encara que a algú li pot fer gràcia quan qualifico aquest diari com diari monarquicofalangista no he usat aquest terme compost sense justificació, el terme defineix un diari que tot i haver nascut en el segle XIX com a diari molt conservador, molt monàrquic i molt espanyolista, en el segle XX va afegir la característica de ser molt feixista sense perdre les altres tres “qualitats”.
Estudis perjudicials per a la salut
Amb certa periodicitat surten estudis sobre els més variats assumptes que tenen un cert tuf d’interés, l’interés de qui els paga, és clar. Són aquells estudis que parlen dels beneficis o perjudicis d’un determinat producte. Durant molts anys van demonitzar l’oli d’oliva, ara ja fa uns quants anys els estudis que es fan només diuen coses bones de l’oli d’oliva, del café, de la xocolata, de molts productes diferents. Bé farien posant-se d’acord per decidir si les coses que mengem són bones, dolentes o depén. Ara un grup d’experts nord-americans recomana reduir el nombre de mamografies perquè diuen que els efectes negatius superen els beneficis. Moltes proves mèdiques, especialment si intervenen moderns equips electrònics, són cares. Als Estats Units el sistema sanitari té un caràcter principalment privat – diguem-ho clar, la sanitat és un negoci - i és normal que per a una asseguradora mèdica haver de pagar proves fa que se’n ressenteixin els balanços econòmics, certament els efectes negatius sobre aquests balanços superen el benefici d’una prevenció. Una pacient que mori per un càncer de mama és més barata que no pas una pacient a qui se li diagnostiqui el càncer i s’hagi de sotmetre a tractament.
