Pavimentació del carrer Jonqueres
El proper diumenge dia 22 de novembre tancaran el carrer de Jonqueres per realitzar obres de millora del paviment. Bona falta li feia a la calçada d’aquest carrer molt transitat malgrat la seva amplada ja que el paviment estava en molt mal estat. El trànsit de pujada per la Via Laietana que normalment puja per Jonqueres haurà de pujar per Via Laietana on hauran d’habilitar un carril en un tram que habitualment només és de baixada. Ho fan en diumenge perquè si es fes en un dia normal provocarien un col·lapse dels que fan època.
S’ha acabat el segrest de l’Alakrana
El segrest del tonyinaire Alakrana ha acabat després de 47 dies en què el vaixell va ser assaltat per 63 pirates somalis que van prendre com a hostatges als 36 tripulants del tonyinaire. Aquesta és la part positiva d’aquest fet que s’ha acabat després que l’armador pagués 2,3 milions d’euros. Ara queda pendent un assumpte, el dels dos pirates en mans de la Justícia espanyola, una Justícia que ha fet mans i mànigues per no haver de fer res. Cal recordar el vodevil del pirata que un dia era declarat major d’edat i per tant es podia jutjar per l’Audiència i al dia següent era declarat menor i enviat al Tribunal de menors, i així diversos cops. Encara no està clar que els jutgin, els seus col·legues pirates han advertit que si no tornen que atacaran d’altres vaixells espanyols que transitin per la zona. Segurament els deixaran en llibertat amb un copet a l’esquena, “apa nois, cap a casa, que assalteu molts vaixells, que ja veieu que això és gratis”, i els tornaran al seu país amb els 2.3 milions a la butxaca, alguns mitjans parlen de 2,6.
Els dirigents del PP per no fer més el ridícul aquest cop han donat suport al govern quan en algun moment durant el segrest havien dit que només a Espanya li segrestaven vaixells, quan n’hi ha en aquests moments 12 vaixells segrestats en aquella zona, de diverses nacionalitats.
Però acabat el segrest PP i PSOE tornen a tirar-se els plats pel cap. El PP vol recusar els tres ministres relacionats amb l’assumpte, potser algú hauria de recusar també als principals dirigents del PP per haver volgut fer servir també aquest assumpte com a arma contra el govern. En aquest assumpte ni govern ni oposició han sapigut estar en el seu lloc. I un cop lliures surt la fiscalia avisant que investigarà el pagament del rescat. La Justícia tampoc se n’escapa de rebre una bona estirada d’orelles amb l’assumpte dels dos pirates.
Els caganers Aguirre i Ruíz Gallardón.
El caganer és una de les figures típiques dels pessebres catalans – encara que també hi ha alguns llocs fora de Catalunya on existeix aquesta figura – que tradicionalment estava repressentada per un pastor en possició de fer les seves necessitats. Vist des de fora de Catalunya a algú li pot semblar una catalanada ofensiva, especialment aquells mitjans espanyols que quan van descobrir l’existència d’aquesta figura, malgrat que ja fa segles que existeix, ens van dir el nom del porc, però malgrat la seva escatològica postura ni és un exemple de lo malvats i rars que som els catalans sinó d’una peculiaritat de la nostra cultura l’origen de la qual es perd en la memòria del temps. Des de fa uns anys al costat de l’anònima figura del pastor han aparegut quasi totes les personalitats del moment, l’any passat un dels caganers estrella va ser l’actual president dels Estats Units Barack Obama. Hi ha futbolistes, artistes, polítics i famosos. És a dir, que si no hi ha un caganer amb la teva imatge no ets ningú. El caganer, segons he llegit en alguna banda, repressenta un personatge que fertilitza la terra, és a dir, té una connotació positiva. Aquest any les figures que s’afegeixen a la llista de caganers il·lustres són els futbolistes Cristiano Ronaldo, Xavi Hernández, Andrés Iniesta i l’entrenador barcelonista Pep Guardiola. Entre els personatges de l’esfera política hi ha el president de Mèxic i la reina Isabel II d’Anglaterra. Però potser les figures que més destacaran seran les de la lideressa pepera i presidenta de la Comunitat de Madrid Esperanza Aguirre i l’alcalde madrileny i peper Alberto Ruíz Gallardón. Algú podrà molestar-se però heu de pensar que ser un caganer és una cosa honorable encara que potser alguns no mereixen tan gran distinció. L’empresa caganer.com que des de l’any 1992 fabrica aquestes figures afegeix aquest any 30 noves figures.
Entre les noves figures apareix el caganer d’en Félix Millet, que des d’alguns sectors no se’l considera prou mereixedor de tenir una figura de caganer. Jo tampoc. La figura del caganer té unes connotacions allunyades del que representa en Félix Millet. Però s’ha de reconèixer que és una figura pública per demèrit propi.
Vídeo: Políticos y famosos como caganers (Europa Press)
Diguem no a l’Estatut retallat pels tafurs del Manzanares
Ens demanen que acatem la retallada els mateixos que no van acatar el resultat dels nostres vots. Si nosaltres no defensem l’Estatut que vam anar a votar no esperem que ho facin els altres. El PP que va ser qui va presentar els recursos contra l’Estatut no els retirarà malgrat que se’ls ha demanat, el que si que podrien estalviar-se és dir a la resta de partits i als ciutadans que callem, no podem callar davant la barrabassada comesa pels dirigents del PP que han conculcat la voluntat dels catalans expressada en les urnes. També el govern central demana que s’acati la sentència quan hauria de ser el primer en garantir la voluntat dels ciutadans per sobre de la voluntat d’un partit i dotze jutges. L’Estatut no és només la nostra Llei bàsica, és un contracte entre el poble de Catalunya amb el seu govern i el govern de l’Estat, l’Estat espanyol ja va modificar aquest contracte, i nosaltres el vàrem signar, ara està obligat a complir-lo.
Des del PP se’ns exigeix a nosaltres i als altres partits catalans que acatem la sentència del TC i que no pressionem als magistrats. I perquè els dirigents del PP no van acatar allò que ja vam votar els ciutadans de Catalunya?. Jo no sento cap obligació d’acatar la sentència contra una Llei retallada respecte de la que jo ja vaig votar fa tres anys. Això era com un joc en el que hi ha qui un cop acordades les regles ha decidit canviar-les i tot i així continua fent trampes, aquest algú, més aviat aquest què, és el PP.
Respecto molt al president Pujol però no estic d’acord quan diu “que hem d’acatar la sentència perquè sinó ens enviaran la Guàrdia Civil”. No podem seguir acotant el cap davant d’aquests tramposos i trilers de l’Altiplà castellà, ni amb els seus col·laboracionistes autòctons com la senyora Sánchez Camacho. Ja va sent hora de plantar-se i deixar de seguir asseguts en una taula on hi ha alguns que juguen amb les cartes marcades i canvien les normes.
Si l’Estatut fos rectificat, encara que només fos una coma, l’hem de votar i jo votaré NO, jo ja vaig votar un Estatut retallat per les Corts espanyoles, i ara volen retallar aquest text que vaig anar a votar fa tres anys, una altra retallada és inacceptable, si es produeix el nou text ha de ser clarament refusat exigint el compliment del text que els catalans vàrem aprovar.
I no sé fins a quin punt no podríem arribar a acusar els membres del TC de prevaricació, un delicte molt greu especialment si qui el comet és un jutge, atenent al fet que pretenen modificar un text ja aprovat per la ciutadania i en vigor.
