BUSCANT RAONS






         Animus provocandi

16 Novembre 2009

La regeneració de la política que proposa Rajoy comença damunt el llom d’un “cavallino rampante”?

Classificat com a: Espanya, Esports, General, Humor, Política, Transports, corrupció — Jaume C. i B. @ 21:22

La regeneració de la política que proposa Rajoy comença damunt el llom d’un “cavallino rampante”?

Rajoy anunciava que volia acabar amb la corrupció i de pas exportar (des d’Espanya a Catalunya) l’estil PP, per ser exactes el “model de pacte a la basca”. Mentrestant el “seu millor amic” Francisco Camps donava exemple del model que el PP vol imposar a tot Espanya donant-se una volta en un Ferrari amb la popular – en tots els sentits – alcaldessa de València Rita “Vuiton” Barberá. Ja imagino el nou model PP implantat a Catalunya, la presidenta de la Generalitat de Catalunya Alicia Sánchez Camacho en un Ferrari a Montmeló amb l’alcalde Alberto Fernández Díaz.

Les paraules de Rajoy en la que parlava de combatre la corrupció i de regenerar la política quedaven en evidència gràcies al seu amic el president valencià. Ara entenc que Rajoy preferís mantenir-se en silenci, ja que és evident que ell diu una cosa i els seus camarades i amics el deixen amb el cul enlaire.

La regeneració sigui del propi PP o de tota la política de la que parlava Rajoy no pot començar amb una mostra de frivolitat com la de Camps a la mateixa hora en què el seu cap i “millor amic” parlava d’acabar amb tot allò que precisament Camps ha donat mostres de ser.

Camps no pot queixar-se del seu “millor amic” Rajoy si ha escoltat aquestes paraules: ”Això és qüestió de cada u. A mi sincerament no em sembla malament (…) Crec que tant al Rei com a Jordi Pujol els he vist en actuacions semblants i no passa res. Personalitats molt importants de la vida política espanyola s’han fet fotografies semblants”.

El problema del PP és que pretén donar lliçons que no s’aplica a ell mateix. Us enrecordeu d’aquella història en què el PP i els seus mitjans afins van començar a parlar dels cotxes que fan servir els dirigents d’altres partits i com després de criticar-ho vam saber que el cotxe oficial més car era el d’un dirigent del PP i que quan un altre dirigent del PP va dir que substituiria el cotxe oficial per un de fabricació gallega, parlo de Feijoo en referència a la fàbrica gallega de Citröen, ho va fer sense pensar que en aquella fàbrica feien furgonetes i que per tant el Citröen que aspirava segurament havia de venir des de França. És evident que Rajoy no sap que passa en el seu partit, realment espera que algú es cregui que pot ser un bon president del govern, el PP és una immensa casa de barrets impossible de controlar per a algú com en Rajoy més interessat en les notícies sobre ciclisme del Marca que en la política i en el que fan els seus companys de partit.

—-

Vídeo: CAMPS I RITA BARBERÁ EN UN FERRARI

El president de la Generalitat Valenciana Francisco Camps i l’alcaldessa de València Rita Barberá donant un exemple del que ens espera amb el nou Partit Popular anunciat des de Barcelona pel líder “indiscutible” Mariano Rajoy. Aquest és l’estil que el PP exportarà a totes les CCAA a mesura que les conquisti, un estil de sobrietat, honestedat, discreció… l’exemple que s’ha de seguir per tots.


El presidente de la Generalidad Valenciana Francisco Camps y la alcaldesa de Valencia Rita Barberá dando un ejemplo de lo que nos espera con el nuevo Partido Popular anunciado desde Barcelona por el líder “indiscutible” Mariano Rajoy. Este es el estilo que el PP exportará a todas las CCAA a medida que las conquiste, un estilo de sobriedad, honestidad, discreción… el ejemplo a seguir por todos.

Els partits polítics i el Tribunal Constitucional

Els partits polítics i el Tribunal Constitucional


S’ha de reconèixer que el Tribunal Constitucional ha aconseguit que tots els partits polítics catalans i espanyols estiguin d’acord en una cosa: les deliberacions del TC s’estan allargant massa. I sembla que la cosa encara pot anar per llarg, ara diuen que no hi haurà sentència abans de 2011, encara que de tant en tant filtren que potser s’han carregat un altre article. És comprensible que els partits catalans que van redactar l’Estatut comencin a estar-ne farts de les dilacions del TC, jo com a ciutadà també, és més crec que l’Estatut mai hauria d’haver sigut recorregut una vegada va ser aprovat pels ciutadans en referèndum, però hi va haver uns irresponsables, el PP, que van decidir que allò que opinem els ciutadans de Catalunya i tres cambres legislatives no val una merda i que ells han d’imposar la seva llei a la majoria peti qui peti. I en aquestes estem.

Joan Ridao (ERC): “Si Catalunya fos realment prioritària per al PP el primer que hauria de fer és retirar el recurs contra l’Estatut i en segon lloc reconèixer que a Catalunya no vivim una situació de conflicte lingüístic“.

Joan Ridao no ho diu amb aquestes paraules però ho diu i és que si el PP tingués un interés responsable per Catalunya hauria de retirar el recurs i no seguir intentant promoure un conflicte sigui dins del nostre país atiant els enfrontaments entre els catalans, en això per sort han fracassat, o atiant els odis viscerals en altres CCAA espanyoles contra Catalunya i els catalans. Esperar que els irresponsables dirigents del PP entrin en raó sembla que és demanar massa.

Certament no vivim en el conflicte lingüístic del que tant parlen a Espanya i que fins i tot s’ha creat un partit polític expresament per promoure’l.

Joan Herrera (ICV): “El Partit Popular no necessita explicar millor el missatge, el que necessita és no ser el partit anticatalà per excel·lència, i el que necessita és ser un partit més moderat“.

L’anticatalanisme dóna vots en alguns racons d’Espanya, com donava l’antisemitisme en altres països, el principal partit anticatalà i catalanòfob és el PP, però també el PSOE n’ha fet ús de l’anticatalanisme. Joan Herrera demana moderació al PP però els problemes són que l’única manera d’atreure votants és fer un discurs ultra i molt agressiu, atiant l’anticatalanisme tapa la seva manca d’idees. Si els catalans no existíssim el PP faria servir d’ase dels cops a uns altres. Ja no es tracta de demanar al PP que es moderi i que deixin de comportar-se com uns ultres catalanòfobs, el que se’ls ha de demanar és que si no tenen propostes que pleguin. Els problemes mai se solucionen atiant odis contra les minories.

Artur Màs: “I si un Tribunal Constitucional no és capaç de fer la seva feina, i a més a més té gent que ja està amortitzada, que està caducada, que ja haurien d’haver plegat per mandat, per la pròpia llei, escolteu, un Tribunal Constitucional que no pot fer la seva feina el que ha de fer és dimitir, i que se’n faci un de nou“.

No és que els membres del TC hagin caducat com si fossin iogurts, certament el seu mandat fa molt que ha expirat, el que succeeix és que no es tracta d’un òrgan independent, han traslladat les picabaralles dels partits polítics – les de PSOE i PP concretament - a les sales de reunió del TC. Han perdut tota legitimitat per això i pel fet que el seu mandat fa molt que va finalitzar. D’altra banda em sembla una greu irresponsabilitat que es presentés un recurs contra una llei que ja va ser votada pels ciutadans després del seu estudi en tres cambres legislatives. De l’actual situació en tenim tres responsables, el Partit Popular i el Defensor del Poble Espanyol que han presentat fins a set recursos i el Tribunal Constitucional que va acceptar els set recursos.

Alicia Sánchez Camacho (PP): “L’endarreriment d’aquesta sentència va en contra de l’estabilitat institucional que necessitem a Catalunya, per tant nosaltres demanem, preguem i exigim que aquesta sentència surti el més aviat possible. Són tres anys de deliberacions, tres anys de valoracions, i ja han tingut prou temps per poder donar un resultat davant dels recursos presentats“.

Primer començaré per una cosa que la senyora Sánchez Camacho no diu en l’àudio però que ha sigut recollit per la premsa: la senyora Sánchez Camacho diu que els partits catalans han de deixar d’interferir i que ella és l’única amb legitimitat per a demanar al TC que dicti la sentència lo més ràpidament possible. De legitimitat la senyora Sánchez Camacho no en té, el que si que és la senyora Sánchez Camacho com a presidenta del PP, el partit que va presentar el recurs contra l’Estatut, una irresponsable per haver-lo presentat, la seva responsabilitat està en el fet d’haver provocat una situació molt greu ja que no va respectar la voluntat del poble de Catalunya. I ara anem al que si que podeu escoltar en l’àudio que acompanya aquest article. L’estabilitat institucional a Catalunya ha sigut trastocada per la irresponsable presentació d’un recurs aprovat pel poble de Catalunya que va – vàrem – aprovar un text molt retallat per les Corts espanyoles respecte del text sortit del Parlament de Catalunya. Ha sigut el PP qui ha conculcat la voluntat dels ciutadans de Catalunya en presentar aquest recurs. Les lleis s’aproven o no en els parlaments i en alguns casos les refrenden els ciutadans, pot agradar o no una llei però les lleis s’aproven per majoria, quan les minories (PP) recorren a altres instàncies per tombar lleis ja que no han pogut imposar la seva voluntat es crea un greu problema, no es tracta de demanar, pregar o exigir que la sentència surti aviat, si en el PP encara els quedés una engruna de decència retirarien tots els recursos contra l’Estatut, recursos que mai havien d’haver presentat si fossin un partit responsable però com han demostrat de forma sobrada de responsables no en tenen res.

Federico Trillo (PP): “Cal revisar que ocorre amb un Tribunal Constitucional que és el cridat a garantir que els espanyols tinguin el dret fonamental a una justícia ràpida i eficaç, i empri a analitzar l’Estatut de Catalunya, el doble de temps del procés legislatiu que va tardar el Parlament de Catalunya i les Corts Generals a aprovar-lo, i el triple de temps que l’aprovació de la Constitució sencera“.

Haig de reconèixer que estic d’acord amb tot el que diu Trillo en aquest paràgraf. Federico “Viva Honduras” Trill Figueroa, del Partit Popular, encara que no ho sembli per les seves paraules assenyades diu unes quantes coses molt ben dites. Però potser hauria de rumiar-se fins a quin punt el seu partit – el PP – té responsabilitats en què el TC funcioni com funciona, és a dir, que no funcioni gens ni mica.

El Tribunal Constitucional ha de vetllar per la constitucionalitat de les lleis, si, però un cop referendades pels ciutadans no pot retallar ni modificar allò que és la decisió del poble, el TC no està per sobre dels ciutadans perquè si fos així això vol dir que Espanya no és una democràcia – govern del poble - sinó una judicocràcia, ni està al servei d’un partit – el PP - que recorre totes les lleis que s’aproven en les cambres legislatives i que no aconsegueix tombar ja que sol quedar-se en minoria. Últimament se’n parla molt de la partitocràcia però sembla que el PP pretén imposar la judicocràcia. I seria molt irresponsable confiar en el govern que governa a base de sentències.

Vídeo: L’ESTATUT DE CATALUNYA i EL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL