BUSCANT RAONS

L’Ajuntament subvencionarà la neteja de les persianes

Aquest dilluns començarà l’eliminació dels graffiti i adhesius que embruten les persianes de Ciutat Vella. L’Ajuntament de Barcelona subvencionarà el 50% del cost d’aquesta operació, l’altra part la pagarà el comerciant.. Un cop feta la sol·licitud en el termini de 48 hores s’iniciarà la tasca que treurà els adhesius i aplicarà una mà de pintura de color neutre. El cost d’aquesta neteja és de 36 €/m2, uns 200 € mínim, al 50% entre comerciant i Ajuntament. S’inclou un servei que per 250 € anuals durant quatre anys garantirà que les persianes es mantinguin netes. Aquest programa de neteja forma part d’un conveni entre l’Ajuntament de la ciutat i el sector del comerç. El programa s’estendrà a tota la ciutat. Els graffiti i els adhesius que anuncien serralleries que veiem enganxats en totes les persianes fan que tinguem una sensació que la ciutat està molt bruta. Molts comerciants han desistit de repintar les seves persianes ja que cinc minuts després d’haver-la pintat apareix un brètol i deixa el seu gargot infame. Aplaudeixo la iniciativa de l’Ajuntament però em tem que no duraran ni cinc minuts netes.

Vídeo 1 5/11/2007

Vídeo 2 6/11/2007

Vídeo 3 4/11/2007

Vídeo 4 1//2008

Vídeo 5 15/2/2008

Aspiracions polítiques de Joan Laporta

Joan Laporta és el president del Futbol Club Barcelona actual. D’aquí a un any finalitza el seu mandat i sembla que podria entrar en política. Hi ha alguna gent a qui aquesta possibilitat no agrada. Se l’ataca des d’alguns mitjans. Però com a ciutadà que és té el seu dret a dedicar-se a la política o a fer allò que li doni la gana. Pot expressar un president del Barça les seves idees polítiques?. No oblidem que Laporta és un ciutadà i per tant lliure de fer el que vulgui. El Barça és una institució privada, probablement la més gran de Catalunya si considerem el gran nombre de socis i aficionats que té però tots aquests aficionats, i en Joan Laporta n’és un soci que per un període limitat de temps – hi ha limitació de mandats – presideix la institució, com abans la van presidir d’altres ciutadans i com la presidiran d’altres en el futur, i que d’aquí a un any ja no en serà president. Com abans he dit en Laporta és un ciutadà i com a tal si ho dessitja pot postular-se per a qualsevol càrrec públic. L’acusen d’aprofitar-se del càrrec de president del Barça per catapultar-se políticament. Certament en Laporta ara es conegut, molt més del que ho hauria arribat a ser sinó hagués sigut president del Barça, ser president del Barça o de qualsevol club de futbol té com a conseqüència que qui ocupa aquest càrrec sigui conegut. N’hi ha que com en Laporta aprofita el seu càrrec actual per provar d’iniciar una carrera política i n’hi ha que aprofiten el seu càrrec de president - Florentino Pérez - de club de futbol per mitjançant els contactes amb polítics importants fer grans negocis i tenir contactes amb la classe política. Si Laporta decideix entrà en política escoltem que ens ha de proposar i llavors mostrem la nostra conformitat o critiquem-lo però primer escoltem-lo.

Vídeo: Al loro - Joan Laporta (Humor)

Serem 8 milions

S’estima que cap a l’any 2021 serem 8 milions de catalans, i cap a l’any 2041 serem 8,9 milions, ara som cap a 7,5 milions. El principal problema que se li planteja a Catalunya és l’envelliment de la població. L’augment no serà a tot Catalunya igual sinó que on augmentarà més serà al Camp de Tarragona amb un 22%, després les comarques gironines un 17% i la zona central un 15% i les terres de Ponent un 13%, l’àrea metropolitana de Barcelona tindrà un increment menor degut a que Barcelona i les altres ciutats de la zona quasi no variaran la seva població.

La convenció del PP a Barcelona

Absències rellevants

Ahir ja vaig parlar de la convenció del PP. Imagino que des de llavors fins ara han tingut temps de parlar de moltes coses. Desconec si han convidat a Francisco Correa a la convenció, o encara està tancat a la garjola?. Qui no hi va assistir va ser el cabdill Aznar, suposo que no el van convidar no fos que deixés en evidència al seu deixeble. N’he pogut aconseguir aquestes tres declaracions de tres egregis pepers.

L’indiscutible líder discutit

Comencem pel líder del partit Mariano Rajoy que ha dit el següent: “I jo en aquest moment estic molt bé, hi ha moments millors i pitjors, però jo mentres senti el suport del partit, el suport de la gent, jo estaré aquí, tinc prou enteresa per a aguantar lo que em tirin”. No es tracta que el senyor Rajoy aguanti tot lo que li tirin, la seva funció no és aquesta, encara que és això el que ha estat fent, la seva funció és dirigir el seu partit, cosa que no ha fet, i actuar com una oposició responsable, cosa que tampoc ha fet. És sens dubte el líder ideal per a l’actual PP, no se’n preocupa de res i deixa que els altres facin i desfacin, no m’estranya que tingui el suport dels altres dirigents del partit, especialment d’aquells que el que busquen és embolicar la troca i trepar fins al cim del partit.

Espe i les enquestes

Després tenim a Esperanza Aguirre amb les següents declaracions: “Jo crec que el Partit Popular surt enfortit d’aquesta convenció, i sens dubte ja la nostra posició en les enquestes demostra que els espanyols ens recolzen i crec que ha sigut d’allò més oportú fer la convenció en aquestes dates”. ¿Surt enfortit el partit o surt enfortida la posició de la senyora Aguirre dins del PP?. A veure, aquesta ha sigut una convenció del PP, que la gent aplaudeixi les intervencions dels dirigents del partit no significa res ja que tots són del mateix partit, encara que ells creguin que el PP és Espanya i Espanya és del PP, però obliden que la majoria dels ciutadans espanyols no voten al PP. No haurien de confondre un acte de partit amb altres coses. Encara no han aprés en el PP que les enquestes no serveixen per fer president a Rajoy, que la veritable i única manera – democràtica – que Rajoy sigui president del govern espanyol és que guanyi les eleccions generals i que ara per ara n’ha perdut dues, tot i que les enquestes els donaven guanyadors en totes dues.

L’home que tenia molts “bons amics”

I el que faltava en aquesta trilogia del disbarat era en Francisco Camps: “Tinc l’honor d’haver tornat a tenir l’oportunitat d’estar amb els meus companys de partit i sobretot de tenir una estona per a departir, com els he dit abans, amb qui considero un gran amic i a més qui serà el millor president del govern que hagi tingut mai de la vida Espanya”. D’això se’n diu fer la pilota al “capi di tutti il capo” del partit. I tinc la sensació que unes declaracions tan llepaculs ja se les he escoltat a Camps no fa gaire temps, un dels dos ha sofert un déjà-vu. No ens ha de sorprendre que Camps consideri a Rajoy com un “gran amic”, en Camps en té molts “grans amics”: Rajoy, el jutge del TSJV que va arxivar la seva causa, Francisco Correa que li regalava vestits… així s’entén que encara aguanti en el càrrec, per pebrots els ha d’estar molt agraït.

Vídeo: PEPENIUM de Stoy Arto (La convenció del PP a Barcelona)

Espanya fa el ridícul

A Coma-Ruga se celebra un campionat de futvolei. Entre les seleccions presents hi havia la de Catalunya i la d’Espanya que s’havien d’enfrontar tant en categoria femenina com masculina. I dic que hi havien perquè quan ha arribat el moment de jugar el partit que les enfrontava no han aparegut els representants espanyols. No s’ha de criticar als jugadors de la selecció espanyola que si que volien participar, és al Consell Superior de d’esports espanyol que ha pressionat als jugadors i a l’organització del torneig a qui s’ha de donar la culpa.

Sergi Blázquez , vicepresident de la plataforma proseleccions catalanes ha dit: “És la gran sorpresa nostra, nosaltres tenim per escrit confirmat la seva presència en aquest torneig, i com et dic, confiàvem en la seva presència i avui no s’han presentat, per lo tant és una llàstima per aquest esport, una llàstima per l’organització, però el torneig tira endavant”.

Hi ha una vintena de federacions catalans que són membres de la federació europea i internacional corresponents. En alguns esports que Espanya també té federació han coincidit i el Consell Superior de d’esports aplica una doctrina molt peculiar, si en una competició coincideix la selecció espanyola amb la catalana, l’espanyola es retira. D’altra banda intenta impedir que més federacions catalanes siguin reconegudes o aconsegueix com va succeir amb l’hoquei que les facin fora amb procediments molt poc dignes per a un organisme que representa un país. Als jugadors espanyols els han advertit que si jugaven contra Catalunya podia haver-hi conseqüències greus per a ells.

Abans de seguir llegint el següent paràgraf recomano llegir l’article de La Vanguardia que hi ha al peu de l’article. Ara que l’heu llegit exposaré la meva opinió perquè crec que aquests del CSD són una colla de prepotents mentiders que fan servir les amenaces a falta d’arguments reals. Només la por a enfrontar-se a tota la maquinària d’un Estat inoperant per actuar en un sentit positiu però molt actiu quan actua per fotre la gent impedeix amb amenaces l’exercici dels drets d’altres pobles i de la gent. El CSD amb un informe de l’advocacia de l’Estat diu que la selecció espanyola de futvolei no representa a Espanya i li nega el dret a l’ús dels símbols espanyols. Això vol dir que la selecció espanyola de futbol o de basquet no representen a Espanya i que quan fan servir els símbols espanyols incompleixen la legalitat vigent?. O, potser és que l’argument del CSD per impedir la participació dels seus propis jugadors en aquest campionat és fals?. Perquè avui jugava la selecció espanyola contra Argentina i els jugadors espanyols portaven la samarreta oficial – amb tota la simbologia oficial corresponent - i no els han detingut. Diu Soler en representació del CSD que “la part no pot jugar contra el tot perquè la Constitució espanyola ho prohibeix”. Ja ens han tret el tòtem màgic (Constitució espanyola) per prohibir una cosa que amb anterioritat ja s’ha fet 60 vegades.

–

Un aviso del CSD impide que se dispute el Catalunya-España de Futvoley

La Vanguardia

Fecha de los hechos: 14 de noviembre de 2009

Fecha artículo LVG: 15 de noviembre de 2009

Toni López Jordà – Barcelona / La Vanguardia

El Catalunya-España en la modalidad de futvoley, que debía disputarse ayer en la playa de Coma-ruga (El Vendrell), se saldó con la incomparecencia del equipo visitante. Según la organización, la Associació Catalana de Futvolei y la Plataforma proseleccions Catalanes que le apoya, el plante se debió a las “presiones amenazadoras” del Consejo Superior del Deporte (CSD) a los jugadores españoles; según el CSD ellos se limitaron a “avisar a la Asociación Española de Futvoley que no podía ser”. Se frustró un partido con morbo, aunque nada extraordinario, ya que Catalunya y España se han enfrentado deportivamente “más de 60 veces”; la última en el Mundial amateur de fútbol sala, en el 2007, con triunfo catalán (5-2).

El partido hacía semanas que estaba confirmado como parte del Open Internacional de Futvoley, con la participación de seis selecciones. La Asociación Española de Soccervoley notificó por escrito a la catalana su participación a finales de octubre. “Pero una carta del CSD (del 29 de octubre) les amenazaba que se atuviesen a consecuencias penales si jugaban”, dice Sergi Blázquez, vicepresidente de la plataforma. “Es una nueva ingerencia política, una falta de respeto al deporte y a los jugadores; el capitán español dijo que no tenia ningún problea en jugar, ya que suponía un impulso para la especialidad”. Según Blázquez, el objetivo del CSD es “impedir que Catalunya tenga proyección internacional”.

En la carta, a la que ha tenido acceso este diario, el CSD se refiere a un informe de la Abogacía del Estado sobre las “posibles responsabilidades” de la selección española, le recuerda las leyes en vigor, y le niega la representación oficial de España, por lo que le recomienda que “se abstenga de utilizar símbolos nacionales en competiciones”.

El CSD, en boca de su director general, Albert Soler, señala a este diario que había hecho “lo de siempre, ni más ni menos, no se ha apretado más que en otros casos, simplemente se avisó a la Española de futvoley que no podía incumplir la ley”. Para Soler, la “concepción” del CSD “es la de siempre: una parte no puede jugar contra el todo porqué lo dice la Constitución Española: un Catalunya-España no es posible”.

Convenció pepera a Barcelona

Tornen els “Nacionales”

Mariano Rajoy existeix. Sé que pot semblar rar que jo digui això però crec que molts éssers humans començaven a creure que tal persona no existia. Ha aparegut a Barcelona en un acte de partit acompanyat de tota la camarilla. Intenten demostrar que en el PP no passa res apareixent tots juntets.

De Cospedal

María Dolores de Cospedal va declarar que ja s’han acabat les “turbulències” que durant mesos s’han anat succeint en el PP. Ja veurem quan triguen a barallar-se Esperanza Aguirre i Alberto Ruíz Gallardón. I sembla poc encertat dir que s’han acabat les turbulències un dia després de les declaracions forassenyades de Francisco Camps. De Cospedal ha dit que “som un partit obert en el que tots tenen cabuda, i inclús s’hi poden forjar amistats”. Ja, ja, ja, ja. “Hem de demostrar que som un partit que sap donar exemple quan ocorren cert tipus de coses. Anem a tornar a la política la dignitat”. Ja, ja, ja, quina barra, que entenen aquests sobre la dignitat de la política?.

Absència del cabdill

El cabdill Aznar no farà acte de presència. Com deia aquell, ni està ni se l’espera. Imagino que per dir rucades ja tenen a Camps que arribarà avui. I tampoc volen que Aznar deixi en evidència que Rajoy té menys autoritat en el partit que la gavina del logo com ho demostra la frase “un partit, no varis, un projecte i a poder ser un líder”. En el PP l’actual líder té el costum de desaparèixer i quan apareix ningú li fa cap cas. De Cospedal va respondre a Aznar en els següents termes: “Un gran projecte, un gran partit i un gran president”. No nego que en dimensions el PP sigui un gran partit però per tenir un projecte no cal dir que se’n té un, cal demostrar que se’n té i el PP no té cap més projecte que guanyar les eleccions de l’any 2012. Respecte a tenir un gran president… no sé a qui es refereixen, el que tenen ara no actua com a tal.

El PP i Catalunya

Segons De Cospedal “l’alternativa per a Catalunya passa pel PP. Pel PP Catalunya i els catalans són una prioritat”. Quina por. El PP ens ofereix “recuperar la normalitat que correspon a una comunitat cosmopolita” i afirma que el “partit (el PP) és molt semblant a la societat catalana, plural, però una”. Que el PP centri les seves prioritats a Catalunya ens ha de preocupar. Quan la senyora De Cospedal diu que el PP ofereix recuperar la normalitat també és per preocupar-se. Si el model de normalitat que el PP ens ofereix és el que veiem a Madrid i València ja se’l poden confitar. I és un insult per a tots els catalans que el PP pretengui comparar-se amb Catalunya, si, nosaltres som plurals, el PP no, el PP és tot lo contrari al que és Catalunya. El partit polític responsable de les més ofensives campanyes contra Catalunya no té cap dret a venir aquí ni a donar lliçons de dignitat, pluralitat ni democràcia, perquè cap d’aquestes qualitats que si formen part del poble català estan presents en el PP.

—-

Color negre i negreta: Entrevistador

Color negre: Ana Mato

Color blau: Comentarios de Jaume C. i B.

Entrevista

Ana Mato, vicesecretària d’organització del PP

La Vanguardia

“El canvi polític a Catalunya passa pel Partit Popular”

- ¿Per què se celebra la convenció del PP a Barcelona?

-Perquè Catalunya és una gran prioritat per al PP, on tenim un ampli marge de desenvolupament. Els catalans saben que cal un canvi polític a Catalunya que passa pel PP.

Hi ha gent que quan et diu que et vol i que només vol el teu bé val més que et posis a tremolar. Pobre Catalunya si el seu camí depèn del PP. En realitat el PP depèn de Catalunya, ja que per la quantitat d’escons que aporta Catalunya al Congrés dels Diputats pot fer que unes eleccions vagin en un sentit o en un altre. I el PP sap que a Catalunya tenen poca cosa a fer. Per començar l’única província de la que el PP no té cap diputat és Girona. Si, és segur que Catalunya és una prioritat per al PP però el PP no és cap prioritat per a Catalunya com ho demostren els resultats electorals, més aviat es tracta d’una amenaça constant si considerem els seus continus atacs contra la llengua, els recursos contra l’Estatut i algunes campanyes en les quals diversos dirigents del PP han atiats l’anticatalanisme i la catalanofòbia.

- Quin missatge transmetria als militants del PP?

-A Catalunya, un missatge d’esperança, però també que hi ha una alternativa seriosa per a Espanya. La societat reclama un canvi de polítiques i de govern i nosaltres farem unes propostes que permeten que Espanya surti de la crisi com més aviat millor. Per això serà una convenció oberta a la societat, centrada en les persones, i no en els polítics.

Si el que hem vist en el PP és la seva alternativa millor ens quedem amb el que tenim, si l’alternativa del PP és estendre el model Camps de fer política o el model Aguirre trobada que és una alternativa preocupant i no sembla que tinguin una altra proposta que aquesta.

-També s’espera una resposta a la corrupció.

-La corrupció també es tractarà en la convenció. Nosaltres estem donant una resposta molt clara. Sabem que no es pot mirar a una altra banda i que els problemes de corrupció no son exclusius d’un partit.

Aquesta si que és bona, diu que saben que no es pot mirar cap a un altre costat que és justament el que han estat fent i és per aquesta causa que al marge de casos “menors” com el Palma Arena, el PP l’afecta un cas de corrupció que afecta tot el partit a nivell de tot l’Estat i arriba molt amunt en la direcció del partit. No, la corrupció no afecta només un partit, això és cert, però els nivells de corrupció que afecten al PP i per extensió a tot el que toca el PP són propis d’una república banana, no d’un Estat democràtic. La resposta del PP ha estat presentar-se com víctimes d’un contuberni i protegir els corruptes deixant caure a alguns quan era impossible defensar el que havien fet, i els van deixar caure per salvar el seu propi cul, aquesta ha estat la resposta del PP als casos de corrupció que els afecten.

-Sembla que la corrupció no passa factura al PP, però i les baralles internes?.

-Hem passat una situació complicada, no hem tingut una actitud molt exemplaritzant per als ciutadans, no hem estat a l’altura de les circumstàncies, però ara és un partit molt més fort i molt més unit.

Tan units com Esperanza Aguirre i Alberto Ruiz Gallardón?. No és que la imatge donada pel PP sigui poc exemplar, és que no ho ha estat res.

- Que li falta a Rajoy per consolidar el seu lideratge al PP?.

Absolutament res. Avui, Mariano Rajoy seria president del govern si es celebraran eleccions. Els que han de mirar els seus lideratges són els que estan a la baixa, el PSOE, no els que estem en alça. El PP és un partit en alça, ho diuen les enquestes i els resultats de les tres últimes eleccions celebrades a Espanya, les gallegues, les europees i al País Basc hem aconseguit un canvi de govern. Això és gràcies a la tasca de Mariano Rajoy al capdavant del PP.

Les eleccions de Galícia, Euskadi i les europees no serveixen per convertir Rajoy en president del govern, les úniques dues eleccions que podien haver convertit Rajoy en president del govern - generals de 2004 i 2008 - les va perdre tot i que les enquestes li donaven la victòria. Rajoy quan havia d’actuar ha preferit estar amagat, no sap o no vol saber que passa dins del seu partit. Això el converteix en un pèssim futur candidat a la presidència del govern espanyol o de qualsevol altre govern, si no és capaç de controlar el seu propi partit ¿com ha de governar un país?.

C. del Riego.