BUSCANT RAONS

Rouco vol ficar un bisbe pròxim a ell en la diòcesi de Guipúscoa

La Conferència Episcopal Espanyola vol col·locar al front de la diòcesi guipuscoana José Ignacio Munilla, bisbe de Palència i proper, molt proper al sector ultraconservador i ultraespanyolista de Rouco Varela. En altres circumstàncies diria que és un error però ja sabem que els capellans mai s’equivoquen i que actuen segons els seus interessos. En aquest cas això vol dir col·locar un bisbe ultraespanyolista i ultraconservador que actui com ariet predicador de les tesis que defensa la CEE sobre la unitat d’Espanya. I això que el seu regne no és d’aquest món. L’Església espanyola segueix la seva tasca evangelitzadora (espanyolitzadora) tractant d’imposar el credo hispànic en les terres dels heretges. Aquests intents en el cas de Catalunya ja van provocar en temps de la dictadura una protesta per demanar bisbes catalans, potser a Euskadi hauran de demanar bisbes bascos o com a mínim, si han de ser espanyols, que no siguin inquisidors hispànics a la cacera d’heretges. El sector més espanyolista i conservador de l’Església continua ficant la poteta allà on sap que pot fer mal.

Condemnat per agressió a un menor

Josep Anglada, líder de la xenòfoba PxC ha sigut condemnat a pagar 450 euros de multa, 60 de multa i a pagar les costes del judici per donar un cop de cap a un menor que li va dir fatxa. Trobo que és molt barat anar donant cops de cap a la gent. Novament es demostra la gran tolerància que hi ha cap a les activitats d’aquests grupuscles ultradretans i racistes. Voldria saber si hi ha algun article que doni una butlla especial a aquesta gent. No és el primer cop que aquests individus racistes reben condemnes lleus o són exonerats malgrat la gravetat de la violència que empran contra qui no pensa com ells o qui té un color de pell diferent. Aquest individu i seva camarilla han aconseguit col·locar a membres de la seva PxC en alguns municipis, el mateix Anglada és regidor de l’Ajuntament de Vic.

Els ciutadans tenim molta responsabilitat tant d’escollir corruptes com d’escollir personatges violents. En el cas dels corruptes “podem excusar-nos” dient que no ho sabíem però no tenim cap excusa possible quan escollim a personatges violents que fan de la violència i l’odi el seu únic argument de campanya.

També és molt criticable la tolerància que la societat mostra cap als grups violents i racistes, encara ho és més que la Justícia sigui tan tova amb els actes de violència d’aquests grupuscles. La condemna a Anglada em sembla una befa, i encara resulta més ofensiu que hi hagi canals de TV que donen a Anglada una via per transmetre la seva ideologia com fa uns dies feia un programa d’una d’aquestes cadenes d’àmbit local que el van convidar a debatre sobre temes d’immigració.

El conseller Saura, l’Estatut i el Tribunal Constitucional

El conseller d’interior i relacions institucionals ha declarat que l’Estatut de Catalunya és la llei que ha passat més filtres democràtics i considera inadmissible que el Tribunal Constitucional encara no hagi dictat sentència en els més de tres anys que fa que discuteixen sobre la seva constitucionalitat. El conseller Saura s’ha adreçat des del Senat al TC perquè facin un esforç i dictin sentència.

Joan Saura: “És bastant insostenible, inadmissible, que portem tres anys pendents d’una sentència que gravita de forma important sobre Catalunya, per tant estem convençuts de la constitucionalitat i li demanem al Tribunal Constitucional que faci un esforç per treure una sentència, d’acord, i tenint en compte, en definitiva, que possiblement no hi ha cap llei a l’Estat espanyol que hagi passat tants filtres democràtics com l’Estatut.”

Les paraules del conseller Saura hi ha moments que sembla que descriguin un restrenyiment, un restrenyiment que ja fa tres anys que li dura als membres del Tribunal Constitucional. “Li demanem al Tribunal Constitucional que faci un esforç per treure una sentència” també sembla que parli d’un part, un part dur i llarg del qual acabarà sortint un engendre i no un Estatut. Sobre l’Estatut hi ha set recursos alguns són del PP i d’altres del “Defensor” del Ppoble Eppanyó. Valdria més ignorar totalment el que digui o deixi de dir el Tribunal Constitucional i exigir el compliment integre a què obliga a l’Estat espanyol, i fins i tot, encara que hi hagi sentència ignorar-la completament. En especial en temes que siguin sensibles per Catalunya com és el tema de la llengua, on sembla que el TC vol fer les retallades més importants, el govern de Catalunya hauria d’ignorar la sentència. I demanar el desmantellament d’aquest tribunal per no ser garantia de res i si haver-se convertit en un problema.

Sentència?. Potser el 2011.

El Tribunal Constitucional fa més de tres anys que debat sobre la constitucionalitat de l’Estatut de Catalunya i ara sembla que podria ser que la decisió quedés ajornada fins a la renovació dels membres del Tribunal que s’hauria de dur a terme al llarg de l’any 2010, i això voldria dir que no hi hauria sentència abans de l’any 2011. Mentre són triats, se’l miren, decideixen si és constitucional cada article, cada coma i cada punt pot ser que triguin un parell d’anys més, i això si no es repeteixen els conflictes que han paralitzat totalment aquest tribunal. Valdria més tancar-lo amb els seus membres dins i oblidar-se d’ells per sempre.

Vídeo: Joan Saura i l’Estatut

Els ciutadans i les corrupteles polítiques

Barretines i castanyoles

Diuen que els ciutadans estem fins la barretina – en el cas dels catalans – o de les castanyoles – en el cas dels espanyols – de la política, és a dir, que n’estem farts, però no és de la política, que no n’hi ha gaire, és del politiqueig, de la corrupció d’alguns polítics, de la inacció d’altres i de les declaracions poca-soltes que fan i els espectacles delirants que organitzen alguns. Això no és Itàlia, va dir algú fa uns dies, però ens comencem a assemblar, especialment en algunes zones d’Espanya que alguns presidents figurí tenen el servei judicial al seu servei.

Catalunya

Desgraciadament la corrupció esquitxa el nostre país, i per corrupció entenc tot allò que sigui beneficiar-se dels diners de tots els ciutadans i els càrrecs que s’ocupen. Tenim el cas Millet i el cas Pretòria – Ajuntament de Santa Coloma de Gramanet principalment – que han esquitxat l’honor d’un país sobre el qual molts s’hi han pixat i que ara des de les seves tribunes de paper han pretès convertir en el paradigma de la corrupció. Però hi ha una gran diferència com va demostrar la ciutadania de Santa Coloma de Gramanet: aquí no acceptem la corrupció i no sortim a recolzar els corruptes ni tractem de convertir-los en herois com hem vist en el cas de corruptes de les terres que hi ha més enllà del Principat. Els polítics nostres han entonat un “mea culpa”. Això està molt be, però han caigut en la trampa de voler fer politiqueig, ara se n’adonen tots que això ha sigut un error, parlen de regenerar la política catalana, ja és un avanç, ara cal que es decideixin a fer-ho de debò. No tots els catalans som com en Félix Millet o com l’alcalde de Santa Coloma, la majoria estem escandalitzats, ara cal que els nostres alcaldes i diputats prenguin una decisió seriosa: escombrar tota aquesta púrria corrupta. I no els hauria de tremolar el pols a l’hora de fer neteja.

Espanya

Allà tenim un PP ple de merda fins a la coroneta que encara té l’atreviment d’erigir-se en adalil de l’honestedat i que pretén donar lliçons sobre dues matèries que com han demostrat en aquests últims mesos els hi són completament desconegudes: l’honestedat i l’ètica política. El seu líder continua amagat llegint el Marca mentre un Camps de merda fins el coll de la camisa té el poc sentit comú d’acusar al líder dels socialistes valencians de voler-lo matar. Després, hores després ha demanat disculpes exigint que també li demanin disculpes a ell. La dèria d’aquest home en voler passar per màrtir fa riure i els seus arguments encara més tot i la gravetat. Només ens faltava ara la senyora presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, anant-se pels turons d’Úbeda amb talons o sense i fent allò que és normal en ella, dient la bajanada més grossa que se li ha passat pel cap. Entre els polítics espanyols sembla que no hi ha la mateixa consciència que tots estan trepitjant merda, uns diuen que existeix però no fan res per netejar-la i els altres intenten escampar la merda que tenen ells a veure si quan a tots la merda ofegui completament el tema es tanca. Fa uns dies a la Comunitat Valenciana molts ciutadans van manifestar-se en contra del femer que el PP ha convertit la política allà, fins i tot ells n’estan farts però crec que cap d’aquelles persones era votant del PP, aquests només es manifesten per demanar la canonització en vida de Francisco Camps.

Altres instàncies

El més trist en tot aquest assumpte ha sigut veure com ha actuat la Justícia en el cas Gürtel, a València han arxivat la causa, justament el que volien els acusats. Abans deia que això no és Itàlia però comença a assemblar-se, i no parlo de les moltíssimes coses bones que té aquell país, em refereixo a les pitjors. El president Camps té en comú amb Berlusconi el fet que la Justícia l’ha exonerat de tots els càrrecs ja que el jutge era amic seu, ja van preocupar-se ells que la causa que afecta Camps acabés en aquell jutjat, per no parlar dels intents d’empaperar el jutge que originalment instruïa la causa. Algú s’imaginaria que diria la caverna sobre els catalans si intentéssim que el cas Pretòria es jutgés a Catalunya i que els jutges fossin els amics de l’exalcalde de Santa Coloma?.

Politiqueig miserable

Els ciutadans no podem estar farts de la política perquè el que hem vist res té a veure amb la política, això és un politiqueig miserable. Uns reconeixen que s’han equivocat i que temen que els ciutadans s’allunyin de la política i dexin d’anar a votar, ja és un avanç important, però són ells els que han de deixar-se de fer politiqueig i començar a fer política. Parlava de Catalunya. Ara parlaré d’Espanya. Allà la majoria dels polítics ni tan sols reconeixen la seva part de la responsabilitat en aquest merder, alguns tot i estar plens de merda fins la coroneta sembla que el tema no tingui res a veure amb ells.

Els ciutadans

Però mentre aquí molta gent que està farta adverteix que no anirà a votar perquè n’està fins la barretina de corrupteles i de barruts, allà n’hi ha una part de la ciutadania que aplaudeix a polítics que surten dels jutjats i els ovacionen com si de figures de rock es tractés, i a més els voten, donant-los qualitat d’aforats.