El codi PP
Segons l’ABC el PP imposarà un sever codi intern per eradicar la corrupció, els membres del partit no podran acceptar regals de les empresses amb les que contractin i els afiliats amb càrrec públic hauran de fer una declaració de patrimoni. Suposant que sigui cert hem de felicitar-los, de moment és l’ABC que diu que el PP ho farà i no em crec ni a aquest diari monarquicofalangista ni als dirigents del PP. A més, arriba una mica tard. El dos casos de corrupció destapats a Catalunya – Millet i Ajuntament de Santa Coloma – havia donat una mica d’aire a un PP ficats en merda fins al coll pel cas Gürtel i amb baralles internes pel control de Caja Madrid, havien vist d’una banda la possibilitat que els ulls deixin estar fixats en ells i es fixin a Catalunya i de l’altra els ha servit per “armar-se d’arguments fal·laços” contra el catalanisme i contra Catalunya. Que una de les institucions més importants de Catalunya pel seu caràcter simbòlic pel nostre país es vegi embrutada per les activitats deshonestes dels seus màxims dirigents li ha donat ales al PP per poder atacar Catalunya però han passat de puntetes que el principal responsable – Felix Millet -sembla que tenia alguns lligams amb FAES, la fundació del PP. El cas de corrupció que afecta l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramanet, l’alcalde del qual és del PSC i a dos rellevants històrics de CiU, però malgrat la seva gravetat, la corrupció sempre ho és, no és ni molt menys tan greu com la que afecta al PP. N’hi ha moltes diferències. Mentre el cas Gürtel és un cas de corrupció generalitzada que podreix el PP fins molt amunt, i tinc la teoria que no es profunditzarà en la investigació per no provocar la desaparició del PP, el cas que afecta Santa Coloma està localitzat. Una altra diferència important és la forma en què la gent ha rebut el cas de corrupció de Santa Coloma i el Gürtel. En el cas Gürtel el PP ha fet tota mena de maniobres per carregar-se la instrucció, dividint-la entre diversos tribunals, fer un xivarri impressionant i organitzant “canonitzacions en vida” del president Camps aclamat per les masses peperes enfervorides. La imatge que hem pogut veure a la porta de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramanet va ser molt diferent. I tampoc a Millet se l’ha intentat “canonitzar en vida”. Ara ja no és creïble que el PP pretengui passar per adalil de l’honestedat, i menys encara quan la mateixa persona diu que farà fora als que siguin acusats i quan això succeeix diu que no farà fins que no siguin condemnats. I si són condemnats diran que ho han sigut injustament. Les direccions dels partits s’haurien de plantejar la possibilitat de fer neteja, cadascú a dins del seu partit i no dedicar-se a escampar la merda dels altres per dissimular la pròpia. Pel be de tots facin neteja o acabarem tots pensant – si encara no ho pensem tots - que tots els partits polítics estan corruptes fins al moll de l’os. Deixint-se de declaracions de cara a la galeria i de codis interns que no tenen la més mínima intenció d’aplicar.
Vídeo: El codi peper (humor)
Un jutge reclama a uns pares gallecs que entreguin el seu fill obés
La Xunta de Galícia segueix reclamant a uns pares d’Ourense l’entrega del seu fill cosa que els pares es neguen a fer. La Xunta vol ficar el nen en un centre de menors, i no és què el nen hagi comés cap delicte, els seus pares – des del meu punt de vista – tampoc, però la Xunta de Galícia s’ha atribuït el dret a “vetllar per la salut” del nen ja que diuen que el nen és obés i que els seus pares no se’n cuiden.
Aquesta notícia apareix després que a Gran Bretanya fa uns dies es donés un cas semblant. Les autoritats mostrant un zel excessiu i absurd intenten perpetrar una arbitrarietat en el nom de la salut. Sembla que en cap dels dos casos estem parlant d’uns pares maltractadors ni perversos, en el cas de la família britànica per les imatges que van mostrar en les notícies sembla que l’obesitat és un problema de tots els membres de la família.
No encaixar en els cànons de bellesa comença a convertir-se en un problema per algunes persones que veuen com no poden obtenir una feina pel fet de no estar dins d’uns paràmetres estètics establerts. Ara també és la justícia la que empaita els obesos com si de delinqüents perillosos es tractés.
Vídeo: El caso del niño obeso en Orense (Castilla y León Televisión)
Vídeo: LOS PADRES NO ENTREGAN AL NIÑO OBESO (Teleminho)
Perdent els papers
Hospital Clínic
173 historials mèdics van aparèixer en un contenidor a 300 metres de l’Hospital Clínic de Barcelona amb dades personals de pacients trasplantats de cor. L’agència de protecció de dades ha obert una investigació que pot derivar en l’apertura d’un expedient sancionador i la declaració de dues infraccions: incompliment en les mesures de seguretat i del deure de secret, fets considerats molt greus. Els historials mèdics aporten dades sobre 173 pacients trasplantats de cor, la data de la intervenció i si el pacient havia mort.
Precedents
És un fet d’extrema gravetat que els historials mèdics dels pacients acabin llençats a les escombraries. El problema és que no ha sigut la primera vegada que documents amb dades personals acabin llençats en el carrer. En aquest cas es tracta d’historials mèdics però no fa tant de temps una ETT va llençar un munt de sol·licituds de treball amb la peculiaritat que no només apareixien les dades personals dels sol·licitants sinó comentaris dels entrevistadors ofensius cap a les persones a les que havien entrevistat.
Video: Hospital Clínic abre investigación interna
Beneficis per cervells que beneficien cames
Des de l’1 de gener de 2010 els treballadors estrangers amb rendes superiors als 600000 euros deixaran de tributar el 24% i passaran a tributar el 43%. Aquesta mesura modifica la coneguda com a llei Beckham pensada originalment per atreure investigadors científics estrangers però de la que se’n beneficien els futbolistes estrangers que juguen a la Lliga espanyola. Desconec el misteri que fa que una llei per atreure cervells pensants acaba servint per beneficiar a uns individus que empaiten una pilota en calçotets però ja diuen que feta la llei feta la trampa, i en el món del futbol n’hi ha molts de tramposos i moltes trampes. Aquesta mesura tracta de corregir el fet que una llei que va ser redactada per a uns propòsits ha acabat servint per a uns altres. La llei entrarà, com he dit, l’1 de gener però no s’aplicarà de forma retroactiva. Amb aquesta correcció els clubs hauran de pagar més de 100 milions d’euros que abans s’estalviaven. La Lliga de Futbol Professional ha advertit que es declararà en vaga si s’aprova.
