Animus provocandi
En breu començarà la substitució dels contenidors per uns altres més nous, però quan els vegi i pugui fer-ne una foto potser en donaré la meva opinió. Ara, però, parlaré dels actuals contenidors. Alguns presenten un estat lamentable com el que veieu en les fotos que il·lustren l’article. Aquest es troba al carrer Bruc cantonada amb Ronda de Sant Pere, és el contenidor per paper i cartró plegat. Presenta diversos danys a la tapa.
La gent no sap llegir
Tinc una teoria: la gent no sap llegir. Com puc demostrar aquesta teoria?. Les pistes que m’han dut a concloure que la gent no sap llegir és la següent. La porta de la casa on visc té dos cartells enganxats, un fet a mà i l’altre comprat. En el primer hi ha escrit en castellà “Por favor asegúrese que la puerta queda bien cerrada. Gracias”. En el segon “Tanqueu la porta si us plau”. Doncs be, el fet és que rar és el dia que quan arribo a casa a primera hora del matí no em trobo la porta oberta amb el perill que algú s’hagi ficat al portal.
La gente no sabe leer
Tengo una teoría: la gente no sabe leer. ¿Como puedo demostrar esta teoría?. Las pistas que me han llevado a concluir que la gente no sabe leer es la siguiente. La puerta de la casa donde vivo tiene dos carteles enganchados, un hecho a mano y el otro comprado. En el primero hay escrito en castellano “Por favor asegúrese que la puerta queda bien cerrada. Gracias”. En el segundo “Tanqueu la porta si us plau”. Pues bien, el hecho es que raro es el día que cuando llego en casa a primera hora de la mañana no me encuentro la puerta abierta con el peligro que alguien se haya metido en el portal.
La societat és hipòcrita
No escric aquest article per defensar a presumptes – encara no han sigut condemnats – delinqüents sinó per posar en evidència que la nostra societat és hipòcrita. Que enalteix o enfonsa a la mateixa persona per fets dels quals n’és responsable tota la societat, fets que amb tota seguretat són coneguts pels mateixos que abans consideraven prohoms i pilars de la societat i ara consideren apestats als mateixos individus. Realment ens podem creure que fins ara ningú se n’adonava del que passava a dins del Palau?.
L’àngel caigut
Ara tothom renega de Félix Millet, ningú vol que se’l relacioni ni amb Millet ni amb els seus “negocis” ara que Millet ha sigut imputat de diversos delictes de caràcter econòmic, quan abans tots perdien el cul per fer-se fotos al seu costat, ara n’hi ha que diuen que ells ja ho sabien però no han dit res fins que no ha esclatat l’escàndol, d’altres diuen que no sabien res de res i que se senten enganyats. Millet ha caigut en desgràcia i tots aquells que abans el convidaven a totes les festes i actes ara li giren l’esquena.
Bocs expiatoris
Podem parlar d’àngels caiguts en el cas de personatges com Millet que ha passat de ser – com jo vaig escriure en un article anterior -de ser un prohom a un villà. I podem parlar de bocs expiatoris, que no és que no tinguin responsabilitats en els fets que se’ls imputa, però que són sacrificables quan convé per salvar caps més alts, en el grup dels bocs expiatoris trobem a Ricardo Costa, sacrificat en l’altar de la corrupció política per salvar colls més importants i amansir a les masses que demanen veure rodolar caps.
Personatges en altres moments il·lustres quan cauen en desgràcia són esborrats de tots els llocs intentant fer-los desaparèixer de la història. No nego que en els casos citats s’ho tinguin ben merescut però si aquestes persones han arribat on són és perquè d’altres les han col·locat allà.
Video: La carta de Félix Millet
Vídeo: Ricardo Costa
RENFE
(Rogamos Empujen Nuestros Ferrocarriles Estropeados)
Trens més cars i més lents
Renfe ha apujat les seves tarifes un 19% amb motiu de l’entrada en funcionament dels nous combois del model S-449 davant l’emprenyament i l’estupefacció dels usuaris que es queixen que els trens circulen més lentament, entre 15 i 20 minuts més triguen a fer el recorregut habitual.
Els trens seran més nous però el servei de Rodalies de Renfe sembla que pateix una regressió en el temps ja que fan el recorregut en alguna línia trigant el mateix temps que els trens de vapor
L’estació de França
Aquesta estació deixarà de funcionar com a tal d’aquí a un temps i ara cal trobar-li uns nous usos que permetin la seva continuïtat encara que no sigui com estació de ferrocarrils. El risc es que mentre decideixen que fan l’estació de França quedi abandonada a la seva sort com durant molts anys va estar l’estació del Nord, ara recuperada com a equipament per a la ciutat.
Vídeo: Estació de França
La nova llei d’estrangeria
El Congrés dels Diputats ha donat llum verda a 300 de les 700 esmenes presentades a la llei d’estrangeria. La nova llei reforça les competències de les CCAA en la concessió dels permissos inicials de treball i reconeix a les CCAA la potestat de cada govern autonòmic de negociar acords de cooperació amb els països d’origen dels immigrants. El Partit Popular ja ha anunciat que presentarà un recurs d’inconstitucionalitat contra aquest punt ja que creuen que vulnera competències que segons ells – els pepers – han de ser exclusives de la política exterior de l’Estat. En aquest moment no conec les xifres exactes ja que molts immigrants amb motiu de la crisi van decidir tornar al seus països d’origen però mesos enrere el nombre d’immigrants residents a Catalunya superava lleugerament el milió, això implica que un 15% de les persones que viuen a Catalunya són immigrants de procedència estrangera. Són els serveis de salut, socials, etc. tant de la Generalitat com dels municipis els que suporten aquesta càrrega i per tant ha de ser la Generalitat - a Catalunya - la que pugui decidir el cup d’immigrants per evitar que el sistema s’acabi col·lapsant. L’Estat pot intentar fer la part que li toca però ja que el cost social recau sobre governs autonòmics i ajuntaments han de ser aquests els que decideixin el nombre d’immigrants que el sistema pot suportar. I respecte al PP ja n’hi ha prou que vulguin aconseguir mitjançant el TC imposar el seu criteri ja que no aconsegueixen imposar-lo en les negociacions i les votacions. Afegeixo que - com ja vaig escriure fa uns dies - el PP farà servir el tema de la immigració com a arma electoral. També s’amplia el període de retenció dels immigrants en els centres d’internament d’estrangers mentre es tramita la seva repatriació sense que es pugui prorrogar aquest període que des que s’aprovi la llei serà de 60 dies. Aquest període serà sota la vigilància d’un jutge.
Declaracions de la portaveu socialista en el Congrés dels Diputats Esperanza Estévez: “Un jutge que garanteix determinarà quant de temps és el mínim necessari i un altre jutge vetllarà com a garantia jurídica perquè les coses es facin d’acord amb la llei, amb la seguretat jurídica de totes les persones, amb assistència social, amb assistència sanitària, amb dret a l’entrada de les organitzacions socials”.
Multes i velocitat
La velocitat al voltant de Barcelona està limitada a 80 km/h, les dues raons al·legades són les de reduir els accidents i la contaminació. Cert que anant a 80 és més fàcil evitar els accidents i que en cas de produir-se les conseqüències són menors però tinc els meus dubtes que anant a vuitanta es contamini menys que anant a 100 o 110. Una de les pors dels conductors era que si per casualitat superaven aquesta limitació de 80 podien perdre punts del carnet de conduir, fet que ara no succeirà ja que la nova llei aprovada col·loca el límit per començar a perdre punts quan se superin els 130 km/h en autovia i els 150 en autopista. De la multa no se n’escapa ni déu, qui excedeixi de la velocitat màxima haurà de pagar.
Aquells que fins l’aprovació de la nova llei tinguessin un procés sancionador obert aquest quedarà anul·lat, haurà de pagar la multa però no perdrà punts del carnet de conduir.
Declaracions de Jordi Jané, ponent de CiU: “Tothom anava molt pendent, a veure si ara per passar-me un quilòmetre ja em multaran, perquè posa que haig d’anar a 100 i vaig a 101 ja em multen, no, hi ha un marge d’error, els radars tenen un marge d’error, no es que sigui el 10%, també diguem-ho, cada radar té el seu”.
Autopista. (D’auto2 i pista). F. Carretera amb calçades separades per als dos sentits de la circulació, cada una d’elles amb do o més carrils, sense encreuaments a nivell.
Autovia. F. Carretera amb calçades separades per als dos sentits de la circulació, les entrades i sortides de la qual no se sotmeten a les exigències de seguretat de les autopistes.
VIDEO LLEI DEL TRÀNSIT PONENT JORDI JANÉ CIU
—–
Felix Bitllet
Hi ha gent que té un gran sentit de l’humor, molta mala baba i molt poca feina. Ha aparegut a internet un joc semblant al clàssic menjacocos en el que el personatge de Felix Bitllet ha d’anar arreplegant bitllets de 500 euros i creus de Sant Jordi mentre es empaitat pels Mossos d’Esquadra. Si l’enganxen apareix un exemplar del diari Trola que diu que Bitllet va a la garjola per haver robat x milions, x són els punts que heu aconseguit. Podeu fer una ullada entrant en la web www.tentacle.cat.
Rajoy es fa el dur… o potser no tant
PP valencià
Fa dues setmanes Ricardo Costa va ser destituït del seu càrrec de secretari general del PP valencià però ahir va presentar-se a les Corts Valencianes com a tal secretari general. Això a la direcció central del PP no li ha agradat gens ni mica i ha suspès Costa de militància per la seva implicació en el cas Gürtel.
Mariano Rajoy a qui li estan creixent els nans per tots costats – té d’una banda el PP valencià que no li fa cas i el PP de Madrid que tampoc - s’ha fartat que el PP de València li prengui el pèl i ha decidit fer fora provisionalment el díscol (ex)secretari general del PP valencià. El que li ha tocat més la pera a Rajoy és que es presenti Costa en les Corts vanagloriant-se del càrrec del que teòricament estava suspès i retant a Rajoy amb les següents paraules: “Com a militant i com a secretari general considero que és important que la direcció
nacional ratifique la meva gestió com a secretari general i també posi en valor la meva honradesa”. El president de la Generalitat Valenciana Francisco Camps ha sortit en defensa de Costa dient que “tots en el partit, a la Comunitat Valenciana i a Espanya tenim per Ricardo Costa el major respecte, i a més també avalem la seva excepcional gestió com a secretari general i com a portaveu durant aquests anys”. Que ha de dir ell del seu subordinat?.
PP madrileny
A Mariano Rajoy les baralles entre Esperanza Aguirre y Alberto Ruíz Gallardón comencen a preocupar-li, ara el motiu principal de l’enfrontament, no és l’únic, és el control polític de Caja Madrid. La senyora Aguirre vol col·locar a algú de la seva confiança, és a dir, algú a qui ella pugui manegar, però Gallardón s’hi oposa. A Rajoy li ha costat agafar el timó de la situació, ara caldrà veure que fa per redreçar la situació. De moment no està gens encertat quan per dir que ha perdut la paciència afirma que “la paciència és una de les més importants virtuts que ha de tenir un polític, sant Job només hi ha hagut un en la història”. Be, Job és un personatge bíblic que destacava per tenir molta paciència, segons diuen, se li atribueix a Job haver escrit bona part del llibre de Job que forma part de l’Antic Testament. No s’ha de confondre amb la paciència que s’ha de tenir per aguantar discursets tan quecos com aquest, però Job no és un personatge històric. Ja sé que la història no és un punt fort de Rajoy, sembla que la religió tampoc malgrat que té molt bones relacions amb l’Església, tan bones que organitzen manifestacions junts. No sé si tothom té la mateixa sensació que jo quan escolta parlar a Rajoy. Jo tinc la sensació que parla però no diu absolutament res perquè no sap res del que passa al seu voltant. Fixeu-vos en la següent frase de Rajoy on diu: “Jo sé lo que estan pensant avui els militants del partit, els càrrecs electes, els alcaldes, els regidors, els diputats, ho sé, ho sé perfectament, i dimarts que ve tindran resposta a lo que estan pensant”. Amb el merder que hi ha en el seu partit ha trigat molt en saber que passava, i ara diu que sap que pensa la gent del seu partit. Segur?. El més sorprenent és què, i això no surt en l’àudio que podeu escoltar, és que segons Rajoy cap corrupte pot pertànyer al PP. Que no passi res si aquest home arriba a ser president del govern espanyol, algun país podria declarar-li la guerra a Espanya o produir-se una hecatombe i ell ni ho sabria.
“Agora”
Confesso que no he vist encara la nova pel·lícula d’Alejandro Amenábar, “Agora” protagonitzada per Rachel Weisz en el paper d’Hipatia, una filòsofa del segle IV que va voler salvar tot el coneixement de l’època que es trobava entre el murs de la biblioteca d’Alexandria en una època molt violenta. De gent que sembla que si que l’ha vist he vist bones crítiques però també he trobat que alguna gent que probablement no l’ha vist i que veu en aquesta pel·lícula un atac al cristianisme. Crítiques semblants van aparèixer amb el Codi da Vinci de Dan Brown. Certament aquesta pel·lícula se situa en un període de transició religiosa però els fets són els que són. La biblioteca d’Alexandria va ser la gran biblioteca de l’Antiguitat que va patir diverses destruccions i reconstruccions. Amenábar recupera la figura d’Hipatia. Si una pel·lícula – Agora - o un llibre – el Codi da Vinci - fan tanta por als creients potser és perquè no tenen la consciència gaire neta o perquè són encara més malpensats que jo.
Ficha técnica
Título: Ágora
Título original: Ágora
Año: 2009
Duración: 126 minutos
País: España
Género: Aventura, Drama, Historia
Estudio: Canal + España, 20th Century Fox
Web oficial: Visitar
Fecha de estreno
España: 09 de Octubre 2009
Sinopsis de Agora: Siglo IV. Egipto bajo el Imperio Romano. Las violentas revueltas religiosas en las calles de Alejandría alcanzan a su legendaria Biblioteca. Atrapada tras sus muros, la brillante astrónoma Hipatia lucha por salvar la sabiduría del Mundo Antiguo con la ayuda de sus discípulos. Entre ellos, los dos hombres que se disputan su corazón: Orestes y el joven esclavo Davo, que se debate entre el amor que le profesa en secreto y la libertad que podría alcanzar uniéndose al imparable ascenso de los cristianos.
Vídeo: Trailer AGORA TRAILER FINAL OFICIAL HD ESPAÑOLInformació:Biografia d’HipatiaLa biblioteca d’AlexandriaÁgora (wikipedia)Alejandro AmenábarAgora (web oficial)
Ortografia comercial
Normalment les sabates porten dins una plantilla que pot ser dels més variats materials. Aquesta plantilla acostuma a patir un desgast i si el calçat és bo convé canviar aquestes plantilles per a poder seguir usant-ho. He comprat unes plantilles de goma. En el cartró que acompanya el producte hi havia per un costat una detallada llista de productes del mateix fabricant, En l’altre costat del cartró hi ha escrit “Espuma con tratamiento antibacterias”. Però és més avall quan trobem el següent text “Esta plantilla sin recortar corresponde ala talla 25-36 pie derecho y izqurta”.
