BUSCANT RAONS






         Animus provocandi

23 Setembre 2009

Janus peper

Classificat com a: Espanya, General, Política — Jaume C. i B. @ 19:03
Etiquetes:, , ,

Janus peper

Com un Janus reencarnat, Alberto Núñez Feijoo mostra les seves dues cares. Insubmís fiscal i de Torquemada constitucional que demana cremar heretges de la idea d’Espanya que té el PP – sigui la que sigui – a la foguera constitucional.

Insubmís

Alberto Núñez Feijoo, president de la Xunta de Galícia ha cridat a la insubmissió fiscal dient que “Galícia està farta del tractament diferenciat de les Comunitats Autònomes” i lamenta que a algunes CCAA “ li fan un vestit a mida per al finançament” referint-se a Catalunya. De vestits fets a mida en saben molt alguns dirigents del PP. Sembla que aquest rampell de rebel·lia del president gallec és conseqüència que l’Estat reclama la devolució d’uns diners a Galícia i que el govern gallec no pot tornar-los perquè no els té.

L’home “legal”

Després de defensar la insubmissió fiscal el mateix Feijoo té la gosadia i la poca vergonya d’exigir que es castigui a qui organitzi consultes populars dient que “les consultes il·legals són il·legals. Igual que si es comet qualsevol acte il·legal al carrer o en una casa es castiga, els actes il·legals han de ser castigats amb la tranquil·litat que donen les lleis per mantenir l’Estat de Dret. Les consultes il·legals són sancionables des del punt de vista administratiu o penal”. Si la pocavergonya fos il·legal els polítics del PP estarien a la garjola. Feijoo afegeix que “les coses ja estan prou malament com per empitjorar-les encara més amb una insubmissió a la sentència del TC. Això ho diu el mateix que crida a la insubmissió fiscal.

Xiular l’himne espanyol és lleig però no un crim

Xiular l’himne espanyol és lleig però no un crim

Suposo que tots o quasi tots recordeu el partit de la Copa del Rei jugada a València entre el Barça i el Bilbao. Aquell dia va produir-se una xiulada monumental de tot la gent que hi havia a l’estadi de Mestalla contra l’himne espanyol. La xiulada va ser antològica i un escàndol. TVE va voler dissimular-ho però com que hi ha altres mitjans la cosa no es va poder tapar.

La Fundación Denaes (Fundación para la Defensa de la Nación Española) va querellar-se considerant que s’havia produït un delicte d’injúries contra l’Estat, el cap de l’Estat o contra Espanya. El jutge de l’Audiència Nacional Santiago Pedraz ha arxivat la querella amb el següent argument: «Aquest Tribunal entén que no encaixa en els preceptes penals denunciats. No s’està en presència d’una conducta ni injuriosa en els termes descrits en el Codi Penal amb el Cap de l’Estat ni tampoc del delicte d’ultratges a Espanya i del delicte d’apologia d’odi nacional», i conclou que «respon més aviat a generar malestar a qui és símbol de la unitat de la nació, d’aquí les xiulades que van haver d’escoltar Ses majestats els Reis». Denaes és un grup ultradretà que consta amb rellevants membres del PP entre les seves files com per exemple Alejo Vidal-Quadras.

Un fet semblant l’any 1925 va implicar el tancament durant sis mesos del Camp de Les Corts després d’una xiulada a l’himne espanyol i que el fundador, Joan Gamper, s’hagués d’exiliar. La querella de DENAES se centra en les dues plataformes que defensen les seleccions basques i catalanes a qui DENAES acusa de ser les incitadores. Evidentment Denaes no pot demanar que es persegueixi a 50000 persones, els espectadors que van assistir a Mestalla ja que per això haurien de poder demostrar que cadascun dels aficionats que hi va anar va xiular. Tampoc poden demanar el tancament de l’Estadi. La querella de Denaes era absurda si no hi ha un culpable clar. I no m’imagino a 50000 persones sent jutjades. Això si que seria un escàndol i no la xiulada de Mestalla ni la del camp de Les Corts.

—–

Vídeo: Xiulada himne espanyol durant la Copa del Rei

La Rioja: La Audiencia Nacional confirma que la pitada al himno no es delito

Vídeo: El tancament de l’Estadi de Les Corts (1925)

——

Precedents:

Cierre del campo de Les Corts en 1925

El club había organizado un partido contra el CE Júpiter en homenaje al Orfeó Català. Inicialmente la autoridad gobernativa no concedió el permiso y eso provocó que el día del partido una gran cantidad de aficionados y catalanistas se concentraran en Les Corts. Finalmente, concedida la autorización previa y antes de empezar el partido con el público en las gradas, la banda de música de la British Royal Marine (anclada en aquellos días en el puerto de Barcelona) tocó los himnos español y británico. El público silbó ruidosamente mientras sonaba la ·Marcha Real” y, al contrario, aplaudió durante el “God Save the Queen” británico.

La autoridad gobernativa, enfurecida por el incidente, no tardó en reaccionar contra el club y en represalia por esos hechos, el Campo de Les Corts fue clausurado por una duración de seis meses, finalmente reducida a tres. El presidente Joan Gamper presentó la dimisión.

Fuente: Wikipedia

—–

De Primo de Rivera a Mestalla

15 / 05 / 2009

Los seguidores del Barça ya silbaron el himno español en el año 1925

Enllaç a la pàgina original

La pitada al himno español del pasado miércoles en Valencia no ha sido un hecho aislado en la historia del barcelonismo. El 14 de junio de 1925, en plena dictadura de Miguel Primo de Rivera, los aficionados del Barça silbaron mayoritariamente la Marcha Realen un partido amistoso ante el Júpiter, que era también un partido de homenaje al Orfeó Català. El antiguo campo de les Corts estaba lleno con 12.000 espectadores.

En la media parte del partido, la banda de música de la escuadra inglesa interpretó el himno español. La bronca fue general. Acto seguido, y entre aplausos, los ingleses tocaron el God save the king.

A raíz de la polémica por la pitada al himno español, el comandante de seguridad, Justo Conde, realizó un informe donde pedía la “clausura disolución definitiva de dicha entidad (FC Barcelona) y la expulsión del territorio nacional del Sr. Gamper”. En el informe se destacaba que el FC Barcelona “ha dado pruebas constantes de su desafecto a España, cuya responsabilidad por estos hechos alcanza de lleno a quien la preside ya que al no corregirlos o evitarlos con la autoridad que indudablemente le da su cargo dentro de ella, es que se hace solidario con los mismos”.

El 24 de junio de 1925, el gobernador civil de Barcelona, Jaime Milans de Bosch, decidió “haciendo uso de las facultades que me están conferidas, clausurar por término de seis meses el funcionamiento de esa Sociedad (FC Barcelona), no pudiendo durante dicho tiempo dar espectáculo alguno en su campo ni concurrir a otros como tal asociación ni usar los emblemas ni distintivos de la Sociedad”.

El Barça no volvió a jugar hasta el 25 de diciembre. Los azulgrana se impusieron por 2-0 al First de Viena. Pero Gamper tuvo que marchar a Suiza debido a la presión del régimen dictatorial. A pesar de que volvió a Barcelona, ya no presidió más el club y en el 1930 murió.

En otra final entre el Barça y el Athletic Club, como la de Valencia este pasado miércoles, los seguidores barcelonistas y vizcaínos también silbaron el himno español de manera masiva. La final de Copa de 1984, disputada el 5 de mayo, tuvo en los prolegómenos un silbido como el de Mestalla en el momento en que el Rey entró en el palco del Bernabéu y mientras sonaba laMarcha Real.