La cosa siciliana de Rajoy
La cosa siciliana de Rajoy
Benidorm
A Benidorm una moció de censura presentada pel PSPV ha tret l’alcaldia a l’alcalde del PP. Ja fa dies que se’n parlava d’aquesta moció que ha obert una altra crisi entre el PP i el PSOE. El regidors socialistes han aconseguit que la moció sigui aprovada amb el concurs d’un trànsfuga del PP que ha decidit votar a favor de la moció. Coincideix que una de les regidores socialistes és la mare de la ministra Leire Pajín. Des del PSOE van advertir als seus companys del PSPV de Benidorm que si tiraven endavant serien sancionats, per evitar-ho aquests han abandonat la disciplina del PSOE i han tirat endavant la moció. En el PP han advertit que això tindrà conseqüències. I Rajoy que ja sembla que ha perdut el poc seny que li quedava ha qualificat aquest assumpte que “cosa siciliana”.
Casos anteriors
-Galícia (1987): el vicepresident de la Xunta de Galícia, José Luis Barreiro, va abandonar Aliança Popular en 1986 i amb altres quatre diputats que també van abandonar AP va crear Coalició Galega, formació que va recolzar la moció de censura presentada pel socialista Fernando González Laxe, que va desallotjar Gerardo Fernández Albor de la presidència.
-Comunitat Valenciana (1991): l’expresident de la Generalitat Valenciana Eduardo Zaplana, del Partit Popular, va arribar a l’alcaldia de Benidorm gràcies al vot d’una trànsfuga del PSPV-PSOE, Maruja Sánchez, en 1991.
-Aragó (1993): triomfa una moció de censura contra el president d’Aragó Emilio Eiroa, del PAR (que governava amb el suport del PP), gràcies als vots del PSOE, Esquerra Unida i el trànsfuga del PP Emilio Gomáriz.
-Ceuta (1999): la deserció de Susana Bermúdez, membre de l’Assemblea de Ceuta pel PSOE va permetre l’accés del GIL al govern de la ciutat autònoma.
-Comunitat de Madrid (2003): els diputats autonòmics de Madrid Eduardo Tamayo i María Teresa Sáez, militants del PSOE, que van impedir l’accés al poder del socialista Rafael Simancas i van provocar la dissolució anticipada de l’Assemblea de Madrid (el que va obrir el pas a la popular Esperanza Aguirre).
(Dades extretes de la Wikipedia)
Tamayazo
Com podeu veure el transfuguisme ha sigut una pràctica habitual en tots els partits però fixeu-vos en dos dels casos. El que també va produir-se a Benidorm i que va afavorir al PP i a Eduardo Zaplana que anys després seria president de la Generalitat Valenciana i posteriorment ministre amb Aznar. L’altre cas succeït a l’Assemblea de Madrid va ser un dels casos més vergonyants de la democràcia espanyola, l’anomenat “tamayazo”. Aquest cas si que va semblar una cosa siciliana que va obligar a repetir unes eleccions mesos després i que va acabar servint per portar a Esperanza Aguirre fins a la presidència de la Comunitat de Madrid i que en un país normal hauria d’haver implicat la inhabilitació de tots els implicats i no lla consagració d’una de les persones implicades en aquell assumpte.
