El PP comença la precampanya electoral
El PP comença la precampanya electoral
Ahir a L’Hospitalet de Llobregat el PP va fer el seu mitin de precampanya de cara a les eleccions al Parlament de Catalunya de la tardor de 2010, d’aquí a un any. Sabem que les campanyes electorals tenen una durada, també l’haurien de tenir les precampanyes. El Partit Popular ha estat en precampanya electoral permanent des de l’any 2004. Rajoy té la intenció de visitar Catalunya molt sovint des d’ara fins les eleccions de 2010. És excessiu. En el míting d’ahir va ser nomenada candidata a la presidència de la Generalitat Alícia Sánchez Camacho, nomenada a dit pel càrrec de presidenta del PP a Catalunya pel mateix Mariano Rajoy ahir va ser el mateix Rajoy qui la va nomenar candidata. Tot un exemple de democràcia interna. En aquest mitin de precampanya va assistir quasi tota la plana major del PP: Antonio Basagoiti (candidat a Lehendakari), Alberto Núñez Feijoo (president de la Xunta de Galícia) i Francisco Camps (president de la Generalitat Valenciana), a més de l’alcalde de Madrid, Alberto Ruíz Gallardón, el vicepresident de Canàries, José Manuel Soria, Javier Arenas, Ana Mato, Pío García Escudero i Cristóbal Montoro. Si ens atenem al fet de la presència de quatre dirigents que han fet molt per combatre les llengües cooficials i arraconar-les com són Feijoo amb el gallec, Basagoiti amb l’euskera i Camps amb el català, o Arenas que veu la llengua catalana com una tortura a la que se sotmet als pobres espanyols que “tenen la desgràcia d’haver d’anar a viure a Catalunya” veiem que el perfil del PP és molt espanyolista en el pitjor dels sentits.
I les paraules d’Alícia Sánchez Camacho ho deixen ben clar que la intenció del PP a Catalunya és fer el mateix que ja han fet a Euskadi i Galícia. Alícia Sánchez Camacho: “Jo estic per promoure polítiques en favor d’una educació de qualitat, d’una educació de valors, d’una educació que reconegui l’esforç, no podem permetre que a Catalunya hi hagin més de mil barracons avui a les escoles dels nostres fills, no podem permetre que a Catalunya el castellà no sigui la llengua vehicular per a l’educació dels nostres fills, no es pot permetre”. Tots estem a favor d’una educació de qualitat, ara caldria saber que vol dir la senyora candidata amb educació de qualitat. Parla d’una educació de valors. De valors n’hi ha de bons i de dolents, seria interessant de quina mena de valors parla la candidata. Els barracons si que són un problema important del qual se’n parla molt quan comença el curs escolar però després no se’n fa res. També se’n parla en les campanyes i precampanyes electorals però alhora de la veritat no fan res. Seria d’agrair que quan en campanya electoral vulguin tractar el tema de l’educació ens estalviessin la demagògia populista. La senyora Sánchez Camacho seguint l’exemple d’alguns dels seus companys de partit considera que no es pot permetre que el català continui sent la llengua vehicular en l’ensenyament a Catalunya, pretén convertir la nostra llengua en un problema, un problema que Catalunya no té, no ha tingut, que només veuen a Espanya com un problema. No es pot permetre que el PP pretengui crear un conflicte amb el tema de la llengua catalana, és una greu irresponsabilitat que el PP intenti carregar-se un sistema que ha funcionat sense problemes durant la democràcia. La nostra llengua només ha sigut un problema per a règims no democràtics. Els dictadors Franco i Primo de Rivera la van prohibir, com ho va fer Felip V i molts dels seus successors van redactar lleis que intentaven bandejar la nostra llengua de la vida pública i privada. I el PP insisteix en intentar-ho també. La senyora Sánchez Camacho s’ha retratat en aquest assumpte.
Mariano Rajoy també va parlar. Va dir que ell, a diferència de Zapatero, no fugirà de Catalunya. Llàstima, se’n podrien anar junts a fer punyetes, Rajoy va exigir “lleialtat a les regles del joc” i que el seu partit acatarà la resolució del Tribunal Constitucional en la sentència del recurs contra l’Estatut de Catalunya. Els partits catalans i els ciutadans de Catalunya vam jugar segons les regles del joc, qui no va jugar segons aquestes regles va ser el PP que va recórrer al TC l’Estatut per aconseguir allò que seguint les regles de joc no va poder aconseguir. En l’assumpte de la llengua Rajoy va dir que el PP “no és enemic de cap llengua, l’enemic són els que les prohibeixen i les imposen”. El PP des que va guanyar les eleccions a Galícia ha començat a marginar de la vida oficial el gallec, a Euskadi, una de les condicions del PP per donar suport a Patxi López era que el govern basc anés reduint l’ús de l’euskera en la vida pública i institucional. A València el PP ha anat anorreant el català de la vida pública fins a fer-lo desaparèixer quasi completament de zones que abans eren catalanoparlants, i s’han dedicat a perseguir a grups i persones que ells consideraven procatalanistes, fins i tot sancionant amb multes a grups com ACPV o tancant els repetidors a través dels quals es podia veure TV3, una de les poques televisions no controlades o afí al PP. L’enemic del català, de l’euskera i del gallec si que és el PP. I és tenir molt poca vergonya dir que ells no són l’enemic de les altres llengües i demanar que el castellà suplanti la llengua pròpia de Catalunya, el català, de la mateixa manera que ja van intentar-ho les dues dictadures espanyolistes del segle XX i bona part dels monarques borbons des del 1714.
Rajoy faria be de no parlar d’allò que ignora. Denuncia que Zapatero “juga a ser Chávez i juga al peronisme”. Tan el peronisme com Chávez tenen en comú el populisme però de signes ben diferents. El peronisme és un moviment polític de caràcter transversal que a l’Argentina inclou a dretes, centre i esquerra. Un moviment que ha governat l’Argentina durant llargs períodes de la història d’aquell país. Chávez és un populista d’esquerres histriònic a qui li perd el seu afany de protagonisme. Tots dos moviments tenen en comú la combinació de l’autoritarisme i el paternalisme. Zapatero no ha estat gens encertat en les mesures que ha pres per sortir de la crisi, això és evident. Les mesures que han pres Alemanya o França, dos dels països que estan sortint de la crisi no són aplicables a Espanya ja que l’economia espanyola no té res a veure amb les d’Alemanya i França, el sector de la construcció a Espanya, un dels més afectats per la crisi, és preponderant, i en això tant el PP, especialment el PP, com el PSOE en tenen molta responsabilitat. Zapatero és molt probable que hagi abusat de mesures populistes tractant de trobar solucions a la crisi o que hagi posat pegats a la crisi ja que no sap com sortir-se’n però d’aquí que Zapatero sigui con Chávez trobo que és una exageració. També el PP recorre al populisme i a la demagògia, n’abusa de totes dues, també de la mentida, de promoure els prejudicis i els resentiments i de promoure l’enfrontament entre CCAA.
Diu que en les seves visites a Catalunya ha aprés dels empresaris catalans la lliçó per sortir de la crisi i que les mesures no passen per pujar els impostos. Llàstima que en les seves visites a Catalunya no hagi aprés una mica sobre Catalunya i s’encaparri a inventar-se un conflicte social inexistent i de pas a promoure’l. Llàstima que sigui tan ignorant i estigui tan ple de prejudicis. Visita Catalunya com el típic funcionari espanyol enviat a les colònies a veure els natius però no coneix el país ja que no escolta. Només visita als seus i es creu que visita Catalunya.
Que el govern Zapatero no és el millor possible és cert, però el PP si que és la pitjor oposició possible al govern de Zapatero, i si arriba a guanyar les eleccions serà un desastre per Catalunya. Aquesta gent continua encaparrada en reduir-nos a la condició de castellans com ja van voler Felip IV i l’Olivares i tots els que el van succeir. I el que em sembla més greu és la col·laboració entusiasta d’alguns catalans. Com se li diu a aquell que col·labora amb els enemics del seu poble?. Crec que és traïdor, i la senyora Sánchez Camacho és una traïdora al seu país. No és gens millor que Quisling o el mariscal Petain.
—–
Video: Alícia Sánchez Camacho
Vídeo: Mariano Rajoy
