Salutacions polítiques
Formes de fer política
Les formes són molt importants en quasi tots els àmbits de la vida però en política encara ho són més. Dies enrere en un acte del PSOE on hi participaven dirigents del PSOE a més dels discursos que els dirigents del partit dirigeixen als seus habituals es va cantar la Internacional amb el puny en alt. La podien haver cantat fent el pi o fent el Moonwalk però ho van fer amb el puny enlaire.
Foto: Salutació internacional.
Memòria de peix
Aquest acte va ser vist des del Partit Popular com un terrible crim i criticat amb uns arguments absurds. Dir que el comunisme – tal i com va ser exèrcit en l’URSS o ho és a la Xina – és una ideologia condemnable no és cap desencert. Stalin o Mao amb l’excusa del comunisme van cometre grans atrocitats contra els seus propis pobles. Però no oblidem que el puny enlaire també el fan servir els socialistes, encara que aquests fan servir l’esquerre i els comunistes el dret. Aquest punt en realitat és irrellevant. El PP va veure el puny enlaire i ja s’imaginaven les hordes estalinistes imposant un règim dictatorial. Van fer una molt desafortunada comparació amb el salut feixista, el braç estirat – o com també es pot dir salutació a la romana – i això venint d’un partit com el PP és inclús irònic.
Tots tenim un passat
En el PP parlen creient que la gent, que tota la gent, és idiota, és amnèsica o és ignorant; i això és una falta de respecte. Certament el comunisme – puny en alt -, el socialisme – puny en alt – i el feixisme – salutació a la romana - van ser ideologies funestes que van ser la causa de milions de morts. Van ser tràgiques pels pobles als que van governar i pels pobles que les van patir. Però vull recordar que aquest partit, el Partit Popular, els dirigents dels quals parlen sense pensar, va ser fundat per un senyor (Manuel Fraga) que va ser ministre d’un règim que feia servir per salutació el braç alçat o salutació a la romana i que el seu hereu (José María Aznar) era un jove falangista – declarat -, és a dir, que tots dos tenien gran experiència a l’hora de fer servir la salutació feixista i de salutacions feixistes en el PP en saben molt. Esverar-se pel fet que algú aixeca el puny i canta la Internacional és una poca-soltada.
Molt soroll per a no res
La tàctica del PP de fer soroll, molt soroll, per a tapar les seves carències, moltes, és una irresponsabilitat, una més, impròpia d’un partit que pretén guanyar les eleccions de 2012. El PSOE va abandonar el marxisme en els anys 70 per convertir-se en un partit socialdemòcrata, és a dir, no aspiren a crear la dictadura del proletariat. Be faria el PP d’abandonar la seva ideologia feixista semblant a la dels feixistes espanyols dels anys 30 que van donar suport ideològic al franquisme i també farien be d’abandonar la retòrica i el llenguatge d’aquella època. Ja és prou greu que siguin feixistes perquè a mes siguin uns feixistes antiquats amb llenguatge antiquat. Tracten qualsevol tema con si fossin els energumens d’altres èpoques donant arguments que podria signar en Queipo de Llano.
Conservadors caducats
En el PP no canten el cara al sol però no es diferencien gaire dels que si ho canten. A Espanya li cal un partit conservador modern, no una relíquia dels anys 30 que creuen que han de salvar el país a cops d’Estat o que s’ha de parlar la llengua de l’imperi encara que no es vulgui. Ser conservador no és dolent, hi ha partits conservadors a Europa que són molt moderns però suposo que al PP li pesa el seu passat i entrar en el segle XXI comportant-se com persones civilitzades i no com uns energúmens que quan veuen un puny en alt ja volen treure el fusell. Guardin l’escopeta, encara podrien fer-se mal, o el que seria pitjor, fer mal a algú que no té ni idea de que va el tema. I deixin de cridar, parlant la gent s’entén i és més saludable per les orelles. Un partit que es manifesta envoltat de pollastres (bandera franquista) no pot ara venir fent el paperot dient que és un escàndol que algú canti la “Internacional” puny en alt.
