Spain is a frenzied (Espanya és delirant)
Spain is a frenzied (Espanya és delirant)
D’aquí dos mesos es compliran 34 anys de la mort del dictador que va governar, assassinar, torturar i empresonar gent durant quasi quaranta anys Fa molts anys que s’escolta aquella frase que diu que el dictador va deixar-ho tot lligat i ben lligat. Això ho podem apreciar en diversos fets: el segon partit de l’Estat, el PP, va ser fundat per un exministre de Franco, Manuel Fraga, i anys després va aconseguir col·locar a la presidència del govern de l’Estat al falangista Aznar. En lloc d’una dreta civilitzada i moderna hi ha una ultradreta a la que curiosament vota al voltant d’un 40% dels espanyols. Una ultradreta mediàtica molt potent i cridanera que dóna suport a la ultradreta política. Però és l’Estat mateix el que està tant infestat d’ultres.
Manos Limpias contra a Garzón
El sindicat de funcionaris públics Manos Limpias és un sindicat d’ideologia ultradretana creat per, segons ells, denunciar els casos de corrupció de les institucions governades per l’esquerra, és a dir, de la corrupció present en municipis del PP ni en parlen. El mateix sindicat que curiosament es fa dir Manos Limpias no ha donat exemple del que predica i dos dels seus principals dirigents van ser acusats ja fa uns mesos per assumptes de corrupció. Això tenen en comú amb el PP, denuncien corrupteles tenint les seves mans molt brutes, malgrat dir-se Manos Limpias. Doncs be, aquest sindicat ultra ha volgut acusar a Garzón de prevaricació per la investigació sobre les fosses del franquisme va iniciar. En aquest tema sembla que com en el de la corrupció van agafats de la ma amb el PP. Segons aquests ultres de Manos Limpias el jutge Garzón no pot instruir una causa contra el franquisme al·legant que hi ha una llei d’amnistia de l’any 1977 que ja en el seu moment va servir d’argument a un fiscal de l’Estat que actuava més aviat com a defensor del franquisme que no com a fiscal. És a dir, una institució de l’Estat tractava d’impedir que es jutgés els crims comés pel franquisme – crims contra la Humanitat – al·legant que la llei d’amnistia de 1977 els havia fet prescriure, i és curiós que això ho faci qui hi ha de vetllar per l’aplicació de la Justícia que hauria de saber que els crims contra la Humanitat no prescriuen. Recentment a Alemanya van jutjar a un vell nazi octogenari. Fins i tot a Xile han jutjat a més d’un centenar de repressors de la dictadura de Pinochet. A Espanya en canvi el franquisme té diaris (ABC, La (sin)Razón, El (in)Mundo), emissores de ràdio (COPE, Intereconomia), partits polítics (PP, Falange), organitzacions sindicals (Manos Limpias), la inestimable col·laboració d’algunes institucions de l’Estat (fiscalia) i fins i tot una fundació (Fundación Francisco Franco) que defensen la dictadura i en justifiquen els crims, i si algú en demana responsabilitats fan tot el que estigui en les seves mans per paralitzar la causa. Si cal, porten al jutge que instrueix la causa davant de la Justícia, en aquest cas el Tribunal Suprem davant l’estupefacció de la Comissió de Juristes Internacional, amb seu a Ginebra. Espanya és un dels pocs països on els jutges que investiguen crims contra la Humanitat poden acabar sent jutjats per la Justícia del seu propi país a petició de grupuscles ideològicament propers a la dictadura.
José Bono manté els retrats franquistes
El president del Congrés dels Diputats mantindrà els retrats dels presidents de les Corts franquistes en el mateix lloc al costat dels presidents de les Corts en època democràtica. El diputat Joan Herrera d’ICV ha demanat la retirada d’aquests en compliment de la llei de memòria històrica. Bono al·lega que la presència dels retrats no vulnera la llei de Memòria històrica. Les institucions públiques de l’Estat són les primeres en incomplir la seva llei en matèria de simbologia feixista ja que en molts edificis públics es continuen mantenint la simbologia feixista amb l’excusa que té un valor artístic, cosa gens certa si ens atenem què alguns d’aquests símbols feixistes van col·locar-se en edificis ja existents substituint l’anterior. Però és justament el Congrés dels Diputats la institució que hauria de donar exemple públic i no considerar que les Corts democràtiques (?) actuals són hereves de les Corts franquistes i donant a aquestes una legitimació que no poden tenir ja que no eren unes Corts democràtiques sinó una pantomima creada pel dictador per donar una imatge de fals parlamentarisme. Puc entendre que la presència dels retrats franquistes sigui defensada per dirigents del PP, que les defensi un dirigent del PSOE com és l’actual president del Congrés dels Diputats no ho trobo gens encertat.
Advocat de l’Estat falangista contra consulta d’Arenys de Munt
L’Estat vol impedir com sigui la celebració de la consulta popular d’Arenys de Munt però no només els arguments fallen com escopetes de fira, també aquells que els han de defensar. Si fa pocs dies era la vicepresidenta del govern espanyol la que escudant-se en la “santa” Constitució – en el més pur estil peper - deia que aquesta no recollia el dret a l’autodeterminació i va encarregar a l’advocacia de l’Estat que parés com fos la consulta d’Arenys de Munt. I han escollit a Jorge Buxadé Villalba, advocat de l’Estat que amb retalls de premsa, com ho sentiu, es presenta davant de la jutgessa per dir que darrera l’organització de la consulta hi ha regidors municipals d’Arenys de Munt. El problema és que aquest advocat de l’Estat creu que presenta uns arguments sòlids però aquests fan aigües per totes bandes. Cert, en la comissió organitzadora de la consulta popular hi ha regidors municipals, no se n’han amagat, però ho han fet a títol personal i mantenint l’Ajuntament al marge. La comissió és una entitat privada de la que en són membres els regidors però com a entitat privada si que la poden organitzar. Però el fet que si que s’hauria de considerar és que aquest advocat de l’Estat va ser candidat per Tarragona en les llistes de la Falange Española de les JONS i la Falange Española Auténtica. Us sonen?. Si, aquest home que pretén impedir per la via judicial la consulta d’Arenys ensenyant retalls de diaris a la jutgessa era candidat per la mateixa organització feixista espanyola que volia manifestar-se a Arenys el mateix dia de la consulta. I és el lletrat de l’Estat a qui el govern ha encarregat la tasca d’impedir que se celebri la consulta.
Sobre la consulta d’Arenys de Munt (annex)
La jutgessa ha prohibit la celebració de la consulta d’Arenys de Munt però s’ha autoritzat la manifestació de la Falange en aquesta població del Maresme. Alguna cosa falla.
