Defensem el nostre Estatut
Quan?
No se sap la data però ja no pot trigar més la sentència del Tribunal Constitucional en el recurs que Partit Popular i el Defensor Del PPueblo EsPPañol van presentar contra l’Estatut de Catalunya. El TC triga en fer pública la sentència ja que primer han estat entretinguts a estomacar-se els uns als altres més que actuar com se suposa que hauria d’actuar un tribunal. A més de les baralles internes que s’han fet públiques també n’han filtrat alguns fragments de la sentència i allò que coneixem no és estar tranquils. Crec que l’única cosa que no han tocat han sigut les tapes però encara tenen temps de fer-ho. Ja hem parlat de les queixes sobre les pressions que reben els “pobres jutges” i després tenim a PSOE i PP que sense cap vergonya demanen que no es pressioni als jutges des de Catalunya.
Qui?
A Catalunya diverses personalitat i grups parlen de fer una manifestació, manifestació que podria anar avalada per la presència dels dos expresidents de la Generalitat vius, Pujol i Maragall, i els dos expresidents del Parlament, Rigol i Barrera. CiU, Esquerra i ICV hi donen suport, PP i C’s s’oposen, PSC no vol participar perquè estan massa lligats al PSOE. Aquí l’actual president de la Generalitat s’equivoca, ell hauria d’anar al capdavant de la manifestació, amb els dos expresidents. Al PSOE no li agradaria però ells s’ho han buscat. Montilla hauria de pensar que en aquests moments no pot actuar com a dirigent del PSC - i de rebot del PSOE - sinó que té l’obligació d’actuar com a president de la Generalitat de Catalunya.
Si o no?
Els governs no poden organitzar manifestacions?. Això potser seria en condicions normals però no trobo gens normal que el Tribunal Constitucional pugui anul·lar un text aprovat pels ciutadans de Catalunya. Això, crec que ja ho vaig dir, ens deixaria en una total indefensió legal davant de l’Estat espanyol que podria deposar un govern català si el que hi ha no és prou grat.
Opcions
1)Aquesta manifestació podria ser abans de la sentència per pressionar el TC i dir-li que no poden tocar un text que ha sigut aprovat en referèndum pel poble de Catalunya.
2)També podria ser després per protestar per les retallades que s’hagin pogut fer.
3)O potser fer una abans de la sentència i un altre després.
4)També hi ha qui pensa que no s’ha de fer cap manifestació, ja us podeu imaginar qui són. On s’ha vist que un poble exigeixi que se li respecti allò que ha votat?. Mira que en som de rars els catalans, votem i volem que allò que hem votat sigui respectat.
Cinquena possibilitat
Jo proposo una possibilitat més. I dic una possibilitat més perquè no descarta les tres primeres opcions descrites més amunt. Aquesta possibilitat seria la d’escriure una carta als jutges del Tribunal Constitucional, al president del govern espanyol i al líder de l’oposició. El text podria dir el següent: “Jo (nom), ciutadà de Catalunya major d’edat vaig anar a votar un text estatutari que va passar per tots els tràmits legals i ara em trobo que un tribunal a instàncies d’un partit polític - que en les votacions que es varen succeir en els tràmits i discussions en totes tres cambres legislatives va quedar en minoria - podria derogar un text aprovat per la majoria dels ciutadans de Catalunya en referèndum. En democràcia la decisió del poble és la majoritària. Un tribunal no pot tòrcer la decisió del poble, si ho fes faria un dany a la democràcia irreparable. Si un tribunal pot canviar la voluntat de tot un poble vol dir que la democràcia està morta. Perquè anar a votar si un tribunal pot decidir que el meu vot no val simplement perquè a un partit determinat no li agrada el que he votat?. “. Us deixo la meva proposta perquè n’opineu, la corregiu i la tingueu en consideració.
Paraules d’un expresident
L’expresident de la Generalitat Pasqual Maragall ha fet unes declaracions on es mostra partidari de manifestar-nos en favor de l’Estatut donant suport a la proposta del vicepresident de la Generalitat Josep-Lluís Carod-Rovira. Maragall ha dit “quan el poble ha referendar un text, no pas les institucions, el Congrés, el Parlament, sinó el poble dient si o no, no li toquis, no li pots tocar, si te’l toquen que et tornin a preguntar en referèndum si allò que vaig dir que si que volia, tot i que me l’havien retallat, m’agrada encara. S’hauria de tornar a fer un referèndum i per tant lo millor és sortir al carrer i dir ‘volem l’Estatut com està’”. Aquestes declaracions han sigut fetes en el marc d’un debat organitzat per la universitat d’estiu de Prada de Conflent.
Rajoy, un polític sense vergonya
Fa temps que tenia dubtes sobre Rajoy en molts assumptes, especialment en tot allò que fa relació amb l’Estatut de Catalunya. No repetiré per quins tràmits va haver de passar l’Estatut de Catalunya perquè crec que és un tema sabut a hores d’ara per tots. Sabem que el PP no va acatar el resultat de les votacions en cadascun dels tràmits ni el resultat del referèndum que va celebrar-se a Catalunya pel qual l’Estatut va aprovar-se. Crec que no caldrà que recordi les maniobres que el PP va realitzar per aconseguir una composició del Tribunal Constitucional favorable als recursos. Ara, Rajoy critica Que pugui celebrar-se a Catalunya una manifestació perquè considera que no és correcte pressionar als magistrats del TC, i ell, Rajoy, exigeix que s’acati la resolució del TC. Recomana, Rajoy, al govern central que “calli i esperi” i critica a Esquerra per proposar una manifestació preventiva contra la resolució del TC. Té la pocavergonya d’exigir Que s’acati la sentència “agradi o no”. Rajoy no pot exigir que s’acati una sentència sobre l’Estatut quan ell no ha acatat la decisió democràtica del poble de Catalunya. Rajoy va treure’s la màscara a sota de la que s’amagava el seu veritable rostre antidemocràtic quan va decidir tòrcer la decisió democràtica dels ciutadans catalans, amb aquestes últimes declaracions confirma que ha perdut la vergonya i la decència. Qui no va acatar l’aprovació del 74,9% del vot emès pels ciutadans catalans favorables a l’Estatut no pot exigir-nos ara que acatem la decisió del Tribunal Constitucional.
—–
Video: Josep-Lluís Carod-Rovira, vicepresident de la Generalitat de Catalunya
—–
Vídeo: Pasqual Maragall, expresident de la Generalitat de Catalunya