BUSCANT RAONS

Si una característica defineix als dirigents del Partit Popular aquesta és la de la barra. Diuen una cosa, fan la contrària i tracten de justificar-les totes dues al temps de fer jocs de mans per afegir-ne quantes coses calgui, tot sigui per fer soroll. En una persona normal, fins i tot en dirigents d’altres partits això seria una demostració d’incongruència, en el cas de la gent del PP és únicament que tenen la cara molt dura i molt poca vergonya. Costa trobar exemples que destaquin pel damunt dels altres ja que si considerem el cas Gürtel en que el mateix partit quan ensuma corrupció en casa aliena demana que s’encenguin les fogueres de la inquisició i quan són ells els que
tenen la corrupció a casa seva, i el cas Gürtel n’és un exemple propi d’una república bananera, no d’un país de la UE, diuen que les coses no són ben be així, que no és el que sembla, que és un contuberni premsa-resta de partits-jutges-policies, o que és tot plegat i a l’hora no és res d’això. Però el cas del finançament n’és un d’aquells exemples on el PP ha quedat retratat com una colla de desvergonyits. S’hi han oposat, han criticat que s’aprovi - això és legítim - però després han parat la ma tots els presidents autonòmics del PP i ho justifiquen amb allò que estan en contra però els diners són els diners. Manuel Ruíz Rivas, portaveu del PP gallec ha dit que “el nou finançament és un xantatge amb ajuda de còmplices que recolzen uns pressupostos i unes ministres infames“, Aquestes declaracions en són un exemple, aquest home qualifica de xantatge el nou finançament mentre el seu govern agafa els diners. Em faig una idea de a qui es refereix el senyor Ruíz quan parla de l’ajut de còmplices, però si tant disconformes estaven amb el finançament sempre podien haver votat en contra i haver-se negat a agafar els diners. Aquí els únics que han tingut un comportament infame han sigut els dirigents del Partit Popular fent declaracions amb molt poca vergonya. En el moment en què han agafat els diners del finançament ells s’han convertit en els còmplices. Ja diuen que ningú és capaç d’ensumar la seva pròpia ferum i en el PP fan tanta mala olor que el nas fa anys que el tenen tapat.

La (sin)Razón defensa els presidents de les Corts franquistes

El diari La (sin)Razón critica la petició de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica al president del Congrés, José Bono, per retirar els retrats dels presidents de les Corts franquistes considerant que no mereixen estar en la galeria de retrats dels presidents del Congrés perquè no van fer res per avançar cap a la democràcia i les llibertats de la ciutadania. Segons La (sin)Razón aquesta associació no perceben el desig majoritari dels espanyols de tancar les ferides i es fiquen en un contenciós que no interessa a ningú. La (sin)Razón sembla que li està copiant a Rajoy les frases, a veure si el contenciós pels drets d’autor de les frases el tindran ells. L’assumpte de la memòria històrica posa histèrica a la dreta neofranquista espanyola que s’atribueix l’opinió majoritària dels espanyols, quan en realitat mai els ha interessat gaire quina és l’opinió de la majoria dels espanyols i si considerem el fet que qualsevol mesura contra el franquisme és durament criticada per mitjans com La (sin)Razón. Ells poden defensar el franquisme, ningú esperava que defensin una altra cosa, però que el defensin ells sense atribuir-se l’opinió d’una majoria que en realitat no existeix. Com encertadament diu l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica els presidents de les Corts espanyoles durant l’època franquista no mereixen estar en un espai que recorda al president d’aquesta institució. Les Corts franquistes no eren una institució democràtica, aquells que en formaven part no eren escollits democràticament ja que en aquella època no hi havia democràcia a Espanya. Els presidents de les Corts franquistes no poden estar en el mateix espai que els presidents del Congrés dels Diputats elegits per sufragi universal com a diputats i pel vot dels diputats electes com a presidents d’aquesta cambra. El contenciós com l’anomena La (sin)Razón existeix perquè enlloc de tancar aquest tema fent neteja a Espanya uns quants que tenien la paella agafada pel mànec van imposar el silenci a la majoria. Després de 30 anys de democràcia s’està intentant fer allò que s’hauria d’haver fet al dia següent de la mort del dictador. A qui no interessa obrir aquest contenciós és a La (sin)Razón, però que podem esperar d’un diari neofranquista?.

Vodevil peper en tres actes
Enquesta del CIS

Segons l’enquesta del CIS per primera vegada des de les eleccions de 2004 el PP avantatja al PSOE en 1,2 punts. Segons aquesta enquesta el PSOE seria votat pel 39% dels votants i el PP pel 40,2%. La crisi econòmica podria ser una de les causes però al PP li ha costat 5 anys aconseguir superar al PSOE, i s’ha de dir que encara queden 3 anys fins a les properes eleccions generals, el PP encara està a temps de perdre les properes eleccions. Tampoc és per tirar coets, menys encara si considerem que Rajoy continua sent menys valorat que Zapatero.

Rajoy sacrifica a Bárcenas

Luís Bárcenas imputat en el cas Gürtel ha caigut en desgràcia. La decisió de Rajoy ha pogut avançar-se a la possibilitat que Bárcenas podria ser jutjat en qualsevol moment. Des del PP es comenta que aquesta decisió és temporal. Bárcenas tresorer del PP imputat en la trama Gürtel podria haver rebut, segons l’acte del jutge Garzón, 1,3 milions d’euros de la trama Gürtel. Encara que oficialment diuen des del PP que aquesta decisió és de mutu acord entre la direcció del PP i Bárcenas ara caldrà veure si això és així, i depenent de com se’n desenvolupi el judici veurem si Bárcenas decideix tirar de la manta i cantar com la Castafiore sobre els assumptes térbols del partit i d’alguns dels seus dirigents com va amenaçar de fer fa uns dies o si manté la boca tancada.

SuperAznar o Aznarman

Hi ha espectacles que ens els podrien estalviar. Si abans d’ahir era la lideresa pepera la que ens feia una demostració de cant patriòtic - llavors jo la vaig qualificar d’èmula de la Marilyn Monroe - i ahir la lideresa, ahir si, va emular a Marilyn cantant-li a Pérez Rubalcaba, ministre de l’Interior que feia anys en una trobada on havien de signar uns acords entre el govern central i la Comunitat de Madrid, i on la lideresa va treure la Marilyn que porta dins - també és rossa - i la va cantar l’Happy Birthday to you al ministre. Però van ser unes fotos d’Aznar publicades per Il Corriere della Sera mostrant la musculatura d’un atleta les que produeixen esgarrifança. Aznar va de capa caiguda, de ser el pitjor president del govern dels últims 30 anys ha passat a convertir-se en una espècie de Nostradamus àugur de dessastres - sempre que el PP no mani - i ara ja ha acabat convertint-se en una mena de xulo de platges que exhibeix abdominals. Encara el veurem ensenyant la titola en una de les festes del seu amic Berlusconi.

—–

Vídeo: Antonio Hernando (PSOE) i Vicente Martínez Pujalte (PP) parlen de la dimisió del tresorer del PP Luís Bárcenas.

Un himne sense lletra

Per si algú no ho sabia l’Himne d’Espanya, “la Marxa Reial” no té lletra, tots els intents d’escriure-li una han acabat en fracàs. És per això que quan els esportistes espanyols guanyen alguna cosa només poden posar cara ‘estaquirot i esperar que termini la interpretació.

Problemes d’Espanya amb l’himne

Aquest tema ha sigut motiu de més d’una polemica entre els sectors espanyolistes i de broma entre aquells que no ho són. Un exemple va ser quan en un torneig de tenis van interpretar el “himne de Riego“, davant la perplexitat d’uns i l’enuig d’altres. En les files espanyolistes més ràncies algú va veure una ma negra però desprès d’uns quants dies de discussions el tema va desaparèixer. Fa uns mesos van promoure un concurs per donar una lletra a “la Marxa Reial” que finalment va quedar en no res. Alberto Contador, un ciclista madrileny, ha guanyat el Tour de França. Tot anava molt be fins que quan ha arribat el moment d’escoltar l’himne, amb tots drets, ma al pit - al seu - o no, comença a sonar l’himne. I comença la “tragèdia”, l’himne que tothom escolta és el de Dinamarca. Potser han sortit guanyant. Contador s’ha fet danés i ningú ho sabia?. No. Han desqualificat a Contador?. No. Una ma negra ha volgut destruir aquest dia de joia?. És probable que això hagi passat perquè el disc-jockey del Tour estava despistat.

Marilyn Aguirre i Contador Kennedy

Tot hauria quedat en una discussió durant uns quants dies, molt aigualida perquè les principals estrelles de les ràdios espanyoles estan de vacances i els tertulians radiofònics més ultramuntans també. Però algú havia de donar el DO de pit, mai millor dit en aquest cas, i no podia ser ningú millor que l’inefable Esperanza Aguirre, lideresa pepera i presidenta de la Comunitat de Madrid. Només ella podia fer-ho, només ella. Que fariem sense les seves cantades?. I en aquest cas mai millor dit això de les cantades, Lady Espe ha decidit cantar-li, hauria de dir taral·lejar-li, ella mateixa i en persona l’himne d’Espanya, la Marxa Reial, a Contador, en el més pur estil Marilyn a Kennedy. Pobre Contador haurà tingut malsons tota la nit.

—–

Vídeo: Esperanza Aguirre cantant la Marxa Reial a Alberto Contador

Himne de Riego (instrumental)

Himne de Riego

Estic quasi segur que Rajoy no passarà als llibres d’història per haver sigut president del govern espanyol, ja ha perdut dues eleccions que ell creia guanyades de carrer i camina lleuger cap a una tercera derrota electoral d’aquí a tres anys. I no crec que en el seu partit li acceptin una tercera derrota. Si això passa no serà per lo be que ho estar fent el govern del PSOE sinó per haver sigut el líder d’una oposició irresponsable i amb ganes de gresca. Rajoy si que passarà a les hemeroteques per una frase que ell repeteix quan un assumpte li és incòmode però ha vist com tots els seus arguments són rebatuts contundentment: “això no interessa als espanyols“. I això ho ha aplicat tant a la llei de la memòria històrica, la llei dels matrimonis homosexuals, la llei de l’avortament o fins i tot en referència a la visita del ministre Moratinos a Gibraltar. Doncs per no interessar a cap espanyol el PP i els seus mitjans de comunicació afins han fet molt de soroll. Vull afegir que Rajoy no s’aclareix ni ell mateix quan parla. En referència al viatge de Moratinos a Gibraltar a més de dir-li al ministre que no vagi a fer el ridícul i l’indi - sembla que per Rajoy les relacions diplomàtiques és fer l’indi - s’ha queixat que amb aquesta visita ha tractat la colònia britànica d’igual a igual. Després ha dit que Moratinos és el primer ministre espanyol que ha fet una visita oficial al seu propi país. Qui fa el ridícul és Rajoy. Gibraltar és oficialment un territori britànic d’ultramar, per tant no és territori espanyol, això el senyor Rajoy ho hauria de saber, i per tant Moratinos no ha fet una visita oficial al territori espanyol sinó al britànic. Mentre Gibraltar sigui el que és qualsevol autoritat estrangera que visiti la Roca haurà de comportar-se com marquen els protocols en aquests casos. Després hi ha la referència a l’estatus d’aquesta colònia britànica. Aclareixis, senyor Rajoy, en una mateixa declaració no es pot ser tant incongruent.

El derrocat president d’Hondures es prepara per tornar al seu país. De moment està en un campament en el pas fronterer de Las Manos acompanyat de centenars de persones convocades per la ràdio a les que s’adreçava amb les paraules que podeu escoltar clicant l’enllaç que hi ha al peu d’aquest article. El president colpista Micheletti ha organitzat un gran desplegament de tropes a la frontera per impedir que Zelaya aconsegueixi entrar en el país i que tot està preparat per portar a Zelaya davant de la Justícia en el moment en què trepitgi el territori hondureny. Zelaya acusa a Micheletti i els militars de retenir la seva família i exigeix poder-los veure. Un grup de congressistes republicans dels Estats Units han visitat Hondures per elaborar un informe sobre la situació política d’Hondures.

Vídeo: Manuel Zelaya

Fa uns dies el ministre espanyol d’assumptes exteriors va fer una visita a Gibraltar. Gibraltar va passar a mans angleses amb la firma del Tractat d’Utretch l’any 1713. Aquesta cessió va ser a perpetuïtat però des d’Espanya amb certa periodicitat surten veus reclamant-ne el retorn a jurisdicció espanyola, Fins ara, cap ministre espanyol havia visitat Gibraltar i les visites de la família reial britànica fan que a l’Altiplà castellà es posin fets unes feres. El nacionalisme espanyol més ranci no té complexos a l’hora de muntar pollastres cridant “Gibraltar espanyol”. Això si, sempre es queda en un crit histèric ja que Espanya mai ha estat en posició de recuperar el Penyó. Allò que sembla que els nacionalistes espanyols no entenen és que els gibraltarenys es consideren primer gibraltarenys i després britànics, no volen ser espanyols ni en broma. I el PP com sempre fent el possible per batre rècords en els nivells d’imbecilitat ha arribat a acusar al ministre Moratinos de traició a Espanya. I Rajoy - crec que algú li hauria de dir que calli i deixi de dir bajanades - ha dit que Moratinos “deixi de fer l’indi” i que “deixi de fer coses que no interessen a ningú”, afegint que el que ha de fer Moratinos es preocupar-se de l’atur i de la violència exercida per menors. Rajoy torna a dir allò que determinats temes no interessen a ningú però ells han muntat un pollastre immens amb aquest tema acusant de traïció al ministre, i això si que em sembla un fet greu i irresponsable per part del principal partit de l’oposició. A Rajoy potser se li hauria de dir que fer visites a altres països si que és funció del ministre d’assumptes exteriors, la violència exercida per menors és més aviat assumpte del ministeri de justícia i d’interior i potser el d’assumptes socials, i l’atur és un assumpte del ministeri de treball. Escoltant els esgarips pepers… algú s’estranya encara que els gibraltarenys prefereixin ser britànics abans que espanyols?. A mi no.

—–

Video d’Antonio Sanz del PP andalús parla sobre Gibraltar en el Parlament andalús i acusa de traició a la consellera de la Junta d’Andalusia

—–

Video de la visita del ministre Moratinos a Gibraltar.

FAES
Fundación para el Análisis de Estudios Sociológicos - FAES - no és el que podria donar a entendre el seu nom un centre científic per a l’estudi del comportament humà, més aviat s’hauria d’estudiar als que en són membres, són la fàbrica d’idees d’un partit polític, el Partit Popular. I si les idees que surten són totes en la línia dels arguments emprats pel PP i els seus mitjans afins en contra de l’Estatut cal començar a posar-se a tremolar. Al marge de dirigir les passes dels dirigents del PP en matèria ideològica FAES ha tingut poques intervencions destacades però si alguna una mica peculiar. S’enrecorden quan un diari marroquí va anunciar que una ministra francesa estava embarassada i que el fill podria ser d’Aznar?. La notícia hauria passat desapercebuda en aquell racó que els diaris destinen a notícies sobre cocodrils a les clavegueres de Moscou i aparicions del monstre del llac Banyoles. Però FAES va sortir “amenaçant” amb accions judicials contra els que afirmessin que Aznar era el pare de la criatura. Aquesta va ser una de les accions més destacades després de la publicació d’una novel·la de ciència ficció bassada en l’Estatut que ells van voler fer passar per un Anàlisi seriós. En aquest anàlisi que va escandalitzar les persones d’ànima pura i crèdula i que va fer riure a la gent intel·ligent venien a dir que l’Estatut recollia articles sobre la poligàmia i l’homosexualitat, del que ells - FAES - deduïren que els catalans s’haurien de casar poligàmicament i amb persones del seu mateix sexe. Hi havia altres disbarats en una línia semblant. Però l’informe no deia quins eren els articles concrets. Lògicament l’anàlisi de FAES no anava destinat a la gent intel·ligent sinó a la parròquia pepera. Jo he buscat les referències sobre la poligàmia dins de l’Estatut i mira que he tingut la santa paciència de llegir-lo un parell de vegades però qui va escriure l’anàlisi hauria de deixar de fumar porros i així no veurà visions. Als artistes psicodèlics potser els funcionava però l’anàlisi polític sota els efectes dels estupefaents dóna aquests resultats. Però FAES no només publica bajanades amb aparença d’informes, és, principalment, la fàbrica d’idees del PP. Quina és la ideologia del PP?. El PP va ser fundat per un antic ministre del dictador Franco. El franquisme era una ideologia on s’hi barrejava elements extrets del feixisme italià i el nazisme alemany, dels que van copiar molts elements ideològics i també la parafernàlia que envoltava aquells moviments. Però el feixisme espanyol tenia elements propis com era un catolicisme molt conservador, reaccionari i fanàtic. L’antic ministre de Franco a qui em refereixo és Manuel Fraga, aquell que va banyar-se a la platja de Palomares per demostrar que no hi havia perill desprès que caiguessin quatre artefactes nuclears quan dos avions dels Estats Units van tenir una trompada en ple vol. Fraga, conegut per frases que han passat a la història d’Espanya com “la calle es mía” o que va dir que sempre estava disposat a agafar El fusell per venir a ocupar a Catalunya com abans havien fet altres “il·lustres” malparits amb les seves mateixes idees. Fraga no se n’amagat mai, això li hem de reconèixer, que és un franquista, a diferència d’altres dirigents del PP a qui no els agrada que Els diguin feixistes però que no dubten a fer-ne apologia de L’anterior règim - com Mayor Oreja - o tornant a Aznar de qui cal recordar que el seu pare i el seu avi eren furibunds franquistes, i que ell mateix era un declarat falangista dels que volien tornar a les velles essències feixistes d’un partit que segons ell s’estava reblanint. Als dirigents del PP no els agrada gaire que els diguin feixistes encara que després defensen els principis fonamentals d’aquest pensament. I FAES, la fàbrica d’idees del PP defensa aquest pensament però ja que no accepten que Se’ls digui feixistes potser haurem de pensar un nou terme per a la ideologia del PP. Que us Sembla faescisme?.

Catalanofòbia
Literalment seria l’odi cap a tot lo català molt estesa a Espanya i promoguda sense complexes per l’anomenada Brunete mediàtica, és a dir, la premsa espanyolista de dretes. Fa pocs dies el diari - hauriem de dir-li libel - El (in)Mundo publicava una enquesta on preguntaven als seus lectors si eren catalanòfobs. El 56% van respondre afirmativament. Considerant que aquest diari rar és el dia que no publica algun article obertament catalanòfob em sorprén que només el 56% voti afirmativament. Sembla una presa de pèl que un dels mitjans de premsa que més ha fet per promoure l’odi contra Catalunya li pregunti als seus lectors si són catalanòfobs. Nano, Pedrojeta, si els has ensinistrat tu, que esperaves que et responguessin?. El diari El (in)Mundo afirma que aquesta enquesta feta a unes 26000 persones si que és representativa de l’opinió dels espanyols. L’actitut del diari El (in)Mundo és constitutiva d’un delicte molt greu.

2.4.2 Incitació a la discriminació, odi i la violència
L’article 510 del Codi Penal castiga amb presó d’un a tres anys i multa de sis a dotze mesos a aquells que incitaren a la discriminació, a l’odi o a la violència contra grups o associacions, per motius racistes, antisemites o altres referents a la ideologia, religió o creences, situació familiar, la pertinença dels seus membres a una ètnia o raça, el seu origen nacional, el seu sexe, orientació sexual, malaltia o minusvalidesa.
Seran castigats amb la mateixa pena els que, amb coneixement de la seva falsedat o temerari menyspreu cap a la veritat, difongueren informacions injurioses sobre grups o associacions en relació a la seva ideologia, religió o creences, la pertinença dels seus
membres a una ètnia o raça, el seu origen nacional, el seu sexe, orientació sexual, malaltia o minusvalidesa.

 

El Mundo justifica la catalanofobia
Considera que la financiación favorece a Catalunya i es fruto del “chantaje político” de ERC

El diario El Mundo ha publicado hoy en su edición papel los resultados de la encuesta que ayer planteaba en su edición digital y en la cual pedía a sus lectores si se sentían “catalanófobos”. La encuesta reflejó que un 56% de los participantes de la misma confesaban sentirse “catalanófobos”. El Mundo se muestra convencido que los participantes de su encuesta, 26.648 personas, representan “al conjunto de los españoles”.

La reflexión con la que el diario de Pedro J. Ramírez acompaña los resultados de la encuesta es la siguiente: “No hay duda que la comunidad más favorecida en el nuevo sistema de financiación se Cataluña. Pero ello no se fruto de un sistema justo y coherente, pactado entre el PSOE y el PP, sino de una negociación bilateral entre el Gobierno y la Generalitat, al que no le ha faltado el chanteje político de ERC. Esta actitud irrita profundamente al conjunto de los españoles, hasta el punto que el 56% declara que ahora mismo se siente catalanófobo”.

El Mundo acompaña esta reflexión con un dibujo donde uno de estos “españoles” -que lleva la cabeza rapada- hace cuernos a la senyera. Firma el dibujo Ajubel.

—–

Pedrojota Ramírez director d’El (in)Mundo qualifica en un dels seus editorials qualificava de lladres als catalans després de l’acord del finançament. Anem a pams. En castellà diuen “cree el ladrón que todos son de su condición”. Fa molts anys que tots sabem qui és en Pedro José Ramírez, director d’El (in)Mundo, precisament ell no es que pugui donar lliçons d’ètica i el seu diari no és tampoc ejemple de veracitat. Només cal repassar com va actuar El (in)Mundo en referència al tema de l’atemptat de l’11-M, la seva investigació i el judici. El (in)Mundo va donar cobertura mediàtica a tota la trepa de barruts que van crear la conspiranoia al voltant d’aquell atemptat. Fins i tot, quan es va fer pública la sentència que fotia enlaire totes les mentides i falàcies publicades pel diari El(in)Mundo van ser incapaços de demanar disculpes.

—–

Com a català no accepto que aquest fill de puta - Pedrojeta Ramírez, director d’El (in)Mundo - em consideri un lladre, no ho sóc, no accepto que com a votant d’Esquerra aquest malparit feixista espanyol - Pedrojeta Ramírez, director d’El (in)Món -qualifiqui d’homes del sac als representants del meu partit. El seu editorial està ple de falsedats, be, dubto que Pedrojeta Ramírez sàpiga dir la veritat. Be faria d’explicar com els que els seus - els del PP - que tant contraris eren al finançament han agafat els diners. Imagino que només fan de veritables homes del sac “agarra el dinero y corre”, siguin els diners del finançament o els diners de Correa. Com ja he dit abans el que fa Ramírez és constitutiu de delicte, no ho és ser independentista. Ramírez diu que els magistrats del Tribunal Constitucional són covards - ell pot insultar els jutges sense que passi res? - per no carregar-se l’Estatut de Catalunya. Si ens atenim a allò que s’ha filtrat el TC s’està carregant l’Estatut. I vull recordar al senyor Pedrojeta Ramírez que el TC està fent allò que el PP no va poder aconseguir per la via democràtica. L’any 2006 els catalans vam anar a votar un Estatut que només un partit, el PP, partit minoritari a Catalunya hi va estar en contra i el va recórrer davant el TC. El TC no és covard, el TC podria cometre un acte antidemocràtic. Si el TC deroga parcialment o totalment l’Estatut aprovat pels catalans estarà cometent un greu fet que quasi podria considerar-se un cop d’Estat contra Catalunya.

—–

Vídeos sobre Pedrojeta Ramírez. Són d’humor però a vegades la realitat supera la ficció i en el cas de Pedreojeta Ramírez diria que la veritat supera de llarg la imaginació dels guionistes més retorçats.:

TV3 - Polònia 2007 - “El Mundo” investiga l’11-M

Pedrojota y el 11-M

És evident que tot aquest assumpte del cas Gürtel no s’està portant de la manera més correcta. Els imputats de més renom lluny de facilitar la investigació el que fan és fer declaracions surrealistes com les de la senyora alcaldessa de València, Rita Barberà parlant de les anxoves que el president de Cantàbria regalava al president del govern espanyol. Aparquem a la senyora Rita Barberà per un moment i sense que ningú vegi cap intenció perversa per la meva part. Tampoc hauria de ser normal que cada dia apareguin noves filtracions en els diaris, però tampoc ens hem d’espantar d’això ja que a Espanya les filtracions són cosa normal. A vegades se n’assabenten abans els diaris que els jutges, la policia o els implicats en l’assumpte. I és que amb uns quants regals de no res tot s’aconsegueix. I tornem a la senyora alcaldessa de València. Ella va sortir fa uns dies i pixant fora de test va dir allò de les anxoves - els sector de la conserva no sé si la volen denunciar o fer-la membre honorífica del sector - ficant-se en un tema en què ningú li havia demanat que s’hi fiqués. A vegades els nervis o la consciència fan que la gent faci o digui disbarats. I sembla que la senyora Barberà veient com anaven les perquisicions judicials en el tema Gürtel que afecta al seu partit es temia que acabessin ficant-la a ella en el mateix sac. I tot ve perquè a la senyora Barberà li van regalar una bossa de Louis Vuitton que té un valor de 400 euros. El problema no és que la senyora Barberà porti una bossa de Louis Vuitton, a mi me la porta fluixa, ni que aquesta costi 400 euros, el problema és que qui li va regalar és el “bigotes”, un dels principals imputats del cas Gürtel. Fa un parell de dies va filtrar-se una gravació en què aquest personatge li deia a un tal Cándido que estava comprant-li una bossa de Vuitton a l’alcaldessa com fa des de fa quatre anys. La trama Gürtel implica cada dia més gent, són més de 70 imputats. La senyora Barberá es queixa que no es correcte que es filtrin dades, gravacions, etc. Té raó. Però encara és més incorrecte que càrrecs públics acceptin “regals” a canvi de concessions a empreses. El problema de la trama Gürtel és que arriba molt amunt. Ningú convida al casament de la seva filla a una altre persona si aquesta no és familiar, amic o té negocis molt importants en comú. I Francisco Correa, el principal imputat de la trama va assistir al casament de la filla d’Aznar. I sembla que tota aquesta trama s’inicia en l’època del govern d’Aznar. Al marge dels imputats de menor rellevància en aquesta trama hi ha persones molt rellevants del partit que han rebut regals d’Orange Market, l’empresa de Francisco Correa. Han d’acceptar regals els càrrecs públics i els dirigents polítics?. El problema no és el regal sinó la intenció del que el fa i la resposta del que el rep. Que el president Revilla de Cantàbria li regali anxoves al president Rodríguez Zapatero no es pot comparar amb que un empresari com Correa regali vestits de sastre molt cars al president de la Generalitat Valenciana o bosses a la senyora Barberà. El senyor Revilla fa un regal de caràcter institucional. El senyor Correa feia els regals a canvi de contractes per ocupar-se d’esdeveniments del Partit Popular o d’administracions governades pel PP. El problema no és que a la senyora alcaldessa de València li regalin una bossa de Louis Vuitton de 400 euros sinó que qui li ha regalat aquesta bossa espera que la senyora alcaldessa li concedeixi l’organització dels esdeveniments que es facin a València.