Cal un acte de sobirania (videos)
Vaig participar en l’acte per la sobirania que va celebrar-se el passat dissabte 27 de juny i que va començar al peu de l’Arc del Triomf - Passeig Lluís Companys - i va acabar al davant del Parlament de Catalunya situat al Parc de la Ciutadella. L’acte va transcórrer en un ambient reivindicatiu però absolutament pacífic i tranquil. Si, en arribar al Parlament es va esbroncar als diputats que hi eren presents però els moments de tensió i esbroncada no van passar en cap moment de les paraules. A vegades cal recordar-los als senyors diputats, especialment als nostres diputats, que ells estan per atendre les demandes del poble. Sé que hi ha una llei que limita molt els drets del poble de Catalunya i les atribucions del nostre Parlament però quan la llei - una llei aliena al nostra país - és injusta, podriem qualificar-la de malintencionada s’ha de trobar la manera de vorejar-la, fins i tot d’incomplir-la obertament. Segons les lleis espanyoles una declaració d’autodeterminació és un delicte, és a dir, si el nostre govern de la Generalitat i el nostre Parlament declaressin la independència unilateralment cometrien un delicte que autoritzaria a l’Estat espanyol a prendre mesures. No crec que calgui explicar quina mena de mesures. Però aquesta llei conculca el dret que el poble de Catalunya té de declarar-se independent sense patir represàlies, i aquest dret el recull la declaració dels drets dels pobles. Algú va dir-me una vegada que aquesta declaració no era d’aplicació als catalans, li vaig demanar a aquesta persona que em digués en quina part diu que els catalans no tenim dret a independitzar-nos. Va al·legar que aquesta declaració va fer-se pensants en els pobles que estaven procedint a la descolonització, a nosaltres ja fa 300 anys que se’ns van ficar a casa nostra i van dedicar-se a cometre tota mena d’actes execrables, va sent hora que toquin el dos. Catalunya ha d’integrar-se a la UE com a membre de ple dret per poder defensar els seus interessos, cosa que mai ha fet el govern espanyol, cap govern espanyol. La manifestació va reunir entre 1200 i 5000 persones segons la font. A la manifestació hi havia persones de totes les edats i condicions. L’independentisme català no és ja una cosa de quatre jovenets eixelebrats, és un moviment que es comença a estendre per tota la societat catalana. Vaig llegir el dia anterior que s’havia creat una confederació d’empresaris independentistes, també gent que amb els seus coneixements en els més diversos camps - economia, societat, història - en presenten estudis favorables a una Catalunya independent. I quins arguments tenim en contra?. Boicots i declaracions de generals. És evident que si ens amenacen amb l’ús de la força i amb destruir la nostra economia és perquè saben que els que tenen més a perdre són ells, no volen que ens independitzem perquè som l’únic lloc en què l’Estat espanyol pot encara robar. Ja no li queda cap lloc més. I són massa curts d’enteniment per entendre que només ens han deixat una sortida: la independència. Però el nostre poble té por, recorda com ha actuat l’Estat espanyol en el passat, recorda quina ha sigut la resposta, però la situació ha arribat a un punt en què cal arriscar-se. El govern espanyol sap o hauria de saber que la UE no permetrà que un dels seus membres faci servir la violència per impedir la independència d’un dels seus territoris. Cert és que la independència de Catalunya provocaria en el si de la UE un problema enorme. Catalunya no és un territori petit ni tampoc poc poblat, i encara menys pobre. A més la independència de Catalunya pot afectar dos dels Estats principals de la UE directament, tant França com Espanya tenen problemes en diversos territoris, i una independència de Catalunya podria arrossegar les d’altres petits països. De rebot altres Estats europeus s’hi poden trobar amb problemes semblants. Però d’això no en tindran la culpa aquests petits nous Estats, la tindran els grans Estats que van construir una Europa pensada per quatre carallots curts d’enteniment. L’antiga Txecoslovàquia i les diverses exrepúbliques de l’antiga Iugoslàvia han demostrat que quan es creen Estats pensant en els interessos personals de quatre sàtrapes tard o d’hora tot se’n va a fer punyetes. I no m’estic referint a la creació dels Estats sorgits del desmembrament d’aquests Estats artificials, em refereixo a la creació d’aquests Estats artificials amb petits països que ara s’han convertit en Estats. La terrible guerra de l’antiga Iugoslàvia ho va fer evident. Als diversos governs espanyols se’ls van posar els pels de punta en adonar-se que allò no era un fet marginal. A Espanya se li han donat moltes oportunitats per rectificar la seva actitud cap a Catalunya i mai han fet cas, davant d’aquestes circumstàncies només deixen una sortida, la independència, i els nostres representants poden passar a la història com els que van abandonar el seu poble o com els que el van abanderar en el camí cap a un Estat propi.
Video 1: Cal un acte de sobirania
Video 2: Cal un acte de sobirania
Video 3: Cal un acte de sobirania
Video 4: Cal un acte de sobirania
Video 5: Cal un acte de sobirania
Video 6: Cal un acte de sobirania
Video 7: Cal un acte de sobirania


Hi ha hagut una nova filtració sobre la decisió que el Tribunal Constitució ha de prendre sobre la constitucionalitat de l’Estatut de Catalunya. Realment han sigut dues. Els articles afectats fan referència al “defensor del poble espanyol” i a l’obligatorietat del coneixement de la llengua catalana per part dels jutges destinats a Catalunya. Segons la filtració els jutges destinats a Catalunya no estaran obligats a conèixer la llengua, això implicarà que o la justícia conculcarà els drets dels catalans impedint-los declarar en català o pensen contractar intèrprets. Si és la segona opció servirà per rebaixar l’atur en aquest sector professional però em temo que la decisió del TC preferirà escollir conculcar els drets dels ciutadans que vulguin declarar davant dels tribunals en català. L’altre assumpte és la de la jurisdicció del “defensor del poble espanyol” i la del Síndic de Greuges. Segons l’Estatut és el Síndic de Greuges qui té la jurisdicció la supervisió dels contenciosos que hi ha entre els ciutadans i les administracions públiques catalanes però el “defensor del poble espanyol” afirma que ell també pot intervenir. Considerant que el senyor Múgica, “defensor del poble espanyol”, ha demostrat una evident parcialitat en assumptes com el de la llengua catalana posicionant-se al costat del PP no és una bona idea que aquesta institució espanyola intervingui en assumptes propis dels catalans. A més, nosaltres ja tenim al Síndic de Greuges, el senyor Rafael Ribó que a diferència del senyor Múgica s’ha sabut mantenir al marge de partidismes, el senyor Múgica no només no ha sabut si no que ha fet un viratge ideològic cap a la dreta més rància que l’hauria d’inhabilitar per aquest càrrec. Tot i no tenir relació amb el tema si que mostren qui és Enrique Múgica unes paraules on per defensar la “fiesta nacional” - les curses de braus - va desqualificar en un to propi d’un fanàtic als antitaurins.
.jpg)




