BUSCANT RAONS

El 26 de maig de 2003 un Yakolev 42 D - YAK-42 - va patir un accident a Turquia. Els dotze tripulants ucraïnesos i un de bielorús, a més de 62 militars espanyols que tornaven a Espanya des d’Afganistan van morir. Un accident aeri sempre és possible però en el cas de l’avió estavellat sembla que les possibilitats eren més grans. Aquest mateix avió havia estat refusat per altres països que el qualificaven de ferralla amb ales. Fins i tot els militars espanyols havien informat del pèssim estat de l’aparell. Tot i així el govern espanyol presidit per José María Aznar i el ministre de defensa del moment, Federico Trillo van decidir llogar aquella ferralla. Si fins a aquell moment la decisió del ministre Trillo havien portat a una tragèdia, les decisions posteriors d’aquest personatge desvergonyit van anar afegint més ofensa cap als morts i les seves famílies. Trillo va enviar un equip especial a recollir les restes dels militars. Aquests van fer un nyap identificant erròniament les restes. Però tot això va passar per les presses de Trillo que volia tancar un tema incòmode per al PP. Un altre assumpte fosc va ser que poc abans de l’accident Trillo i els seus col·laboradors van eliminar l’assegurança que tenien els militars espanyols que anaven a missions a l’estranger i van contractar una per a ells. En el tema de les identificacions va descobrir-se poc
després que van entregar-se restes equivocades als familiars.
Trillo no ha demostrat el més mínim respecte vers els familiars de les víctimes del YAK-42. Ell sempre tant disposat a dir rucades quan no toca en aquest assumpte ha decidit callar. Vull recordar que Trillo va ser militar, crec que comandant de l’Armada, se suposa que hauria de tenir més respecte pels seus camarades, però és evident que aquest personatge superb no té cap honor.

 

 

L’aplicació de la Llei de la Memòra Històrica hi ha trobat amb un nou entrebanc. Cap jutjat vol fer-se càrrec de la instrucció d’aquest assumpte i sense que un jutge doni autoritzacions és impossible dur a terme les tasques. El cert, és que era de preveure que això passés. La dreta franquista continua controlant moltes de les institucions fonamentals de l’Estat espanyol i no podien permetre que es restitueixi a les víctimes del feixisme. Les deficiències democràtiques de l’Estat espanyol es posen en evidència una vegada darrera de l’altre. És comprensible que el PP, partit fundat per persones provinents del franquisme tractin de posar entrebancs, el que no es comprensible és que els partits democràtics, i m’estic referint al PSOE, es dediquin a baixar-se els pantalons cada cop que la dreta cavernícola espanyola i d’altres institucions que van donar suport al franquisme, a més de tota la caverna mediàtica comencin a fer soroll.
Com pot exigir-se als ciutadans que compleixin les lleis si les mateixes institucions de l’Estat - la Justícia - fa mans i mànigues per no aplicar les lleis quan aquestes poden afectar un règim criminal i il·legítim que va assassinar i torturar a milers de ciutadans durant 40 anys?.

Dins de l’acord firmat entre PSOE i PP hi ha un punt imposat pel PP com a condició per donar suport a Patxi López que em crida l’atenció. Sabem la fixació que té el PP amb Euskadi i amb tot allò que faci olor a Euskadi, igual els passa amb Catalunya, però aquest punt és curiós. La informació meteorològica d’ETB - televisió pública d’Euskadi - suprimirà els mapes de Navarra i el País Basc francés. Patxi López s’ha venut per un plat de llenties al PP. Que un del PP com Basagoiti sigui president del Parlament basc sembla que no era prou insult però Patxi López per tal de ser Lehendakari està disposat a cedir a totes les exigències del PP.

Fa dos anys van tancar les portes del cine París situat al Portal de l’Àngel, a pocs metres de l’edifici de Can Jorba, avui El Corte Inglés. L’edifici va ser enderrocat totalment i en el seu lloc s’ha construït l’edifici que veieu a la foto. L’edifici és lleig però en una altra zona de Barcelona, la Diagonal per exemple, passaria desapercebut. Al Portal de l’Àngel fa mal als ulls, trenca l’estètica arquitectònica d’aquest carrer de Barcelona.

Nova vella força política italiana

Forza Italia i l’Aliança Nacional s’han fusionat en una sola força política conservadora. Ja fa anys que anaven de la ma Forza Italia de Berlusconi i els neofeixistes de Fini, però ara han decidit unificar forces. El partit populista i molt dretà de Berlusconi sumat als neofeixistes de l’aliança Nacional no pot ser simplement qualificat de partit de dretes. Berlusconi és molt de dretes i Fini és molt d’ultradreta, és a dir, el que s’ha creat a Itàlia és un partit d’ultradreta. El PP ja té un partit a Europa amb el que comparar-se. No només en la ideologia, també en els merders.

Intervenció de la Caja de Castilla La Mancha

Fracassat l’intent de fusió entre Unicaja i Caja de Castilla La Mancha l’Estat i el Banc d’Espanya han decidit intervenir aquesta segona entitat d’estalvi. Ho van fer ahir diumenge, segons diuen, per donar temps a les borses a pair aquesta intervenció. La intervenció va acompanyada d’una injecció de diners per garantir la seva existència i la seva solvència. Sembla que aquesta caixa tot i que no estava abocada a la desaparició si que passava per certes dificultats degudes a la crisi. Però també s’assegura que els fons estan garantits per evitar que els clients corrin a retirar els diners. Alguns informes parlaven d’un forat de 3000 milions d’euros i d’inversions que no han estat del tot rendibles.

Els defensors del bilingüisme són més falsos que un bitllet de 7 euros. Fixeu-vos en un detall: Rajoy, líder del PP, que defensa allà on és possible que hi ha d’imposar el bilingüisme és gallec. L’heu escoltat alguna vegada fer declaracions en gallec?. No el sentireu, Rajoy no parla gallec, no en sap. Renega de la llengua de la seva terra però pretén donar lliçons de bilingüisme. Rosa Díez, cap del partit espanyolista UPyD és basca, defensora del bilingüisme, no parla i tampoc entén l’euskera. Basagoiti, cognom basc, dirigent del PP d’Euskadi, i futur president del Parlament basc. No parla ni entén l’euskera. Aquests són alguns dels defensors del bilingüisme i cap d’ells parla la llengua de la seva terra. De quina mena de bilingüisme parlen?. Del madrileny-castellà?. Perquè és evident que quan parlen de bilingüisme no es refereixen ni al català, ni al gallec ni a l’euskera, ni els entenen.

RENFE

1-Les unitats de rodalia de RENFE adscrites a Catalunya són les més velles en servei. Així ho han denunciat des de CiU. RENFE ho nega, però la veritat, és que RENFE no té cap credibilitat, no sols les unitats - trens - són les més velles, també tenim les catenàries més antigues. RENFE i ADIF no poden negar la desídia de què són responsables. Les incidències que quasi diàriament es produeixen en el servei de rodalies de Catalunya i que pateixen els seus usuaris són la mostra més clara que tant els trens com la infraestructura són un exemple de desídia. Amb el temps que fa que es produeixen les incidències és evident que ni RENFE ni ADIF tenen massa interès a arreglar els problemes.

2-Anuncien que RENFE introduirà unes noves unitats de rodalies que són més llargues que les andanes de les estacions en què s’aturen. Les andanes acostumen a mesurar uns 160 metres i les noves unitats sembla que mesuren 200 metres. Això implicarà que haveran de fer obres per a ampliar les andanes.Històricament les persones que han decidit com es construeixen els ferrocarrils espanyols ho han fet amb el cul, no amb el cervell, així ens va a tots amb aquesta colla d’ineptes. L’exemple més clar és l’AVE. Us posaré dos exemples: les estacions de Guadalajara i de Tarragona de l’AVE no les van construir a Guadalajara i Tarragona, estan a 10 km de la ciutat en el cas de Guadalajara i crec que uns 15 en el cas de la de Tarragona. És com si l’estació de l’AVE de Barcelona l’hagueren construït a Sant Boi.Fa uns dies un grup d’usuaris farts de les incidències de RENFE van decidir fer una protesta. Quan el tren en què viatjaven va aturar en una estació els viatgers van començar a sortir per una porta i a entrar per l’altra. El revisor els va cridar l’atenció. Els usuaris van recordar-li a aquell empleat que el servei que donava RENFE era una merda. Aquell empleat - encara que no va passar res - més li hi valdria haver callat, no tenia ni raó ni el dret a dir res donat el servei que la seva companyia dóna als usuaris.RENFE i ADIF donen un servei nefast als usuaris, però a més encara tenen la poca vergonya de tractar els usuaris amb prepotència. Els usuaris d’aquesta companyia tenen molta paciència.

La lideressa i Caja Madrid

L’ambició d’Esperanza Aguirre és immensa. La lideressa pepera està disposada a passar pel damunt de qui calgui per tal d’arribar al cim del poder. Pot ser lloable que vulgui ser la lideressa suprema del PP, i fins i tot que aspiri a ser presidenta del govern espanyol - Déu ens lliuri d’aquesta calamitat i de l’altra també - però la lideressa té pressa i no té cap mania a l’hora de sacrificar o - intentar-ho - a tot aquell
que se li creui en el seu camí cap al cim i que ella cregui que li pot fer ombra. Un exemple és l’intent de fer-se amb el control de Caja Madrid, segona caixa d’estalvis de l’Estat, carregant-se al president de l’entitat, Miguel Buesa, però ha topat amb l’alcalde de Madrid - una vegada més - el també peper Alberto Ruíz Gallardón que no està disposat que l’ajuntament que ell governa perdi poder dins l’entitat enfront del poder de la lideressa.La lideressa Aguirre hi ha volgut fer amb el control de l’entitat modificant la llei de caixes de la Comunitat de Madrid per assegurar el poder de la Comunitat - ella - enfront del poder dels municipis - especialment Gallardón -. És a dir, s’ha fet una llei a mida dels seus interessos polítics i de les seves ambicions personals. El govern central hi ha decidit intervenir en aquest assumpte recorrent la llei de la lideressa. Esperanza Aguirre vol el poder i el vol ja, i no dubta a fer el que calgui per aconseguir-lo sense cap mirament.

Comentaris (0)