Animus provocandi
El partit dels espies
El vodevil peper segueix embolicant-se i cada dia són més els implicats sigui com espia, inductor a l’espionatge o espiat. Sembla que el fet que Rajoy hagi nomenat a de Cospedal com a desentranyadora oficial d’embolics del peper no hi ha estat ben rebut per molta gent dins del PP.
Spanair
El 80% de Spanair pertany ja a un consorci català on hi ha el sector empresarial català, la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona. La resta, un 20%, pertany a SAS. S’estima que l’empresa catalana serà rendible i donarà beneficis en dos anys.
Rosa Díez
La política espanyola està pitjor del que ens pensavem. No ho dic per l’assumpte dels espies del PP. Ho dic pel fet que segons una enquesta el líder polític més valorat en aquests moments és Rosa Díez. Algú que no ha destacat encara en res tret de l’ús d’una demagògia espanyolista, anticatalana i antibasca molt perillosa.Puc entendre l’existència de partits protesta la funció dels quals és més aviat donar a conèixer determinades situacions socials com pot ser el dels pensionistes emprenyats. Però partits com UPyD i d’altres de similars em recorden molt l’ascens del nazisme a Alemanya. L’ús i abús de l’atac a les minories - siguin racials, lingüístiques o polítiques -, presentar-les com el problema del país i presentar-se ells com la solució o salvació hauria de preocupar-nos. Aquest tipus de partits quan creixen en excés demostren una debilitat de la democràcia en el país molt preocupant. Que una persona tant impresentable com Rosa Díez sigui la líder política millor considerada, quan l’única cosa que ha demostrat, les urnes li van demostrar, que el seu missatge electoral no és creïble. A Euskadi les urnes li van dir que els bascos no els interessa el missatge d’ella, se’n va a Madrid i aconsegueix un escó, això no ho critico, però si és candidata per Madrid parli dels temes que afecten Madrid. Obtenir un escó per Madrid fent servir com a tema que els bascos no la volen votar i que els catalans són molt dolents perquè parlen en català és propi d’una nazi. Si, aquest partit que va fent vídeos dient que allà on ells no pinten res són nazis són els veritables nazis, i ho demostren en els seus arguments electorals i també en l’ús de la demagògia racista.
L’ensenyament del català sempre ha estat un tema polèmic a Espanya que no entenen que la llengua pròpia de Catalunya és el català, més sorprenent és que una minoria de persones - que quan fan una protesta només hi van 15 tot i que l’ABC digui que eren milers - diguin que se senten perseguits, invoquen la “Constitución” espanyola - quins pebrots que una associació dirigida per un conegut ultradretà invoqui la Constitució - per exigir que se’ls ensenyi en castellà als seus minyons. I ara és rar el dia que no apareix una carta on posen com exemple uns exemples erronis. Vull recordar-los que el sistema d’immersió lingüística aplicat a Catalunya és considerat exemplar per organitzacions com la UNESCO i que fins i tot ha estat adoptat per altres països. Vull recordar-los també que des de que aquest sistema s’aplica - fa quasi 30 anys - diversos grupuscles dretans i fins i tot el PP l’han portat als tribunals que han fallat favorablement a la immersió lingüística catalana ja que reconeixen que garanteix que els estudiants surten de l’escola sabent totes dues llengües. Però ells insisteixen. I d’aquest tema n’han fet bandera política des del PP a UPyD passant per C’s.
Un altre tema que aquests dies es critica en certes cartes són les ambaixades catalanes. Aquesta gent considera aquestes ambaixades com una despessa, quan en realitat és una inversió que fa el govern de Catalunya de cara a portar inversions al nostre país. Diuen aquestes cartes que hi ha crisi i que no s’hauria de gastar diners en aquestes coses. Al contrari, és ara quan s’han de fer aquestes despeses ja que són les que ens poden ajudar a sortir de la crisi atraient inversions estrangeres.
En aquestes cartes que llegeixo en la premsa hi ha una ferum de cagats que espanta, gent que creu que no em de parlar, encara menys ensenyar la nostra i en la nostra llengua, no sigui que a Madrid s’enfadin amb Catalunya. I aquests cagalans - catalans cagats - no volen que s’obrin ambaixades pel mateix motiu: no enfadem als espanyols. No fem res. Siguem uns esclaus callats i cagats de por.
Si el govern espanyol pogués impedir legalment que el govern català obrís aquestes ambaixades ja ho haurien fet, però no poden. Si el govern espanyol pogués impedir l’ensenyament de la nostra llengua ja ho hauria fet. És cert que des del ministeri amenacen amb una llei per assegurar l’ensenyament del castellà, però aquesta amenaça és només això. Seria molt greu que en democràcia - tot i que la democràcia espanyola continua sense estar consolidada - tornessin els mètodes franquistes.
Els cagalans haurien de pensar a netejar-se el cul i deixar de llepar el cul dels seus amos espanyols. Catalunya ha de vetllar per la seva economia i per la seva cultura, si no ho fem nosaltres morirem com a poble i ens convertirem en una trista colònia espanyola. Un poble pot haver estat derrotat militarment però no vençut si encara defensa allò que li és propi com és la seva llengua.
Tot i que hagin aprovat la reparació de la figura de Companys l’Estat espanyol es nega a anul·lar la sentència judicial que el va condemnar a mort. Això és en la meva opinió un fet molt greu que sembla que el govern espanyol no compren ja que dóna legitimitat a un judici il·legal, d’un tribunal il·legítim format per un règim que va constituir-se després d’un cop d’Estat i una guerra civil i que van condemnar al president de la Generalitat de Catalunya electe. Per tant el govern espanyol actual dóna legitimitat a un crim d’Estat contra el govern i el poble de Catalunya. Això és inacceptable.
Justícia aprova la petició de reparació i reconeixement de la figura de Companys
De la Vega anuncia un acte conjunt de entre representants del ministeri i de la Generalitat
LAMALLA.CAT
El ministeri de Justícia ha aprovat aquest divendres la petició de reparació i reconeixement de la figura de l’expresident de la Generalitat, Lluís Companys. El departament encapçalat per Fernández Bermejo ha acceptat la petició que la família de l’expresident republicà, juntament amb la conselleria d’Interior, van presentar el desembre passat perquè es repari la figura de l’únic president d’un govern europeu assassinat per sentència judicial. El ministeri també ha acceptat, d’acord amb l’article 4 de la Llei de la Memòria Històrica, la reparació d’altres figures assassinades pel franquisme.
La vicepresidenta del Govern, María Teresa Fernández de la Vega, ha anunciat aquest divendres que properament se celebrarà un acte conjunt entre representants del ministeri de Justícia i de la Generalitat pel reconeixement de Companys. “Complim la llei de Reconeixement dels Drets de les Víctimes del Franquisme”, ha explicat la vicepresidenta, que ha afegit que “el comrpomís del Govern s’acaba amb aquest reconeixement”.
Lluís Companys, el president executat pel feixisme
LAMALLA.CAT
Lluís Companys i Jover (el Tarròs, 21 de juny de 1882 - Barcelona 15 d’octubre de 1940), president de la Generalitat de Catalunya durant la Segona República, va ser afusellat el 15 d’octubre. Ni la Segona Guerra Mundial ha tret a l’històric dirigent d’Esquerra Republicana el trist reconeixement de ser l’únic president d’una nació democràtica assassinat per les tropes feixistes. Va ser afusellat a dos quarts de set de la matinada al fossar de Santa Eulàlia del castell de Montjuïc després de ser condemnat per un consell de guerra sumaríssim sense garanties processals, un procés il·legal.
El president Lluís Companys durant el discurs de l’1 de maig de 1937
Lluis Companys era el segon de vuit germans. Ben jove, un cop acabat el batxillerat es va traslladar a Barcelona i va estudiar dret. A la universitat, l’any 1900, va fundar l’Associació Escolar Republicana i va militar a Unió Republicana. El 1906, el jove Companys va participar en la creació de Solidaritat Catalana, el primer moviment unitari català que agrupava nacionalistes catalans, carlins i republicans. Era la resposta als ‘Fets del Cu-Cut’, coneguts també com La Cuartelada, esdevinguts el 25 de novembre de 1905, quan militars espanyols va assaltar les redaccions del setmanari satíric ¡Cu-Cut! I del diari La Veu de Catalunya.Intensa activitat política i sindicalQuan Solidaritat Catalana es va disgregar, Companys es va adherir a la Unió Federal Nacionalista Republicana i va ser president de la secció política el 1910. El 1912 es va fundar el Partit Reformista, amb Melquiades Álvarez al capdavant i Lluís Companys escrivia en l’òrgan del partit, La Publicidad amb Josep Zulueta, Laureà Miró i Eusebi Corominas. L’any següent, perdia les eleccions municipals, es produïa la crisi del reformisme. L’abril de 1917, juntament amb Francesc Layret, Marcel·lí Domingo i Josep Mestres, constitueix un nou partit: el Partit Republicà Català, i més tard va ser elegit regidor de l’Ajuntament de Barcelona. El 1920, Companys i altres sindicalistes van ser detinguts per ordre de Severiano Martínez Anido, Governador Militar de Barcelona. En aquella ocasió va ser deportat al castell de la Mola, a Maó. L’advocat Francesc Layret en va voler assumir la defensa, però va ser assassinat. La mort de Layret va suposar la llibertat de Companys que va ser elegit diputat per Sabadell per substituir-lo. El futur president de la Generalitat va ser l’advocat assessor de la Unió de Rabassaires durant la dictadura de Primo de Rivera. Va ser empresonat el 1929 per participar en la conspiració per enderrocar la dictadura. I el 1930 va tornar a la presó per denunciar el maltractament de Macià.El primer president del Parlament de CatalunyaEl març de 1931, Lluís Companys va participar a la conferència d’Esquerres, a partir de de la qual es va formar Esquerra Republicana de Catalunya i el 12 d’abril de 1931, va ser elegit regidor de l’Ajuntament de Barcelona per aquesta nova formació política. El 14 d’abril, deposava l’alcalde accidental Antonio Martínez Domingo i prenia possessió. Des del balcó de l’ajuntament proclamava la República espanyola a Catalunya i va ser nomenat, de manera provisional, Governador Civil de Barcelona. Mesos més tard, al juny, va ser elegit diputat a les Corts per la província de Barcelona i el gener de 1932, vicepresident de l’Assemblea de la Generalitat i President provisional, en substitució de Jaume Carner. El novembre del mateix any, va ser nomenat primer President del Parlament de Catalunya.El 25 de desembre de 1933, moria sobtadament Francesc Macià i Llussà i proposen Companys succeir-lo com a president de la Generalitat de Catalunya. El 3 de gener de 1934 forma el seu primer govern. El nacionalisme de Companys va fer que el 6 d’octubre de 1934 proclamés l’Estat Català dins la República Federal Espanyola, però aquest fet li va suposar una condemna de 30 anys de reclusió i va complir part del càstig al penal d’El Puerto de Santa María, a Càdis, fins que va ser alliberat per la victòria del Front Popular, el febrer de 1936. De nou va ser elegit diputat pel Front d’Esquerres de Catalunya i novament va ocupar la presidència de la Generalitat.Exili i mort de Lluis CompanysEn esclatar la Guerra Civil el poder de Companys es va veure desbordat pels corrents revolucionaris anarquistes. Va aconseguir mantenir l’equilibri entre les diverses forces polítiques i socials, i formar govern presidit per Josep Tarradellas. Lluis Companys emprèn el camí de l’exili el gener de 1939, a l’entrada de les forces franquistes a Barcelona. Durant l’ocupació alemanya va ser lliurat a l’Estat Espanyol. Després d’un
Un lefebvrià que creu que van existir les cambres de gas però que no mataven
Floriano Abrahamowicz és un capellà lefebvrià que accepta que les cambres de gas dels camps d’extermini van existir però afirma que “només eren per desinfectar”. Aquestes declaracions s’afegeixen a les del bisbe lefebvrià que negava l’existència de les cambres de gas i que recentment ha estat rehabilitat per Benet XVI. Abrahamowicz va dir: “Sé que les cambres de gas van existir, almenys per desinfectar, però no sé si provocaren morts”. Només mataven a tots els que entraven. Es tracta d’unes declaracions irresponsables i de molt mal gust que ofenen a moltes persones que van perdre familiars en els camps d’extermini. L’Església no hauria de donar protecció a negacionistes.
Israel i Turquia
Dins del Fòrum econòmic de Davos s’ha produït un enfrontament entre el president d’Israel Shimon Peres i el primer ministre turc Tayyip Erdogan al voltant de l’acció militar de l’exèrcit israelià a la Franja de Gaza. Erdogan va voler replicar a Peres però només li van concedir dos minuts que van fer que Erdogan decidís abandonar la sala molt enfadat. Posteriorment va dir en roda de premsa el que no va dir a la sala criticant a Peres i als israelians per l’atac a Gaza. Els turcs abans d’anar pel Món criticant altres per causar 1300 morts haurien d’aclarir el genocidi que Turquia va cometre contra el poble armeni i que avui dia és un tema tabú en aquell país que pot portar a la presó a qualsevol que en parli criticant el fet.
Israel i Espanya
El jutge Fernando Andreu de l’Audiència Nacional ha admés una demanda contra l’exministre de defensa hebreu Benjamin Ben Eliezer i sis responsables militars per un bombardeig sobre Gaza l’any 2002. La querella va ser presentada pel Centro Palestino para los Derechos Humanos que va qualificar de genocidi l’atac contra un terrorista en que van morir 14 persones entre les que estava el terrorista.
És vergonyós com s’està banalitzant el terme genocidi. La mort de 14 persones, una de les quals era un terrorista, ara es considera genocidi?. Ho sento molt pels palestins però ni matar 14 ni 1300 persones es pot considerar un genocidi. Vull recordar que els terroristes palestins d’Hamas han assassinat a molts civils israelians en atemptats
efectuats per suïcides palestins d’Hamas. És un acte d’hipocresia que ells diguin que estan en guerra - cometent atemptats suïcides a traïció contra civils israelians o llançant míssils Qassam - i quan els toca el rebre a ells - als palestins - diguin que és un genocidi. Les guerres són en ambdos sentits i a les guerres hi ha morts civils i morts combatents. Per cert, el percentatge - percentatge no quantitat - de civils morts israelians és molt més gran que la de civils palestins en relació a la de militars. Una altra diferència és que els soldats israelians no fan servir d’escuts humans als seus civils com fan els terroristes palestins d’Hamas amb els seus, inclosos els seus propis fills. Vull afegir que els dirigents israelians no pretenen exterminar a tots els palestins de Gaza, els dirigents d’Hamas si que tenen la intenció declarada d’exterminar a tots els jueus. I això si que és la clara intenció de cometre un genocidi.
Un estudi proposa que els conductors ens examinem de teòrica cada deu anys
Un estudi realitzat l’any 2004 ha conclòs que el 96,5% dels conductors no aprovaria avui dia l’examen teòric. Estic d’acord. Jo mateix he fet la prova fent un test com els que es feien quan jo em vaig treure el carnet - farà 21 anys - i vaig fallar la majoria de les preguntes. L’estudi diu que aquesta situació suposa un perill i recomana que cada cop que toqui renovar el carnet es faci la prova teòrica novament. Això implicaria que cada deu anys els conductors ens hauriem de posar a estudiar novament tot aquest temari, apuntar-nos a l’autoescola i pagar les tasses per anar a examinar-nos. Ës a dir, hauriem de gratar-nos la butxaca i incloure unes hores del nostre temps a estudiar per saber quina és l’amplada d’eixos d’un remolc i veure fotos de cotxes que avui dia són relíquies. Algú em pot dir perquè els cotxes que surten a les fotos de les proves tipus test de trànsit són de cotxes que ja eren vells quan jo em vaig treure el carnet?.
L’Armada del Japó també combatrà els pirates somalís
El Japó enviarà dos destructors i un helicòpter a l’àrea del golf d’Aden que s’uniran a molts altres vaixells de guerra de diferents països per a protegir el trànsit naval en aquella zona dels atacs dels pirates somalis que l’any 2008 van retenir un centenar de mercants. Per a poder fer aquest enviament el govern japonés haurà de redactar un decret que autoritzi a l’Armada del Japó a enviar els dos destructors fora de l’àmbit del territori japonés. La Constitució japonesa redactada després de la Segona Guerra Mundial prohibeix l’enviament de les seves forces armades a l’estranger. Els destructors japonesos s’uniran a vaixells de guerra d’Estats Units, França, Alemanya, Gran Bretanya, Espanya, Xina, Índia, Iran i Corea.
Ofertes que no puc refusar… o si?
Em truquen d’una companyia de telefonia mòbil el nom de la qual no diré per a no fer-li publicitat i perquè totes aquestes empreses fan servir el mateix mètode per oferir-me uns serveis que “no puc refusar”, una tarifa que quasi em sortirà gratis tenir telèfon i fer-lo servir. La noia comença a parlar a una velocitat increïble. Durant tres minuts i escaig només parla ella. Quan finalment calla i abans que em pregunti res més i em tingui tres minuts més decideixo penjar. Sé que aquesta noia es guanya la vida amb això, sé que és molt lleig penjar el telèfon sense dir adéu, però no estava gaire disposat a suportar tres minuts més.
