BUSCANT RAONS

Nyaps i vandalisme

Armaris elèctrics

Foto

Vídeo: Armari carrer Comtal

Comencem pels armaris elèctrics. El primer (vídeo) està em el cèntric carrer Comtal núm. 20 i el segon (foto) a no gaires metres d’aquest, a la Via Laietana – a l’extrem del carrer Comtal -, no deu haver-hi ni cent metres de distància.

Boca d’incendis deteriorada

Foto

Els vàndals sembla que no tenen gaires miraments i no pensen en les conseqüències que poden tenir els danys que causen. En aquest cas es tracta d’una boca d’incendis del carrer Casp amb Bruc, que sembla que ha patit la violència gratuïta – o no tant – d’algun brètol.

Nous semàfors

Foto

Continua la instal·lació dels nous semàfors a Barcelona. Aquests són una mica més grans que els anteriors i això els fa més visibles, les tradicionals bombetes han sigut substituïdes per leds que duren més temps i consumeixen menys. El cert és què també es veuen millor que els anteriors els quals quan el dia era molt assolellat costava de veure.

Mirall inútil

Foto

Aquest és un d’aquests miralls que ha de servir per facilitar-nos la incorporació al carril de sortida de la Ronda Litoral – Besòs – des de la benzinera situada en la sortida 23 de la Ronda Litoral. El problema d’aquest mirall és que s’ha mogut una mica i ara no es veuen venir els cotxes que circulen per aquest carril sinó que et reflexes tu convertint el mirall en una cosa inútil.

Llengua catalana en el món

A 172 universitats d’arreu del món es pot estudiar llengua, literatura i cultura catalanes. D’aquestes cal destacar que 28 s’hi troben a Alemanya, 21 a Gran Bretanya, 19 a França i 18 a Itàlia, a Espanya, aquest Estat del qual diuen que formem part, només s’hi poden trobar aquests estudis en onze universitats. Alemanya té quasi el triple d’universitats que Espanya en la que s’ofereixen estudis relacionats amb la llengua, la cultura i la literatura catalanes i Gran Bretanya quasi el doble. En països tan allunyats com els Estats Units, l’Índia, Camerun, Austràlia o l’Uruguai també hi ha universitats on s’hi pot estudiar la llengua, la cultura i la literatura del nostre país. Aquest any la llengua catalana ha sigut la convidada d’honor de la Fira Expolangues celebrada a París entre dimecres i dissabte d’aquesta setmana.

Article: Estudiar català és més difícil a les universitats de l’Estat espanyol que en altres cinc països europeus (Directe.cat / Recull de premsa)

Web: Expolangues 2010 Expolangues 2010 a le plaisir d’accueillir le catalan / «Le catalan, la langue de 10 millions d’européens»

Barcelona, 4 de febrer de 2010La quadriga daurada

Aquest element escultòric és la quadriga d’Apol·lo – obra de Rossend Nolàs - situada al capdamunt de la cataracta del Parc de la Ciutadella. És un atemptat al bon gust que hagin pintat aquesta escultura de color daurat, fa mal als ulls. Això ja ho vaig veure a París i ho vaig trobar horrible, si les han de pintar que ho facin en el mateix color del bronze que solen estar fetes, no en aquest daurat cridaner.

Mirall mal orientat

Si sortim de la benzinera de la Vila Olímpica per l’esquerra ens trobem amb un mirall què suposadament ens ha de servir per veure si venen cotxes pel carril al qual ens hem d’incorporar amb seguretat està mal orientat i ens veiem nosaltres amb el que es converteix en inútil.

Els nous semàfors de Barcelona

Reconec que m’agraden els nous semàfors, són molt diferents dels anteriors però el més important, al marge de les qüestions estètiques, és que són molt més visibles que els anteriors, als quals quan els tocava el sol era difícil veure que senyalaven. Aquests han substituït les bombetes per leds, més barats, més eficients i de baix consum. Aquest sistema de leds ja hi havia assajat en amb l’anterior model com a pas previ per aquest nou model.

La dona que tirava la pedra i amagava la mà

La secretària general del PP María Dolores de Cospedal té un mal costum: tirar la pedra – sigui aquesta pedra una demanda judicial o una moció de censura – i amagar la mà. Fa uns mesos amb motiu del cas SITEL la senyora Cospedal va advertir que portaria el cas als tribunals ja que denunciava que el PP estava sent espiat, cosa que era certa, però era una part del PP la que espiava l’altra. Ara amenaça amb una moció de censura contra el govern de Rodríguez Zapatero ja que consideren que el govern no sap per on navega, i tenen raó, el problema és que el principal partit de l’oposició té menys idea encara de com sortir de la crisi. El problema de la senyora Cospedal és que va oblidar-se de parlar del tema amb el seu cap, Mariano Rajoy, que no ha trigat a descartar-ho. Els dirigents del PP tenen menys credibilitat que Rodríguez Zapatero. Tots plegats s’ho haurien de fer mirar.

 

 

Vídeo: María Dolores de Cospedal amaga con acciones judiciales por el caso SITEL 

Vídeo: María Dolores de Cospedal amaga con una moción de censura

Les vegueries

El govern de Catalunya ha aprovat el projecte d’ordenació del territori amb el que se substituirà l’ordenació territorial provincial de Jaime de Burgos l’any 1833 per una ordenació territorial més propera al país. L’actual divisió de Catalunya en quatre províncies se substituirà – en principi – per set vegueries. Les vegueries no són una cosa d’ara, va ser la divisió administrativa del principat des del segle XII fins el XVIII, època en la que Felip V va substituir-les pels corregiments segons venia dictat pel Decret de Nova Planta. La implantació de les vegueries suposarà la desaparició de les diputacions provincials, les competències de les quals seran assumides per les vegueries. Fins i tot s’estima que això implicarà una reducció de 1000 funcionaris el pas de les diputacions a les vegueries.

 

El gobierno de Cataluña ha aprobado el proyecto de ordenación del territorio con el que se sustituirá la ordenación territorial provincial de Jaime de Burgos en 1833 para una ordenación territorial más cercana al país. La actual división de Cataluña en cuatro provincias se sustituirá - en principio - por siete veguerías. Las veguerías no son algo de ahora, fue la división administrativa del Principado desde el siglo XII hasta el XVIII, época en la que Felipe V sustituirlas por los corregimientos según venía dictado por el Decreto de Nueva Planta. La implantación de las veguerías supondrá la desaparición de las diputaciones provinciales, las competencias de las cuales serán asumidas por las veguerías. Incluso se estima que esto implicará una reducción de 1.000 funcionarios el paso de las diputaciones a las veguerías.

ARTICLE: VEGUERÍAS, UN NOMBRE MEDIEVAL PARA UNA REIVINDICACIÓN HISTÓRICA DEL CATALANISMO-EUROPA PRESS-RECULL DE PREMSA

 

Vegueria de Barcelona:

Barcelonés, Maresme, Baix Llobregat, Garraf, Alt Penedés, Vallès Occidental i Vallès Oriental.

Vegueria de Girona:

Ripollès, Garrotxa, Selva, Gironès, Pla de l’Estany, Alt Empordà, Baix Empordà.

Catalunya Central: Bages, Osona, Anoia, Solsonès i Berguedà.

Vegueria de Lleida:

Garrigues. Urgell, Segarra, Pla d’Urgell, Segrià i Noguera.

Vegueria del Camp de Tarragona:

Conca de Barberà, Priorat, Baix Camp, Alt Camp, Tarragonès i Baix Penedès.

Vegueria de l’Alt Pirineu i Aran:

Vall d’Aran, Pallars Sobirà, Alta Ribagorça, Cerdanyà, Alt Urgell i Pallars Jussà.

Vegueria de les Terres de l’Ebre:

Montsià, Ribera d’Ebre, Terra Alta i Baix Ebre.

Les vegueries:

El Badalona no pot posar el seu himne per culpa de l’SGAE

Tornem a parlar de l’SGAE i novament no puc dir res de bo. La SGAE diu que està per protegir els drets d’autor però de moment el que està aconseguint és què escoltar música quasi pugui considerar-se un delicte. El Badalona, equip de la segona B, amb motiu del seu centenari va estrenar un nou himne l’any 2003. Quatre anys més tard l’SGAE li hi ha reclamat el pagament de 1300 euros (pagament endarrerit). L’SGAE reclama al Badalona quasi 100 euros cada cop que soni l’himne. El club badaloní ha pres la decisió de no seguir emetent l’himne.

Vídeo: Himne del Badalona

4601 euros per portar la data del tacògraf en euskera

 Un transportista basc ha sigut multat per la Guàrdia Civil amb la quantitat de 4601 € mentre circulava per una carretera andalusa. Anava trompa?. Conduia perillosament?. No, des del punt de vista de l’agent de la Benemèrita el terrible crim del transportista basc era que va escriure la data del tacògraf seguint el format de data basc, any-mes-dia. Segons la denúncia el camioner basc havia “falsificat” els fulls de registre “perquè tenia la data mal escrita”. El camioner basc ha declarat que “l’agent em va mirar rar i va contestar que això li podia portar a confondre’s i que m’anava a denunciar”. És a dir, en la ment del guàrdia civil la idea era “jo no entenc això, doncs et poso una multa”. Tampoc podem esperar gaire d’Espanya, si consideren que el català és una llengua estranya que no deuen pensar de l’euskera.

Article: La velocidad y el tocino (Deia - Recull de premsa)

Una bicicleta amb nou hores de diferència

Les dues fotos que podeu veure es corresponen als contenidors que hi ha al carrer Bruc 50 bis, en el lateral de l’edifici d’Ocaso. Entre totes dues fotos hi ha aproximadament unes 9 hores de diferència, la superior correspon a pocs minuts abans de les 22.00 hores, la inferior la vaig fer en el mateix lloc a les 7.00 del matí. En la primera hi apareixen un munt de bosses d’escombraries al peu dels contenidors i caixes de cartró que haurien d’estar en el contenidor de paper i cartró situat a uns 15 metres creuant el carrer. Però és la bicicleta la que va cridar-me l’atenció. A les 22.00 hores la bicicleta estava sencera, nou hores més tard només quedava el quadre i el manillar de la bicicleta, la resta havia desaparegut.

Una bicicleta con nueve horas de diferencia

Las dos fotos que podéis ver se corresponden a los contenedores que hay en la calle Bruc 50 bis, en el lateral del edificio de Ocaso. Entre ambas fotos hay aproximadamente unas 9 horas de diferencia, la superior corresponde a pocos minutos antes de las 22.00 horas, la inferior la hice en el mismo lugar a las 7.00 de la mañana.En la primera aparecen un montón de bolsas de basura al pie de los contenedores y cajas de cartón que deberían estar en el contenedor de papel y cartón situado a unos 15 metros cruzando la calle. Pero es la bicicleta la que me llamó la atención. A las 22.00 horas la bicicleta estaba entera, nueve horas más tarde sólo quedaba el cuadro y el manillar de la bicicleta, el resto había desaparecido.

Quina pel·lícula tan mona

La BBC va emetre un documental sobre ximpanzés, això en principi no tindria res d’estrany però el fet que diferencia aquest documental d’altres sobre ximpanzés és què van ser els ximpanzés els que van gravar les imatges. L’equip humà del documental va facilitar als ximpanzés del zoològic d’Edimburg unes quantes càmeres senzilles i resistents als cops, com les que es deixarien en mans de nens, i va ser un dels ximpanzés qui mitjançant una pantalla tàctil va escollir les imatges. Sens dubte és una novetat que espero que s’estengui a d’altres camps del seté art. La història del cinema està plena de pel·lícules que si les haguessin fet ximpanzés haurien quedat millor. Espero que guanyi un Oscar al millor film documental, seria interessant veure un grup de ximpanzés recollin l’estatueta al Kodak Theater.

Podeu veure un fragment del vídeo aquí. Podéis ver un fragmento del video aquí.

Judici al llibreter nazi Pedro Varela

El dirigent nazi Pedro Varela, propietari de la llibreria Europa on es ven tota mena de llibres relacionats amb el nazisme s’enfronta a quatre anys de presó en un judici en el qual se l’acusa de difondre idees que justifiquen el genocidi, incitar l’odi i la discriminació racial i vendre llibres d’ideologia feixista.

Amb frases com “com volen que ho justifiqui si el que està en discussió és l’existència de sis milions de pastilles de sabó?”. Aquest personatge qualifica nomena això als sis milions de víctimes jueves dels camps d’extermini nazis. Varela s’escuda en la doctrina del Tribunal Constitucional – ja sabem quines idees defensen en aquest tribunal – que no considera delicte negar l’existència del genocidi. Doncs en el codi penal espanyol si que es considerat un delicte però ja sabem que a Espanya la ultradreta té butlla i llibertat per cometre delictes. Varela es considera un llibreter que dóna a la gent el que demana però diria que si algú busca la declaració universal dels drets humans no la trobarà en la llibreria d’aquest personatge.

Annex: En aquest punt vull afegir que l’única persona condemnada pel delicte de negació del genocidi ha sigut ell, que després el Tribunal Constitucional anulés la sentència no en tinc ni idea, però ell ha sigut condemnat per aquest delicte en el qual reincideix contínuament. El fet és que segons el codi penal la negació de l’holocaust és delicte, així com la difusió de les idees que neguin o justifiquin aquests fets, i els llibres que Varela ven en la seva llibreria i les idees que el defensa van en aquesta línia.

2.4.3 Apologia del genocidi i negació de l’holocaust

Es tracta d’un delicte que només s’ha aplicat una vegada a Espanya, i no per Internet, sinó davant el propietari d’una llibreria que divulgava llibres que justificaven el nacionalsocialisme. El delicte consisteix a justificar actes de genocidi o negar l’holocaust:

Article 607.

Els que, amb propòsit de destruir total o parcialment a un grup nacional, ètnic, racial o religiós, perpetraren algun dels actes següents, seran castigats: 1. Amb la pena de presó de quinze a vint anys, si matessin a algun dels seus membres.

Si concorren en el fet dues o més circumstàncies agreujants, s’imposarà la pena superior en grau.

Amb la presó de quinze a vint anys, si agredissin sexualment algun dels seus membres o produïssin alguna de les lesions previstes en l’article 149.

Amb la presó de vuit a quinze anys, si sotmetessin al grup o a qualsevol dels seus individus a condicions d’existència que posin en perill la seva vida o pertorbin greument la seva salut, o quan els produeixin algunes de les lesions previstes en l’article 150.

Amb la mateixa pena, si portessin a terme desplaçaments forçosos del grup o els seus membres, adoptar qualsevol mesura que tendeixi a impedir el seu gènere de vida o reproducció, o bé traslladessin per la força individus d’un grup a un altre.

Amb la de presó de quatre a vuit anys, si produïssin qualsevol altra lesió diferent de les assenyalades en els números 2. i 3. d’aquest apartat.

2. La difusió per qualsevol mitjà d’idees o doctrines que neguin o justifiquin els delictes tipificats en l’apartat anterior d’aquest article, o pretenguin la rehabilitació de règims o institucions que emparin pràctiques generadores d’aquests, es castigarà amb la pena de presó d’un a dos anys.