“TRISTE Y AZUL”

Ikea. 19:40h.

(Mmmmm… M’agraden el mobles d’Ikea). Òstia! una nena escrivint a la pissarra “I love cats” (!¡) Òstia…Haig de fer una foto (tristeyazul!) (…) (Joder. No tinc càmera). Espera Marta, que vull fer una foto… (el telèfon)…” teclat desbloquejat“… “càmera en espera“…”bateria baixa”… Òstia!… (torno a provar-ho)… “càmera en espera“…” bateria baixa“. (Òstia puta!)… (quans rínxols que té aquesta nena… pèl-rojos… quedaria una foto genial… Ella escrivint I Love cats amb guixos de colors) (…) En fi (que diria l’Anglarill) Una altra foto que no he fet… (Mira…”Ara signa Libertad de expresión”) (…)

(…) En diuen jugar al gat i la rata (no?). Allò d’amagar-se l’un de l’altre… I aquests dos -del terrat- s’han passat tota la tarda jugant-hi (…)

I aquest matí soc jo el que he jugat am un munt de gats… Al Cementiri del Poblenou. Com tots els cementiris és ple de gatots que diria el Marcell·í (…) I jo només volia fer unes fotos… I ells només volien… No sé què volien, en tot cas sí que sé el que no volien.

No volien que m’apropés massa. No tenien por, però no ens coneixíem (…) Son així els gats… Per a ells és més que un joc, això del gat i la rata.

Hostafrancs, 2008.(c) Xavier Bertral 

(gat amagat… MeaAaaaaOoooooOoooo) 

(…) I diuen que l’home és l’únic animal que ensopega dos cops amb la mateixa pedra, etc… (…) I jo ahir vaig ensopegar amb una cua de gat que sortia d’un forat. Al mig del carrer Murillo, de Cornellà. Una cua rígida, negra, immòbil, bruta, llarga i bufada… I no duia la càmera. Com sempre, les millors fotos que he vist no les he fet (…) I vaig pensar de fotografiar-la amb el telèfon. I em va fer mandra. I vaig pensar de pujar a casa i agafar la Ricoh. I també em va fer mandra. I vaig pensar que potser un altre dia me la tornaria a trobar allà. Que potser ensopegaria -amb ella- de nou. I que -potser- llavors portaria una càmera de fotos (…) Temps al temps.

I -ara- no puc treure’m del cap aquella cua. I cada dia passo pel forat i miro. I no hi ha ni cua ni gat ni res de res (…) I jo -estúpid- no tan sols seria capaç d’ensopegar dos cops, sinó que a més ho espero impacient…

Terrat de Sants. 2008 (c) Xavier Bertral

El 1958 Richard Brooks va dirigir la pel·licula “La gata sobre el tejado de zinc caliente“… Sembla que la censura va considerar que “caliente” era massa per una gata i va decidir dir-li “La gata sobre el tejado de zinc”

El Terrat de casa - i les taulades del veïns-, de petit, eren plenes de gats… Vivien a la casa del costat (un jardí salvatge i descuidat)… I era pansíssim d’ocells i gats… gats negres  - ” (…) Teníamos pájaros, peces de colores, un hermoso perro, conejos, un mono pequeño y un gato. Este último era un hermoso animal, bastante grande, completamente negro y de una sagacidad asombrosa. Cuando se refería a su inteligencia, mi mujer, que en el fondo era bastante supersticiosa, aludía con frecuencia a la antigua creencia popular de que todos los gatos negros eran brujas disfrazadas.” - Va escriure l’Edgar Allan Poe

Negrito 2008 (c) Xavier Bertral

Lupo 2008. (c) Xavier Bertral

El Lupo és un gat molt curiós… Es posa de mala llet i bufa, però alhora ronroneja i se t’acurruca… I els altres li foten canya, tot i que si ell s’hi torna és el més fort (…) Un gat que canvia d’humor varies vegades en pocs minuts (…) Un gat que sempre està en mig de tot… Escarxofat… Sempre molest (…) El que no se és si és del signe bessons o si és simplement bipolar (…) El Lupo -com tots els gats- és únic… Com tots nosaltres…

(…) És un d’aquells gats que l’amic Marcelí anomenta “gatots”… Si… Aquesta és una definició molt encertada. Gatot.

Portrait. Barcelona 2005 (c) Xavier Bertral

Barcelona. 2001 (c) Xavier Bertral

La Pag. 233 de “Los hombres que no amaban a las mujeres” m’ha desvetllat el nom de la gateta que vaig descobrir-hi un capítol abans… Tjorven.

(…) Aquest és el nom d’una sèrie d’èxit de la TV sueca (…) De sèries de TV on surten gats n’hi ha moltes… I a la Wikipedia he trobat un munt d’anuncis, llibres, pel·lícules, sèries de TV, còmics… Tot ficció -o no- i tot gats… Com la Tjorven que un dia va ser imaginada -o no- per un escriptor, i allà ha quedat -per sempre- dins del meu cap.

Cap. UB. 20 Novembre 2009

Cua. UB. 20 Novembre 2009

El pijama de la meva estimada -amb un gatet - em fa somriure (…) el desaparegut Stieg Larsson- el de Los hombres que no amaban a las mujeres- em fa somriure… quan escriu coses com-”Hacia las siete, Mikael escuchó un claro maullido y abrió la puerta. Una gata parda rojiza entro como un rayo al calor del hogar. -Te entiendo perfectamente- dijo Mikael (…) Luego, el felino se subió de un salto al arquibanco de la cocina y se enroscó. No parecía tener intención de moverse de allí “. (…) i el també “veí” Albert Font,  amb el seu Blog, em fa somriure… Veient com s’entusiasma dia a dia amb la seva gateta (…) El gat que m’he trobat avui a la UB també m’ha fet somriure… I m’ha somrigut… Com somriuen els gats.

(…) Sembla que estic envoltat de gats. I de somriures de gat

Bilbo. 2006. (c) Xavier Bertral

Arc de Sant Agustí. 1999. (c) Xavier Bertral

Barcelona. 2003 (c) Xavier Bertral

Una bonica Safata d’entrada, la del meu Gmail, avui… Missatges del Robert i del Marcel·lí, que em parlen de besties i de gatots… Histories, fotos i vídeos - d’aquells que et fan somriure- on hi surt un gat que pitja la cisterna d’aigua del vàter… I el consum es dispara… Jejejeje…. Cabronàs (jejejejeje)

(…) I unes fotos… De gats, és clar… Precioses fotos i preciosos gats… N’hi ha un que te uns ulls que semblen peixeres… Impressionant (…) Em penso que la meva comunitat gatòfila està creixent…

Amsterdam. 2001 (c) Xavier Bertral 

Va arribar a casa - Casa de la familia- fa 13 anys. La nena va voler dir-li Peggy (Un infern de nom per un gat). I amb aquest nom va viure entre nosaltres… Una taca negra adormida al llit de la Marta. Una taca negra adormida a les meves cames. Una taca negra adormida damunt del Marc, damunt l’Àlex, damunt la iaia, damunt la mare… Una taqueta negra fent la migdiada al terrat. Una taca negra menjant a la cuina. Una taca negra parint un munt de gats. Una taca negra a la prestatgeria del menjador, mentre algú -o alguns- dinàvem… Una taca negra. I dolça (…)

I avui aquesta taqueta negra i dolça s’ha mort… Adormida sota del llit de la Marta   - La que li va posar el nom infernal-.

Valparaiso. (c) Xavier Bertral

El gat d’aquesta foto seguia la dona de casa a la botiga, l’esperava a la porta i tornava darrera d’ella de nou fins a casa… I a mi això no m’estranya gens… He tingut molts gats…Els gats les fan aquestes coses… les fan perquè volen fer-les, no perquè els ensinistris… I a mi això és una cosa que em torna boig dels gats!..

En el còmic de Mutts (del que ja vaig parlar en una entrada anterior), surt un gos… porta a un gat a casa seva, i quan li presenta al seu amo li diu - “Aquest és el que m’acaricia, em dona menjar, m’eixuga si em mullo...”-…Llavors, el gat porta el gos a casa seva, i quan la mestressa de la casa obre la porta, li diu - ” Aquesta és la bona dona que viu a aquesta casa amb mi”-… Segueixen caminant i troben el marit de la dona, i el gos pregunta, _ “ i aquest qui és?”-… El gat diu - “ No en tinc ni idea...”-. Això és un gat!. No vol dir que el gat no pugui seguir la dona a la botiga i esperar-la… Vol dir que el gat és igual a tu…Ell viu com un igual… Viu com un gat. (I a mi això és el que més em torna boig del gats).

Si el gat t’estima és perquè vol. Perquè t’ho mereixes!…

(…)

A una altra tira de Mutts, el gos i el gat estan dormint, i de sobte el gos diu, - ” Se t’ha espatllat el motor!” (juajauajuajauajuajaujajaujjajaujjaujajaujajaujajujaaujj)”Ppppppppuururuururuppprppprpupurrprrprprrurpprrrp”- …. I el gos se’l mira de reüll!jaujauajjaujaujaujajujajuajujaujajjaujuaujjauujajuaujauj…… (Això també em torna boig del gats)jjuajajujuajuajjuajajuajuujaujaujuajjajhjaajuajuujajujau….