“TRISTE Y AZUL”

(…) I el tio li diu a l’altre -”si a mi em donen dos mesos per fer el report i les càmeres d’aquests fotògrafs també seria el millor fotògraf del món… Puc fer 10 mil fotos i desprès ja triaré!… És que a mi m’agrada mol fer fotos… M’ho passo mol bé… Avui en dia, amb el digital tothom pot ser el millor fotògraf…blablabla,blablabla-”(…)

¿?!¡) caram. Quina sort… altres que ja han fet moltes (moltissimes més) de 10 mil, encara no son el millor fotògraf del món. Altres es conformen a ser bons professionals del foto periodisme. Altres es conformarien a que els deixessin seguir sent l’únic que han sigut. Altres es conformarien a que la seva feina no estigues cada cop pitjor pagada i molt pitjor valorada. Altres blablabla,blablabla

(

Hostafrancs, 2008.(c) Xavier Bertral 

(gat amagat… MeaAaaaaOoooooOoooo) 

(…) I diuen que l’home és l’únic animal que ensopega dos cops amb la mateixa pedra, etc… (…) I jo ahir vaig ensopegar amb una cua de gat que sortia d’un forat. Al mig del carrer Murillo, de Cornellà. Una cua rígida, negra, immòbil, bruta, llarga i bufada… I no duia la càmera. Com sempre, les millors fotos que he vist no les he fet (…) I vaig pensar de fotografiar-la amb el telèfon. I em va fer mandra. I vaig pensar de pujar a casa i agafar la Ricoh. I també em va fer mandra. I vaig pensar que potser un altre dia me la tornaria a trobar allà. Que potser ensopegaria -amb ella- de nou. I que -potser- llavors portaria una càmera de fotos (…) Temps al temps.

I -ara- no puc treure’m del cap aquella cua. I cada dia passo pel forat i miro. I no hi ha ni cua ni gat ni res de res (…) I jo -estúpid- no tan sols seria capaç d’ensopegar dos cops, sinó que a més ho espero impacient…

Negrito. Avui. Barcelona (c) Xavier Bertral

Negrito. Avui. Barcelona (c) Xavier Bertral

Negrito. Avui. Barcelona (c) Xavier Bertral

(…) El segon llibre de la trilogia “Danzig” -de Gunter Grass- es diu “El gat i la rata“… Va enmig de “El timbal de llauna” i “Anys de gos” (…) Feia dies que no em dispersava per aquí. Amb els meus gats… Els meus amics (…) Em calia la seva companyia. Cóm la del Negrito a l’hora de la siesta, o la del negre i el tigrat que van fugir ahir a Can Trabal en veure’m voltant per allà… O el crema que avui he vist atropellat (…) O els gatots que regularment m’envien el Marcel·lí, la nena o la Bibi (…) O els amics del Jardinet del gats… O els records de gats i infància de la Maria del Mar (…) La Maria del Mar… Que te una nena que quan plora molt -i molt- crida el seu gat mort fa un temps (…) La Maria del Mar, i les seves nenes… Qui ens havia de dir quan érem uns esquitxos que seriem així de grans.

(…) Necessitava la presencia de tots ells -gats i amics-per dispersar-me feliç…

Jardinet del Raval 2009. (c) Xavier Bertral

No he vist mai un gat lleig -a excepció de jo mateix- i no em puc creure el que llegeixo al blog de l’amic Enriketo… Una preciosa historia de gats amb un final trist (…) M’ha fet recordar-me de la Peggie -la taca negra de la meva germana- que fa poc va morir.

La Peggie gairebé sempre estava tranquil·la. Alló que en diuen observava i punt… Distreta (…) Està bé el repertori de cares dels gats… N’hi ha moltes (…) I sent sincers. No importa la cara que faci el gat… Les persones sempre serem més lletges.

Negrito 2008 (c) Xavier Bertral

Lupo 2008. (c) Xavier Bertral

El Lupo és un gat molt curiós… Es posa de mala llet i bufa, però alhora ronroneja i se t’acurruca… I els altres li foten canya, tot i que si ell s’hi torna és el més fort (…) Un gat que canvia d’humor varies vegades en pocs minuts (…) Un gat que sempre està en mig de tot… Escarxofat… Sempre molest (…) El que no se és si és del signe bessons o si és simplement bipolar (…) El Lupo -com tots els gats- és únic… Com tots nosaltres…

(…) És un d’aquells gats que l’amic Marcelí anomenta “gatots”… Si… Aquesta és una definició molt encertada. Gatot.

Cua. 2002. (c) Xavier Bertral

  …Una bona manera de saber què pensa un gat és la cua…

(…) Jo, aquest vespre, estic … com diu el link, cua immòbil… però la cua es mou ocasionalment…

(vaig a mirar que fa amb la cua a meva estimada…)

(…)